Impacte psicologic Cessaria

[Seni]

Hola noies!

Jo vaig tenir una nena preciosa per cessaria fa 8 mesos. La meva nena era molt grandota (3kg 900gr) i jo soc molt petitona i tinc els ossos de la pelvis molt estrets i la nena no passava. Despres de 12 hores intentant part vaginal, no va poder ser i em van fer la cessaria.

Jo tenia moltes ganes de que fos un part natural i la cessaria per mi va ser com un petit fracas, em vaig sentir com... com si no fos una dona 100%, no he sapigut tenir el meu fill com totes les dones!! Pensava que aquest sentiment se'm passaria rapid, sobretot veient a la nena que es una passada i me l'estimo moltissim, pero 8 messos mes tard aquest sentiment no marxa.
No es que estigui feta pols tot el dia, que va! Estic bé, pero a vegades em venen pensaments o quan em miro la cicatriu o quan penso en tenir el segon... com que no em sento una dona complerta. Tinc una amiga que va tenir cancer de pit i li van haver de treure un pit i ella diu que té sensacions semblants.

Vull remarcar que no tinc cap dubte que la cessaria era necessaria, que no crec que els metges fessin res malament ni res. A mes ja m'havien avisat que seria un part complicat, que podia acabar en cessaria, o sigui que anava mentalitzada al part, no va ser cap sorpresa.
També vull dir que soc una dona forta, que no m'enfonso en un got d'aigua, que mai m'havia passat res semblant i per aixo volia comentar-ho i saber si a alguna també li passa i com ho heu superat! Jo pensava que amb el temps que tot ho cura... pero ja han passat 8 mesos i segueixo igual!
Gracies!!

[amalia1976]

Jo el que penso és uqe tinc una nena maquissima i amb salut...que importa d´on sortís????

jo vaig tenir cessaria, eprque jo la vaig demanar, no era ni necessaria, i no m´arrepenteixo gens.... a mi m´agobiava molt que poguessin treure la nena amb forceps...era superior a mi.... i vaig pensar que una cessaria era perfecta, perque la nena sortiria sense patir gens.... i aixi va ser...


Però no te res a veure en sentir-te mes dona o menys, penso q es igual sigui adoptada,
cessaria o natural,....lo important es que estiguin bé i ja està...

donem massa importància a coses q no la tenen....


muaaaaaaaa

[marchita]

Estoy totalmente de acuerdo con Amalia1976...no podia haberlo escrito mejor!!!!!!
Yo no he tenido una sino 2 cesareas y desde luego puedo decir que soy una madre felicisima pq lo q yo deseaba era tener mis hijos y el sitio y la forma de nacer me daba igual, disfrute mis partos al 100% y nunca me amargue por la forma de llegar. Tenia claro q no queria ni medio sufriminto para ellos y q si la forma era natural pues adelante pero si era cesarea adelante tambien
Creo q no debes agobiarte lo pasado pasado esta y puedes disfrutar de tu hija, piensa q hay mucha gente que no puede decir lo mismo. En cuanto al siguiente parto quizas pueda ser natural y conseguiras lo q querias
Tambien he de decirte que compararte con tu amiga que ha tenido un cancer de pecho y decir q sentis lo mismo lo siento y espero q no te ofenda pero lo encuentro brutal!!!!!! Por Dios no se puede comparar ni por un segundo el sentimiento de despues de una cesarea con el de una opercion de mama por cancer...Creo q deberias dar gracias por que has tenido una cesarea...lo tuyo es algo leve y con un final siempreeeeeeeeee feliz. No se creo q eso es demasiado!!!!!!!!!!!!!! cada uno saba lo q sufre y lo que siente pero quiera Dios q nunca jamas tengas que verte en esa situacion, por lo menos yo deseo para mi todas las cesareas del mundo.
Precismamente tu q estas viviendo lo de tu amiga deberias pensar la suerte que tienes que lo tuyo sea una simple cesarea con tu hija ahi a tu lado, intena pensar eso y veras como el tema psicologico queda a un lado
Espero que no te siente mal lo q te digo de verdad q no es lo q querria ni muchisimo menos

[Ítaca]

Hola Seni!
Mira, jo no he parit encara, i clar, no et puc ajudar a "superar" això q comentes, però escolta, crec q com bé diu l'amalia a vegades se li dóna molta més importància a coses q no la tenen...

