A alguna li han induit el part abans de les 40 setmanes?

[annia]

Hola,

Estic feta un embolic. Avui he tingut gine, i ja estic dilatada de 4 cm tot i estar encara de 38+1.

La meva gine es partidaria d'induir el part ja. Resulta que el meu primer part va ser molt i molt ràpid, vaig arribar a l'hospital dilatada de 6 cm, SENSE tenir contraccions regulars i doloroses (nomès vaig perdre el tap mucos i tacar sang i per aixo vaig marxar al hospital), i en 45 minuts neixia la Carla. I es clar, la meva gine em diu que aquesta vegada serà més ràpid....
Jo li he dit que no m'agrada l'idea de que em possin oxitocina i que prefereixo que si pot ser em posi de part de manera natural. Ella m'ha dit que en el meu cas no caldrà ni oxitocina i que n'hi haurà prou amb trencar la bossa. Jo vull un part natural, tot i que quan més dies passin més gran el nen i més dificil de que surti i evitar episotomia. D'altra banda també tinc l'angoixa de que si em poso de part natural no arribar a la clinica o arribar justet i que no em puguin posar la epidural...
Ah, i d'altra banda el meu home el dia 25 ha de marxar urgentment a Lisboa per feina (nomes un dia), però vaja put....i esque teniem molt clar que aquest part s'avançaria (el meu primer part va ser a les 37 setmanes). El meu home havia de marxar per nassos a Lisboa al llarg del mes de juny, i vem pensar...com que s'adelantarà el part, doncs marxa a finals de juny...

A alguna li van induir el part abans de cumplir les 40 setmanes???

[charito]

Hola Annia, a una amiga li van induir el part a la setmana 38 perque el nen era molt gran, feia 52 cm i 4 Kg, i van decidir que si esperaven a que es poses de part potser li haurien de fer cessaria perque pesaria vora 5 Kg.

No se en el teu cas quin es el motiu de voler avançar-te'l.

Que vagi molt bè!

[Niu]

[Niu]

[Guita]

A mi m'el van induir a la setmana 39. Jo tinc problemes a un pulmó i ho van fer aixi per evitar riscos.

[Bombolla]

A mi me'l van induïr, però per raons completaments diferents, a la setmana 34. Tot i que penso que va anar prou bé, només em van posar el tàpmax de prostaglandines i em van trencar aigues, i amb això ja n'hi va haver prou per desencadenar el part. A més, al final va ser sense epidural, és a dir, un part bastant fisiolòlgic encara que induït. Tot i que la inducció en el meu cas era completament fonamentada, penso que no s'han de fer induccions perquè sí.

Vull dir que si realment en el teu cas la inducció ès per no haver de córrer...doncs no sé, ja correreu,no? Ara, una altra cosa és perquè tu o el nen teniu o podrieu tenir problemes si no es fés aquesta inducció.
La natura és molt sàvia!

De totes maneres et desitjo que tinguis molta sort, sigui com sigui el teu part!

[Meduseta]

Hola annia,

A mi em van induïr el part a les 37 setmanes. Tampoc em van posar oxitocina, només el tampax de prostraglandines i van trencar les aigües. En el meu cas va ser una decisió presa per les dues parts per evitar riscos ( vaig tenir problemes en l'embaras anterior ). Però no m'en penedeixo gens, l'engoixa ja era més gran i més contraproduent que el fet de provocar el part en si.

Per tant has de ser tu qui valori si val la pena. Jo no tinc res en contra del part provocat ( al contrari, el meu va ser un part mooolt llarg però fantàstic i tot va anar com una seda ) però tampoc li veig cap sentit a provocar-lo perquè si.

A més, dius que tens por de que no et posin l'epidural.... ummmm... si dius que gairebé no vas tenir contraccions doloroses en l'altre embaras, i ja estas dilatada de 6cm, et diria que ja has passat la part més dolorosa i on l'epidural és més necessaria ( al meu entendre ). A mi me la van posar, però en el moment de l'expulsiu ja m'havia passat l'efecte perquè feia moltes hores, i no va ser un mal gens traumàtic, al contrari, fins i tot el recordo amb carinyo ( i només fa 7 setmanes que he parit !!! )

[Silvia (Gironina)]

Annia, companya de juny!
Quanta estona tens fins l'hospital? Crec que una mica depen d'aixo!
Amb l'Aran vaig arribar a l'hospital dilatada de 5 cm i nomes portava 1 1/2 de contraccions que es podien aguantar i si hi vaig anar va ser perque tambe sagnava. L'Aran va neixer a les 2 1/2 d'estar a l'hospital, no tan de pressa com tu, pero es que jo tinc 45 minuts fins l'hospital i a la meva gine tambe li fa por que no arribi aquesta segona vegada.
Personalment, no deixaria que em trenquessin la bossa ni que em posessin res "artificial". Crec que si la primera vegada vas fer el tap mucos i vas sagnar just abans de posar-te de part doncs aquesta vegada hauria de ser igual... (aixo es el que diu la meva gine).
Crec que tot depen una mica de la distancia que tingueu a l'hospital i de si prefereixes arriscar-te abans d'haver d'induir el part.
Molta sort!

