Por, dubtes i preocupació pel PART

[taduol]

Hola Nina Chan!!!

Amb lo de les aigües estàs una mica equivocada...

Jo primer vaig trencar aigües sense cap mena de dolor, eren aigües netes , i jo em pensava que se m'havia escapat el pipi... és més, quan vaig arribar a l'hospital, li vaig dir a la noia d'urgències:

-Hola, es que no sé si se m'ha escapat el pipi o he trencat aigües... (va aixecar-se del mostrador, em va mirar entre les cames i em va dir:)
-Has trencat aigües!!!

Vaig tenir una sensació de nervis-por-emoció
nervis, perque tot era nou per a mi i em feia respecte el dolor
por, perque tenia por que no pogués sortir bé, i
emoció, per que com a molt, en una estoneta, tindria la meva recompensa que durant nou mesos vaig estar esperant, la meva filla!!!

Desprès de preparar-me, com que no tenia dolors, em van posar oxitocina, i et puc assegurar, que és horrible... (ara, no és tan exagerat com posen a les pelis, que les parteres criden i criden...no no nooooo!!!) peró fa molt dolor...

A mi, se'm van afegir uns quants "problemilles" , jo volia epidural, peró com que les llevadores del Vall d'hebron, no em fotien ni cas (era de nit i estaven veient operación triunfo, ens van tractar prou malament, tot i que estic contenta perque tot va sortir bé) no van arribar a temps a posarme-la i vaig haver d'aguantar tots els dolors, fins i tot els punts de l'episotomia!!!!

Es curiós, peró mira com és la mare natura:

Mentre estava dilatant i tenia les contraccions, li deia al meu marit: -quan et demani un germanet, recorda'm el que estic passant!!!
i només tenir-la, quan me la van posar a sobre el pit, li vaig dir: -tornaria a passar per aixó mil vegades més!!!

En resum (despres de tota aquesta parrafada), quan estàs posada, l'únic que vols és que tot surti bé, peró abans de que arrivi el moment, per molt que t'expliquin, sempre tindràs una miqueta de por...

PD: recorda que encara que no et posis epidural, no fa tant de mal com pinten a totes les pelis que les dones sempre es posen a xisclar...

Espero haver-te ajudat, molts petonillus!!!!

[jorlu]

Això de trencar aigues jo t'asseguro que és millor tenir contracccions sense haver trenat aigües. Fan molt més mal sense aigua a la bossa. JO vaig començar amb contraccions sense trencar aigües i es poden aguantar. Un cop has trencat aigües fan el doble de mal. Ja et trencaran les aigües a l'hospital. És normal que tinguis por però tu has de pensar que tot anirà molt bé. A mi em van posar epidural i no fa mal. Em van posar una dosi molt petita i notava les contraccions igualment però sense dolor. I sí. les contraccions fan molt mal però després hi ha recompensa.

[Rainbow]

Hola!!

Doncs jo t'explico la meva experiènca ja que va ser una mica diferent. A mi em van haver de provocar el part a les 42 setmanes. Estava molt i molt espantada ja que no n'havia sentit a parlar massa bé dels parts provocats. Em va costar molt dilatar, em pensava que m'haurien de fer cesària ja que trigava molt, però al final, va ser vaginal. Jo no volia epidural, però me la van haver de posar ja que el meu part tenia molts números d'acabar en cesàrea i llavors la necessitava per no haver-me de dormir tota. La punxada de l'epidural, sincerament, em va fer bastant mal. Però parlant-ho amb altres mamis, encara no he conegut ninguna que li fes mal, només a mi.
Em van trencar la bossa amb una mena d'agulla de fer ganxet i em va fer angúnia, no mal, pel liquid que et surt de cop (és una passada), però no fa mal.
El moment del part en sí va ser durillo perque la nena portava tres voltes de cordó al coll i em va costar moltíssim perque jo empenyia cap enfora però el cordó cap endins però al final, amb l'ajuda del forceps, tot va anar molt bé. Els punts no em van fer massa mal (me'n van haver de posar pel forceps, però només 3 o 4 que després no em van molestar massa). El que si que em va fer mal (mal perque ho notava molt i molt calent i em cremava) és el moment de treure la placenta. Però és clar, no em vaig ser massa conscient perque la meva nena ja estava en els meus braços. Per cert, que va pesar 4 kg!!

