Dudas sobre induccion del parto, qué hago?

[martavila]

Hola Vrio,
decidas lo que decidas estara bien, yo tambien me esperaria unos dias a ver que pasa, y el 25 segun lo que te digan, decides. pero si Leia no esta sufriendo, tranquila, y estos dias ya sabes, a caminar mucho y mantener relaciones, a ver si Leia se anima y decide salir por ella misma
ya nos iras informando!
un beso!

[Sandreta]

Hola Vanesa!
sólo queria añadir que no gestamos bebes que no podemos parir! así que si tu haces bebes grandes sera por que puedes parirlos!
Un besote y suerte!

[vrio]

Hola Vanesa!
sólo queria añadir que no gestamos bebes que no podemos parir! así que si tu haces bebes grandes sera por que puedes parirlos!

Yo no creo que éso sea realmente asi, conozco casos de chicas que no podian parir a sus bebés por varios motivos, yo no creo en una naturaleza tan perfecta, la verdad, sino la medicina simplemente no existiria...

[Sandreta]

Hola Vanesa!
sólo queria añadir que no gestamos bebes que no podemos parir! así que si tu haces bebes grandes sera por que puedes parirlos!

Yo no creo que éso sea realmente asi, conozco casos de chicas que no podian parir a sus bebés por varios motivos, yo no creo en una naturaleza tan perfecta, la verdad, sino la medicina simplemente no existiria...

Pasate por el foro de crianza natural y veras que hay mamis que han parido bebes de hasta 5 kg! les han dado tiempo y las han respetado por eso han podido.

Hay casos en los que si seria necesaria un cesaria, pero si el parto se desarrolla con normalidad, respetando los tiempos de parturienta, no tiene pq acabar en un parto traumatico o en una cesaria de urgencia.

En cuanto a la medicina, y lo que al tema partos se refiere, si que han salvado muchas vidas con sus intervenciones, pero ahora ya se estan pasando, sobretodo en las clinicas privadas.

Un beso y suerte, decidas lo que decidas!

[vrio]

En cuanto a la medicina, y lo que al tema partos se refiere, si que han salvado muchas vidas con sus intervenciones, pero ahora ya se estan pasando, sobretodo en las clinicas privadas.

No, si en éso estoy totalmente de acuerdo

[sansa]

Ostres Sandreta, no sé si estic totalment d'acord... abans hi havien moltes dones que tenien moltissims problemes per parir i se'ls hi complicava el part i un dels motius era precissament aquest, que el nen era massa gros i la dona no podia expulsar-lo. No sé, potser ens estem passant amb el tema de tot tant natural. A vegades la medicina és necessària. Crec que hem de trobar el punt entremig.

[vrio]

Ostres Sandreta, no sé si estic totalment d'acord... abans hi havien moltes dones que tenien moltissims problemes per parir i se'ls hi complicava el part i un dels motius era precissament aquest, que el nen era massa gros i la dona no podia expulsar-lo. No sé, potser ens estem passant amb el tema de tot tant natural. A vegades la medicina és necessària. Crec que hem de trobar el punt entremig.

Es exactamente lo que yo pienso

[pimpi]

Ostres Sandreta, no sé si estic totalment d'acord... abans hi havien moltes dones que tenien moltissims problemes per parir i se'ls hi complicava el part i un dels motius era precissament aquest, que el nen era massa gros i la dona no podia expulsar-lo. No sé, potser ens estem passant amb el tema de tot tant natural. A vegades la medicina és necessària. Crec que hem de trobar el punt entremig.

Es exactamente lo que yo pienso

TOTALMENT d´acord
La paraula clau és el punt intermig en els extrems.
Sembla que hi ha una micona de fobia a medicalitzar, preveure i / o programar.... La veritat és que cada cas és un mon, i cada dona diferent, per tant no cal sempre pensar que estem preparats per "tot" perque malauradament de vegades no es pot.

Animo Vrio, a ver que os dicen el 25 y que decide Leia hasta entonces.

