Crònica d'una falsa alarma
Acabo de arriba del ginecoleg de visita, m´han dit que el més segur que m´ha tindran que provocar el part ja que el nen es molt gran i creuen que de aqui el dijous es poc probable que em possi de part.
Ara si que estic espentada de veritat diuen que si te provocan el part estas moltes hores.Estic dels nervis !!!
Ara si que estic espentada de veritat diuen que si te provocan el part estas moltes hores.Estic dels nervis !!!
-
pigada74
- :: zebra
- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Cranc, no desesperis, dona, si vas a Part, llegeix el de la Bet, l'Eulàlia i l'Ignasi, la Bet va tenir bessonada ara fa uns mesos i va ser part induït, i veuràs que li va anar de conya!!!! i ja saps que cada dona és un mon, igual et punxen i en un plis plas ja tens aqui al teu petit/a!!!!! per cert, que esperes?
Ja veuras, dona, com tot surt la mar de bé!!!!!
Ja veuras, dona, com tot surt la mar de bé!!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
CRANC...Yo fui al ginecologo el 14 de Octubre a las 19:00 y me cito para el dia siguiente 15 a las 8 de la mañana pq tenia contracciones y el niño estaba muy arriba y no salia...estuve desde las 8 hasta las 14:00 intentando parir yo solita pero como Alex no salia (no bajaba......) me hicieron cesarea a las 14:00 y a las 14:10 venia al mundo Alex...Fue un parto genial y no me hicieron pasar en ningun momento ni un minuto mal ni a mi ni a mi bebe asi q tranquilaaaaaaa, el parto inducido no es malo simplemente te ayudan.....
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
felicitats calongina!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
benvinguda roure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
AIXI que LA ROURE I L'ERIC KASI KASI HAN NASCUT ALHORA!!!! que BOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!
FELICITATS A LES NOVES MAMIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!WAPES WAPES WAPES!!!!!!!!!!!
CRANC: BENVINGUDA WAPÍSSIMA, JA VEURÀS, TOT ANIRÀ DE PERLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MOLTS PTONS AL JOEL!!!!!!!!!!!!!!!!!!
benvinguda roure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
AIXI que LA ROURE I L'ERIC KASI KASI HAN NASCUT ALHORA!!!! que BOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!
FELICITATS A LES NOVES MAMIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!WAPES WAPES WAPES!!!!!!!!!!!
CRANC: BENVINGUDA WAPÍSSIMA, JA VEURÀS, TOT ANIRÀ DE PERLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MOLTS PTONS AL JOEL!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ei, ara penjo la foto (faré un post a part, d'acord a la secció de fotos).
Pel que fa al part, vosaltres sabeu la històra de la primera falsa alarma.
Doncs bé, no va ser l'última...
PRIMERA FALSA ALARMA: el dia 30 a les 05:00 em penso que trenco aigües però només és el tap mucós i "suquets" que hi ha per aquella zona.També tinc contraccions cada 5 minuts. Però són Braxton-noséquantos, o sigui que no són de part. Així que cap a casa, al voltant de les 8 del matí.
MATÍ I TARDA DEL DIA 30: les contraccions no paren, però són irregulars. Cada 8-9-10 minuts, de vegades més. Cada vegada fan més mal. A la tarda ja són insuportables, i insuportablement irregulars!!! Al vespre ja estic que rebento de mal. Al meu home i a mi ens sembla que es trornen més regulars. Truco a l'hospital perquè estic neguitosa i pregunto si és aviat per anar-hi o m'he d'esperar a que les contraccions siguin més seguides (ara vaig al voltant de cada 5-6 minuts, i fa la sensació que cada vegada són més properes). Em diuen que vagi cap allà. Són les 9 del vespre.
SEGONA FALSA ALARMA: Les corretges tornen a dir que les contraccions no són de part, són encara de Braxton-noséquantos. Mentre sóc allà se'm fan molt seguides i després al revés, es comencen a frenar, i torno a contracció cada quart d'hora, com al matí. El tacte diu que no he dil·latat gaire. M'envien a casa recomenant-me que m'estigui estirada i que si em tornen em posi a la banyera, que si em relaxo les contraccions pararan. També em diuen que "quan siguin les de debò ja te n'adonaràs". I que pot ser que encara trigui DIES a anar de part. Mecagum l'olla, em sento una mica desesperada, perquè estic cansada de passar mal.