No sé, jo crec q el més important és q tant tu com la nena sortissiu bé del part... q més dóna per on sortís la teva filla?? Et menys mare per haver-la tingut per cessària?? Oi q no? Doncs no li donis més voltes...

I això q dius q et sents menys dona... escolta, pensa q si haguessis viscut en una altra època (parlo d'anys A...), ves a saber com hagués acabat el part... pq si tu ets estreta i la nena era grandeta, poques opcions tenies...

Vinga, ànims i pensa q tu ho vas provar durant molta estona però q no va poder ser... i ja està!

[merisc]

Hola, no és per crear mal ambient ni res eh que consti.
Accepto les vostres opinions però no les entenc. Jo vaig tenir a la Jana per cessària, crec innecessària i encara és l'hora que arrossego "sequeles"
Me l'estimo amb bogeria, és el meu tresor, el millor que m'ha passat, però no l'he parit, així de senzill i m'ha dolgut molt. Jo em pensava que aquesta sensació marxaria amb el temps i, si que cada cop és menor però sempre hi és.
Cada dona és un món i no es pot generalitzar però jo no estic gens d'acord amb el que s'ha dit, però sobretot només és una opinió.

[petazetas]

A mi em sembla que t'ho agafes un pel a la valenta...

Jo vaig tenir cesàrea per que tenia la pressió alta i no li vaig donar més importància.

Per què dius que et va semblar que fos un fracàs? Que no tens la teva nena amb tu? Doncs de fracàs res, no?

Una dona que no pugui donar el pit al seu fill per questions físiques s'ha de sentir una fracasada? O una dona que adopta un fill o que s'ha de fer tractaments per que per metodes naturals no es queda embarassada? i ara! Continues i continuen sent dones 100%, l'únic és que les coses no han anat com pensaves...

A hores d'ara, la meva nena també té 8 mesos, l'unic que m'importa es que ella estigui bé. El que jo hagi hagut de passar per tenir-la amb mi m'és igual. Això ja és el passat i ara només desitjo disfrutar-la a tope.

Treu-te les cabòries del cap i pensa en que tens el que volies.

[nurdeu]

Estic totalment d'acord amb el què ha dit la Merisc, jo també vaig tenir el Nil per cessària i tandebò hagués estat un part vaginal!!

Ara us pot semblar una tonteria, però aquesta frase tan típica que molta gent diu "la mare que et va parir", doncs a mi quan me la diuen no me la sento meva, jo no he parit al meu nen!!!!

[petazetas]

Està clar que la manera de portar al món la nostra criatura és més important per unes que per altres.
Jo hagués preferit tenir un part vaginal però no va poder ser, la única cosa que em va saber greu de la cesàrea era que el meu home no hi va poder ser ser.

[Laure]

A mi em sembla que t'ho agafes un pel a la valenta...

Jo vaig tenir cesàrea per que tenia la pressió alta i no li vaig donar més importància.

Per què dius que et va semblar que fos un fracàs? Que no tens la teva nena amb tu? Doncs de fracàs res, no?

Una dona que no pugui donar el pit al seu fill per questions físiques s'ha de sentir una fracasada? O una dona que adopta un fill o que s'ha de fer tractaments per que per metodes naturals no es queda embarassada? i ara! Continues i continuen sent dones 100%, l'únic és que les coses no han anat com pensaves...

A hores d'ara, la meva nena també té 8 mesos, l'unic que m'importa es que ella estigui bé. El que jo hagi hagut de passar per tenir-la amb mi m'és igual. Això ja és el passat i ara només desitjo disfrutar-la a tope.

Treu-te les cabòries del cap i pensa en que tens el que volies.

Hola! Jo estic totalment d'acord amb tu Petazetas, l'Adrià també va néixer per cessària,i jo personalment no li he donat més voltes, és que ni hi he pensat des que va néixer, però hem de respectar que hi hagi altres companyes que se sentin així.Aquí no estan demanant la nostra opinió, de les que hem passat per cessària i no li donem més voltes. Es dirigeixen a altres mares que se senten com elles. Jo,no puc ajudar-les,perquè no ho puc entendre, però si hi ha més mares que se senten així serà per algo, ....cada nen és un món, i cara mare també!

