PART NATURAL A CASA

[elba]

Hola,

Estic embarassada de 30 setmanes. Nosaltres teniem la idea de parir a la Vall d'hebron, ja que ens toca allà per abort anterior a les 27 setmanes, tot i ser de vic.
Fa molt temps que estic mirant el tema del part respectat, i pel què m'han donat a entendre a la vall d'hebron, això no ho tindré.
Jo deia que el següent, el pariria a casa, però aquest no em creia preparada; però les coses i les hormones m'estan canviant... Com més va m'és m'interessa parir a casa meva.
I m'agradaria que algú em donés la seva opinió. Si ho demano a ma mare o a la sogre em diran que estic beneita; amb amigues que l'han tingut a casa, que ho he de fer.
Li demano al nen a veure com vol neixer, però no em diu res, jajajaja
Algun consell?

[Grattini]

Ostres Elba, jo estic igual. D'entrada tenia clar que volia part respectat a l'hospital, però a mida que passa el temps, vaig llegint més, m'informo, m'expliquen... em comença a rondar la idea de fer-ho a casa. La idea de la seguretat de casa meva, sense llums, sense veus, sense desconeguts, sense haver de lluitar per aconseguir que et respectin i poder concentrar-te en un dels moments més importants de la vida d'una dona... No ho se. El problema és que al meu home li fa molta por. Aquest cap de setmana hem quedat amb uns amics que van tenir la seva nena a casa pq ens expliquin exactament com va anar i com es van sentir a veure què. El que si que sé és que ells no ho van dir a ningú. De fet jo treballo amb ell i no ens va dir res fins que havia nascut. Va ser la seva decisió i sabien que segurament no els la respectarien i tothom diria la seva.

A veure si entren mares i ens aclareixen les idees!!

Gràcies pel post!

[xasevi09]

Hola noies!!

Uff, aquest és un tema molt i molt personal... i evidentment quan dius que vols un part natural tothom hi diu la seva!

Jo crec que el que us heu de plantejar és què enteneu vosaltres com a part natural i com voleu que sigui el vostre part.

Jo tenia claríssim que volia un part natural (entenent part natural sense ús d'anestèsies i on es respectessin les meves desicions i de la meva parella) però mai ens vam plantejar fer-ho a casa. En principi tot ha d'anar bé i no tenen perquè haver-hi complicacions però que passaria si n'hi ha? Què passa si el nen o la mare necessiten assistència mèdica per qualsevol tipus de complicació?? Si estem a casa, arribarem a temps a l'hospital??

Penso que si s'opta per un part a l'hospital i és vol dur a terme un part natural el més important és fer un pla de part i informar-se molt bé del tipus d'assistència que donen en aquell hospital. És molt important fer una correcta elecció de l'hospital.

Jo vaig parir a Maternitat per part natural, ingressava a les 14:oo dilatada de 5, el nen neixia a les 16:30 i era a casa meva a les 23:00 del mateix dia, vaig dormir al meu llit amb el meu nen i el meu home.

Sobre el part a casa jo no us puc ajudar... no va ser la meva elecció.

[elba]

Hola grattini,

doncs si que estem iguals.

La meva parella està igual que jo, si, però...; tot i que ell està molt més convençut que jo, però diu que tot i decidir-ho els dos, jo tinc una part més important en la decisió. Al cap i a la fi, a qui tocarà parir serà a mi.
Sé que per tenir un part a casa has de viure a menys de 30 min d'un hospital. Això ho complim!
El tema de parlar amb amics que ho haguin fet, en tinc uns quants, i tots estan encantats.
També sé que si ho faig no ho diré a ningú del meu voltant per si de cas. I la meva gran por es de: No te per què passar res però, i si passa algo... Me n'arrepentiré tota la vida!!!
La sort és que fem un curs de prepart a la casa de naixements migjorn, i tenim una cita amb ells per tal de que estudiin el nostre cas i a veure si ens poden assistir el part a casa. Si diuen que si perfecte, i si diuen que no, no sé què farem, pq l'altre llevadora que coneixem que assisteix parts a casa al juny ho té tot ple!!

Hola xasevi,

el tema de plantejar-me casa meva és per la seguretat que hi tinc. És com el fet de quan jugavem a amagar que deiem sóc a casa estic salvat, doncs per mi casa meu seria una cosa així. De tota manera, el tema de entrar a l'hospital, parir i tornar a dormir a casa també m'estaria bé en cas no poder fer el part que jo vull.

Realment no ho sé, estic com feta un embolic

[ter10]

I heu mirat de contractar una doula???? Jo vaig parir a l'hospital però hem vaig informar i crec que poden valorar si podeu tenir algun problema o no.