LA NIT I L'ENDEMÀ: la nit horrorosa. Ja no mirava el rellotge per no agobiar-me, però no van parar en cap moment. Cap a les 5 del matí se'm van fer més i més separades, i vaig poder descansar una mica. El matí del dijous (dia 31) me'l vaig passar al llit, anar aguantant les contraccions quan venien.
TRUCA LA LLEVADORA: Aquell dia tenia programades unes corretges i una visita a la llevadora. La dona em va trucar per fer un canvi d'horari. De seguida vaig veure que era una veterana, encantadora per cert, i vaig explicar-li el que em passava, que no entenia res, que no tenia contraccions regulars, però que feia moltes hores em passava mal i em semblava molt difícil que allò no fos ja l'inici del part. Ella em va citar per les 3, i m'aconsella ficar-me a la banyera que m'ajudarà a passar el mal. Em diu que les contraccions que tinc (les Braxton-noséquantos de la punyeta), moltes dones no les senten, tot i tenir-les.
VISITA I INGRÉS: Jo anava a l'hospital convençuda que em tornarien a casa. La llevadora va escoltar tot el meu relat, em va fer unes corretges, i em va tornar a dir que eren Braxton-noséquantos, però que el progrés que tenien era "interessant". Llavors em va fer un tacte i diu: -Nena, si estàs de part!!!! Tenia entre 3 i 4 cm de dil·latació. Us juro que se'm va obrir el món, em vaig sentir FELIÇ, FELIÇ, FELIÇ perquè, per fi, veia el final del túnel. Així doncs, em van ingressar.
ANAR DIL·LATANT: Vaig començar a dil·latar més i més fins arribar a 6 cm. Allí em vaig estancar una mica. Quan vaig arribar a 7 cm la cosa anava molt lenta. Jo havia demanat que encara no em posessin l'epidural, per viam si podia arribar al final sense adormir-me. Volia poder sentir bé el meu cos, saber on apretar quan arribés l'expulsió. Però va arribar un moment que em vaig sentir completament esgotada. Vaig dir-li a la llevadora que no sabia si podia aguantar gaire més tot aquest mal. Ella em va suggerir tornar a mirar la dil·latació i segons el que sortís ja escolliria. Estava iguament a 7 cm. Doncs que me la posin, si us plau.
EPIDURAL: Nenes, quina passada, quina passada!!! L'epidural és una glòria quan estàs tan esgotat. Si torno a tenir un fill vull intentar tenir-lo igualment sense anestèsia, però aquesta vegada no era possible, perquè hagués arribat defallida al final. Em vaig poder relaxar i "disfrutar" del moment. Gairebé em vaig adormir. Un plaer.
UNA HORA EMPENYENT: Quan va ser el moment d'empènyer havia pogut recuperar una mica de forces. Per sort, perquè la sortida de la Roure encara va trigar una hora. La força que podia fer quan empenyia era menys de la normal perquè tenia el cos adormit i no sabia ben bé on feia la força. La llevadora i la ginecòloga van ajudar-me molt, i també el meu home. Al final, com que la Roure no acabava de baixar, em van ajudar amb una ventosa.
LA SORTIDA: Cap al final de tot ja m'havia marxat molt l'epidural i tenia força sensacions. Vaig sentir clarament com sortia el cap de la meva nena, i després la resta del cos. Va ser un moment brutal, animal, preciós, perquè de seguida me la van posar sobre la meva panxa i la vaig poder abraçar i mirar a la cara. I era preciosa, preciosa. I tenia els ulls oberts i em mirava. osti, encara ploro de recordar-ho, quanta felicitat!
La Roure va néixer a les 00:18 del dia 1 de setembre.
