EL MEU NO-PART

[Akira]

Aixxxxxxxxx!!!

Jo ja estic espantada i encara no estic ni embarassada!! q fuerte!!! us entenc a totes! a les que heu patit el part natural i haguessiu preferit cessarea i a les que volieu part natural i heu acabat en cessarea!! si alguna cosa n'he tret clara és que no em plantejaré res el dia que em toqui parir i així que surti com hagi de sortir!!

[Duna8]

Akira, jo crec q l'important no és q vulguis un tipus o un altre de part, perquè al final això no ho pots decidir sempre tu, en el meu cas va ser el meu cos q no va dil·latar així q culpa de ningú. El q si has de tenir clar i exigir és tenir el teu petit amb tu, és el q et qdarà marcat, veure'l al sortir suposo q és el q et lliga a ell per sempre més, saber que l'has tingut a dins tots aquells mesos i que ara surt i és teu i ha sortit de tu....ufff m'emociono de pensar q maco podria haver estat veure-la sortir

[Akira]

Merci Duna!!!

Prenc nota!! passi el que passi tenir el bebe només neixer és important pel lligam mare-fill!! M'encanta poder llegir i compartir les vostres experiències..penso que és una bona manera de preparar-nos les que venim darrera! Moltes gràcies pels vostres comentaris!!

[miriam&sergio]

Hola!!!

Jo tambe vaig tenir un NO-PART...

Us faig 5 centims:

Vaig trencar aigues a les 7 del mati,a les 12 ingressaba dialatada de 3,a les 14:00 estaba en dilatacio completa,em baixen a sala de parts les infermeres pensant que naixeria en 5 minuts.Arribo a sala de parts,em fan un tacte i la nena esta mal posada.em posen epidural i em fan posar de costat a veure si es gira.La nena no es gira i fan servir forceps.Jo semblaba la niña del exorcista i a sobre em deien que no aixeques el cul,quina jeta...li claban els forceps a la Jana a les orelletes i ella estira cap amunt...cesarea urgent...tothom a correr i en 5 minuts naixia la Jana,16:07 de la tarda.No me la deixen veure,li habien fet mal pero no sabien que...Em diuen que te una paralisis a la cara i jo tant panxa amb els efectes de l'anestesia i no paraba de tremolar.La van netejar i la pedi la va examinar,me la van portar i de seguida amb el papi.A les 18:00 jo pujaba a l'habitacio amb 10 punts exteriors abaix(a dintre no els vaig voler saber)i 14 grapes de la cesarea...+ 5 punts que li van fer a la Jana a l'orella per culpa del forceps,aixi que entre les dues no feiem una.

Jo no anaba pensant en un tipus de part perque crec que de vegades no et pots obsesionar amb una cosa,tot es pot girar en un 3 i no res.L'unic que tenia clar es que volia l'epidural i mireu,si la Jana arriba a estar ben colocada quasi no me la poden ni posar.Pero mireu,una vegada alla,t'has de fiar dels professionals,no?

Al principi em posaba a plorar quan ho pensaba tot plegat i que va ser una pena amb la dilatacio tant rapida que vaig tenir,pero un dia vaig decidir no martiritzar-me mes,tot i que molts dies ho penso...no ho puc evitar...

El 2on dia per la nit em va donar un baixon que deunido,miraba a la nena i no em podia creure el que li habien fet...va ser horroros...no li desitjo a ningu...Encara estem anant a metges perque li mirin la cara,per sort li va desapereixent per si sol...
Una cosa tinc clara,si tinc un segon,els forceps no els vull ni veure,prefererixo una cesarea que no repetir un forceps.

Fins aqui la meva historia noies...

petonets a totes

P.D.tot i aixo,tinc una princesseta preciosa!!!

[Duna8]

i tant preciosa Miriam, el millor de tot és q ells no recordan res (això espero) i q són feliços amb l'amor i els mimitos q els hi donem

jo ahir vaig "recaure" estàvem al llit i me la mirava i vaig començar a pensar q podia haber-li demanat a la dra q al treureme-la me l'haguès enssenyat, encara q no me la deixessin agafar, no sé, q potser al veure-la nua i amb la graseta i la sang si q l'haguès sentit més meva...d'acord q això no ho puc saber però ara em quedo amb les ganes

[miriam&sergio]

Duna,a mi em passa molt aixo de pensar,de fet,cada dia ho faig,pero bueno,el millor ja ho tenim amb nosaltres!!!i son les nostres princessetes!!!

IVONNE esta guapissima,et vaig seguint pel post de l'octubre.

[Su_]

Duna tens una nina maquissima! he vist la foto al vostre post!

Es normal que pensis que si potser l'haguessis vist recent sortida potser l'hauries vist mes teva... jo tambe ho penso aixo, pero a mi encara que me l'haguessin ensenyat nua i bruteta de sang i grasa no m'hagues enterat...

