Una crònica SENSE FLORITURES...ens mereixem molt més no?

[crissie]

Hola noies...d'aquí una setmana és el 1er aniversari del meu petit...i aquests dies recordo moltíssim els últims dies d'embaràs i sobretot el dia del PART.

Per sort, no havia idealitzat el moment del part....
Jo no tenia clar si volia o no epidural, si volia o no oxitocina, si volia o no....
Però el que si que tenia clar és que volia ser una mare RESPECTADA i tenir un PART INOBLIDABLE...no necessitava res més...només una mica d'informació durant el procés i professionalitat...
En comptes d'això, em vaig trobar amb un personal sanitari enfadat amb el món i fart de fer la seva feina:
Quan vaig trucar per dir que havia trencat aigües (era una mica abans de mitja nit), em van dir que aguantés a casa fins que tingués contraccions cada 5 minuts i en el cas que no les tingués, que anés cap allà a les 8 del matí; Vaig començar a tenir contraccions al cap de mitja hora desde la meva trucada, i a les 5.30 del matí, quan ja no aguantava el dolor, i les contraccions eren cada 3/5 minuts, vaig tornar a trucar a la llevador dient que no podia més...La seva resposta va ser: Si te duele TOMATE UN GELOCATIL y ven dentro de 1 hora... Vaig penjar el telèfon pensant que allò era una senyal de lo que m’esperava….Però als 5 minuts d’haver penjat, va sonar el telèfon…era la llevadora, “arrepentida”, dient que anés cap allà sense esperar-me més;
Quan vaig arribar, em va rebre amb un somriure de sorna, i amb veu cansina va dir: “bueno, vamos a ver si te duele tanto como dices” ; en aquell moment vaig sentir-me una exagerada, em va entrar molta por de pensar que ni tan sols estaria de part i que m’enviarien cap a casa…però la seva resposta va resultar ser: Ah! Pues si!! Estás de 4 cm! Bajaremos al paritorio directamente;
Quan vaig arribar a aquella sala freda, esperava que algú m’expliqués alguna cosa, que em preguntessin com m’agradaria seguir, però en comptes d’això, quasi sense adonar-me’n, ja m’estaven pintant l’esquena amb iode, i l’anestesista m’estava donant instruccions…
Ostres!!!!!!! Ningú em va preguntar si volia l’epidural! De cop, l’anestesista m’estava punxant, ningú m’ajudava a arquejar l’esquena i jo tenia por…molta por…Els ho vaig fer saber, i la resposta de la llevadora, que en comptes d’estar al meu costat estava mirant-s’ho de lluny va ser: “Bah! En este mundo hay mujeres y hay niñas! “
Aquella frase tan desafortunada (ho va dir, perquè vaig confondre el dolor d’una contracció, amb la punxada de l’agulla que no m’esperava pq ningú m’explicava res) va marcar la resta del part; Amb aquella frase ressonant-me dins el cap, jo ja estava angoixada per les properes hores….
Després em van posar unes vies, vaig preguntar què eren i em van dir que suero, més tard em vaig enterar que era oxitocina;
Després em van estirar a la camilla i em van posar les cames al potro… JO estaba incomodíssima! Però per més inri, em van monitoritzar i em van deixar sola (el meu marit encara estava fent els papers; Tot allò passava de pressa i en silenci, ja que ningú m’explicava res…
De cop, sola en aquella sala el monitor del bateg fetal, va començar a pitar!!! Jo espantada vaig cridar, i va aparèixer la comadrona: “uff…si nos llamas cada vez que esto pite vamos mal…” Jo li vaig dir que ningú m’havia explicat res, que si ho feien potser deixava de “molestrar-les”…
Quan va arribar al crisso a la sala, va veure la seva dona, estirada en el potro, tremolant com una fulla i plorant desconsoladament…No em podía reprimir…em sentía MOLT incòmode, molt desgraciada…no notava res de cintura cap avall, només pressió, moltissima pressió al periné…no sabia si ja estaba dilatada, no sabia si allò que baixava era el petit…tenia la sensació que el cap del nen estava sortint i que no hi hauria ningú allà per agafar-lo…
De tant en tant la llevadora entrava i em feia empènyer una mica…em feia algún tacte…però no deia res…no informava…jo era un cavall a punt de parir i no em mereixia més que alguna mirada i alguna paraula d’anims que els hi entrés al protocol…
Al cap d’una estona, vaig cridar a la llevadora i li vaig preguntar si era necessari estar amb aquella posició…estava incomodíssima, tenia les marques del potro a les cuixes,a sobre una de les dos potses estaba desatornillada i se’m clavava…La seva resposata va ser negativa…no em podía moure gens;
Sobre les 8 del matí, la llevadora em va informar que a les 8.30 tindria el m un nen als braços…allò em va donar ànims, però jo seguía plorant desconsolada: estava trista, aterrada, tenia la sensació que era un animal..tenia la sensació que tot allò no anava amb mi…era sensació d’impotencia…aquella dona em faria parir…i jo no tenia cap altre possibilitat en aquell moment! Si em queixava segurament tot seria molt pitjor…
A les 8.25h en punt la meva gine va aparèixer per la porta. Aleshores vaig entendre perquè pariría a les 8.30! estavem esperant que la gine entrés a treballar!!què fort!!!!!!!!igualment, la meva sensació en veure-la va ser de DESCANS! Amb una cara molt somrient em va saludar i em va donar molts ànims;
2 minuts després estava ot el tinglado preparat: ella davant meu i amb una il.luminació terrible em va dir qeu empenyés amb totes les meves forces..jo ho vaig fer…la comadrona em deia que empenyeés, de cope em deia que no, altre cop que si…jo li deia que necessitava empènyer i al final la gine em va dir que fes el que sentís…JO vaig girar el cap enrere…no volia veure si la gine agafva tisores per tallar-me o ventosa o vés a saber…i sobretot no volia veure la cara d’ aqeulla llevadora en el moment que tenia que ser el més feliç de la meva vida;
De cop vaig notar (sisisisi…dic vaig notar, perquè gracies a Déu, els efectes de l’epidural ja eren molt fluixets) com el cap del meu petit sortia…després una espatlla, i després l’altre i de cop la llevadora em va dir que obris els ulls i girés el cap; Quan ho vaig fer, vai trobar-me el meu petit penjat per un peu; De seguida em van obrir la camisa i em van posar al meu petit damunt; EL temps es va parar durant 10segons, perquè de seguida mel van arrancar dels braços…Al cap de 5 minuts me’l tornaven a posar al damunt tot vestit…i 30 segons més tard, me’l tornaven a treure; En aquell moment li vaig dir a la llevadora, que ja se’l estava emportant: podría hacer el favor de dejar que el padre coja a su hijo???
Ni tan sols havien ensenyat al petit a son pare…què trist! Li van donar i en 20 segons més li van treure…
Vaig expulsar la placenta i la gine em va explicar que havien fet servir ventosa i que no m’havien fet episio! Només 1 puntet superficial…Encara no havia deixat l’agulla a la safata que a mi em van tapar i ja se m’enduien cap a l’habitació…
Van trigar més d’una hora en pujar-me el meu Xavi;

