TRAUMA AYUDA

[alba_rubiah]

Bueno pues este tema siempre lo he tenido pero cada vez es más el deseo de ser madre y el miedo que me da también se apodera de mi, os cuento...

Mirad yo soy una persona muy propensa al dolor, cualquier cosita ya me duele , cuando me hacen la citologia y la eco vaginal me duele y no entiendo el motivo porque no tengo nada asi raro, la gine me dijo que hay chicas que le duele porque tienen la vagina estrecha pero que la mia era completamente normal, así que nose porque motivo me duele bastante cuando me hago estas cosas, y me da mucho miedo el tema PARTO, soy una cagada para esto, muchas veces e pensado si se podria elegir una cesarea programada porque no me veo ni empujando ni sufriendo estos dolores con lo sentida que soy ni los tactos ni nada, y este tema cada vez me preocupa más y nose que hacer..

aver si me podeis ayudar o que puedo hacer.. , me da mucha verguenza en verdad exponer este tema

[Bombolla]

Home...jo penso que potser sí que el moment del part és més dolorós amb un part vaginal...però si el què no soportes és el dolor jo crec que precisament la recuperació d'una cesària ha de ser bastant més dolorosa que un part vaginal.
Potser també et diria que el dolor el veuràs diferent, m'explico, tenir dolor, per dolor no compensa, però tenir dolor perquè estàs donant a llum al teu fill...és una cosa completament diferent.
Jo intentaria no obsessionar-m'hi gaire.

[Lluma]

nena, que el dolor postpart de la cesària és molt pu*ta!!! però molt, eh!!! dona, que amb lepidural no notes absolutament res, i tu pensa que si fes tant tant tant mal, la raça humana s'hauria extingit!
si et serveix de consòl, a mi les citologies també em fan mal, però és perquè em poso el xip de... em farà mal, em farà mal, em farà mal!
i el dolor del part és taaaaaaaant bonic! però taaaaaaaant!! no tiene ná que ver! i si, fa mal, molt mal, però quin mal més guai! (seré maso???)

així queeeeeeeee... tenvio directament a fer ioga!!!! la respiració és la clau de tot plegat!

[alba_rubiah]

moltes gràcies noietesss avuere si tiro cap endavant jij

[Tahire]

Jo no et diré que fa mal o no en fa, perquè cadascú té un part diferent i crec que és tenir sort. Jo parlo des de la meva experiència i et puc dir que ho vaig passar molt,molt i molt malament, per tant si algun dia en tinc un altre no tinc cap dubte que vull una cesària programada. Ara, ja et dic que hi ha gent que li va molt bé el part i gairebé no té cap dolor i es recupera molt ràpid, és tenir sort.

[cuqueta]

Nenes no es per res pero jo trobo es una mica heavy demanar una cessarea si no es necessaria!!!primer de tot perque comporta mes riscos per la mare, es una operacio no ho oblideu!!!a part penso que en comptes de pensar tant amb vosaltres mateixes i el vostre dolor, haurieu de pensar mes en el vostre futur fill i sens dubte per ell o ella es millor un part vaginal.
Com diu la Lluma es un dolor que compensa, i molt!!!

[monipal]

Una cesària programada té molt més risc que un part vaginal, com bé heu dit, no deixa de ser una operació i a més la recuperació acostuma a ser molt dura.
Tinc una amiga que ha hagut de tenir els dos nens per cesària (han estat mol seguits i el 2n havia de ser per cesària programada) i en el segon estava més espantada que pel primer, per lo malament que ho va passar en la primera cesària.

[closca]

Bueno pues este tema siempre lo he tenido pero cada vez es más el deseo de ser madre y el miedo que me da también se apodera de mi, os cuento...

Mirad yo soy una persona muy propensa al dolor, cualquier cosita ya me duele , cuando me hacen la citologia y la eco vaginal me duele y no entiendo el motivo porque no tengo nada asi raro, la gine me dijo que hay chicas que le duele porque tienen la vagina estrecha pero que la mia era completamente normal, así que nose porque motivo me duele bastante cuando me hago estas cosas, y me da mucho miedo el tema PARTO, soy una cagada para esto, muchas veces e pensado si se podria elegir una cesarea programada porque no me veo ni empujando ni sufriendo estos dolores con lo sentida que soy ni los tactos ni nada, y este tema cada vez me preocupa más y nose que hacer..

aver si me podeis ayudar o que puedo hacer.. , me da mucha verguenza en verdad exponer este tema

Hola alba-rubiah! Yo no soy especialista en el tema però hace muy poco leí un artículo que justo hablaba de este tema. El artículo está en inglés y apareció en un periódioc británico:

http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/ ... -pregnancy

No se si lees inglés pero básicamente habla de la fobia a estar embarazada y dar a luz. Parece ser que se ha identificado este miedo como una fobia que ha llevado a muchas mujeres a no tener hijos o incluso a abortar cuando la posiblidad de una cesárea no es posible. Yo te recomendearía buscar a algún especialista en fobias que te pueda ayudar. El artículo también habla de la posibilidad de diferentes acercamientos al problema. Por ciert el nombre de la fobia es TOCOFOBIA.