Ostres miriam quina mala llet, una dilatacio estupenda, llastima que no estes ben col.locadeta... pobreta la teva nina, he vist la ferida a la foto i ufffffff quin mal li haurien d'haver fet... per cert tens molta rao en que tens una nena molt guapetona! i molt alegre!

Jo fa una mica mes d'un any del meu no-part, vaig rememorar tot aixo, encara que no penses exactament en el part tenia una sensacio extranya, com ganes de plorar...

Un petonarro a totes!

[vrio]

Hola guapas,

Esto del no parto también me paso a mi un poco en el nacimiento de Evan. Esta claro que no es lo mismo que os paso a vosotras, que me parece muy duro y que siento mucho que os fuera asi... El parto de Miriam ya lo conocia porque somos compis de post en Agosto, pero Su, el tuyo me parece tremendo tremendo, cielo. Desdeluego has tenido que ser super fuerte para vivir y superar todo éso, madre mia...

Yo tuve parto por via baja, provocado, oxitocina, epidural, episotonomia, forceps y ventosa, para ser mas exactos dos porque la primera se rompio y utilizaron una seguna. Me pusieron hasta oxigeno porque era horroroso y yo mas que del dolor sufria por todo aquel tinglado tan medicalizado y tan angustioso. Evan nacio con unas marcas en la cara tremendas, pero en unos dias se le fueron. Cuando le pregunté a la gine por el tema puntos me dijo literalmente que habia tenido un desgarro bestial y que mejor que no lo supiera porque llevaba puntos y muchos a todos los niveles. Las primeras semanas después del parto veia las estrellas del dolor y éso aun tomando antinflamatorios y antidolores continuamente.

Evidentemente luego te "olvidas" de todo éso e intentas quedarte con lo bueno y recuperarte tanto tu como tu bebé lo mejor posible, pero esta claro que son momentos muy duros y que encima estas mas sensible y mas cansada y cuesta mucho recuperarse.

Mi segundo parto fue mucho mejor, muy largo y provocado y con epidural y oxitocina también, pero luego me dejaron mucho tiempo para poder ir bajando a la nena antes de una posible cesarea y lo aproveché bien. Tuve un desgarro muy pequenito y nada de forceps o ventosa, en dos o tres empujones salio mi princesa sin ni una marquita en la cara y todo muy bien. Al rato me puse de pie y me fui a hacer pipi al lavabo yo solita con el suero y en cuanto llegué a la habitacion me quitaron el suero y me di una buena ducha, cosa que con el primero imposible porque horas después de parir tuve que ir al bano acompanada y me desmayé, asi que ya véis...

Personalmente creo que los equipos médicos deberian "naturalizarse" un poco, por supuesto que si algo va mal hay que actuar y rapido, pero creo que tienen la mano muy ligera para medicalizar los partos rapidamente y éso no esta bien, ni para los bebés ni para las mamis. Ni desde un punto de vista fisico ni psicologico.

[Su_]

hola nines!

Per totes les que heu patit una cessaria, us desitjo de tot cor que per al proper podeu explicar una experiencia com les que ens expliquen en aquest video! m'ha fet emocionar molt!

[Duna8]

[miriam&sergio]

Moltes gracies Su_,precios!!!!

A veure si pel proper ho podem aconseguir...

Petonets

[Atc]

Noies jo estic a punt de tenir el meu segon fill, el primer va ser cessaria programada per natges a la 39+5 ara en teoria puc parir via vaginal pero la gine m ha donat data limit la 41+1, aixo es el 3/1/2011, he vist el video de la su i no puc parar de plorar, perque penso q a lo millor el nen necessita uns dies mes per voler sortir, pero la dra diu que seria correr massa riscos, no se, estic feta un mar de dubtes, imagineu me, tot el dia fent caminades, pujant escales, deures, xocolata desfeta.. En fi, tots els truquillos que m han dit per accelerar el part, pero de moment, res... Avui sembla q he perdut algo del tp mucos (crec), pero poqueta quantitat... Aixx estic feta un sac de nervis...

[Su_]

Atc que vas per mutua??? a la ss no et provoquen fins la set 42... igualment vaig llegir un relat d'una noia que va parir a la set 43 en un part natural a casa...

