Pastilles per NO tenir llet i bibes a l'hospital. DUBTE

[micrene]

A mi al trueta en van insistir en donar-li el pit peró jo no volia per temes de feina i estudis i em van donar la pastilla per la nit, i jo la vaig tenir a les 12 del matí.

No em va pujar gens de llet, i els bibis eren a demanda, cada dues hores i mitja el podies tornar a demanar. I quan vaig marxar em van donar 4 bibis mes per si no tenía llet a casa pogues passar el día.

No s'es mes mare o menys per donar-hi o no el pit. La meva té 4 mesos i està feta un roure, aixó de que li passes vitamines i histories i no es posaran malalts no t'ha de fer sentir pitjor. Jo de petita prenia llet materna i estava sempre malalta. Fes el que tu creguis millor!!!!!

[Ganga]

Gràcies micrene,
no em sembla bé que t'instistissin perquè li donessis el pit si tu ja havies dit que no li volies donar...a que si ens volem posar l'epidural no ens diuen: i perquè te la poses, no te la posis! o no et questionen si fas una o altra cosa...doncs amb l'alimentació tampoc ens haurien de quastionar, dic jo. En fi, un dubte,si els biberons s'han de fer al moment, com és que ja t'en donaven de fets? no es feien malbé fora la nevera?

[Ponioleta]

Hola
no volia intervenir perquè he vist que hi havia gent que ja responia i donava la informació necessària.
Però vull dir una cosa: quan una mare demana la pastilla per "tallar" la producció de llet, és normal que a l'hospital hi insisteixin, com a mínim, fins que la mare els expliqui que ho fa perquè a de prendre una medicació no compatible per exemple.
De fet, el deure dels metges seria insistir a totes les mares perquè fessin pit, perquè és una qüestió de salut, i la tasca els metges és vetllar per a salut de tots nosaltres.
Que després un infant s'alimenta de llet artificial, pel motiu que sigui, doncs ok. Però tots els estudis demostren que és més sa tant per la mare com pel nadó donar el pit que donar LA.

[Ganga]

Jo crec que una mare no s'ha "d'excusar" del perquè NO dóna pit, no donant pit no fa mal al seu fill per tant no és cap crim, és una desició igual que he comentat amb l'epidural que també se sap que és fins a cert punt perjudicial pel nen i l'evolució de la dilatació i part i no t'insisteixen pas de que no te la posis, no?..
vull dir que sí que és l'alimentació més bona pel nadó, això no té discussió però prenent LA el nen pot ser igual de sa o més, crèixer igual o més inteligent que un nen de pit i ser igual o més estimat que prenent pit, per això a mi no em sembla bé haver-me de justificar ni tampoc que t'hagin d'insistir...tampoc ho fan si portes al teu fill a dormir a les 8 o en canvi a les 11, si li dones un bon pà amb tomàquet per berenar o menjar bassura o si el dutxes sovint o un cop per setmana, o sí fumes davant seu o embarassada o no ho has fet mai... i són coses que a la llarga o a la curta sí que perjudiquen en el hàbits del nen i, en canvi no donar-li pit penso que no el perjudiques, en tot cas li deixes de donar el que ja sabem que la llet materna té...no sé almenys és el que jo penso.

[Corda]

Doncs a mi en cap dels dos parts no em van insistir ni em van preguntar res, em van donar la pastilla, em van portar els bibes i ja está, i penso que es el que haurien de fer, quan veuen que la decisió està més que pensada.
Els estudis poden ser certs, jo només sé que els meus dos fills amb cinc i dos anys encara no han hagut de menester cap antibiotic, només han tingut petits enconstipats que amb dos tres dies s'han tret de sobre.

[entrerius]