Ánimos que seguro que encuentras una solución y tienes un embarazo y parto feliz!

[Ítaca]

alba, doncs aquí una altra cagada q abans de quedar-se prenyi, amb l'itaco ho havíem parlat molt això de fer cessària programada i llestos... un cop m'hi vaig quedar, no li vaig comentar res al gine, pensava en la santa epidural!
Al final vaig haver de parir sense epidural, i no t'enganyaré, em va fer moooooooooolt de mal, però bueno, per una altra banda és una estoneta i quan et donen el teu petit, se't passa tot!

cuqueta, entenc q trobis estrany q hi hagi gent q vulgui anar directament per la cessària, però jo no sé si els bebès pateixen menys en un part vaginal q en un part per cessària eh? Que la meva nena li va costar moltíssim sortir, i li van haver de posar oxígen pq duia una volta de cordó i va sortir tota morada... vaja q gaire bé no crec q ho passés pobreta... i segurament amb una cessària ella tampoc hagués patit tant...

[alba_rubiah]

moltes gràcies noies, jo clar habia pensat en cesarea peruqe com nomes es adormirte y els punts si que despres es més lenta la recuperació pero es que jo no imagino el dolor que deu ser quan començas a dilatar i els tactes, mare meva si em fa mal una citologia això em moro

[Lluma]

A mi em van haver de fer una cessària perquè em van provocar malament el part i realment és una pu*tada! als primers dies vigila com et poses el nen perquè et toca la ferida, camines com el jorovao de notredam, porta pantalons que no et toquin al tajo, no et pots moure i et queda un record maco! jo ja fa un any i tinc la zona com molt sensible, sempre porto pantalons baixos i si no vigilo encara em fa mal, i no us explico el mal que em fa quan em depilo!!! A sobre, no explico lo malament que ho vaig passar estant sola a la sala de reanimació sabent que en Pau estava amb el seu pare i jo no lhavia pogut ni tocar!
si a mi a la pròxima mhan de tornar a fer cessària, me moro!!!!

ai alba, que ara no et vull espantar!!! és que he aprofitat per desfogarme però en serio que compensa ehhh!!!

[Lluma]

però una cessaria te la programen en cas que hi hagi un risc per la mare i el nadó, no?
ho dic perquè una cessària és un cost afegit per la s.s. o la mútua i no pensava que fos tant fàcil!

de totes maneres, la opció de cadascuna és més que respectable però jo intentaré fervos canviar dopinió!!

[alba_rubiah]

no no espantada no m´espantes tranquil.la, aixx es que soc una cagada mare meva, lo que donaria per ser mes valenta i no tindre aquestes pors, pero moltes gràcies, m´ajudeu molt amb les experiencies i suposo que una vegada embarassada toc cambia no?

[perla]

A veure, anem a pams.... la citologia a mi em molesta bastant, i les ecos tampoc no em fan cap gràcia, però tot això és "en fred" vull dir que estas allà "esperant" a que et faci mal, no sé si m 'explico... quan vas de part tens el cap en un altre lloc, estàs pensant en el teu fill, tens les hormones a cent i el teu cos actua de forma natural per tal que tot vagi molt bé, i tot això actua com un analgèsic natural (tampoc no és que faci pessigolles eh, no ens enganyem...) però és una situació molt diferent.

Ja veuras quan t'hi trobis que l'essencial és el coco, si tens el cap serè i penses en positiu, que el teu cos ja sap què ha de fer, tot va ok. Jo no faig ioga però crec que el tema del control de la respiració i de l'angoixa pot anar molt bé.

[alba_rubiah]

moltes gràcies perla , em queda un any per metalizarme, jo tambe penso que una vegada embarassada que ja estas apunt de tindre el teu fill als braços deu ser diferent , una sensació de l'lultim estiron no?? es que com a mi em fan mal la citologia y la ecografia vaginal doncs en dona una por aquest tema que em cagu viva amb perdo

pero les vostres opinions m'ajuden molt,potser més endavant puc mirar lo que a dit una noia per mirar la fobia o que em recomaneu?gracies

[mireiafor]

Alba pensa que és possible que les sensacions de dolor que tinguis en el part no tenen perquè multiplicar-se respecte les que tens en altres moments com les citologies, ecos, etc. M'explico: jo soc bastant ressistent, no acostumo a sentir dolor fàcilment i per això pensava que per a mi parir seria bufar i fer ampolles però el dia del part semblava que m'anés a morir!! En canvi una amiga de la meva germana que és una autèntica figa flor, que sembla que no tingui esma ni per aixecar un braç deia que se li va passar en un moment i que li va fer ràbia perquè no va sentir quasi Dolor, que ella hagués volgut allargar-ho una mica per enterar-se més..... QUASI LA MATO!!!!!!