[annia]

Hola Annia, a una amiga li van induir el part a la setmana 38 perque el nen era molt gran, feia 52 cm i 4 Kg, i van decidir que si esperaven a que es poses de part potser li haurien de fer cessaria perque pesaria vora 5 Kg.

No se en el teu cas quin es el motiu de voler avançar-te'l.

Que vagi molt bè!

gràcies roser, en el meu cas no és que sigui molt gran...

[annia]

Ostres, noia, la teva gine sap de què parla, però jo no me'l deixaria induir. Deixaria que la naturalesa fes el seu curs i si heu de córrer ja correreu. Diuen que cada part és diferent i que estar dilatat setmanes abans no vol dir part inminent. A més si et trenquen la bossa d'aigues el part ha d'acabar i no m'agradaria pensar en cessàries.

ostres cesaria??, aixo vol dir que jo també podria acabar en cesarea?

[annia]

A mi me'l van induïr, però per raons completaments diferents, a la setmana 34. Tot i que penso que va anar prou bé, només em van posar el tàpmax de prostaglandines i em van trencar aigues, i amb això ja n'hi va haver prou per desencadenar el part. A més, al final va ser sense epidural, és a dir, un part bastant fisiolòlgic encara que induït. Tot i que la inducció en el meu cas era completament fonamentada, penso que no s'han de fer induccions perquè sí.

Vull dir que si realment en el teu cas la inducció ès per no haver de córrer...doncs no sé, ja correreu,no? Ara, una altra cosa és perquè tu o el nen teniu o podrieu tenir problemes si no es fés aquesta inducció.
La natura és molt sàvia!

De totes maneres et desitjo que tinguis molta sort, sigui com sigui el teu part!

ostres snse epidural??, que valenta!, no senties dolor??

[annia]

Hola annia,

A mi em van induïr el part a les 37 setmanes. Tampoc em van posar oxitocina, només el tampax de prostraglandines i van trencar les aigües. En el meu cas va ser una decisió presa per les dues parts per evitar riscos ( vaig tenir problemes en l'embaras anterior ). Però no m'en penedeixo gens, l'engoixa ja era més gran i més contraproduent que el fet de provocar el part en si.

Per tant has de ser tu qui valori si val la pena. Jo no tinc res en contra del part provocat ( al contrari, el meu va ser un part mooolt llarg però fantàstic i tot va anar com una seda ) però tampoc li veig cap sentit a provocar-lo perquè si.

A més, dius que tens por de que no et posin l'epidural.... ummmm... si dius que gairebé no vas tenir contraccions doloroses en l'altre embaras, i ja estas dilatada de 6cm, et diria que ja has passat la part més dolorosa i on l'epidural és més necessaria ( al meu entendre ). A mi me la van posar, però en el moment de l'expulsiu ja m'havia passat l'efecte perquè feia moltes hores, i no va ser un mal gens traumàtic, al contrari, fins i tot el recordo amb carinyo ( i només fa 7 setmanes que he parit !!! )

si aixo diuen...que el pitjor són els primers cm de dilatació, però pensar que ha de sortir el petit per allà, sense epidural, ii una episotomia sense epidural....uf...

[annia]

Annia, companya de juny!
Quanta estona tens fins l'hospital? Crec que una mica depen d'aixo!
Amb l'Aran vaig arribar a l'hospital dilatada de 5 cm i nomes portava 1 1/2 de contraccions que es podien aguantar i si hi vaig anar va ser perque tambe sagnava. L'Aran va neixer a les 2 1/2 d'estar a l'hospital, no tan de pressa com tu, pero es que jo tinc 45 minuts fins l'hospital i a la meva gine tambe li fa por que no arribi aquesta segona vegada.
Personalment, no deixaria que em trenquessin la bossa ni que em posessin res "artificial". Crec que si la primera vegada vas fer el tap mucos i vas sagnar just abans de posar-te de part doncs aquesta vegada hauria de ser igual... (aixo es el que diu la meva gine).
Crec que tot depen una mica de la distancia que tingueu a l'hospital i de si prefereixes arriscar-te abans d'haver d'induir el part.
Molta sort!

silvia, estic a uns 15 o 20 minuts de la clínica, de fet la gine m'ho ha preguntat moltes vegades...mira, penso que algún indici veuré, no?, o sagnat com al anterior part, o alguna contracció més dolorosa...
A veure aquesta setmana....