[Laure]

Jo hagués preferit tenir un part vaginal però no va poder ser, la única cosa que em va saber greu de la cesàrea era que el meu home no hi va poder ser ser.

això és una p....tada! bé, això i el post-operatori que per mi va ser horrible!! quin dolor cada cop que em volia aixecar!

[petazetas]

això és una p....tada! bé, això i el post-operatori que per mi va ser horrible!! quin dolor cada cop que em volia aixecar!

Ai si!

[TXETA]

Estic amb la merisc...

Ja vaig passar per una cesaria i tot i que cada dia estic millor (psicològicament, que físicament ni hablar, de fet demà tinc hora al gine...) m'ha afectat molt.

Et convido a llegir aquest post, hi ha diferents experiències i en allà hi ha els meus pensaments, si vols llegir-ho... http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=12&t=1950

Cadascú passa les coses de diferent manera, molts ànims!

[martavila]

Jo també vaig tenir al meu nen per cesàrea, no era l'opció que volia, però tenia clar, que si el nen o jo patíem, endevant!
em sento igual de mare i encara que me l'hagin tret per un tall, jo he parit! .......si que a vegades, i ja fa 7 mesos i mig, penso, com hauria sigut tenir-lo per la vagina, apretar, veure com lo sortia el cap, pujar junts a l'habitació, no passar els dolors i posterior complicació de la ferida...... però amb el temps, els pensaments negatius marxen, veus que el nen està bé, que va creixent sa i feliç i penso: l'important és que tot va anar bé, no va patir ni li va quedar cap seqüela.

Està clar que psicològicament cadascú és un món, però intenteu pensar en positiu, que els nostres petits estan bé, i almenys jo, amb això ja en tinc prou.

[MUAK]

Be, entenc que cadascú ho viu a la seva manera...pero jo he parit al meu fill!!! I tant que si!!! Hagi sortit per on hagi sortit!!! ´
Es el que més estimo en aquest món, i com ja heu dit, per mi l'important era que el nen estigués bé. Per mi, repeteixo que per mi, la salut del meu nen i la meva eren el primer, i si havia de ser amb cessàrea doncs, endavant!!! Penso que no ens podem sentir malament per això, que hi ha gent que ho passa realment malament perquè han perdut el nen poc després de néixer, ho han tingut el nen malament...no sé, quan veus casos de nens amb poca salut...a mi se'm trenca el cor!!! I penso, quina sort que he tingut!!! I espero poder continuar dient el mateix....
I si en tinc un altre i també ha de ser per cessàrea...doncs endavant!!! L'important és poder sentir com em crida al mati quan es desperta, com em somriu cada dia, com s'enfada i treu geni...

[TXETA]

Tens molta raó MUAK! A mi em queda l'espineta de tenir un part vaginal, i està clar que el més important és que tenim als petits en braços i que estem tots sans, però els sentiments no es poden controlar... a mi ara m'agrada tocar-me la cicatriu i saber que va ser la porta al món del meu fill.

[marchita]

Ara us pot semblar una tonteria, però aquesta frase tan típica que molta gent diu "la mare que et va parir", doncs a mi quan me la diuen no me la sento meva

...Pues el echo de parirlo por cesarea no te quita de la frase. Los partos es decir parir se puede parir via vaginal o por cesarea, es parir igual q vosotras no lo sintais asi no hace q no lo sea.
Cada una tiene su sentimiento y es respetable, yo comprendo q os sintais asi ademas es imposible haceros cambiar esa sensacion pero deciros y POR FAVOR NO ME MAL INTERPRETEIS (Quiza con esto q voy a decir como no puedo hablarlo en pesona os sintais q os ataco pero os juro q no lo hago...es lo ultimo q querria) creo q en esta vida quiza habeis pasado pocas cosas duras y por eso una simple cesarea os afecta tantisimo, como he dicho antes creo q comparar una opercion de cancer de mama a una cesarea lo encuentro muy fuerte ya q no hay ni punto de comparacion. Pasar una mujer joven (y una mayor pero en concreto una joven no le toca por edad) por un cancer es fortisimo no solo por todo lo q conlleva (la quimio en muchos casos deja esteril)...es pasar por una enfermedad que en gran medida mata!!!!!!!!! es estar siempre bajo la espada de democles, es estar siempre sufriendo por q puedes morir. Pasar por una cesarea es dar a luz a tu hijo...No se creo q quiza no habeis vivido cosas fuertes en la vida y eso hace darle importancia a pequeñas cosas...Creo q lo mejor para q se os pase esa sensacion es pensar la cantidad de gente q pasa por un parto y al final pierde su hijo, eso, eso si q es para crear un IMPACTE PSICOLOGIC...Mi madre paso por ello y os aseguro q nunca jamas se recupero y probablmente si hubiera leido este post se llevaria las manos a la cabeza. Disfrutar de vuestros pequeños q gracias a Dios estan aqui y de corazon no os martiriceis pq no hay vuelta atras, ilusionaros on el proximo q ya vereis como seguro q es vaginal