Ganga, jo sóc defensora de la LM i si t'hagués de recomanar alguna cosa seria sens dubte la LM.... però també he experimentat en primera persona el que és un caos inicial en la LM i t'entenc perfectament. Jo vaig patir quasi 2 mesos un mal insuportable, però vaig sortir-me'n gràcies a la visita d'una amiga que era assessora de lactància i en una setmana m'ho va resoldre, i gràcies a que sóc caparruda de mena i és el que volia i finalment ho vaig aconseguir.
Entenc perfectament la pressió psicològica que les mares rebem en acabar de néixer el nostre fill si les coses no van rodades, i no cal que sigui en una direcció específica, pot ser en qualsevol, perquè el que pot sentir una mare que no pot alimentar al seu fill és extremadament angoixant. I ho sé perquè l'he viscut. La pressió rebuda a l'hospital per fer LM era tant forta que em feien sentir com una merda per no poder alimentar bé al meu fill i quan demanava biberons de LA per alimentar-lo m’havia de sentir que faria fracassar la LM i que m’hi havia d’esforçar, i que m’havia d’estimular encara més el mugró amb la màquina de llevallets elèctrica perquè no em sortia, que m’havia de posar mugroneres, que m’havia de posar al meu fill sempre al mugró.... i el resultat va ser clivelles el primer dia!!! ........i mira que jo sóc de LM...... va ser molt dur.
Tenia moltes ganes d'arribar a casa i fer-ho com jo volgués i sí, vaig comprar biberó i llet artificial, la qual cosa em va donar una enorme tranquil•litat perquè sabia que de gana no se'n moriria.
Falta molt suport en aquest aspecte i professionals que entenguin de LM en el moment del naixement. Hi ha molts professionals de la medicina però malauradament pocs que sàpiguen com funciona la LM.
I ens aquests moments la dona és extremadament feble emocionalment parlant i tot es magnifica.

En conclusió, crec que has de fer el que et dicti el cor, però no des de la por causada per una mala experiència, sinó des del teu instint com a mare....... i si tens un mínim dubte, prova-ho, perquè la LA sempre la tens a ma i la pastilla també. Això sí..... a la mínima que tinguis un dubte o problema de pet cap a un grup de suport que és on et poden informar millor de com ha d'anar la LM i resoldre problemes. Ja et dic que en una setmana em va canviar la vida i vaig poder alletar al meu fill durant 2,5 anys, i t’asseguro que és un moment increïblement especial.

Espero que prenguis la decisió que prenguis, tot surti rodat i vagi et molt bé.

[Esperançada]

Ganga: Crec que et decantis per LM ó LA segur que hauràs prés la decisio millor per tú i el teu nadó. Se`ns cap mena de dubte. Les persones moltes vegades parlem desde el desconeixent i a vegades poder a arrivar a fer molt de mal.
A mi també em van fer una reducció de pit quan tenia 17 anys,li vaig comentar al ginecolec si podria donar el pit per que aquesta era la meva intenció i en principi no em van posar cap pega.
EL meu part va ser per cessàrea i a la setmana 38 la petita no pujava de pes i el metge va decidir que era més viable que recuperés pes a fora que a dins de la panxa. Quan estava a la sala de parts, quan la llevadora va veure que tenia feta una reducció ja em va posar totes les pegues del món, que no em pujaria la llet, que segurament se m'obstruiria algun conducte i em produîria alguna mastitis.En canvi quan li preguntava al ginecolec em deia que no m'amoinés que ja em pujaria la llet.
I jo tossuda els hi vaig dir que ho volia intentar. Com la nena va néixer amb 2380 gr li havien de donar un suplement de bibero mentres no em pujava la llet. Els cinc dies que vaig estar a la clinica anava alternant,pero no s'agafava bé al pit,al final amb mugroneres semblava que una mica. Quan vaig arrivar a casa era una història per que preparar el bibero i igualment donar-li el pit. Em vaig angoixar tant que al final vaig desistir,no em podia permetre el luxe de que la nena no puges de pes i vaig optar per LA i la veritat es que no me'n arrepenteixo. Potser si hagués insistit més ho hagués aconseguit,no ho sé en aquell moment vaig creure que era el millor i segurament i em tornés a passar actuaria igual.

[Ganga]

gràcies noies, ja veig que totes les experiències tenen un fons que sempre colpeix! totes les experiències ens ajuden a tirar endavant d'una o altra manera!
merci!

[latxell]

Ganga,
Primer de tot: enhorabona per aquest segon embaràs!! Ja veuràs com de diferent es viu el segon fill!!! Jo fa tres mesos que he estat mare de la meu segon, una nena maquíssima (ves, que ha de dir sa mare) amb la qual he acabat fent LA, tambe hem acabat descobrint que tenia el tel sublimgual de tipus IV així que, encara que ho vam intentar em moria del dolor als pits i la nena no agafava pes.... Després d'un mes horrible, vaig dir prou, jo tinc el record fantàstic de l'alletament del seu germà gran i el que jo vivia aquest cop no tenia res a veure al que ha de ser la lactància!!!!!
Així que, sí, la meva patufa creix sana, preciosa i amb molt d'amor amb bibero!!!
Jo crec que el mes important és recordar que, faci el que es faci, estem fent el millor pels nostres fills!!! Jo, a la Teresa (la meva nena) no crec que li estigui donant menys que al seu germà!!