BE, I MOLTES GRACIES A TOTES PELS CONSELLS I LES VOSTRES VIVENCIES

[Niu]

[Bombolla]

Doncs si que va fer molt mal!!! Però quan hi penso crec que va merèixer la pena! Em vaig aixecar pel meu propi peu de seguida, i evidentment els efectes de l'epidural per la meva filla no hi eren, i ja li va anar bé perquè era prematura i molt baix pes. L'epidural passa la barrera placentària, i per tant també anestesies al bebé. Jo ho vaig preferir així.

No sé, noia, si la teva gine et diu que no hi ha riscos ni per tu ni per la criatura intentaria que no te l'induíssin, penso que és la manera més natural. (També pots plantar la tenda de campanya a l'entrada de l'hospital! hahaha )

[Bombolla]

Bombolla,

que valenta sense epidural!! A mi me la van posar, però a l hora i mitja em feia igual de mal que al principi, o sigui que crec que no em va fer gaire efecte.

I això k dius que et vas aixecar pel teu propi peu, jo tb, la companya que tenia al costat a l habitació va alucinar, per això penso que l epidural a mi no em va fer l efecte desitjat :(

Doncs segur que no et deuria fer l'efecte que tocava.
No ens enganyem, en el moment va ser molt dur, i desitjava l'epidural, però ara, vist en prespectiva estic molt contenta de no haver-me-la posat. Jo si en tinc un altre, tinc més clar que en el primer part, que no vull epidural. Per els efectes que té sobre el procés del part, pels efectes sobre la mare, i també pels efectes sobre el bebé. I evidentment per la recuperació de després, crec que no té punt de comparació.

[Niu]

[raqrodser]

Entenc pel que estas passant. Quan la gine em va dir d'induïr el part vaig tenir moolts dubtes, i vam acabar fent un debat a la sala d'espera amb la meva mare i 3 o 4 noies embarassades amb les seves mares. Vaig trigar hora i mitja a tornar a entrar a la consulta per dir que sí i, a hores d'ara, no me'n penedeixo. Era divendres i estava dilatada d'un centimetre, pero portava 3 dies amb contraccions de 7 de la tarda a les 12 de la nit (fortes, pero no constants). A més (i aquest era el motiu principal de preocupació) tornava a patir de l'hemorroide que ja m'havien operat d'urgències un mes abans (embarassada de 8 mesos, sense poder prendre res pel dolor, una hemorroide trombosada que em van haver d'obrir sense anestèsia). Amb les contraccions el tema estava empitjorant per moments i si trigava molts dies a posar-me de part podria haver estat fatal!!
Aixi que la doctora em va dir: si no et poses de part aquest cap de setmana, vine dilluns i te'l provoquem.
A les 9 del mati em van trencar la bossa i vaig estar tenint contraccions "suportables" fins les 12h. Llavors, com que la nena havia pujat amunt, no dilatava prou i em van haver de posar oxitocina per a que les contraccions fossin més efectives. A les 12:30 em van posar l'epidural (perque llavors sí que feia mal!!) i me la van repetir un parell de cops més perquè fins les 16:30 el cap de la nena no va baixar del tot. I a les 16:35 ja havia nascut!!! Amb una sola empenta va sortir tot el cos!! I només em van cosir un puntet!!
O sigui, que part induït no significa cessària segura. Mira si vaig estar-hi hores i en cap moment van dir res de fer cessària!! (suposo que si hagués estat fins a la nit dil·latant, potser sí que ho haurien fet!)
Està clar, que si no hagués tingut les complicacions que vaig patir durant l'embaràs hauria deixat que la natura fes la seva feina (i espero que així sigui en el següent), pero el fet de tenir ara la meva nena en braços i haver-me recuperat tant ràpid del part (i sense que la ditxosa hemorroide tornés a complicar-se) em fa estar orgullosa de la decisió que vaig prendre!!
Tu mateixa, valora els pros i els contres i segur que prendràs la millor decisió! Ànims!

[Vivoneta]

A mi me'l van induïr però perquè ja estava quasi de 42 setmanes i no hi havia cap indici de que em posés de part en breu, amb les prostanglandines no n'hi va haver prou i va caldre molta oxitocina i trencament de bossa. En fin, unes contraccions que no els hi desitjo a ningú. El part però va ser natural (amb epidural, eh?) vull dir que la inducció no té pq acabar amb una cesàrea.

Ara, jo penso que encara tens marge, i si no hi ha patiment fetal i tampoc per la mare ni cap risc, jo esperaria a posar-me de part...