PUNTS I PIT: Em van cosir l'episotomia mentre pesaven i netejaven la nena. Després me la van posar al pit i ja va mamar. Ens vam abraçar tots tres, el meu home la nena i jo. Final feliç. El mal... qui se n'enrecorda?
RECUPERACIÓ: Bé, ja han passat sis dies. Els punts fan mal, costa seure i estar dret, però cada dia et trobes una mica millor. Com diu la Sibil·la, també s'ha de tenir en compte la bonica hemorroide que se m'ha fet de l'apretada, que també fa mal. Pomadeta i aviam si es va fent petita.
EL MILLOR: Tot i que pugui semblar que el moment àlgid de tot plegat és quan el fill surt de dins el teu cos, per mi això no és el millor. El millor és el que comença just llavors. T'enamores. T'enamores del fill que has tingut. Us enamoreu, vaja, perquè el meu home està igual que jo. Però parlo d'un amor profund, profund, que et fa venir ganes de plorar d'alegria cada dos per tres. Això jo no m'ho imaginava. Puc dir de totes totes que és el millor que m'ha passat mai a la meva vida.
Noies, espero que les que espereu tingueu aviat el plaer de tenir aquest fill als braços. Les que ja heu parit ja sabeu de què estic parlant. I a les que busqueu, ànims i paciència, que la cosa s'ho val. Petons per totes!!!
Pel que fa al part, vosaltres sabeu la històra de la primera falsa alarma.
Doncs bé, no va ser l'última...
PRIMERA FALSA ALARMA: el dia 30 a les 05:00 em penso que trenco aigües però només és el tap mucós i "suquets" que hi ha per aquella zona.També tinc contraccions cada 5 minuts. Però són Braxton-noséquantos, o sigui que no són de part. Així que cap a casa, al voltant de les 8 del matí.
MATÍ I TARDA DEL DIA 30: les contraccions no paren, però són irregulars. Cada 8-9-10 minuts, de vegades més. Cada vegada fan més mal. A la tarda ja són insuportables, i insuportablement irregulars!!! Al vespre ja estic que rebento de mal. Al meu home i a mi ens sembla que es trornen més regulars. Truco a l'hospital perquè estic neguitosa i pregunto si és aviat per anar-hi o m'he d'esperar a que les contraccions siguin més seguides (ara vaig al voltant de cada 5-6 minuts, i fa la sensació que cada vegada són més properes). Em diuen que vagi cap allà. Són les 9 del vespre.
SEGONA FALSA ALARMA: Les corretges tornen a dir que les contraccions no són de part, són encara de Braxton-noséquantos. Mentre sóc allà se'm fan molt seguides i després al revés, es comencen a frenar, i torno a contracció cada quart d'hora, com al matí. El tacte diu que no he dil·latat gaire. M'envien a casa recomenant-me que m'estigui estirada i que si em tornen em posi a la banyera, que si em relaxo les contraccions pararan. També em diuen que "quan siguin les de debò ja te n'adonaràs". I que pot ser que encara trigui DIES a anar de part. Mecagum l'olla, em sento una mica desesperada, perquè estic cansada de passar mal.
LA NIT I L'ENDEMÀ: la nit horrorosa. Ja no mirava el rellotge per no agobiar-me, però no van parar en cap moment. Cap a les 5 del matí se'm van fer més i més separades, i vaig poder descansar una mica. El matí del dijous (dia 31) me'l vaig passar al llit, anar aguantant les contraccions quan venien.
TRUCA LA LLEVADORA: Aquell dia tenia programades unes corretges i una visita a la llevadora. La dona em va trucar per fer un canvi d'horari. De seguida vaig veure que era una veterana, encantadora per cert, i vaig explicar-li el que em passava, que no entenia res, que no tenia contraccions regulars, però que feia moltes hores em passava mal i em semblava molt difícil que allò no fos ja l'inici del part. Ella em va citar per les 3, i m'aconsella ficar-me a la banyera que m'ajudarà a passar el mal. Em diu que les contraccions que tinc (les Braxton-noséquantos de la punyeta), moltes dones no les senten, tot i tenir-les.