[charito]

Buf potser em fico on no em demanen, pero a mi em faria molta por que passes res. No te per què i segur que pot ser molt maco, pero sempre penso, i si soc jo el petit percentatge que no va be? Em faria molta por que necessites reanimació i li faltés l'oxigen per exemple... home segur que la llevadora ja ho deu veure i si veu que no va be t'envia a l'hospital, pero no estaria tranquila...

Sort!

[Ayrs]

El part a casa, que pasa si...??
http://bebeagogo.wordpress.com/2011/04/ ... e-pasa-si/

torno a posar aquest enllaç perque veig que es fan aquestes preguntes.

[Castanyeta]

Elba, això de decidir parir a casa és molt difícil. Jo volia part natural, però no em vaig atrevir a fer-lo a casa, per allò del 'i si...?; i pel que espero ara faré el mateix.
De fet, et contesto pq no acabo d'entendre això:

> Nosaltres teniem la idea de parir a la Vall d'hebron, ja que
> ens toca allà per abort anterior a les 27 setmanes, tot i ser de vic.
> Fa molt temps que estic mirant el tema del part respectat, i pel
> què m'han donat a entendre a la vall d'hebron, això no ho tindré.

Crec que no hauries de tenir problema per parir a qualsevol altre hospital.
Jo vaig per la SS i, tot i que al meu CAP l'hospital de referència és del del Mar, vaig parir a la Maternintat pq, per motius personals, no volia tenir-lo a l'h. del Mar. Li vaig demanar a la llevadora si ho podria fer i em va dir que cap problema, i precisament cap a la s. 30, en una de les últimes visites amb la llevadora, vam demanar la derivació a la Mater (Hospital Clínic) omplint un formulari que ella es va encarregar de tramitar. Així que informa-te'n bé, que potser no cal que vagis sí o sí a la vall d'hebron.
Una altra cosa --una mica arriscada, sobretot si el part és ràpid-- que pots fer és esperar a estar ben de part i anar d'urgències allà on vulguis tenir-lo; però sempre és millor que ja comptin amb el teu historial i tal.
Sort i, ho facis on ho facis, que sigui una hora curta!

[tolinso]

jo tambe tenia clar que volia un part natural, pero despres d'informar-me molt i llegir molt, vaig decidir que tant jo com la meva parella estariem mes tranquils a l'hospital, i m'alegro molt d'haver pres aquesta decisio. Despres de mes de 27 hores de part tot va acabar amb una cesarea perque la nena feia bradicardies i be... al treure-me-la em van dir que portava diverses voltes de cordo i estava trabada... o sigui que per mi la decisio de part natural pero a l'hospital va ser l'encertada quan en tingui un altre ho tornarem a intentar

sigui el que sigui el que decidiu, heu de tenir-ho clar, perque sou tots dos els que heu de poder portar la situacio. Tinc una amiga que va tenir un part a casa, i la seva parella ho va passar molt i molt malament. Hi havia una llevadora en tot moment, pero ell va patir molt veient patir la meva amiga, i menjant-se el cap per si algo no va be. Nosaltres estem com drogades per tota l'orquestra hormonal i ni t'adones del temps ni ets conscient 100% de la situacio... pero l'home que esta en "perfectes" condicions .... tambe passa per moment durs

[mordor]

Jo no em vaig plantejar mai el part a casa, i sort d'haver anat a la clínica perquè també vaig acabar amb cesàrea perque el nen portava el cordó enrotllat al coll i feia bradicardies. No vull pensar que hauria passat si hagués estat a casa...

[Ayrs]

Que la llevadora, en detectar les bradicardies, us hauría indicat que s'ha d'anar a l'hospital, i t'haurien fet la cesària igualment si es considera necessari. Jo sí vaig voler pensar en les possibles situacions que es poden donar i les vaig parlar amb la llevadora (de fet li vaig preguntar expressament per les bradicardies).

[tolinso]

si, si seria extrany que no es pugues arribar a l'hospital, pero es una questio de tranquilitat. Nosaltres vam estar mes tranquils a l'hospital que no si haguessim estat a casa, pero aixo ho vam decidir aixi. En el nostre cas, a l'hospital, nomes erem nosaltres dos, i ma germana que li vaig dir si volia estar amb mi, i la llevadora. I estavem en una habitacio enorme, gairebe tipus apartament, sense cap aparell medic, amb banyera, dutxa, pilotes, podiem controlar llum, musica... com si estiguessim en un hotel
pero entenc perfectament un part a casa, si la parella veu que aquesta es l'opcio que els ha de fer estar mes tranquils

[Grattini]

Hola a totes!