[marchita]

Lo primero de todo decir que estamos hablando con una persona que tiene temor (trauma) y que es consciente de que su caso es aislado y no es "normal".
En casos en los que las mujeres no tienen panico es preferible por descontado un parto natural (vaginal) ya que la recuperacion es mejor, mas rapida y es lo natural. Las cesareas programadas no nos equivoquemos no solo son por el bien del bebe (el 80% de los casos son asi) a veces son por el bien de la madre que por algun motivo tiene un trauma. Es importante llegar al parto tanto con el bebe en perfectas condiciones como con la madre en las mismas. Conozco algun caso de cesarea programada por problemas psicologicos de la madre y es verdaderamente aceptable.
En este caso Alba creo q deberias hablar el tema con un especialista (incluido tu gine) pq si tu realmente no eres capaz y vas a tener verdadero panico haces muy bien en pedir una cesarea pero si crees que puedes llegar a parir de forma natural creo q deberias intentarlo. Es un tema super personal, solo tú te conoces pero eso si no te dejes criticar por nadie tomes la opcion que tomes pq tu sabes tus limitaciones y lo mas importante es estar al 100% en el parto para disfrutar y para dar satisfaccion al bebe que nace
Lo que si has de saber es que es cierto que con la epidural ni te enteras del dolor y las cesareas luego son fastidiadillas (no es horrible pero molesta un poco)
Animo!!!!! y no te preocupes que sea comos sea tendras tu bebe que es lo que cuenta

pd: yo he perido dos veces por cesarea y la primera perfectisimaaaaaaaaa y la segunda....se complico un pelin y pase dolorcillo y he de decirte que antes de parir con contraciones brutales, de parto inminente ni me entere del dolor es mas me pusieron epidural pq finalmente fue cesarea pero yo no la pedi...no me dolian nadaaaaaaaaaaa

[tolinso]

Hola Alba,

jo et recomano un llibre que es diu PARTO SEGURO. Va dirigit a part natural (sense epidural), però la idea és vàlida per a tothom. El punt és assimilar que el dolor del part és algo positiu, té una finalitat molt positiva, mentre que altres dolors no tenen aquesta recompensa. Jo al principi de l'embaras tenia molta por al part, però al llarg del temps vaig canviar tant que em vaig decidir per part natural sense anestesia. I siiiii, fa molt mal, de fet mai havia tingut tant de dolor, però no me'n recordo de les 17h de part natural. Per mala sort a l'últim moment em van haver de fer cesàrea, i d'això sí que me'n recordo, sobretot perquè estàs en un quirofan amb els braços lligats, i no pots estar amb la criatura durant les hores de recuperacio. En el meu cas van ser 7 llarguissimes hores.

En fi, que pensis en tots els punts! si realment despres de llegir i parlar amb la llevadora i el gine et veus incapaç, doncs una cesàrea tampoc és la fi del món... però ja et dic que el cos es molt savi, i les hormones fan que al llarg dels 9 mesos et preparis per això

[minerva2]

hola,
jo també sóc bastant "quejica" amb el dolor, he tingut una nena i t'asseguro que el dolor que pots tindre al final s'et passa.

A mi em van possar la epidural, així que si no vols no t'enteres, vull dir que a mi em van preguntar si em feia mal i vaig dir que si em van posar una mica més i ja está.
El post es depen de les persones.

Anims!!!

[Tahire]

Nenes no es per res pero jo trobo es una mica heavy demanar una cessarea si no es necessaria!!!primer de tot perque comporta mes riscos per la mare, es una operacio no ho oblideu!!!a part penso que en comptes de pensar tant amb vosaltres mateixes i el vostre dolor, haurieu de pensar mes en el vostre futur fill i sens dubte per ell o ella es millor un part vaginal.
Com diu la Lluma es un dolor que compensa, i molt!!!

Clar, és heavy demanar una cessària, però et puc assegurar que jo hagués volgut una cesària abans de passar per tot el que vaig haver de passar, tant en el part com en la recuperació. Tinc clar que és una operació, però s'ha de tenir en compte que cadascú té una experiència molt diferent, i com que jo ja ho he passat fatal una vegada et puc assegurar que a la pròxima, si hi ha pròxima, no la vull igual.