Necessito desfogar-me!

[mamajo]

Noies,
Escric aquest missatge perquè necessito desfogar-me i que m'expliqueu quina va ser la vostra experiència.
Estic de 39 setmanes i mitja (surto de comptes dimarts 13). Dijous passat vaig tenir visita. El metge em va fer un tacte, em va dir que tenia el coll de l'úter obert 1 cm i que en tenia per uns 10 dies. Això volia dir que el part es podia presentar en qualsevol moment d'aquest cap de setmana que ve (10 i 11). Fins i tot ja bromejàvem sobre si esguerraria el Madrid-Barça al meu home...
Ara vinc de la visita d'aquesta setmana i em diu que estic completament immadura i que en tinc ben bé per 15 dies!!! Ha comentat que si no em poso de part abans, que el dia 19 o 20 me'l provocarà!!!
No sé dir perquè però m'he quedat completament descol·locada.
Com pot ser que en una setmana les coses es vegin tan diferents?
També m'ha entrat molta por amb això de provocar el part. Tothom a qui li han provocat comenta que l'oxitocina artificial (gota-gota) fa tant mal!!! Que és molt millor posar-se de part naturalment.
Estic feta un embolic. Suposo que no m'esperava gens el que m'ha dit.
Algú s'ha trobat amb un cas similar? Expliqueu-m'ho, si us plau!!!
Mamajo.

[cristina1671]

El meu cas no va ser exactament igual però te l'explico perquè em van provocar el part.

Vaig anar a la visita i em van veure molt verda, dilatada de 1 cm només. Però com que van veure que tenia una fissura superior de la bossa van decidir provocar el part. Em van ingresar en el mateix moment i la primer nit em van posar prostaglandines (en forma com de tampó, són hormones per fer començar a dilatar). Al dia següent, al matí, com que no havia dilatat prou me'n van tornar a posar, i finalment però em van dur a la sala de parts i em van possar oxitocina. Llavors van començar les contraccions de veritat. Al final eren més meves que degudes a la oxitocina, però no t'enganyaré feien mal. Finalment com que no sabia quan duraria allò em van oferir l'epidural, i tot i que d'entrada no pensava posar-me-la, vaig dir que si. llavors va ser molt més descansat i suportable. I res, al cap d'una estona, tenia al Marc en braços i més feliç que un gíngol em vaig oblidar de tot, només mirant aquella careta preciosa.

No et preocupis si te l'han de provocar. Hi ha un procediment ben establert i si bé les contraccions d'oxitocina són fortes, quan estiguis prou dilatada podràs demanar l'epidural i tot serà més tranquil. Pensa només amb el petit/ta, i pensa també que el part és unes horetes però la satisfacció final al veure al teu petit serà brutal i compensarà tot tot i tot!!!!!

Molts ànims i no t'agobiis que tot anirà molt bé!!!

[mamajo]

Gràcies, maques,
Ja veig que necessito ànims... Estic plorant com una magdalena...
Mamajo.

[lileta]

Com ja t'han comentat, en principi comencen amb la prostaglandina i si no fa efecte en 12 o 24 hores llavors passen a l'oxitocina. A mi me'l van provocar quan vaog cumplir la 42 però no em va caler l'oxitocina.....

[Laure]

No ploris dona!!
Jo crec que no és que faci més mal amb l'oxitocina, és que com que te'l provoquen doncs no és una cosa paulatina. M'explico: si et poses de part tu sola començes amb contraccions fluixetes i van augmentant poc a poc. En canvi amb l'oxitocina el procés és molt més ràpid.Almenys això és el què crec jo
A mi me'l van provocar també i et dic que ja ni m'en recordo del dolor. Vinga, dona! tot anirà bé!! a més, encara ets a temps de posar-te de part sola!!! ànims!!

[Vivoneta]

Et dic el mateix Mamajo! A mi al final també me'l van provocar pq la petita no es decidia i van començar amb prostraglandines i després oxitocina pq sinó no avançava la cosa i no passa res!! Fa mal, sí, suposo, però no és res que no es pugui aguantar i sempre pots demanar l'epidural (jo me la vaig posar). I el més important és la teva criatura neixi amb oxitocina o no!!! O sigui que res de plorar i a pensar positivament que t'ha de veure contenta i has de practicar el teu millor somriure per quan li vegis la carona per primer cop!!!