Moltes gràcies per les vostres experiències i opinions! La veritat és que es una decisió difícil sobre tot si un dels dos no ho veu molt clar.
Elba, comparteixo la sensació de casa!! del fet i amagar. És el que vull i el que agrairia molt. Tinc tanta por d'arribar a l'hospital i que no em respectin les decisions!! I es que si que hi ha riscos, de tenir-lo a casa, però segons estudis duts a terme a d'altes paisos com Holanda, els riscos son similars si compleixes els requisits per fer part a casa. A més, pq ningú parla del risc d'una cesàrea innecessària?? És una operaciço major i s'estan fent pq als gines els és més còmode, no els trenca un pont o les clíniques cobren més. O d'una episiotomia innecessària?? Que et pot afectar PER SEMPRE en les teves relacions sexuals i provocar-te molèsties i problemes. O del fet que et facin parir estirada, quan se sap i està demostrat que és més difícil i antinatural i pot provocar patiment fetal per compressió dels grans vasos abdominals i per tant disminució de l'oxigenació de la criatura.
No només hi ha riscos èr parir a casa, també hi ha al parir a l'hospital, però ningú els anomena. Nosaltres tenim l'hospital de Sant Pau a 5 minuts de cotxe de casa. Moltes vegades a les clíniques privades no tenen neonats i els han de traslladar amb el SEM a hospitals com Sant Joan de Deu o la Maternitat i no per això la gent deixa d'anar-hi a parir. Això també és un risc i no es sol mirar...

A veure si parlant més i llegint i tot consegueixo que el Grattino ho entengui i poguem tenir un part ben tranquil i bonic, ara si no ho veu clar, no m'arrisco a que estigui patint en un moment tant especial! A veure com avança la cosa...

[elba]

Hola,

El meu canvi de mentalitat va ser gràcies a una xerrada del pla de part que va fer dóna llum per ajudar a la confecció d'aquest en dones que anéssin a parir a l'hospital, i quan altres mares i la llevadora em van començar a explicar coses que em podrien passar, doncs en vaig acabar d'agafar conciència.

La meva gran por és de no poder suportar el dolor del part, però la meva parella diu que això a ell no li preocupa, que sap que no hi haurà cap problema en aquest sentit, però al demanar-ho a les llevadores i al comentar-me que si no podia més i volia anar a l'hospital jo decidia sense cap problema doncs em va agradar molt. Suposo que necesitava sentir això d'una professional de part domiciliari.

El tema de la doula penso com l'Ayrs, que millor el consell de la llevadora que m'hagui de acompanyar en el procés que la doula que dóna suport.

I referent al tema pors i de i si passa algo, ho tinc molt clar, si passa algo tant passarà a casa com a l'hospital, si pensessim així, no sortiriem ni de casa per por a si ens cau una torratxa al cap, es a dir que això no em preocupa. I tot i així, si haguessim d'acabar a l'hospital per x motius, el raonament de: "ja t'ho deia jo", no el tindrem pq de la gent que ens envolta ningú ho sabrà. És una decisió presa conscientment i amb totes les conseqüències del pare del meu fill i jo

Finalment, després d'una "classe" del curs d'embaras i prepart a migjorn, vaig comentar la meva decisió a les llevadores, ara ho parlaran tot l'equip ( ginecòloga, llevadores, terapeutes, fisio,...) i decidiran si poden agafar el meu cas, en cas positiu vindran a mirar casa nostra a veure si és viable i finalment, si tot es correcte, el NOSTRE FILL NEIXERÀ A CASA.

Ja us acabaré d'anar informant del meu desenllaç.

[Grattini]

Felicitats elba!! Has pres una gran decisió, espero que ho disfruteu molt arribat el moment. Espero poder dir el mateix algún dia d'aquests jejeje

[Ayrs]

A veure si parlant més i llegint i tot consegueixo que el Grattino ho entengui i poguem tenir un part ben tranquil i bonic, ara si no ho veu clar, no m'arrisco a que estigui patint en un moment tant especial! A veure com avança la cosa...

Deixa'm dir-te una cosa: la que pareixes ets tú.

El que explicaré és molt excepcional, eh? Es d'un part d'una noia, no sé si d'aquest forum o de Crianza Natural. El part anava bé, natural com ella volia, el marit li va demanar que es posés l'epidural. A partir d'aleshores tot va anar malament i va acabar amb cessària i anestèsia general.

Jo et puc dir que el meu marit va patir molt a tots dos parts, al primer la dil·latació a casa, amb la mateixa llevadora que ens va atendre el segon, va ser força llarga, se'm va fer dur .El meu marit va estar tranquil quan vam ser a l'hospital amb l'epidural posada (no perque no pugués, sino que era acordat amb la gine perque era un part de natges, i ja vam parlar que me la posaria només al final del part). El segon va acceptar que fos a casa perque jo volia, i la dil·latació la va portar bé perque va ser curta, suau. Però l'expulsiu va ser molt intens i vaig cridar mooooolt. Sé que ell es va espantar moltíssim. Es va passar un parell de dies plorant després del part! Però jo li vaig demanar mooooltes vegades que s'informés del que fa una dona quan està parint, que llegís, que anés preparat. I no li va donar la santíssima gana de llegir res. Pues que vols?? A l'hospital hauria cridat igual i s'hauria espantat igual, perque no m'hauria posat l'epidural (primer perque no volia i després perque no hauria donat temps).
Si som dos al part, son els dos que hem d'anar preparats per al nostre paper.