VISITA I INGRÉS: Jo anava a l'hospital convençuda que em tornarien a casa. La llevadora va escoltar tot el meu relat, em va fer unes corretges, i em va tornar a dir que eren Braxton-noséquantos, però que el progrés que tenien era "interessant". Llavors em va fer un tacte i diu: -Nena, si estàs de part!!!! Tenia entre 3 i 4 cm de dil·latació. Us juro que se'm va obrir el món, em vaig sentir FELIÇ, FELIÇ, FELIÇ perquè, per fi, veia el final del túnel. Així doncs, em van ingressar.
ANAR DIL·LATANT: Vaig començar a dil·latar més i més fins arribar a 6 cm. Allí em vaig estancar una mica. Quan vaig arribar a 7 cm la cosa anava molt lenta. Jo havia demanat que encara no em posessin l'epidural, per viam si podia arribar al final sense adormir-me. Volia poder sentir bé el meu cos, saber on apretar quan arribés l'expulsió. Però va arribar un moment que em vaig sentir completament esgotada. Vaig dir-li a la llevadora que no sabia si podia aguantar gaire més tot aquest mal. Ella em va suggerir tornar a mirar la dil·latació i segons el que sortís ja escolliria. Estava iguament a 7 cm. Doncs que me la posin, si us plau.
EPIDURAL: Nenes, quina passada, quina passada!!! L'epidural és una glòria quan estàs tan esgotat. Si torno a tenir un fill vull intentar tenir-lo igualment sense anestèsia, però aquesta vegada no era possible, perquè hagués arribat defallida al final. Em vaig poder relaxar i "disfrutar" del moment. Gairebé em vaig adormir. Un plaer.
UNA HORA EMPENYENT: Quan va ser el moment d'empènyer havia pogut recuperar una mica de forces. Per sort, perquè la sortida de la Roure encara va trigar una hora. La força que podia fer quan empenyia era menys de la normal perquè tenia el cos adormit i no sabia ben bé on feia la força. La llevadora i la ginecòloga van ajudar-me molt, i també el meu home. Al final, com que la Roure no acabava de baixar, em van ajudar amb una ventosa.
LA SORTIDA: Cap al final de tot ja m'havia marxat molt l'epidural i tenia força sensacions. Vaig sentir clarament com sortia el cap de la meva nena, i després la resta del cos. Va ser un moment brutal, animal, preciós, perquè de seguida me la van posar sobre la meva panxa i la vaig poder abraçar i mirar a la cara. I era preciosa, preciosa. I tenia els ulls oberts i em mirava. osti, encara ploro de recordar-ho, quanta felicitat!
La Roure va néixer a les 00:18 del dia 1 de setembre.
PUNTS I PIT: Em van cosir l'episotomia mentre pesaven i netejaven la nena. Després me la van posar al pit i ja va mamar. Ens vam abraçar tots tres, el meu home la nena i jo. Final feliç. El mal... qui se n'enrecorda?
RECUPERACIÓ: Bé, ja han passat sis dies. Els punts fan mal, costa seure i estar dret, però cada dia et trobes una mica millor. Com diu la Sibil·la, també s'ha de tenir en compte la bonica hemorroide que se m'ha fet de l'apretada, que també fa mal. Pomadeta i aviam si es va fent petita.
EL MILLOR: Tot i que pugui semblar que el moment àlgid de tot plegat és quan el fill surt de dins el teu cos, per mi això no és el millor. El millor és el que comença just llavors. T'enamores. T'enamores del fill que has tingut. Us enamoreu, vaja, perquè el meu home està igual que jo. Però parlo d'un amor profund, profund, que et fa venir ganes de plorar d'alegria cada dos per tres. Això jo no m'ho imaginava. Puc dir de totes totes que és el millor que m'ha passat mai a la meva vida.
Noies, espero que les que espereu tingueu aviat el plaer de tenir aquest fill als braços. Les que ja heu parit ja sabeu de què estic parlant. I a les que busqueu, ànims i paciència, que la cosa s'ho val. Petons per totes!!!
Calongina
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |