Part induit

[sixa]

Veureu, tinc una amiga que está a les 41+3 i li han dit que dintre de uns dies a la 42 l'induiran el part; jo ara estic de 40 i bé també tinc por de arribar a l'inducció. I com que veiem que vosaltres enteu del tema, voliem saber si algú ha passat per l'experiéncia i que tal ha anat, es a dir, que podem esperar d'un part induit?

Moltes gràcies

[nurieta34]

hola noia! a mi em van haver d'induir el part pq la nena no volia sortir ( amb lo be que es deu estar a dintre de la panxona, qualsevol surt :) :)), jo finalitzava el 20 de novembre i em van induir al part el 1 de desembre a les 7:15 del matí i la nena va néixer el dia 2 a les 10:15 h. per mi, va ser el part de la burra, en el sentit que clar, el tema de la inducció per una noia que té una certa facilitat en dilatar, es oli en un llum, pero en el meu cas, que es just al contrari, doncs va ser una mica llarg...t'introdueixen cada 4 hores una pastilla, que porta les hormones que fan que s'inicii el part, jo vaig estar tota la tarda del dia 1 amb calfreds, dolors de regla, i a les 3 del matí, que em venien les infermeres (pobretes) amb les corretges per controlar que tot anés bé, me les vaig mirar i lis vaig dir que em donessin algun calmant pq ja no podia més...i al veure-me la meva cara, em van punxar al cul i vaig estar dues horetes ben bones dormint, i cap a les quatre em van donar un altre pastilla, i als cinc minuts ja havia trencat aigües i em van començar a venir les contraccions, que me venien a cada minut (horrorós), fins que em van possar l'epidural, i va arribar la tranquilitat i la relaxació... beneïda epidural..vaig poder descansar (sense dormir) dues horetes més i despres ja em van venir ganes d'emputxar, i la meva nena va sortir. Però pensa una cosa, que cada dona és un món, tot depèn del que t'he dit al principi, en que siguis una persona que dilati aviat o no... petonets!!

[irene2006]

Hola! Doncs mira, el meu part va ser induit a les 39+3 setmanes per un problema de hipertensio i tinc un record precios, de debo. Va ser a la clinica del Remei, vaig arribar a 1ra hora del mati, una mica nerviosa pero amb una il.lusio enoooorme. De seguida em va agafar la comadrona, un encaaaant de dona, ens van passar al meu marit i a mi a una sala de dilatacio, em van posar el suero amb la oxitocina, monitors, ... i al cap de 5 minuts ja tenia contraccions cada minut,... al cap de una estona em van trencar la bossa d' aigues (que no em va fer gens de mal), tot anava genial, anava dilatant, aguantant les contraccions com una "jabata", i tant be anava, que al cap de 5h ja portava 4-5cm i em van posar la epidural, (quin descans!!). Llavors el que va passar es que jo seguia dilatant, ja mes lentament, pero el nen no hi havia manera que baixes... i despres de 4h mes, quan jo ja havia dilatat 7cm, haviem intentat fer "pujos", el nen seguia sense voler baixar, va començar a patir i... vam tenir que acabar en cesaria!! A mi em va fer molta pena despres de tot l' esforç, pero realment va ser necesari ja que el nen va neixer molt justet. En fi, no se si m' he enrrollat molt i t'haure resolt els teus dubtes ... pero en definitiva, que tinc un record precios, vam estar ben atesos i el meu marit i jo ho vam viure amb moltiiiiiisima emocio!!!!

[cristina1671]

Hola!
a mi em van induir el part perquè tenia una fissura a la bossa. Vaig ingressar cap al migdia del divendres i al vespre em van posar una prostaglandina. Cap a les quatre de la matinada em van agafar els dolors de les contraccions, encara molt suportables. A les 10 del matí em van baixar a una habitació contigua a la sala de parts i em van tornar a posar més prostaglandines. Vaig estar allà no sé fins quina hora que van decidir portar-me a la sala de parts pròpiament. Allà em van posar les corretges, i oxitocina, i em van trencar la bossa d'aigues. Al posar-me l'oxitocina les contraccions es van anar fent cada cop més fortes. Vaig aguantar fins que vaig estar bastant dilatada. Com que cada cop les contraccions eren més fortes (i com que es veu que ja era el moment que m'ho podien posar, em sembla que estava dilatada de uns 5 cm) em van posar l'epidural (cosa d'agrair perquè les contraccions eren bastant doloroses).
L'oxitocina va provocar que al final les contraccions fossin més meves que les produides pel fàrmac però com que hi havia moments que les contraccions meves es relaxaven me la van deixar posada. Llavors al petit li costava sortir, cada cop que jo empenyia, ell tirava cap amunt (no m'estranya, segons ell encara no era l'hora) i van esperar una mica sempre controlant-lo amb els monitors. Finalment em van ajudar al part amb unes espàtules (no són fòrceps, no estiren res, simplement obren el camí perquè el petit surti millor). I a les 16.16 neixia el meu fill. Em van posar 4 punts de l'episiotomia.
La veritat és que va ser un part dur i llarg, però quan em van posar el Marc en braços vaig estar encantada i tot va quedar enrere. En el meu cas, la llevadora no va ser de gran ajut, doncs vaig tenir molt mala sort amb el torn que em va tocar, però els metges, sobretot la que va decidir usar les espàtules per treure al nen va ser molt maca (la llevadora anava dient que potser acabaria en cessària, ja veus... donan't ànims la dona )

Espero que vagi tot molt bé, i pensa que cada dona és un món. Intenteu anar el màxim relaxades i amb il·lusió, que malgrat el dolor, és un fet meravellós

[immi]

Sixa, si vols mira't la meva crònica, a mi me'l van induïr a les 40 +2, diuen que fa una mica més de mal, perque amb l'occitocina les contraccions les tens més seguides, però a mi em va anar molt bé per organitzar-me, vaig deixar tot preparat a casa, vaig duxar-me, esmorzar, etc...

[Rainbow]

Hola,

el meu part també va ser induit a les 42 setmanes ja que estava verda com una ceba i no estava per a posar-me de part en els propers dies. T'explicaré breu perquè les altres noies ja t'han explicat amb tota mena de detalls, i tots venen a seguir el mateix protocol.
Jo vaig ingressar a les 9 del matí i a les 4 de la tarda ja neixia la meva filla. Me la van haver de treure amb forceps, ja que portava un parell de voltes de cordó al coll que l'empenyien cap a dins. Tot i així, va anar molt i molt bé. En tinc un record fantàstic.
A mi em van posar epidural, però fluixeta. Jo no en volia, però me la van recomanar per si m'havien d'acabar fent cessària, si no la portava posada m'havien de dormir tota (perque és més ràpid). D'aquesta manera, en cas d'haver de fer cessària, doncs com que ja portava el cateter de l'epidural, doncs ho haguessim fet amb l'epidural. Per sort, no va fer falta.
Tot i portar l'epidural fluixeta, els dolors van ser bastant suportables.
Que vagi molt i molt bé

[martuchi]

Sixa jo he tingut dos parts induits, perquè no hi ha manera de que em posi de part de forma natural. Pero els dos parts no van tenir res a veure, el primer, el nen va neixer després de 14 hores de part, i el record que en tinc es de passar-ho força malament, d'acabar esgotada i demanant que me'l traguessin ja perquè jo ja no podia mes.
Del segon, en tinc un record super especial....jo anava mentalitzada en que en tindria per moltes hores i que tornaria a reviure el primer part, pero va ser totalment diferent. Vaig dilatar super ràpid, tant ràpid que no els va donar ni temps a posar-me l'epidural. Em van començar a induir a les 8 del matí i a les 9:45 ja havia nascut l'Ariadna,en un part totalment natural i a més a més sense episiotomia, així que jo estava fresca com una rosa, i després de parir jame'n hagués anat cap a casa

[mirins]

Noies,

Moltes gràcies, a mi també em van bé aquestes cròniques perquè tambe estic més verda qu'un enciam!

Jo vull un part com el segon de la martuchi!!!

[pimpi]

hi ha moooolts casos tabé d´induccions i en 4 horetes ja es té la criatura. tot depen de la mami, del nen, del gine i de la llevadora. Parla amb ell
Quan a mi hem van plantejar la induccio, el metge va tenir clar que abans de 6-8 hores el crio sortiria, i que aguantar per aguantar jo no ho hagus pemés i ell tampoc.

cada cos es un mon, i mai saps com reaccionarà, pero no pensis en el pitjor, no val la pena. tu estigues tranquila i explica-li a teu fillet que faci el que sigui per sortir ben rapit que la mama i el papa estan ansiosos. sort

[sixa]

Noies, moltes gracies de tot cor, realmente ayuda molt veure com es pot afrontar una inducció.
Avuí he anat a monitors i m'han dit que el dilluns m'haurán d'induir doncs m'he descompensat la tensió i prefereixen no arriscar; Gràcies a vosaltres, tinc clar com he d'afrontar el moment, us agraeixo de tot cor les vostres experiencies doncs moltes vegades es més la por al que es desconeix que no pas al dolor.

Un petonas molt gran

[irene2006]

Hola sixa!!!
Doncs, tranquila, que ja veuràs com tot anirà molt bé!!
Tú ves-hi amb molta il.lusió i disfuta del moment, que són els dolors més "bonics" de la teva vida!! cada contracció que tinguis pensa que serà una menys per veure el teu fill/a!!
A més, una altre cosa, igual algú et dirà que quan et provoquen el part les contraccions són més doloroses, i jo haig de dir que, clar que fan mal, pero jo que he tingut regles molt doloroses, per mi eren les contraccions com un dolor més fort de regla, en serio!!!
En fi, tranquila i que vagi tot molt bé!!!!!

[noviachuky]

a mi també me'l van induir, a la setmana 41+5. haig de dir que a mi primer em van trencar les aigües i després em van posar oxitocina, vaig tenir la sort de dilatar rapidissim, en una hora i aviat l'epidural i després el meu ninot (tot i que al final el van treure amb forceps pq es negava a deixar la panxa de la mama)
em van punxar a les 9.30 més o menys i a les 13.09 ja era mama!!!!!!

espero que a la teva amiga li vagi molt bé i si a tu també et toca que també sigui curtet

petons i ànims que no es res dolent que te l'indueixin

[Cinta]

A mi em van induir el part a la setmana 42+1 més verda que dos enciams, i he aprés dos coses d'aquell dia, una és que al proper part em deixarè l'angoixa a casa i la segona que el penso disfrutar molt, tant si es natural com si torna a ser induït.
Em van començar a induïr a les 9 del matí d'un dilluns i vaig parir a les 20'30 d'un dimarts, o sigui que com podeu comprovar la cosa va anar per llarg, vaig passar molts nervis i molta angoixa, però us he de dir que va ser per ignorància al que passaria, a les classes pre-part només expliquen el part natural, no t'expliquen que passa quan el teu fill està tant cómode a la panxa que no vol sortir jajaja.
La prostaglandina no em va funcionar, i vaig tardar molt en dilatar, ara un cop vaig començar a dilatar tot va ser bufar i fer ampolles, i no tinc un mal record de les contraccions perque em van posar l'epidural molt aviat.

El que si que us recomanaria a totes les que aneu a fer un induït és que anessiu mentalitzades a que serà llarg, així si després és menys doncs milor que millor, i tingueuuu moooolta calmaaaaaa sobretot calmaaa, que al final del procés el premi compensa tant que oblides tot!

Sort guapes

[sixa]

Moltes gracies per explicar les vostres experiencies, si alguna cosa m'ha quedat clara es que a vegades s'esagera més del que és. Ara en aquests moments estic una mica nerviosa i no se si podré aclucar l'ull pero bé dintre d'unes hores será el dia més important de la meva vida, encara que es un moment que tinc por de sentir-me sola.

Molts petons a totes, sou genials i grácies per la vostra comprensió.

[irene2006]

Ei, sixa!!!!!
Ja demà!!!!! quina il.lusió!!!!
És normal que estiguis una miqueta nerviosa, cóm no ho has de estar, si demà coneixaras el teu fill!!!!!!!!
A mi em va servir el anar amb una actitud molt positiva, ara riuras, pero pensava com si anés a "treballar", a fer una jornadeta de treball pel meu nen, perquè al final tingués el millor regal del món
Molta sort, i si avui no pots dormir, una tila o una valeriana, i arreclat!!!!!
Que vagi molt bé!!!!!!!

[sixa]

Moltes gracies Irene!!! tinc tanta il.lusió!!!, es que ha estat molt dur per a mi aquest embaraç, i saber que está a punt d'arribar al seu fi i coneixeré la meva nena!! es una cosa que no es pot explicar amb paraules. Des de el primer moment que hem vaig fer la invitro sempre habia tingut molta por al part; ara després d'haver llegit les vostres experiéncies, estic decidida a afrontar aquest moment com si el dolor no existis.

Moltes gracies i un petonas

[cristina1671]

Moltíssima sort sixa. Ja veuràs com tot anirà fenomenal i en poquetes hores estaràs amb la teva filla. Tu pensa només en ella i ja veuràs com l'estona passarà més ràpid.

Molts molts ànims!!!!!!