VISITES DELS CONEGUTS A L'HOSPITAL

[Ítaca]

El meu consell... doncs q tothom qui pugui vingui a l'hospital! Així, us deixaran una mica més tranquiles quan esteu a casa...
A l'hospital les visites són més pim pam, i si has de donar el pit, amb tota la tranquilitat els demanes q surtin i llestos, i si s'emprenyen, és el seu problema.

A casa en canvi... estàs tu sola amb el teu nen... tens els punts q et fan mal, estàs cansada, t'estàs adaptant al nen i a més ho has de tenir tot ben endreçat i net per les piiii visites... i cada dos per tres tens gent a casa tota la punyetera tarda, és horrorós! Jo no suportava ni q vinguessin els ogres... pffffffffff

[abart]

Ostres Itac! No m'ho havia plantejat des del teu punt de vista però tampoc és una mala idea! De tota manera, no vols dir que hi ha gent molt pesada i que et vindran a veure tan a l'hospital com a casa? perquè si ha de ser així, millor evitar les visites a l'hospital!

Jo per la meva part ja estic avisant de que a l'hospital no cal que vinguin però bueno, a veure quanta gent farà cas perquè n'hi ha que no fan gaire bona cara quan els hi dius!

[sandrajuli]

ja, a mi em va passar i els tenia tots enfadats, però al final ens vam sortir amb la nostra, van venir només els avis i tiets a l'hospital, a fer una visita de metge quasi bé, i després a casa quan no volíem desconnectàvem el porter automàtic i ja no sabíem si havia vingut ningú, llavors, quan ens vam veure en cor, vam anar a fer les visites nosaltres. A nosaltres ens va anar de conya. A part, això de que les visites a l'hospital molesten menys, crec que és un error. Molesten potser menys als pares, però al nadó el molesten molt més, ja que les primeres hores, o dies són per establir el vincle amb la mare, i que hi hagi tot de gent xerran, agafant-lo i fent-li moixaines, els atabala moltíssim i ho pot distorsionar tot, fins i tot pot fer fracassar la LM...

[raquelsabadell]

Yo no avisaré a nadie cuando me ponga de parto, y si es posible, cuantas mas visitas vengan al hospital mejor... la visita de rigor y ya está.... en casa prefiero estar tranquila, que estaremos solos, y allí al menos tengo a las enfermeras, que en un momento dado, siempre pueden echarte un cable...

[Lluna26]

Sandrajuli, la veritat és que la idea de desconnectar el porter està molt bé. Nosaltres de moment estem tranquilets pq fa 2 mesos hem anat a viure d'un poble a l'altre que està a mitja horeta, i és clar, a part de la família i amics íntims doncs els altres saben que estem a tal poble però no a on, i és per això que si ens truquen abans de venir anirem pautant les visites. No vull aglomeracions, per tant ben dit doncs ho anirem pautant per telèfon, o si més no això esperem!!!

[neuetes]

A mi em van venir tant a casa com a l'hospital i a casa (més d'un dia i més de dos) vaig desconectar el porter automàtic, el fix i el mobil.

Tinc una amiga que un dia se li van presentar sense avisar uns parents de molt lluny a casa a les 10 del vespre!! i ella amb dos pebrots els va dir que ara no els podrien rebre que tots ja eren dormint. I encara es van ofendre!!

[raquelsabadell]

A mi em van venir tant a casa com a l'hospital i a casa (més d'un dia i més de dos) vaig desconectar el porter automàtic, el fix i el mobil.

Tinc una amiga que un dia se li van presentar sense avisar uns parents de molt lluny a casa a les 10 del vespre!! i ella amb dos pebrots els va dir que ara no els podrien rebre que tots ja eren dormint. I encara es van ofendre!!

que fuerte no???

[MARTETUS]

A mi també és un tema que em preocupa molt, jo quan alguns amics han tingut un fill he trucat per saber com estava tot i els hi he dit, que ja hi aniriem més endavant i normalment fins al cap d'un mes nom'he atrevit a anar-hi, tant de bo a nosaltres ens passes el mateix, el que si que tinc molt clar és que si em truquen per avisar que venen tant a l'hospital com a casa si estic cansada o el nen no està fi els hi diré que ho deixem per un altre dia,a mi el que em fa més por són els que es presentin sense avisar, però bueno paciència com que el papi diu que sóc una borde ja faré alguna cara de les meves i segur que se n'adonen i marxen , jo no sóc gaire protocolaria i no se disimular o sigui que ells mateixos

[Lluna26]

Martetus!! molt bona, jo tinc mooooolta paciència, però el dia que no el tinc fi tmb se'm nota d'una hora lluny. Al papi ja el tinc avisat, si a casa ve molta gent, ni aigua! ajajajajaja
I tinc molt clar que si jo o el peke no estem bé, doncs si truquen se'ls hi diu avui no, i punt, la gent ho ha d'entendre, i sinó 3 pedres, una per seure i 2 per picar!