[Grattini]

Hola!!

Doncs sembla que després de parlar-ne amb calma ens dirigim lentament cap al part a casa!!! Ell té por, però és un científic i estic segura que quan hagi llegit i s'hagi informat tant com jo ho veurà clar del tot. Les classes de preparació al part que estem fent i que s'allarguen 4 mesos ens ajudaran a plantejar dubtes i pors i espero poder tenir un part natural, simplement quan i com hagi de ser. Finalment ho he parlat amb els meus pares que em recolzen completament en la decisió. A ells els ha quedat sempre la pena de no haver pogut compartir el moment (no deixàven entrar els pares!!) i a la meva mare, no haver estat ella a prendre cap decisió. Per tant estan molt contents que nosaltres puguem decidir.

Ayrys m'ha agradat molt tot el que has dit, estic completament d'acord amb tu. No se qui comentava que la criatura tenia bradicàrdia i que encara sort que era a l'hospital pq li van fer una cesàrea... possiblement portava oxitocina que al fer les contraccions molt més llargues i fortes i sense descans entre una i altra fan que el bebe pateixi més, i per compensar l'epidural, que no deixa de ser una droga i fa que els nens neixin més adormits. A més segurament estava estirada, l aposició més antinatural del mon per parir, desmostrat que el fetus s'oxigena pitjor quan la mare està estirada i que ha de lluitar contra la gravetat per sortir... Potser per tot això el bebé tenia malestar demostrat amb bradicàrdies i simplement estant de quatre grapes i sense tants medicaments no hagués calgut cap cesàrea... però això no ho sabrem mai.

Jo estic encantada amb el camí que prenem, ja us aniré informant!

[tolinso]

m'alegro que hagueu arribat a una decisio!!! i espero que tot surti com voleu

Ayrys m'ha agradat molt tot el que has dit, estic completament d'acord amb tu. No se qui comentava que la criatura tenia bradicàrdia i que encara sort que era a l'hospital pq li van fer una cesàrea... possiblement portava oxitocina que al fer les contraccions molt més llargues i fortes i sense descans entre una i altra fan que el bebe pateixi més, i per compensar l'epidural, que no deixa de ser una droga i fa que els nens neixin més adormits. A més segurament estava estirada, l aposició més antinatural del mon per parir, desmostrat que el fetus s'oxigena pitjor quan la mare està estirada i que ha de lluitar contra la gravetat per sortir... Potser per tot això el bebé tenia malestar demostrat amb bradicàrdies i simplement estant de quatre grapes i sense tants medicaments no hagués calgut cap cesàrea... però això no ho sabrem mai.

no se si et refereixes a mi, perque jo vaig acabar amb cesarea per patiment fetal, despres de mes de 27 de PART NATURAL. No portava ni oxcitocina, ni epidural, ni estava estirada al llit, ni portava cap medicament... pero tot i aixi, les coses no surten sempre com una vol. Si aixo hagues passat fa una pila d'anys, on no existien cesareas, probablement tant la nena com jo no hauriem sobreviscut....
i dic aixo perque tot i que jo soc 100% pro part natural, no es cert que tothom pugui parir, i em sap greu que la gent es posi ferruca de que si, que en qualsevol cas es possible, perque la natura ens ha preparat per fer-ho, i que qui acaba en cesarea es perque era un part massa medicalitzat!!
Es cert que es pot parir de forma natural sempre i quan no hi hagi complicacions de veritat. Jo per molt que hagues estat a casa, hauria acabat a l'hospital, i amb cesarea.

[Ayrs]

És veritat, Tolinso, a vegades un part molt respectat pot anar malament, jo conec un part a casa que també van tenir bradicàrdies. Però és cert que son molt molt menys freqüents els patiments fetals en parts sense medicalitzar. De fet jo també he suposat erròniament que el teu part hauria estat intervengut. Així que penso que fas molt bé en buscar aquest tipus de part natural mentres sigui possible, el lloc és el de menys (dins d'uns límits, p.ex. jo no pariría a una hora de l'hospital més proper).
Tan de bo el proper surti bé.

[elba]

Grattini,

me n'alegro molt dels canvis que aneu fent, estic molt contenta per vosaltres, si es el què voleu és la millor decisió de totes.

Ja ens anirem explicant com funciona tot i com ho anem completant...