[nurdeu]

Marchita, te aseguro que he pasado por cosas muy fuertes, pero lo más fuerte en mi vida es mi hijo!! Y claro que estoy feliz de que este bien, y por supuesto estoy agradecida a la cesarea, sinó ahora mi hijo no estaria conmigo, pero tenemos que entender que cada una siente y piensa de una manera distinta a otra, y yo con mi cesarea no siento que haya parido (pero entiendelo como algo personal) quizá para otra persona ha sido lo mejor del mundo porque así no ha tenido que sufrir los dolores del parto.

Que quede claro que no me quiero discutir con nadie, pero creo que cada una puede sentir cosas muy diferentes ante una misma situción y no podemos ni benagloriar ni menospreciar lo que sienta otra.

[TXETA]

Abans de tenir l'Aleix vaig llegir un post que va obrir la merisc i no entenia el que posava, no entenia el que sentia, i ara que m'hi he trobat l'entenc perfectament. Però podia no haver tingut aquest sentiment, tan debó! Però hi és, i no passa res, el que és important és expressar-ho i compartir-ho.

marchita, és un tema de sentiments, no té res a veure amb el que has passat a la vida, que et puc assegurar que no he tingut una vida de flors i violes. Simplement hi ha gent que se sent malament i hi ha gent que no, i com he dit abans no es pot evitar, cadascú viu les coses a la seva manera. Tens tota la raó amb el tema de les malalties, lo nostra ha estat una operació amb regalet, que dic jo!

Crec que estem barrejant temes...

[TXETA]

Marchita, te aseguro que he pasado por cosas muy fuertes, pero lo más fuerte en mi vida es mi hijo!! Y claro que estoy feliz de que este bien, y por supuesto estoy agradecida a la cesarea, sinó ahora mi hijo no estaria conmigo, pero tenemos que entender que cada una siente y piensa de una manera distinta a otra, y yo con mi cesarea no siento que haya parido (pero entiendelo como algo personal) quizá para otra persona ha sido lo mejor del mundo porque así no ha tenido que sufrir los dolores del parto.

Que quede claro que no me quiero discutir con nadie, pero creo que cada una puede sentir cosas muy diferentes ante una misma situción y no podemos ni benagloriar ni menospreciar lo que sienta otra.

ESTIC AL 100% D'ACORD AMB TU

[marchita]

eh!!!! de verdad q no quiero tampoco q os sintais atacadas...es mas no puedo comprenderos a nivel sentimientos (eso lo entendeis verdad?) pero si entiendo q cada mujer es un mundo y q cada una siente como puede, quiere y es.
Yo he pasado por dos cesareas, la primera tengo un gratisimo recuerdo pq todo fue super rapido, facil, estaba de pie a las 24 horas pero la segunda!!!!! madre mia!!!!!! no quiero ni recordarla pq me dolio, se infecto....me tire 1 mes con dolor, antibiotico....asi q buen recuerdo no tengo....y si pasara por un tercer parto (q espero q no ) volveria a desear un vaginal pero no dejaria q nada me lo amargara.
Y eso es lo que trato de deciros q no dejeis q nada os lo amargue, q penseis q lo importante es vuestro hijo y q lo teneis con vosotras y q pongais la ilusion en un proximo embarazo y parto, creo q de esa forma no tendreis tanto impacto.