[Ayrs]

Ostres Sandreta, no sé si estic totalment d'acord... abans hi havien moltes dones que tenien moltissims problemes per parir i se'ls hi complicava el part i un dels motius era precissament aquest, que el nen era massa gros i la dona no podia expulsar-lo. No sé, potser ens estem passant amb el tema de tot tant natural. A vegades la medicina és necessària. Crec que hem de trobar el punt entremig.

Es exactamente lo que yo pienso

TOTALMENT d´acord
La paraula clau és el punt intermig en els extrems.

Pues jo no estic d'acrod, la clau son les bones pràctiques i la medicina basada en la evidència, i segons aquesta hi ha intervencions justificades i n'hi ha que no. Si s'han de fer es fan, i si no no es fan, i ambdues decisions son decisions basades en medicina, en coneixement mèdic. La medicina no només és fer anar estris o introduir fàrmacs al cos de la gent. La bona medicina també es saber dir quan s'ha de respectar un procés fisiològic.
(ojo, parlo en general, no pel cas particular d'aquest pos)

El que sí estic d'acord es que antigament hi havia problemes en parir els nens grans, però estem parlant ja de nadons de 5 kilos i més, que no es sabia que tenien aquest pes perque els controls a l'embaràs eren inexistents, i hi havia moltes diabetis gestacionals sense diagnosticar i per tant sense controlar, així com malformacions que també impedien un part normal i que no es coneixien perque no es feien ecografies. Però en les condicions necessàries (verticalitat, llibertat de moviment, temps), una dona sana amb un embaràs controlat es capaç de parir el fill que ha gestat.

Un article que m'agrada molt
http://educacionysexualidad.blogspot.co ... y-ame.html

[potrita]

Vrio és una decisió molt personal ... si la teva mentalitat és que vols un part natural 100%, no la accepteu, com t'han dit la natura és sàvia i la nena naixerà quan sigui el seu moment. Però si per el contrari la teva mentalitat és que si arribat el moment vols aguantar el màxim possible, però després que et posin epi o oxi no t´importaria .... que ganes d'aguantar més temps??? en el teu cas al tenir 3 cicatrius, corres més risc amb el pes de la nena per desgarrarte.

Però jo vaig a llançar una llança a favor de la inducció, no ha de ser llarga i horrorosa, és simplement donar una petit empenta al procés, de vegades amb els òvuls ja n'hi ha prou, de vegades cal oxi (però amb els parts que desencadenen sols també)

Per descomptat has de fer allò amb el que et sentis bé, al cap ia la fi és el teu record i el sentiment que t´ acompanyaran la resta de la teva vida.

Sort decideixis el que decideixis.

[NESKA]

Hola Vrio,
como ya te han dicho muchas de nosotras es un tema muy personal.
Yo tambien tuve a Nil por parto inducido, habia probemas con el crecimiento fetal y decidieron provocarme el parto a la semana 37+5 con el tema del peso la doctora practicamente lo clavo, (cada semana lo median y se tomaba su tiempo para asegurase de la medición).
Mi parto fue muy cortito seis horas y rompi aguas "de forma natural" debido a las contracciones,(de hecho estaba riendo cuando rompí aguas me quede de piedra!) me pusieron la epidural cuando yo lo pedi y las contracciones las logre aguantar bastante bien.
Como ves hay muchas opiniones y experiencias varias, y está claro que cuanto más natural mejor... pero si tienes confianza en tu médico y le dejas claro que por muy parto inducido que intenten que sea lo más normal posible yo no lo descartaria.
De todas formas ya sabes estos dias muchos paseitos a tener relaciones y a ver si tu peque se decide a salir por si sola.
Decidas lo que decidas seguro que estará bien y lo importante es que tu te sientas bien con la decisión que tomes independientemente de lo que opinemos los demás.
Mucha suerte guapa!

[angelina]

Com diu la potrito molts parts no induits tb han de posar oxi a taco i epidural i anar fent!

Jo vaig estar moltes hores amb contaccions doloroeses i bastant seguides (24H) i quan vaiog arribar a la maternitat no estava geeeeens dilatada i a les 9 del matí em van posar oxi a saco i a 2/4 d'11 el nen sortia o sigui que igual et va com oli en un llum i al cap de poc ja estas "fent feina"

Bé decideixis el que decideixis... que et vagi molt i molt bé! el dia 25 s'acosta aviam si aquesta noieta decideix que ja vols sortir!