LA meva crónica de part (que vaig fer el maig passat) , és molt més sensible i molt més catxonda..però la GRAN REALITAT és que jo NO VAIG PODER DECIDIR RES EN UN PART SENSE CAP RISC… LA GRAN REALITAT ÉS QUE EN CAP MOMENT EM VAIG SENTIR UNA DONA SINÓ UN CAVALL EN UNA QUADRA; NO VAIG PODER GAUDIR D’UN PART FISIOLÒGIC, SINó que me vaig sentir tota l’estona com una pacient malalta; NO VAIG PODER FER PELL AMB PELL AMB EL MEU PETIT, I VAIG TENIR QUE COMENÇAR LA LACTANCIA QUASI 2HORES DESPRÉS D’HAVER PARIT; NI tan sols vaig poder veure ni tocar el cordó umbilical, que ja l’havien tallat i tirat a la brossa;
Si, vaig parir vaginalment però no vaig poder disfrutar ni sentir el procés del part;
NO, NO EM VAIG QUEIXAR i ara me’n arrepenteixo no sabeu com…
Per això us he fotut aquest rollo…però això us he escrit aquesta crònica…perquè si teniu una sensació semblant a la meva, pogueu desfogar-vos una mica en aquest post;
En fi noies!!! Si he après alguna cosa de tot això, és que quan tingui el meu segon fill, no ho faré en una clínica privada...que ja sé que en una pública em pot apssar el mateix...però ARA SÉ, QUE EN UNA PÚBLICA T’HAN D’ACCEPTAR UN PLA DE PART, que ja és molt; Que amb el meu segon fill ja sé el què vull i el què no vull...també sé que els metges i comadrones NO SÓN DÉUS i que estàn allà per atendre’ns el millor possible i també sé que JO HE ‘EXIGIR PROFESSIONALITAT i HUMANITAT...i que potser em toca un equip dolent, o borde o diga-li com vulguis, però la propera vegada no ploraré en silenci, sinó que exigiré UN TRACTE DIGNE;
Petonets i ànims a totes!