[angelina]

Mamajo, jo no et puc ajudar en el part rpovocat ja que jo m0hi vaig posar naturalment però em van fotre una bona dosi d'oxi pq no dilatava "bé" tot i que feia ja 30h que tenia contraccions... (de fet es q el meu coll de la matriu esta inclinat cap enrere i esclar el cap del nen no apretava on tocava! be això no bé al cas... però vaja que jo no et puc dir si les contrccions son mes doloroses o no ja q jo tenia contraccions cada cop mes doloroses i aj vaig anar a l'hospital per segon cop perque em feien molt i molt mal... esclar depres amb l'oxitocina tb em va augmentar molt i molt el dolor, però no et puc dir si no m'en haguessin posat si no haguessin sigut iguals... estava tant cansada ja... Total que jo havia anat al metge el dia 6 o 8 ja no me'nr ecordo exacte... i em va dir uiii no pariras pas abans de final de mes... si no has parit el 29 et presentes al matí i et provoquem... i el dia 10 ja tenia les primeres contraccions de part... ara el nen va neixer el 12 ehh!!! però ja veus que no hi vaig pas arribar al 29!!!
Un petó i que no es faci esperar, ens mantens informades ehh un petó i ànims

[alexa7783]

No ploris guapa,

Com t'han dit encara ets a temps a posar-te de part tu sola. I si no és així no pateixis, estás en molt bones mans, conec casos en que el dr. ha estat un gran professional i jo personalment n'estic encantada.
I si, com t'he dit en el privat, l'oxitocina fa mal peró en el moment que et posin el teu petit/a en braços ni t'en recordaràs, i sempre pots demanar l'epidural. Jo vaig entrar per la porta de la Clínica Girona a les 8,45h i a les 11,50 ja tenia la petita als braços.
No et desanimis, intenta distreure't i pensar en altres coses que veuràs com tot anirà fantàsticament bé i en pocs dies ens estaràs explicant la crònica

[mireiafor]

Mamajo: ÀNIMS, PETONS I ABRAÇADES!!!!!!

Jo vaig tenir un embaràs fatal i de fet als 7 mesos vaig tenir amenaça de part prematur amb contraccions regulars, pèrdua de líquid amniòtic... a més la gine d'urgències em va dir que el coll de l'úter se m'havia escurçat tant que si notava el més mínim dolor cap a urgències d'un hospital amb unitat neonatal....

Tot pintava que el meu fill neixeria abans d'hora però va anar passant el temps i tot va anar tornant a la normalitat. Quan estic del mateix temps que tu tinc visita i em diuen que encara no però que per una sèrie de coses en la visita de la setmana me'l provoquen. El dia abans de la visita programada agafo la baixa de la feina i a l'endemà amb la bossa al maleter ens anem a l'hospital, deixant als meus sogres a càrrec de la meva filla gran. I allà va el tòtil del gine i em diu que el tema està superverd, que en la visita anterior es pensava que ja estaria a punt i només necessitaria una empenta i per això m'havia dit de provocar-lo però que ara veia que res de res i que el provocaríem a la visita següent on ja estaria de 42... Suposo que ja saps el que vaig sentir oi?????????? I a sobre el tio al cap d'un parell de dies s'anava als EEUU a fer unes conferències i no tornava fins el dia just en que tenia la propera visita, i si em posava de part abans amb el meu metge a l'estranger???!!!!!! O sigui que vaig fer el mateix que tu, em vaig tornar cap a casa, em vaig tancar a la cuina i em vaig posar a plorar com una bleda.

Buenu guapa, perquè vegis que t'entenem i et recolzem. I ara més ànims: de vegades els metges actuen segons la suma de la seva experiència els diu però el cos humà no és una màquina programada i va fent al seu ritme. Si el teu metge vol esperar és perquè et vol estalviar un part llarg de forma inútil. I per l'oxitocina no et preocupis perquè hi ha moltes formes de posar-la. Si te la posen a palo seco com a mi en el primer part FA PUPA!! Però si te la posen de forma progressiva, i a la que comença a fer efecte et posen l'epidural (si és el qeu tu vols) co a mi en el segón part, de veruitat que no és pitjor que un part normal.

No dubtis en plorar i en compatri-ho amb nosatltres si ho necessites... PER AIXÒ ESTEM

[jorlu]

Tant en el primer part com en el segon a la setmana 38 em van dir que estava molt verda i que en tenia per dies i al cap d'una setmana (en els dos embarassos) em vaig posar de part per mi sola. Pensa que tot depèn del teu cos i et poden dir un dia que estàs super verda i l'endemà posar-te de part. Jo et recomano que caminis molt (que és el que vaig fer jo) encara que et cansis, pensa que a mi em va anar molt i molt bé. Ara tot depèn de cada cos i serà el teu fill que dirà quan vol néixer. A mi no m'han hagut de posar oxcitocina però segons m'han dit fa bastant mal. De totes maneres, et recomano que si no ho tens molt clar et posis l'epidural. Pensa que et posen una dosi molt petita i ho notes tot però no tens mal i a l'hora d'empènyer estaràs molt més tranquil.la i podràs disfrutar del part molt més.
Jo amb el segon embaràs vaig arribar a l'hospital de 8 cm i vaig tenir claríssim de posar-me l'epidural ja que sabia que podria disfrutar molt més i estaria molt més tranquil.la i així va ser. Tot va anar perfecte i no vaig patir gens.

Ànims!!!

[glorieta]

Hola mamajo!

Que dir-te que no t'hagin dit abans... que no et preocupis, que sigui com sigui en breu tindràs el teu petit en braços i serà una cosa molt maca!

T'explico el meu cas per si et serveix. Vaig parir a la 41+3 i jo ja estaba d'un histèric... que no t'ho pots imaginar. Cada setmana anaba al metge i el comentari sempre era el mateix: uff, tot està igual! De fet m'el van probocar pq vaig trencar aigues però no dilataba. El dia abans de parir vaig estar a casa 4 o 5 hores amb uns dolors horrorosos (o això creia jo) i vaig trencar aigües. Quan vaig arribar a l'hospital només estaba d'1 cm i sort que vaig trencar aigues, pq sino em fan tornar a casa. Doncs em van treure els dolors i em van enviar a una habitació a descansar. L'endemà a primera hora em van portar a la sala de dilatació i oxcitocina al canto. Doncs et pots creure que les contarccions del matí em feien molt menys mal que les de la nit? A casa estaba tant nerviosa que m'ho feia tot jo sola, en canvi un cop a l'hospital, com que ja estaba tot controlat doncs els no-nervis van fer que no notés tant el mal. Una hora i mitja després em posaben l'epidural i a partir d'aqui, en un parell d'hores més ja tenia al meu petit en braços! I ara per ara el que menys recordo d'aquell dia és el dolor de les contraccions!!!

No et preocupis que tot arriba. I ojala sigui un part totalment natural i amb el minim dolor, i sino es així doncs també, que la recompensa prou s'ho val!!!

Ja ens explicaràs com ha anat tot!!!

[Júlia]

Hola MAMAJO!

No estiguis trista, wapa! No et capfiquis, cada part és un món, jo tenia molta por a parir i al final no vaig estar a temps ni d'epidural i, tot i que em va fer mal, el dolor suportable... Quan et ratllis, pensa amb el teu petitó i lo genial que serà veure-li la careta, abraçar-lo, omplir-lo de petons... i estimar-lo com mai has estimat algú.

Si necessites desfogar-te aquí estem, ja veuràs com tot anirà bé, wapa!

[mamajo]

Ostres, noies,
Moltes gràcies per totes les respostes i els ànims. Intentaré fer cas dels vostres consells.
Gràcies de nou, us mantindré informades,
Mamajo.

[martuchi]

mamajo, a mi m'han induit els dos parts, perquè no hi ha manera de que em posi de part de forma natural. I he arribat a la conclusió de que no es tan fotut el mal que fan les contraccions artificials, com la durada del part. El primer va ser molt i molt llarg i no en tinc gaire bon record, així que et pots imaginar com estava jo, quan en el meu segon embaras em vaig veure amb la mateixa situació, quasi 42 semanes i amb la fulla d'ingrès per la inducció. Vaig plorar molt perquè ja m'imaginava altre cop passant per el mateix, però no va tenir res a veure!!! Vam començar amb l'oxitocina a les 8 del matí, i a les 9:45 h. ja la tenia als braços. Quan vaig demanar l'epidural perquè no suportava el dolor, estava ja de 9 cm. i evidentment no me la van poder posar.

Ànims i molta sort!!

[Pil'ar]

Jo tinc dos nens, el primer part natural amb epidural llarguíiiiissim i el segon natural amb oxitocina perquè estava dilatada de 6 cms i cap contracció. La oxitocina fa un mal mortal!!! però mortal!!! tot i així no et preocupis demanes la epidural i .. tatxam!!! ni com si res!!! i jo la vaig demanar dilatada de 10 cms i me la van posar sense cap problema. A la hora naixia el meu petit Àdam de 4 kg!!!!
Ptns i ànims!!!!!

[irene2006]

Hola mamajo!!
Tranquila, guapa, que tot anirà bé, ja veuràs!!!
Primer de tot, pensa que són moltíssimes les dones que han anat de revisió i/o monitors, el ginecòleg dir-lis que estan verdíssimes, i al cap de unes hores o pocs dies, elles s´han posat de part soletes i han tingut un part natural , de debò que en conec molts casos!!! En concret, en conec una de ben aprop que pel matí li van dir el mateix que tú i a la nit tenia el seu fill en braços!!!! ella estava molt agobiada perquè ja estava casi de 40 setmanes, i després aquella nit ja amb el seu fill en braços es del ginecòleg,......
En cas que te´l ´haguessin de provocar, i aquest va ser el meu cas, per mi no va ser gens una mala experiència. A mi em van posar la oxitocina, i les contraccions eren fortes, es clar, pero t´asseguro que les vaig poder aguantar perfectament. Al final el meu fill va nèixer per cesària perquè després de 8h dilatant, el meu fill no hi havia manera que s´encaixés i hi havia patiment fetal (es pensaven que portava una volta de cordó), pero segurament hagués passat el mateix encara que m´hagués posat de part jo soleta.
Pensa que ara estàs agobiada perquè ja portes molt mesos embaraçada, deus estar cansada, pesada,... pero ja estàs a punt de veure el teu fill!!!
Sigui de una manera o un altre ja et queda moooooolt poquet!!!!
Desfoga´t tot el que vulguis, pero tranquila que ja veuràs que et queda ben poquet!!!
Molts ànims i molta sort pel part!!!!!

[perla]

No ploris mamajo!!! jo vaig anar a l'hospital a fer corretges un dia i em van dir que estava moooooolt verda, l'endemà vaig tornar-hi perquè començava a tenir contraccions (em semblava) i em van dir que estava mooooooolt verda encara, sortia a la una de l'hospital, ben verda segons ells, i a les vuit del vespre del mateix dia ja havia nascut la meva fillla!!!!

No t'hi capfiquis, estar verda o madura pot canviar en qüestió d'hores, ja veuràs com tot va bé

[Anabel]

TAL I COM DIUEN PER AQUÍ, L'OXITOCINA FA UN MAL QUE T'HI CAGUES...(UI M'HE PASSAT PERÒ CREC QUE ÉS MILLOR PENSAR QUE FA MOLT DE MAL PER QUÈ DESPRÉS NO SERÀ RES). PER SORT APAREIX LA HADA MADRINA, SANTA EPIDURAL I FORA DOLORS, A APRETAR I TATXAN... JA TINDRÁS AL TEU BEBÉ. A MI ME'L VAN INDUIR PER TRENCAR AIGÜES I JO ESTAVA SUPER TRANQUILA, NO ERA EL QUE M'HAVIA IMAGINAT PER QUÈ PENSAVA QUE EM POSARIA DE PART PERÒ VA SER AIXÍ...

[ña]

Bon dia!!!!!!!
He llegit toooootes les opinions i un part fa mal, tant amb oxitocina (punxada) o natural (generada pel cos), el que varia es la resistencia al dolor que tinguis. Passaras un o dos mals dies (aixo es aixi) fins que el teu peke vulgui sortir, pero despres....... ja no t'en recordaras!!!!!!! Vaig passar 22 hores de part, vaig arribar a l'hospital dilatada de 4 cms., em van posar l'epidural dilatada de 7 cms., hi havia patiment fetal, em van trencar la bossa, venia amb volta de cordo, em pressionava un nervi (que era pitjor que les contraccions), em van donar 14 punts I QUE!!!!!!!!!! Tot va passar en quan vaig veure al peke!!!!!!!!!
El mes important es que acabeu be tu i el bebe (cansats) pero en perfecte estat, de la resta.............. no et preocupis. A mi no em van arribar a dir ni una vegada que estava verda, com que se'm va avançar 4 setmanes.............. i aixo que era un nen petit i amb poc pes!!!!!!!!!
Fins que no arribi el moment, no ho sabras, pero mal fa de totes maneres.
Anim guapa i no ploris!!!!!!!

[angelina]

Mamajo: ÀNIMS, PETONS I ABRAÇADES!!!!!!

... I per l'oxitocina no et preocupis perquè hi ha moltes formes de posar-la. Si te la posen a palo seco com a mi en el primer part FA PUPA!! Però si te la posen de forma progressiva, i a la que comença a fer efecte et posen l'epidural (si és el qeu tu vols) co a mi en el segón part, de veruitat que no és pitjor que un part normal.

No dubtis en plorar i en compatri-ho amb nosatltres si ho necessites... PER AIXÒ ESTEM

Ostres ara llegint la mireiaflor m'he recordat que me la van posar progressivament, potser per això no vaig notar que el dolor fos molt brutal al començar amb l'oxi... Bé anima't molt guapa.... ja veuras que anirà genial!
ara un consell si et vols posar epidural, no dubtis, però si ta teva idea es no posarte'n no deixis que et convencin... jo no la volia.... i els metges em van dir uiiii tot i amb l'oxi això anirà per llarg i no pariras abans el vespre... i vaig dir calla calla que si ja estic cansada ara... això eren les 10 del mati... doncs el Walid va neixer al les 11h20, 10 minuts després que passés l'anestesista..no cal que et digui qe l'epidural ja no em va servir... però la veritat i com ja t'han dit... quan em van donar el meu pitufo, em vaig oblidar de le contraccions, l'epidural, i toot tooot!!!

Desfoga't tant com necessitis, va molt bé, i després anima't ja veuras com serà una experiencia genial!