[miriameta]

Jo les restringiré, tinc clar que el primer dia nomes voldre que vinguin pares i avis i germans. Si venen mes es trobaran que no poden entrar. Ja els haurem avisat per això. Pero per mi el primer dia es important.
I despres si ve molta gent i m´agobien, es facil, dic k em trobo cansada o marejada, i ale, tots fora.
I a casa si no truquen abans res de res.

En aquest tema hu tinc tan i tan clar!!!! jejeje em diran bruixa!!!! :p

[Irinna]

Amb la primera filla els dos vam tenir molt clar que no voliem que la gent vingués a la clínica. Voliem estar tranquils. Com que a mé va ser cesarea i ho vaig passar molt malament em va anar genial i quan ha vam estar a casa la segona setmana d'estar-hi vam anar dient a la gent que podia venir.

Ara estem intentant quedar-nos de nou embarassats i em sembla que tenint dos criatures ho faré diferent. Millor que vinguin a l'hospital! el primer dia no,.. el segon millor. Si torna a ser cessàrea m'esperaré al tercer dia, que ja estaré més recuperada i els direm que poden venir però sabent quan vènen... així ens podrem organitzar una mica.

[nunus]

Això també depèn molt de com són la família, amics, etc. A nosaltres ens feia il·lusió que els nostres pares fossin a la clínica quan nasqués el Guillem. Però clar, els meus pares són super discrets, i els meus sogres més. Les nostres germanes van venir de seguida que van poder i igualment. Tothom parlava fluixet, jo em trobava de conya i el nen dormia. Per dir-vos que al Guillem no el va agafar ningú fins -almenys- més d'una setmana després que hagués nascut.

Nosaltres havíem avisat els pares que NO ho diguessin a ningú quan em posés de part. No ho van entendre massa, però ho van respectar. El nen va néixer a les 4 de la tarda i no ho vam dir a la resta de família i amics fins a la nit; així ens reservàvem el dia per nosaltres.

Apart, a la clínica ens van deixar més d'una hora a tots 3 sols a la mateixa sala on vaig parir, per anar-nos coneixent. O sigui que ja vam tenir la nostra intimitat.

Després, quan van anar venint les visites, quan havia de donar el pit els deia que marxessin i la majoria ho entenien. I els que no... doncs dues pedres! Sempre hi ha algú que dóna la nota, però en fi, crec que ho vam portar força bé dins del que cap.

[emanens]

Després, quan van anar venint les visites, quan havia de donar el pit els deia que marxessin i la majoria ho entenien. I els que no... doncs dues pedres! Sempre hi ha algú que dóna la nota, però en fi, crec que ho vam portar força bé dins del que cap.

jo temo el moment que hagi de donar el pit i hagi de dir que marxin..segons com em fa vergonya haver-ho de dir ja que la meva cunyada no tenia cap problema de donar teta davant tots els meus cunyats (i mira que van calents..), i si ara surto jo dient tothom fora que no veigueu res... diran mira aquesta si que és delicada...
Bé...que estic feta un embolic i em fara vergonya tant ensenyar la teta o tambe dir-los que marxin...

[Shimmy]

Emanens, doncs de vergonya res. Si has d'estar més tranquila donant el pit tu sola, els hi dius i punt. Que s'ho prenguin com vulguin. Pensa que si tu no estàs còmode el primer que ho notarà serà el teu nen.
Diga'm borde, però jo no tindria cap problema per fer fora.

[silviapml]

Hola noies,
Us he llegit molt atentament i jo estic com la majoria de vosaltres. Suposo que hi ha gent que no té problema amb que els visitin a l'hospital. Una cosina meva estava encantada que l'anessin a veure i fins i tot et deixava agafar el nen sense problemes. És clar que ella va tenir molt recolzament de la seva mare.
A mi m'angoixa el tema d'estar cansadíssima, el tema de començar a donar el pit (la llevadora ens ha dit que els primers dies són els més importants per a començar i a banda, ja que seré a l'hospital, puc aprofitar a demanar ajuda a les llevadores) i que jo no tindré a la meva mare (que m'hagués ajudat moltíssim) perquè va morir fa un parell d'anys.
El meu company em diu que millor que vingui la gent a l'hospital perquè tindrem a les llevadores i no haurem de fer gaire bé res allà. Així, quan tornem a casa, estarem més tranquils. En part té raó, perquè sabem que hi haurà gent que vindrà allà i no tornarà a aparèixer per casa. És clar que ell també em diu que tenim una cosa al nostre favor si ens emprenyen gaire i és que sóc una mica borde i si m'emprenyen molt quan estic cansada dic les coses tal i com em surten.
Bé, veurem què passa...

[nunus]

Després, quan van anar venint les visites, quan havia de donar el pit els deia que marxessin i la majoria ho entenien. I els que no... doncs dues pedres! Sempre hi ha algú que dóna la nota, però en fi, crec que ho vam portar força bé dins del que cap.

jo temo el moment que hagi de donar el pit i hagi de dir que marxin..segons com em fa vergonya haver-ho de dir ja que la meva cunyada no tenia cap problema de donar teta davant tots els meus cunyats (i mira que van calents..), i si ara surto jo dient tothom fora que no veigueu res... diran mira aquesta si que és delicada...
Bé...que estic feta un embolic i em fara vergonya tant ensenyar la teta o tambe dir-los que marxin...