[danu79]

Suposo que dependrà de cada hospital independentment de si és public o privat i sobretot de quins professionals hi trobes, de si està més o menys col·lapsat, del ritme del teu part...
A mi m'ha passat el revés que a tu. Amb el primer part va anar tot fantàstic i era clinica privada. Era jo sola de part aquell dia i van estar molt per mi, vaig poder estar a la banyera, vam poder posar música (vam escollir el CD amb la música del nostre casament), va ser rapidet, sense epidural... un record genial!
Amb el segon va ser en un hospital public i no en tinc gaire bon record. Un part llarg i "durillo" psicològicament, tenia contraccions cada 15 minuts però anava fent feina . A la que m'estirava se'm paraven les contraccions i vaig haver d'insistir molt a la llevadora que no volia que em posés oxitocina ni que em trenqués la bossa. Només volia anar per feina perquè tenia més parteres i alguna amb algun "problema". Em va dir que no hi havia la banyera lliure i més tard quan ella ja no hi era l'altre llevadora me la va oferir i em va dir que no haiva pas estat opcupada (ja era molt tard per mi i suplicava l'edipural), no quedaven sales per parir i em van posar en una "provisional" amb una mena de taula petita amb el potro incomodissima (encara vaig estar de sort peruqè les que anaven entrant no sabien on posar-les. Era canvi de lluna i es veu que això es nots). El "millor" de tot: feia uns minutets que tenia el meu petit a sobre i va marxar la llum (uns instants però tela!), més tard va tornar a marxar... voliem fer donació de cordó i se'n van descuidar i el van llençar... Total: que no és el part ideal ni mot menys! Però bé és el que ns ha tocat i no hi podem fer res!

Desitjo que el pròxim et vagi molt bé i com a mínim tinguis bon record d'algun dels parts!

[alexa7783]

Crissie, em sap molt greu que l'arribada del teu petit fos tant amarga. Hi ha persones que s'equivoquen a l'escollir la professior. Vas rebre un tracte totalment inhumà, en aquells moments segurament jo hagues callat i plorat en silenci com tu, peró un cop ha passat una mica de temps veus les coses de diferent manera. És molt injust que el record del neixament del teu fill quedi aterbolit per persones que no són persones.
He de dir que jo he tingut les meves nenes en clinica privada i n'estic molt molt contenta, vaig rebre un tracte totalment humà i en cada moment s'havia que passava o deixava de passar. Amb els ulls tancat si mai torno a ser mare tornarè a paria allà. Imagino que cada clinica te la seva manera de funcionar o senzillament vas trobar un equip pessim.... em sap greu
Un petó guapa

[Riu]

Crissie gràcies per compartir el que sents després d'un any. Llegir experiències com la teva, ajuda a saber el que ens mereixem a l'hora de ser mares.

[currita]

crissie guapa, una pena tot el que expliques. És un moment molt especial i a tu no t'han ajudat res. Ja saps, pel segón tens tota la informació i saps perfectament el que vols, espero que ho aconsegueixis
Ja saps que jo estic molt contenta amb el part, encara que no va ser exactament com jo volia, i si repetís també canviaria coses de les que vaig viure, m'ho plantejo d'una altra manera.
Aixó que diuen que la experiència es un grau! (o alguna cosa semblant) Ànims guapa i em sap greu el que expliques per com et vas sentir. Petons!!!

