El part a casa, un luxe?

[melicanyella2206]

que bonic
M'ha encantat el teu relat caputxeta...

A mi personalment em fa molta por el dolor del part, però per altra banda em preocupa l'anestèsia que posen, perque no m'agradaría anar tant col.locada com perque fagin amb mi el que vulguin i clar els marits tampoc deuen saber ben be que fer en aquelles circumstàncies i confíen en la profesionalitat dels metges.
Penso que si tu, anant preparada, convençuda i serena et vàren estar marejant amunt i avall, doncs penso, que amb epidural, si quedes molt atontada doncs no puguis empènyer prou bé o no facis prou força i directament els metges prenguin les decisions per tu...i sabent com esta la SS com per fiar-se.

M'alegro d'haver llegit teu relat, això m'ha fet reflexionar molt i em servirà per pendre una decisió...moltes gràcies, m'has semblat una persona molt ferma i enhorabona per la nena!

[rateta2013]

A mi personalment em fa molta por el dolor del part, però per altra banda em preocupa l'anestèsia que posen, perque no m'agradaría anar tant col.locada com perque fagin amb mi el que vulguin i clar els marits tampoc deuen saber ben be que fer en aquelles circumstàncies i confíen en la profesionalitat dels metges.
Penso que si tu, anant preparada, convençuda i serena et vàren estar marejant amunt i avall, doncs penso, que amb epidural, si quedes molt atontada doncs no puguis empènyer prou bé o no facis prou força i directament els metges prenguin les decisions per tu...i sabent com esta la SS com per fiar-se.
:

Jo he tingut un part natural, però pel que tinc entès l'epidural no t'atonta. En tot cas, el problema és que si et posen molta dosi d'epidural, no empenys bé i el part pot ser més difícil. Però el que és "mentalment" no estaries atontada. De fet, si mires parts per la tele, les mares que pareixen amb epidural estan molt més "racionals" que les de part natural: algunes poden conversar, cosa que una dona amb part natural no podria fer. Quan estàs amb part natural, estàs molt flipada per les hormones, llavors no ets capaç de parlar amb els metges o decidir res. Això sí, empényer és més fàcil!!!
Resumint, el part natural t'atonta més que el d'epidural, però amb el natural empenys millor.

Si et fa molta por el dolor, demana epidural, però intenta aguantar el màxim sense posar-la. Si te la poses molt aviat, els riscos (nen que no s'encaixi bé, etc) són molt més alts. Si te la poses quan ja estàs bastant dilatada, el risc és molt menor. I un petit consell, no esperis que et faci zero dolor, perquè llavors t'hauries de posar molta dosi, és millor aguantar una mica de molèsties, perquè empenyeràs molt millor. Però és molt personal! has de decidir tu i si et fa molta por el dolor, posa't anestèsia i disfruta del part!

[rateta2013]

Felicitats per l'embaràs!! Desitjo que et vagi tot molt bé!! Quant et queda per parir?

Estic de 31 setmanes, uf el temps passa volant! Doncs queda poooc !

Una pregunta, un parell de dies després del part a casa, m'agradaria passar pel pediatra del CAP. Com creieu que anirà?
El bebè encara no estarà dins el "sistema" i crec que deixarem el registre civil per l'ultim moment...uff la paperassa...

Hola, si no inscrius el nen al registre civil, no pots anar al metge (i creu-me, el primer mes està molt bé que el revisin). Bueno, sempre pots anar a un pediatra privat.

D'altra banda, si no inscrius el nen durant els primers 30 dies de nascut, pots tenir problemes legals. Passat 1 mes, no n'hi ha prou d'anar al registre, has d'anar al jutjat i fer una paperassa moooolt pitjor. Al cap i a la fi, inscriure al registre civil és un tràmit de 10 minuts.

[melicanyella2206]

Bon dia, amb que hi vagi un dels pares per inscriure'l ja n'hi ha prou?...sabeus si amb el llibre de familia ja fas o has de portar mes documentació.
Esque a casa solc portar el tema papers jo, i si he tingut el part i hi té que anar el meu marit, donçs deixar-li una llisteta del que cal fer, portar i com fer-ho.

[Ponioleta]

Si no esteu casats hi heu d'anar els dos. Si esteu casats crec que hi pot anar el marit només.

[melicanyella2206]

Merci Ponioleta! Estem casats...així li posaré deures a en Mel...

[Neus2010]

Em quedo per aquí que el tema m'interessa

[damir]

M'animo a escriure en aquest post perquè per mi ha estat de gran ajuda, el vaig llegir durant l'embaràs i em va animar molt, les vostres experiències m'han ajudat a aconseguir el part que no vaig poder tenir amb la meva primera filla. Per mi tenir aquest part ha estat una pujada d'autoestima brutal, haver-ho aconseguit m'ha fet sentir molt més forta.
El meu primer embaràs va acabar amb una cessaria programada per posició podàlica, i vaig sentir que m'havia perdut una part important del procés, quan em vaig tornar a quedar embarassada vaig tenir clar que lluitaria pel meu part vaginal.