Espero que et serveixi d'ajuda. I mira, tampoc ho deuria passar tan malament perque n'estem buscant un altre i, si econòmicament anem fent com fins ara anirem a pel tercer.

Petonets i moltíssima sort

[Ítaca]

A mi em van provocar el part a la setmana 40+1 pq la nena venia petitona i no van voler esperar més.
Em van posar l'oxitocina només entrar a la sala de dilatació, i a mi no em va fer gens de mal, de fet, veia pels monitors q tenia contraccions fortes però no em feien gens de mal... quan em van posar l'epidural (et van renovant el xute cada 2-3 hores) jo els vaig dir: Ja me la poseu? Si no noto cap dolor... també et dic q no em va molestar gens quan me la van posar. I em vaig passar així com 10 hores, més fresca q una rosa... quan va arribar el moment, em van tornar a renovar el xute, però no van poder esperar q fes efecte pq la nena venia amb una volta de cordó i començava a patir... o sigui q vaig parir sense anestèsia. I realment després de passar-me tot el dia allà sense notar res de res, bufffffffffffff, el moment del part va ser durillo i em va fer mal (però torno a dir-te, q vaig haver de parir sense anestèsia). Em va fer efecte quan la nena ja havia nascut i esperàvem per treure la placenta i cosir-me (aquí sí q no vaig notar res de res). O sigui, q si tens clar q vols epidural, i no se't complica la cosa, ja veuràs com no és per tant... una altra cosa és q hi hagin complicacions, però això fins al mateix moment del part no ho sabran. Et recomano q no et mengis el cap i q vagis força tranquila. Ja veuràs com tot anirà de conya!!

[cuqueta]

Nina Chan només una pregunta:

Confies en el teu ginecòleg? t'inspira confiança ell/a i l'hospital on tindras el teu peque?
si la resposta és sí, penso que no has de patir, tu no saps com serà el teu part, però el teu ginecòleg sap el teu historial d'embaràs i sap més o menys com pot anar, què fer si no surt com espera...no has de tenir por d'una cosa natural, fa mal, sí, però és suportable, l'epidural (si te la posen bé) ni t'enenteraras i a partir d'aquí a gaudir del part.
Jo vaig trencar aigües a casa i quan vaig arribar a l'hospital ja estava de 4cm, al cap de dues hores i mitja neixia el meu cuquet, en cap moment vaig tenir por, confiava en l'equip mèdic que em portava, em sentia a gust a l'hospital que havia triat lliurement, tenia el meu marit fent-me costat i em preparava pel moment més màgic de la meva vida, veure per primera vegada la cara del meu fill i tenir-lo en braços...
En fi, ànims, i que tinguis una horeta curta que diuen

[Ítaca]

Si et serveix de consol, la gine q em va portar tot el meu embaràs tampoc hi va ser... pq clar, com vaig parir a l'agost, ella era de vacances i em va derivar a un altre gine... i la veritat és q molt bé també!

[cuqueta]

Ostres!!! doncs jo si és per la pública entenc que et toqui qui et toqui però per privada no aniria a un gine que no em garantis que estara al meu part, potser per això anava també més tranquil·la, perquè sabia que em trobaria a algú conegut a la sala de parts.

[Anitta]

Hola! Tant si trenques aigües com si te les trenquen, contraccions n'hauràs de passar. No et vull enganyar, són doloroses, però la recompensa és tan i tan gran que val la pena....mira com serà q jo tinc un nen de 10 mesos i torno a estar embarassada de 28 setmanes!!!!

Tema epidural a mi no em va fer gens de mal, i quan em va fer efecte em vaig sentir suuuuuper feliç (ja no tenia dolor!!), tranquila i relaxada i amb moltíssimes ganes de colaborar en tot el q em demanéssin el metge i la llevadora xq tot anés el millor possible....

I lo de si reconeixeràs les contraccions, jo també em feia aquesta pregunta, tranquila que ho sabràs segur!

Però de tot el q t'he dit queda't amb això: val tantíssim la pena que tota la resta resulta insignificant un cop ho hagis passat. Molta sort i endavant!!!