[Helia]

Crissie, quina impotència que he sentit al llegir el teu relat de part!! Ostres, això no hauria de passar mai... No entenc com hi pot haver personal sanitari tan poc "empàtic"... i que et tractin com una bestiola, com si no tinguéssis capacitat de raonar i de decidir... és per muntar un pollo, home!!
La meva petita va néixer per cessària, i tot i que jo volia un part natural (jo sí que l'havia idealitzat... molt! ), no hi va haver més remei, degut a una infecció important i patiment fetal. Però va ser una cessària respectadíssima, amb un personal sanitari de 10, que m'ho explicaven tot en tot moment, feien bromes, m'animaven, em felicitaven... la seva actitut va fer que el "trauma" de passar per una cessària no fos tan amarg... (ah, i en un hospital públic! ).

Sento molt que el teu primer part fos així, però és el que dius, ara estàs informada i en el segon part et podràs fer respectar i demanar el que vols!
Una abraçada!

[sandrajuli]

Ostres, només et puc dir que em sap molt greu i que pensa que ara sí que tens molt clar com no vols que sigui el proper i que segur que ho faràs saber de bones a primeres. I jo crec que no està de més (encara que sigui un any després) que fessis saber al centre el que en penses i almenys facin alguna cosa perquè no s'hagi de passar per un tràngol així! potser no serveix de res, però també potser tu et quedaràs més tranquil·la.

[ariun]

Em sap molt greu. Jo no tinc valor per escriure la crònica ja que mes o menys és com la teva. El primer va ser genial, el segon vaig plorar molt. Com tu no eren llàgrimes de dolor, era impotència.
Pel primer part algú em va dir que havia parit com un gos ( sense gine, en un llit ( vaig parir de genolls), en una clinica privada, tot perfecte). Pel segon vaig repetir centre i llevadora, peró tot es va complicar quan va apareixer el ginecoleg... ho sento pero encara ho tinc molt recent, ja continuarè.

[devo]

Crissie, em sap greu el que vas passar.

Jo en el primer part també em vaig sentir una mica com tu, però sense trobar-me amb personal borde, per sort. Feien amb mi el que volien, sense donar massa informació, i jo tenia la sensació d'estar-ho veient des de fora. En el segon en canvi va anar molt diferent, ho vaig viure molt més i el que no m'explicaven ho preguntava . En els dos casos va ser a la privada.

Segur que amb la informació que tens ara, i sobretot amb lo clares que tens les coses ara, quan tinguis el segon anirà tot diferent i et quedarà un record ben dolç del part

[tombarella]

Crissie, em sap molt i molt de greu que visquessis una experiència que, a priori, ha de ser un moment màgic, de manera tan trista. Efectivament, com bé dius, es tracta d'una falta de respecte insolent, indignant. Has tingut molt de valor explicant-nos-la. I crec, i és només una opinió personal, que faries bé de dir-nos en quina clínica va ser. Més que res per prevenir a altres mares que hi pareixin. Si saps a què vas i on vas, et pots preparar mentalment i "combatre" la situació. O, senzillament, decidir parir a una altra banda.

Jo també em vaig trobar amb una llevadora molt antipàtica, que em deia que no seria capaç de parir sense epidural ja que quan vaig arribar a la clínica, ja dilatada de 8cm (perquè vaig decidir fer el procés de dilatació a casa, per evitar-me segons què), em va fer un tacte en plena contracció i, és clar, jo cridava de dolor. Ves quina cosa, oi? Un tacte en plena contracció, estant ja de 8 cm, i jo cridant. Estrany, oi??