Doncs, emanens, els ho pots plantejar des d'un altre punt de vista, que no és menys cert: necessites tranquil·litat per donar-li el pit al bebè. Els inicis no sempre són fàcils i, de debò, com menys gent hi hagi pul·lulant per allà, millor. És més, si pensen una mica (que no sempre ho fan), ja els hauria de sortir d'ell@s mateix@s de marxar de l'habitació sense que els diguis res.
Perdona que rigui, eh, però vaya tela amb els cunyats!! A mi em fan més por les senyores grans (i algunes no tan grans), que se t'acosten al pit per veure-ho millor i comentar i/o aconsellar-te.
Ostres, de debò, FES-LOS FORA!

[sandrajuli]

El meu consell és que no penseu en vosaltres. Ja sé que ara és molt difícil pensar en una personeta que ni coneixeu... però és que el més important a partir d'ara és ell/a, ja veureu que passareu per sobre moltes coses i us haureu de menjar moltes coses que heu dit, ja que us canviarà molt la manera de fer, de veure les coses i de sentir... i el més important passarà a ser el petitó. I això només se sap un cop has parit, i em sap greu però més la mare que el pare. Per tant, no us faci vergonya fer fora la gent o no deixar agafar el peque a ningú, si no ho entenen, no us preocupeu que en moments així ningú s'enfada...

[soclamarga]

Doncs jo estic una mica d'acord amb totes... En el meu cas no m'ho vaig haver de plantejar gaire perquè tota la família i amics els tenim a hora i mitja en cotxe, així que quan em vaig posar de part vaig avisar als pares, germana, cunyada i sogra, i estaven tots allà quan vaig entrar a l'habitació amb el nen. A mi em va fer il·lusió que hi fossin tots, poder-los ensenyar el nen tan maco que tenia, i dir-los que havia anat tan bé el part (potser si hagués tingut un part complicat m'haurien fet "més nosa", no ho sé). La resta de família també sabia que estava de part perquè els pares ja els van avisar, però a l'estar tant lluny i caure entre setmana, no van venir fins més endavant. Per cert que jo sí que vaig deixar que agaféssin el nen, i el nen encantat!

Com que després vaig tenir el nen ingressat 5 dies, van venir a l'hospital uns quants familiars més i això encara em va il·lusionar més, perquè veia que s'interessaven per com estàvem, i em van fer molta companyia, ajudaven a passar les hores...

Per això que dieu de donar el pit davant dels cunyats (i en general qualsevol persona)... a mi també em passava i passa encara ara. Però el primer dia allà a l'hospital ja hi eren, i vaig pensar que tard o d'hora em veurien donant el pit al nen, o sigui que millor no donar-li importància (i jo sóc mooooolt vergonyosa). Simplement intentava tapar-me com podia (el problema era la bata de l'hospital), però si no fan soroll i estan "distrets" parlant entre familiars, tu vas donant el pit i tampoc se't posen a mirar-lo directament (si són "gent normal" vaja jeje). Però si has d'estar més tranquil·la, millor fer-los fora de l'habitació (a mi també em feia vergonyar demanar-ho...).

Ah!! i això de les senyores grans! Quanta raóoo!!!! Les àvies se't posen a mig metre sense treure't l'ull de sobre!! pobretes! De fet prefereixo que em mirin les àvies que els cunyats ;)
El que em posa molt nerviosa és que cada dos per tres pregunten: "que dorm??" o sinó l'altra frase preferida quan fa estona que li estic donant el pit i se n'adonen, diuen: " ENCARA????" (j...er!! i quanta estona s'hi estan ells dinant??).

Però tot això m'hi estic trobant ara (2 mesos i mig després). Els dies a l'hospital i les primeres visites a casa en el meu cas van ser molt suportables i les vaig agrair! Com tot, depen de cada persona i dels familiars.

[Extherr]

Yo no habia pensado en este tema la verdad, pero pienso como la mayoria, cuando tenga que dar el pecho les mandare fuera de la habitacion, soy muy vergonzosa y no me apetece entre la inesperiencia mia y las miradas pasarlo mal, prefiero ponerme una vez colorada que 40 morada

[soleilua]

holaaa!!! jo no estic encara embarassada, però aquest tema agobia una mica... he llegit algú que el marit es va encarregar de gestionar les visites i crec que és el millor... res de visites tot el dia, visites un parell d'horetes a la tarda i ja està... deixar-ho clar des del primer moment. A l'hospital poca gent i a casa també! quan estiguem preparats ja avisarem a la gent que pot venir o els anirem a visitar nosaltres... vaja, és com ho veig ara mateix, potser canvio d'opinió... també suposo que depèn de com et sentis després del part vols estar més tranquila o necessites més la gent... però com diu la sandrajuli el més important en aquell moment és el nadó, i ell necessita tranquilitat i mimos i sobretot enganxar-se bé a la teti!