[neuetes]

Hola,
Jo tenia les mateixes pors que tens tu (i suposo que gairebé totes les primípares) i una cosa que em va ajudar molt va ser informa'm, llegir i preguntar molt. La setmana abans de parir parlava jo amb el meu sogre que també s'havia d'operar a les mateixes dates i compartiam "cangelo"!!.
Jo vaig començar el part amb contraccions a les 11 de la nit. Primer em venien cada 15 minuts i a cada hora que passava s'anaven fent cada cop més rítmiques i seguides. Quan vaig ser concient del que estava passant, quan em vaig adonar que anava de part em vaig tranquil.litzar molt. Em va venir una serenor que ni jo mateixa em coneixia. Vaig deixar el meu marit dormint tranquil.lament al llit i vaig anar al menjador a llegir el llibre de l'embaràs i control.lar les contraccions. Feien mal però es podien soportar perfectament. Simplement recordava les respiracions que exercitavam a les classes de pre-part i les feia. Anava recordant les paraules de ma sogra i ma mare quan em descrien els seus parts "és un mal que et farà còrrer" i tant que et fa còrrer!! però sense exagerar.
Quan vaig veure que em venien cada 7 minuts vaig despertar el marit.
Vaig arribar a l'hospital que em venien cada 5 minuts. Pel camí em vaig possar una tovallola al seient per si trencava aigües pel camí, però no. Al fer-me l'exploració em van dir que estava dilatada de 6 cm. 6 CM!! JA HAVIA FET MIG CAMÍ A CASA!! No em van trencar les aigües fins que estava completa, de 10.
Vaig anar aguantant fins que vaig demanar l'epidural als 8 cm. Va ser un error. Perque l'epidural va alentir les meves contraccions naturals i em van possar oxcitocina per vena. Si hagués continuat sense epidural hagués parit molt més ràpid. Conseqüència: la meva filla va tardar 4 hores més a nèixer, al no sentir res de cintura en avall els pujos no els feia bè (i a les classes els feia bè).

Un parell de consells:
-No t'escoltis les històries terrorífiques que et puguin explicar. Hi ha gent especialista en aterroritzar al personal.
-Llegeix molt sobre el tema i pregunta molt (a les classes, aqui al SP, a persones de confiança...)
-Vés al part amb la ment molt oberta i disposada a tot. De vegades no sempre surten les coses com voldriam.
-Jo vaig parir per la ss i no sabia qui m'assistiria al part. Em va ajudar molt conèixer l'hospital (uns mesos enrera els metges del mateix hospital van salvar la vida al meu pare, o sigui que...)
-Pensa que tot passa. Per sort el part és algo temporal i el dolor marxa quan neix el petit. Tal com diu ma mare és un dolor bonic, portes al món el teu fill i això és meravellòs i molt màgic. Tot depèn de la teva actitud, quan passava una contracció jo pensava "bueno, una menys!".

Molta sort!

[ajjt]

Hola Nina Chan
et puc dir per experiència que cada part és diferent. Jo tinc 2 nens i 1 nena.
Al primer, una vegada vaig tenir l'epidural,tot va ser molt maco,sense massa dolor...
En el segon, va haver-hi problemes ambl'anestèsia i jo que pensava:ara, amb l'anestèsia tot faicl...en fi. Anima't perque tot i aixo hi va haver un tercer!!!
Al tercer part, tot va tornar a ser molt maco.
En fi, només t'ho explico perquè tal i com ja t'han dit, totes abans del part tenim sentiments de por-dubtes-incertesa...però al moment que notes el fill/filla sobre teu és indescriptible!
et diria que és el primer de molt moments unics que vius amb els fills.
una abraçada

[Carla2006]

Et recomano un llibre: Parto seguro.

[tolinso]

hola! Jo et recomano el llibre "parto seguro". Jo al principi de l'embaràs em feia pànic el part i tenia claríssim que l'epidural era la salvació. Al final, només dir-te que em vaig decidir per part natural. Vaig haver d'acabar en cesàrea, però vaig estar més de 16h de part sense epidural, al final amb contraccions cada 45 seg, i sí, fan mal! però saps que et porten cap a la cosa més meravellosa del mòn, i el poder de la ment és mooooolt gran... jeje!!!!! llegeix-te el llibre, i encara que tinguis clar que vols un part medicalitzat, t'ajudarà a ser conscient de que el dolor és algo bo i t'ajuda a obtenir el que vols!!!!

ànims!!!!!!