[pietrafilla]

Hola Su!!
Ara he llegit la teva crònica, i m'ha recordat moooooooolt el meu part!! Si et llegeixes la meva crònica del part, la veritat que coincideix en moltes coses, menys en la cessària. Però jo vaig acabar, fent part sense poder-me moure del llit, amb epidural, oxitocina, fòrceps i episiotomia. La LM va ser molt difícil, vaig fer clivelles, mastitis.... Buffffffff
També volia un part el menys intervingut possible, vaig estar a casa amb contraccions....
Vaig estar 23 hores de part, però perquè van intervenir, si no m'hagués passat com a tu.
Quan portava 12 hores de part i no hi havia manera de dilatar, ells em van trencar aigües, i així vaig poder dilatar de 1 a 4 cm. Em van posar l'epidural, però no acabava de dilatar i quan portava 16 hores de part, em van posar l'oxitocina, i amb això ja va anar més ràpid.... perquè si no potser encara hagués trigat més.
També és veritat que en el moment que vaig ingressar, em van monitoritzar i no em deixaven aixecar-me i caminar (però ja portava 12 hores de part, amb contraccions c/3-5 minuts i sense parar-se).
El personal va ser tooooooots molt macos, menys una auxiliar que va ajudar a l'anestesista que em va dir que clar... venim només començar el part i clar.... (i ella que sabia!! Jo portava 12 hores amb contraccions c/3-5 minuts, les contraccions eren de les que arribaven a 10, però jo no dilatava).
I també el que vaig trovar molt a faltar, que a l'hora de l'expulsió, jo tenia les cames allà dalt posades i em van posar unes quantes talles estèrils i no vaig poder veure com sortia la meva petitona.
Almenys em van respectar fer el pell amb pell, i només sortir la van passar pel costat i me la van posar a sobre, i allà li van tallar el cordó per poder fer la donació, etc.
Un cop que vam pujar a l'habitació (que ja van ser passades un parell d'hores), se la van emportar per pesar-la, rentar-la, punxar-li la vit K (allà no hi havia l'opció de donar-li via oral), etc.
Espero que el pròxim cop, pugui escollir millor una bona opció i l'hospital on fer el meu part amb un pla!!

Espero que tot hagi quedat en un malson, i que tot ho vegis com aigua passada. Jo vaig patir més amb la LM que amb el part, però amb tossudessa, he aconseguit sortir-me amb la meva i li segueixo donant pit!!

[Su_]

Pieltrafilla si portes 2 mesos i mig amb la lactancia et felicito! el primer mes es en el que moltes deixen de donar pit! aixi que es pot dir que ja has superat una de les parts mes dificils!

Nosaltres encara fem teta i que duri molt mes!

[pietrafilla]

Pieltrafilla si portes 2 mesos i mig amb la lactancia et felicito! el primer mes es en el que moltes deixen de donar pit! aixi que es pot dir que ja has superat una de les parts mes dificils!

Nosaltres encara fem teta i que duri molt mes!

per cer, tens una nena maquíssima!!

[PILIJAPS]

Us entec perfectament!

Jo vaig tenir una cesàrea respectada per la llevadora però no pel ginecòleg (fins i tot es van discutir per no estar d'acord) i un part vaginal respectat i molt mimat.
Us puc assegurar que res a veure. Vaig curar la meva ferida emocional el 10 de gener en tenir el meu part dessitjat. Va desaparèixer la sensació de buidor que durant 3 anys m'havia atormentat i que nomès la meva mare entenia, ja que ella havia tingut 2 parts naturals i ràpids.

[Su_]

PILIJAPS m'alegro que hagis aconseguit tenir el part desitjat

[PILIJAPS]

Gràcies Su_

La veritat que vaig estar molt de temps pensant que si estava boja perquè sentia que m'havien robat l'oportunitat de la meva vida i sobretot a la meva filla el dret de nèixer com volia.

Ara m'ho miro d'un altre manera perquè m'ha sortit bé però no ha estat fàcil i animo a moltes amiges que no es deixin programar, que lluitin pel que senten, que els metges en saben però a vegades pressionen quan no toca i sé de que parlo.
La meva segona filla a la setmana 38 es va posar en transversa i es va donar la volta de tal manera que vaig patir més aquells dies que els dies del part (sembla ser que el que va fer la nena és bastant impossible!!!). Va nèixer a la 39 + 5 dies i el doctor Acosta de l' HGC em va respectar en tot moment (suposo que fins un límit). El dia del naixement portava 2 nussos al cordó (no es podien veure per eco)degut a posar-se en posició i això també ens podia haver costat molt car.Gràcies que tot va sortir bé i ho expliquem tots. La nostra nena es diu Ingrid (vol dir fortalesa, i sembla que si que ho és amb tot el que ha passat abans i després).Que no us faci por parlar del tema que hi ha gent que passa pel mateix que vosaltres.

[nessy]

Su_ gràcies.

Cada vegada està més aprop el neixement del Biel, cada vegada hi ha més por a una repetició del la "in-necessària" anterior. Ara, després d'estar plorant els 10' que dura el vídeo, crec que hi ha una llum al final del túnel, una oportunitat de que tot sigui com ha de ser, que no em tornin a robar allò que era meu i del meu nen.

Repeteixo: GRÀCIES