D'entrada no em plantejava part natural, ni molt menys part a casa, però em vaig empapar de llegir llibres, cròniques de part... Tot em va fer convèncer que havia de triar el camí cap a un part el menys intervingut possible, intentaria part natural però a l'hospital, a casa no m'ho podia ni plantejar perquè el meu home no ho veia gens clar.

Vaig passar-me a visitar per la ss i vaig decidir tenir al meu fill a hospital que em tocava públic, a la Maternitat, vaig pensar q tindria més opcions de tenir un part vaginal si anava allí enlloc de una clínica privada, tot i que amb la cessaria prèvia a la Maternitat em feien entrar a protocol de part de risc. em feia ràbia aquesta etiqueta, però parlant amb llevadores que atenien el part allí em vaig tranquil·litzar i pq em van dir que elles intentaven fer el mateix fos part de risc alt o baix si tot anava bé. Vaig decidir q aguantaria tan com pogués a casa.

Estava mentalitzada pel dolor, per un part llarg, però confiava amb el meu cos. Llegir experiències de PVDC em va ajudar a treure'm la por a complicacions, com la ruptura uterina, i a estar convençuda de que ho aconseguiria. Em vaig preparar fent cursos de respiració, vaig anar a una fisio de sòl pèlvic, com a mínim jo posaria tot per part meva per a què fos més fàcil.
Vull compartir aquí el meu part perquè a mi llegir les vostres experiències em va ajudar molt a confiar en el meu cos, i espero que a algú li pugui ajudar llegir el meu.

Portava dies amb contraccions molestes a la tarda, i així vaig arribar al 9 de novembre, un dia abans de la meva DPP, vaig pensar que era un número que m'agradava, que seria bonic parir aquell dia, i així va ser. Era dissabte, ens vam llevar i amb anar amb la nostra filla de dos anys a passejar per montjuic. Baixant de montjuic cap a les 12:30h vaig tenir les primeres contraccions que ja no eren molestes, sinó una mica doloroses, estava eufòrica, aviat pariria, em sentia tan feliç, abraçava a ma filla i li explicava que aviat coneixeria el seu germà. Vam arribar a casa, vam fer un bon dinar pensant que ens esperaven moltes hores de part per endavant, però no va ser així. A les 15h vaig començar a comptar les contraccions, ja eren cada 5 minuts i duraven 1 minut. Intentava relaxar-me, posar-me a la pilota, no em funcionava gaire.. El dolor era fort i em costava aguantar-lo però entre contracció i contracció em sentia bé i anava arreglant coses per a anar cap a hospital. Com que seguia igual vaig dir-li el meu home que anés a portar a la nena a ca mons pares. Vaig aguantar dues hores a casa, pensava que allò només era l'inici, que estava poc dilatada perquè entre contraccions em sentia molt bé, pensava q era jo, que tenia poca resistència al dolor i que per això em feia tan de mal.

El meu home em va preguntar: no pariràs aquí mateix? I jo: noooo, això no va tant ràpid! Que equivocada estava, perquè quasi no arribem. Vam decidir anar a hospital perquè portava dues hores amb contraccions fortes i seguides i just quan em posava la jaqueta per sortir, plof! Vaig trencar aigües, em vaig calmar al veure que eren netes però al cap d'uns segons tenia moltes ganes d'empènyer!! Agr!! Aquí sí que em vaig espantar, això volia dir que estava a punt i encara era a casa. El dolor em partia per la meitat, com vaig poder vaig baixar al cotxe i va ser una odissea, jo xisclava com boja de dolor, i semblava q tothom s'havia posat d'acord per no deixar-nos passar, un embús, una grua tallant el carrer... El trajecte va ser horrible, em pensava que no arribàvem mai, l'única manera de calmar el dolor era emputjar una mica.

Al entrar a hospital em van veure tan desencaixada que em van fer entrar directe sense fer l'admissió, entro amb les llevadores, em volen tombar a fer un tacte, jo no puc i em palpen de peu, el nen ja surt!! Amb una cadira de rodes corrent em porten al box. M'asseuen a la camilla per parir, dic que no vull perneres i monten la camilla per a què pugui estar sentada amb els peus sobre una base, em sembla bé la postura, m'hi sento còmoda i comencem.

Quan emputjo em diuen q intenti enfocar la força a baix, que em concentri però em costa, tot és tan intens, tan animal, intento no xisclant i concentrar-me a emputjar, però quan faig força tanto les cames i pujo el cul i em diuen que així no poden ajudar-me a protegir el periné, intento no fer-ho però em costa controlar-ho. Em posen un mirall i ja es veu el cap, però a les contraccions no puc obrir els ulls, dues emputjades més i surt el nen, va ser increïble, no feia ni mitja hora que havia arribat a l'hospital i ja teníem el nostre nen. Va ser un part fantàstic, com diuen el dolor s'oblida al moment.

