Visites hospital i donar de mamà

[MIRJAN]

Ei Sheila! què tal! veig que ja et queden dies... que vagi super bé!
Això que comentes, no pateixis, pensa en el teu nen i com t'han dit perquè la lactancia funcioni el millor possible te l'has de posar al pit molt sovint, sobretot els primers dies. si et fa cosa que hi hagi gent davant no et tallis gens en dir-ho.
Aviam si et passarà com a mi que amb la primera nena, va venir una tieta super plasta del meu marit, que no marxava ni a tiros,... A mi em passava com a tu, em feia molt tall el tema i vaig i després de 3 quarts d'hora de marxo no marxo, li dono l'esquena literalment i dic, bé, ejem, hauries d'anar tirant que la nena ha de mamar (jo sóc massa directa) i va i no se li acud dir altra cosa que : AI, QUE BÉ!! AIXÍ VEUREM COM MAMA!!!! si no la vaig matar amb la mirada.... El meu marit (que te menys vista que un cec, amb perdó) la va agafar i li va dir: tieta, anem al bar que et convido a un cafè!!!
Dels nervis vaig acabar amb les visites a l'hospital però és que a casa... sortien de sota el sofà, donavam cita previa, era horrorós! Com que sóc tant transparent que tot se'm deu notar, a la segona nena va venir poquissima gent! jo encantada! que pesaaaaaaaaaos que sooooon!!!

Que vagi molt bé guapa i ja explicaras

[MIRJAN]

y otra cosa serás pudorosa pero ya me dirás en unos dias si lo eres o no, porque entonces ¿que harás cuando estés en la calle y te tengas que sentar en un banco a darle el pecho?

Totalment d'acord!! per cert, t'ho anava dir, les vergonyes són normals abans de parir però vaja jo crec que hauras d'abandonar-la eh?? si dones el pit, és molt habitual haver-ho de fer en qualsevol moment i qualsevol lloc. Vaja, en la meva experiència (he amamantat a dos chicotetes!)

[Ítaca]

Jo també prefereixo les visites a l'hospital que no pas a casa... a l'hospital venen una estoneta i marxen ràpid (normalment), a casa la cosa s'allarga eternament!

Ummm... jo era pudorosa abans de parit i ho vaig seguir sent un cop vaig haver parit. Això va amb la persona! I esclar q a vegades li has de donar el pit al carrer, però si ho havia de fer, m'aixecava, buscava un banc apartadet, em posava "l'arrullo" per sobre i llestos, i ningú veia res i jo estava tranquila. Però això d'estar prenent algo per exemple, i treure la teti allà enmig de tothom no ho vaig fer mai, simplement pq no va amb la meva forma de ser... (q consti q no critico a qui ho faci, ni molt menys, eh?? ara no em malinterpreteu)

[DRACO]

a mi es un tema que també hem preocupa, davant les meves germanes no crec, per`davant d'amics, tiets o coneguts... buf. El meu home també diu que els farem fora, però a l'hora de la veritat ja veurem que passa.

[bruixalila]

jo estic de casi 36 setm i es un tema q tambe em preocupa.
DE fet sempre he dit q a l'hospital no vull q em miri la gent mentre li dono de mamar.
Nose crec q es una cosa que he d'apendre q tot es nou i no magrada q la gent em miri.
de fet ho provare i aviam com anira aixo de donar el pit

[soleilua]

Jo també sóc pudorosa amb aquest tema... Però està clar que si es dóna pit, et pot agafar en qualsevol lloc, i si s'ha de treure el pit al mig del carrer ja ens hi acostumarem!
De tota manera, crec que els primers dies és millor per afavorir la LM estar el més tranquils possible a l'hora de mamar, i jo si he de fer fora algú de l'habitació no em tallaré!
A més, estic de 16 setmanes, però ja li he dit al meu marit que ell serà l'encarregat de trucar a la gent, d'agafar-me el mòbil quan em truquin a mi, i de fer una mica de guàrdia de trànsit a l'habitació...
Sí és veritat que a l'hospital les visites s'estàn menys estona, però es solapen unes amb les altres!!! Quan arriba algú, el que ja hi era (si ja porta un estoneta), marxa, i així van fent toooota la tarda... A mi em toca per festes de Nadal... com que la gent no treballarà, doncs ja tindran en què passar la tarda!!

[pesol]

Jo també sóc pudorosa amb aquest tema... Però està clar que si es dóna pit, et pot agafar en qualsevol lloc, i si s'ha de treure el pit al mig del carrer ja ens hi acostumarem!

Molt bé per aquesta actitud soleilua!!! Jo també pensava que em faria vergonya i la vergonya em sembla que no em va durar ni dos dies...

[Menudeta]

Doncs en el meu cas em sembla que és pitjor ensenyar panxa (panxota!) que pit. Els pits mai els he ensenyat perque els tinc lletjots però ara no em fa res. Avui em anat a un dinar de 30 persones, sobretot homes, i per donar-li el pit m'he retirat a un sofà dins de la casa i potser algú s'ha apropat però jo sense cap vergonya. Tenien més vergonya els nois quan hi entraven que jo.

[abril82]

hola,

tot i que ja vaig posar la meva opinió quan estava embarassada, torno a entrar ara que ja sóc mare!

Jo sempre he sigut molt pudorosa a l'hora d'ensenyar qualsevol part del meu cos (ni tan sols a la meva mare), però quan vaig
tenir al nen al cap d'uns dies i pensava i sabeu què? que quan volia mamar, des del primer dia li donava fos on fos i hi haugés qui
hi hagués, i ni tan sols em vaig plantejar ni em va passar pel cap si em miraven o no o si em feia vergonya.
Entres en un estat de "desconnexió que en aquell moment per a tu només existeix el teu fill que et demana pit i tu només
tens ulls per ell i no et planteges res més que donar-li.

[Kiara]

Jo sempre he fet topless, però amb la meva familia o amb la meva parella, mai amb amics o familia politica. Al carrer jo crec que no em donarà vergonya... a veure que pasa quan arribi el moment!
Em posso molt nerviosa estar en un lloc tancat i que hi hagui molta gent, aixi que el tema de visites m'agovia bastant... A mes a mes, vull donar-li el pit quan estigui tranquila, però tampoc em tallo en fotre a la gent a fora de l'habitacio jaajajaja Si son dones o la meva familia, em dona igual, però no els demes...
Crec que contra mes tranquila estiguis, millor anira la LM, aixi que ja parlaré amb el Kiaro per que fagi de poli jajajaja

[gloria*]

Si us serveix d'algo a mi em passava igual, no volia anar ensenyant el pit per tota Barcelona i mai he fet top less. Total, que quan el teu fill té gana i plora se't passen les vergonyes, això sí, jo sempre vaig amb un foulard ben llarg i em tapo i no es veu gairebé res... i si es veu... doncs això que s'emporten. No m'estresso pas. I a l'hospital, el meu marit dèia directament "vinga cap a en fora que el Francesc ha de menjar" i la gent ho enteniia i ja està.