Molta sort i felicitat!!!!

[Ganga]

Gràcies!
finalment he decidit fer LA i aquí estem. El part va ser ràpid, natural i sense punts i ja li vaig donar un biberó petit a la sala de parts. No estic gens arrepentida de la desició i tampoc crec que li doni menys que al seu germà, l'únic que em sap greu va ser que amb el seu germà no funciones bé la LM ja que en tenia moltes ganes però ara la desició la vaig prendre i n'estic molt contenta la veritat. I a més no m'ha passat la gana que em va passar el seu germà, pobret...
Em van donar les pastilles al vespre Dostinex (el vaig tenir a la tarda) i al matí juntament amb anti-inflamatoris i no em va pujar la llet.
El nen no passa gana ja que menja a demanda! i allà em feien seguir un horari però a casa ja fem el que ens va millor.

[Mari1978]

Moltes felicitats Ganga!
Jo amb el meu nen també vaig intentar LM i va anar malament. Ara, amb el segon (ja estic de 40+1) tinc claríssim que li donaré LA.
Gràcies per explicar la teva experiència!

[Airin]

En primer lloc, felicitats per aquesta segona maternitat, Ganga

Arribo tard al "debat", o sigui que ja no et podré convèncer que facis LM (tot i que, com t'han dit, si t'ho repenses, sempre ets a temps). El que sí crec que és molt important és el que ja fas, que és donar-li els bibes a demanda. Hi haurà criatures que seran un rellotge i cada tres hores demanaran, però la majoria no són així i no veig perquè només han d'alimentar-se a demanda si fan LM. Un recent nascut no plora per vici, si plora és que té alguna incomoditat (gana, son, cansament, necessitat de contacte) i trobo al·lucinant que es pretengui que siguin rellotges. O sigui que endavant amb la decisió.

També penso que és important el que t'ha dit alguna altra mare, que no vas fallar tu mai en l'anterior lactància, va ser un cúmul de circumstàncies que els "experts" no van saber veure, en molts casos perquè no estan formats per la LM, tota la meva generació vam créixer amb bibes i això costa canviar-ho... I la llàstima que és la immensa majoria de lactàncies es queden pel camí i les mares us sentiu culpables. Els grups de suport a la lactància són claus (en el meu cas, la llevadora que em va visitar a casa i em va corregir la postura).

En fi, espero no haver-te agobiat, simplement m'ha cridat l'atenció (positivament) que l'estiguis alimentant a demanda.

Una abraçada

[latxell]

Moltes felicitats, Ganga!!!!!!!!!

El que et vaig deixar de dir es un OLE TU!!!! Que tens dos nens amb 18 mesos de diferencia!!!!!! ;)
Hehehehehehe.

Enhorabona i ha gaudir-los!!!!

[Ganga]

Bones!
de res, per això estem, per explicar experiències i aprendre unes de les altres!
Gràcies pels ànims noies, espero que els vostres parts vagin molt bé també!
Sí, són dos peques molt peques i es porten molt poquet, ara ja vaig atavalada però bé estic molt contenta també, el que pitjor porto són les nits perquè el de 19 mesos es desperta molt i clar el petit està amb nosaltres i cap a mitja nit ja estem tots a l'habitació... i atendre als dos alhora més impossible..però suposo que temps al temps...

[carbasseta]

Hola noies!

He llegit aquesta entrada i he pensat en vosaltres: http://criatures.ara.cat/somlallet/2013 ... r-la-llet/

Segurament vosaltres no heu tingut problemes, però per si alguna mare en té algun dia, no està de més estar informada.

[cigronet!?!]

hola Goya,
jo encara no sóc mare.... falta poc.... pel que he vist en casos propers i pel que diu el forum no s'han de dur biberons.... jo parlo de la SS, que són les experiències que conec.....

[Ganga]

bones!
no, no has de dur res, t'ho donaran allà!
vagi bé!