L'únic problema d'aquest part tan ràpid és que el meu periné es va desgarrar i va anar cap a esfinter, el nen era molt gran i amb un expulsiu tan ràpid el meu periné no va tenir temps d'anar cedint. Em va fer ràbia perquè m'havia preparat molt el sòl pèlvic amb epi-no, massatge, tot per evitar episiotomia. Però penso que sort que ho vaig fer, sinó el desgarro hagués pogut ser molt més fort.

Ara estic una mica preocupada per desgarro, va ser important i em fan por les seqüeles, tot i que m'han dit que no m'afectarà al control d'esfinters.

He tingut un part natural, passant tota la dilatació a casa i he pogut sentir com sortia el meu fill, i ha estat l'experiència més intensa de la meva vida.

[llunalluneta]

Enhorabona per tenir aquest part tan bonic i gràcies per compartir la teva experiència!

[rateta2013]

Enhorabona Damir, realment un part natural et fa sentir coses molt intenses, viatges a un lloc desconegut de la ment!
Espero que es curi el desgarrament. Diuen que el natural es cura millor que el de episio, perquè les fibres de la pell es "solden" millor quan s'han obert soles que no pas quan s'han tallat amb tisores.

[jumjum]

Enhorabona Damir! Un part molt rapid! Es veritat que es millor que el teu propi cos es desgarri que no pas amb tisores.

Per cert. Jo tambe penso que el 9 de novembre es un día bonic, vaig casar-me aquest dia, no fa ni un mes ;)

[Ayrs]

Moltes felicitats Damir!! Pel teu nou bebé, i per haver aconseguit un part tan satisfactori! PEr mi, aquesta sensació de satisfacció és una de les millors coses de parir.

Gràcies per compartir el teu relat, segur que ajudarà molt a altres dones.

Aquest tema està ple de testimonis xulíssims, m'encanta

[Ayrs]

Una entrada d'un bloc que penso que us agradarà

http://diariodeunamamifera.wordpress.co ... -mamifera/

[SòniaBanyoles]

Damir, gràcies per compartir el teu relat!

A mi m'agradaria molt un part com el teu. Tinc la intenció de fer dilatació a casa tot el que pugui, però estic pensant en la opciò d'agafar una llevadora pq m'indiqui el moment just de marxar a l'hospital, em farà estar més tranquil.la. La setmana que ve anem a informar-nos a un grup que es diu Equip Mudra

http://www.equipmudra.com/qui-som-2/qui-som/

Pel tema des desgarro, suposo que estas fent fisio de recuperació oi? Sinò, segur que et pot ajudar molt.

[damir]

Que bé que us hagi agradat llegir la crònica.

Sobre el desgarrament, sí que diuen que és millor desgarrar-se que no que et tallin però hi ha diferents graus de desgarraments i el meu és dels greus. Però he tingut molta sort i de moment no he tingut símptomes de complicacions, tot i així em fan més controls dels habituals en el postpart i ara tornaré a la fisio de sòl pèlvic perquè em controli també.
Tot i això, el desgarrament no m'ha molestat gens en el postpart, el que ha estat pitjor són les molèsties de la morena que arrossego des de l'embaràs i que no m'abandona jeje.

[sandrajuli]

Sonia, estaras en bones mans amb l'equip mudra!

[ginebra]

Hola, guapes! Feia un munt que no entrava! Ni us recordareu de mi!
Ha arribat! Ahir vaig tenir el positiu, així que en les properes setmanes/mesos començarem a conèixer equips per triar! Pensavem en Néixer a casa, Marenostrum i Titània Tascó.
De Néixer a casa en tenim boníssimes referències i les vam conèixer, vam estar a una trobada i ens van encantar.
Però quan em parlen de la preparació al part, la de Migjorn pinta molt bé i tb m'han dit meravelles de la de Titània Tascó...
Recomanacions, experiències i opinions?
Us ho agrairia tant!
Mica en mica us aniré llegint, que us havia deixat una mica penjades...
Una abraçada.

[ginebra]

Per cert, una altra pregunta...
Heu compaginat la llevadora del CAP i les del part a casa? Com ha anat l'experiència...
Em fa mitja por la gent del CAP, que ja ens tenen de rarots pq frenem la pediatra amb les exploracions (pq les precipita), pq no posem totes les vacunes, pq no donem farinetes, etc... Hehehe.

[SòniaBanyoles]

Sandrajuli, ahir vam anar a parlar amb l'Equip Mudra i super bé, tu vas parir amb ells? Conec 3 experiències molt positives però m'agradaria llegir-ne més, em falta encara un punt per acabar de decidir al 100%. El meu home diu que endavant però ultimament soc jo la que tinc pors.

Ginebra jo vaig amb el Llevador del CAP, però és que he tingut la gran sort que és un dels nois d'aquest equip amb el que parirè i clar li puc parlar de tot sense problemes. Intenta informar-te de si n'hi ha alguna que sigui una mica més oberta al teu CAP.

[sandrajuli]

No, jo vaig parir al santa caterina (ara ja farà 6 anys) però les conec, sé com treballen i molt bé. Si mai tinc un altre fill (que ja no ho sé...), estic segura que pariré amb Mudra...