[Sandreta]

Pues jo no estic d'acrod, la clau son les bones pràctiques i la medicina basada en la evidència, i segons aquesta hi ha intervencions justificades i n'hi ha que no. Si s'han de fer es fan, i si no no es fan, i ambdues decisions son decisions basades en medicina, en coneixement mèdic. La medicina no només és fer anar estris o introduir fàrmacs al cos de la gent. La bona medicina també es saber dir quan s'ha de respectar un procés fisiològic.
(ojo, parlo en general, no pel cas particular d'aquest pos)

El que sí estic d'acord es que antigament hi havia problemes en parir els nens grans, però estem parlant ja de nadons de 5 kilos i més, que no es sabia que tenien aquest pes perque els controls a l'embaràs eren inexistents, i hi havia moltes diabetis gestacionals sense diagnosticar i per tant sense controlar, així com malformacions que també impedien un part normal i que no es coneixien perque no es feien ecografies. Però en les condicions necessàries (verticalitat, llibertat de moviment, temps), una dona sana amb un embaràs controlat es capaç de parir el fill que ha gestat.

Un article que m'agrada molt
http://educacionysexualidad.blogspot.co ... y-ame.html

Exacte!!
Motles vegades les parteres nomes necesiten una mica d'anims, deixar-les fer i es el que dius Ayris, no tot son farmacs!!

[angelina]

Ei Vrio! Igual m'he perdut algun post nou amb la bonanova, però que ja has tingut el crio? que et van dir el dia 25? aix ja ens explicaràs com han anat les coses si ja tens al tresoret!!

Un petó

[Fuzztoon]

Angelina la Vrio encara está a l'hospital. Et copio el que ens ha escrit aquest matí.

Hola guapas, os cuento rapidito: en total me pusieron 2 óvulos con 6 horas de intervalo, el primero no hizo nada , el segundo si, empece con contracciones a las 2:15 de la madrugada ayer, me pusieron una inyección en la pierna para el dolor que me permitió dormir un rato, pero mr entraron vómitos a saco, mala suerte.. Me trajeron a la sala de partos dilatada de 2cm y me pusieron la epidural que me fue de maravilla para el dolor. Luego me dio una crisis lumbar en la parte derecha de la espalda y nada mecla quitaba, un horror, yo llorando, horrible. La matrona masajeandome la zona, mi marido asustadisimo, un cuadro... Al final acabe vomitando de nuevo. Me pusieron la oxitocina y me intentaron romper la bolsa en dos ocasiones pero nada, la cabeza estaba demasiado alta y era muy arriesgado y mr dolía muchísimo, así que a esperar. luego de nuevo la crisis lumbar, yo ya desesperadita... Luego a las 23:45 rompí sola la bolsa y en teoría ahí debía acelerarse el trabajo, pero nada, después de unas contracciones se ha parado hasta ahora. Leía aguanta bien así que ahora que cambia el turno de médicos me van a hacer un tacto y oxitocina durante dos horas mas. Si el bebe se cansa durante ese tiempo o si después de eso nada cambia, tendremos que hacer una cesaría, que es lo que yo quería evitar, pero bueno... yo físicamente estoy agotada, pero he podido al menos levantarme una vez para ir al baño, ya no tengo efecto de la epidural. Psicológicamente estoy peor porque tengo todos los malos ratos y ninguna recompensa porque esto no avanza nada... En fin , a ver que pasa... Gracias a todas por vuestros ánimos, sois unos soletes

La pobre, está passant tot el que volia evitar. Pero sembla que en poquetes hores ja tindrà la Leia amb ella.

[angelina]

Gràcies Fuzzton!!!!
Ai pobreta!!! aviam si acaba ràpid i ja pot descansar i quan vegi la Leia ja podrà somriure!! si es conecta al vostre post feu-li molts petonets de part meva i ja em tindreu al corrent eh!!!

[Fuzztoon]

La Vrio ja té a la Leia als braços!!!!!

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=17520

[angelina]

Ohhhh que bé!!!!!!!
Vaig corrents a llegir-ho!!!!