A casa m'havia anat molt bé la pilota, per tal de controlar el dolor. I, tot i que ma germana estava fora, amb la meva pilota, no sé per quins set sous no me l'entraven. I jo vinga a cridar demanant la pilota... I la llevadora, treient importància a la piloteta, considerant que era un caprici meu. Finalment, i gràcies a la insistència del meu home, me la van donar. I vaig tornar a controlar el meu cos i les meves contraccions. Sortosament, poc després va arribar la meva ginecòloga, amb qui hi tenia molt feeling, i la llevadora va passar a un segon terme. Li van baixar els fums, vaja. Després, la meva gine, em va confessar que la llevadora li havia dit que es va quedar "parada" en veure el canvi que vaig fer quan em van donar la pilota, ja que no s'imaginava que arribés al final sense epidural. Si la demanava, bé que era per alguna cosa, oi? Vaig parir asseguda a un tamboret, però això va ser gràcies a la meva gine, no gràcies a la llevadora. En fi. Jo vaig parir a la Corachan. I ara que la meva gine ha deixat de treballar amb la meva mútua (i jo no puc canviar-me de mútua, ara per ara, per raons que no vénen al cas) m'estic plantejant, de cara a un futut part, fer-ho a la maternitat. I, si ho torno a fer a la privada, el que tinc clar és que per segons què no hi passo. Que, si ja tinc mala llet de forma natural, en plenes contraccions ni us ho explico!

[Alesta]

En fi noies!!! Si he après alguna cosa de tot això, és que quan tingui el meu segon fill, no ho faré en una clínica privada...que ja sé que en una pública em pot apssar el mateix...però ARA SÉ, QUE EN UNA PÚBLICA T’HAN D’ACCEPTAR UN PLA DE PART, que ja és molt; Que amb el meu segon fill ja sé el què vull i el què no vull...també sé que els metges i comadrones NO SÓN DÉUS i que estàn allà per atendre’ns el millor possible i també sé que JO HE ‘EXIGIR PROFESSIONALITAT i HUMANITAT...i que potser em toca un equip dolent, o borde o diga-li com vulguis, però la propera vegada no ploraré en silenci, sinó que exigiré UN TRACTE DIGNE;
Petonets i ànims a totes!

Totalment d'acord amb tu!
Bé, el meu part va ser una mica semblant al teu i... buf, llegint-te em queien les llàgrimes... no m'agrada gaire pensar en el meu part perquè, tot i no tenir-lo idealitzat, tenia clares algunes cosetes i la llevadora (que aquell dia no havia dormit gaire perquè se n'havia anat a sopar mab les amigues i a les 3 del matí havia hagut de dur al seu fill a l'aeroport i després venir a la clínica perquè "vas Tu i et poses de part just aquesta nit!"-segons em va explicar ella...) no va ser gaire "humana".
Jo no volia epidural i em va dir que el cap de la meva criatura no passaria i que segurament m'haurien de fer una cessàrea, així que vaig demanar l'epidural per no haver de tenir una anestèsia general si em feien cessària i clar, el comentari de la llevadora va ser "ho veus, si és una tonteria parir sense epiduarl, ja t'ho deia jo que la demanaries!!jejeje". Jo estava de 8cm i em deien que era aleshores o res i clar, abans que anestesia general... l'hagués matat a la llevadora!!! i l'ajudant de la llevadora no era més borde perquè no podia, que li vaig haver de demanar perdó per demanar-li un coixí pel cap i donar-li les gràcies per fer la seva feina!!!
Per acabar-ho d'adobar el meu gine havia començat vacances el dia abans...
Aix, paro que m'estic posant....

[pesol]

Ostres, com em recorda la teva història a la meva...

Jo tampoc havia idealitzat res, si es podia sense epidural doncs millor, però si al final era amb epidural doncs tampoc m'agafaria cap trauma...

Jo, sabent que a les privades són propensos a obrir panxes ràpidament vaig aguantar molt les contraccions a casa. Quan vaig arribar estava de 6cm. Tota la naturalitat del part que havia tingut a casa amb les meves contraccions, va acabar al entrar a l'hospital. Jo no només em queixo del tracte durant el part, sinó del tracte a la clínica en general (i no ho amago, pel segon m'ho pensaré dues i tres vegades abans de parir a la QUIRON). Des del moment en què una auxiliar em va dir que si volia llegir-me el paper de l'epidural que li demanés el bolígraf a un altre (que prèviament ja m'havia cedit i al saber que volia llegir el que signava em va prendre) perquè era canvi de torn i ella plegava... El que em va saber més greu és que la llevadora em trenqués la bossa sense consultar-me res. Només em va dir "voy a ver como estás. Estás de 7cm, te voy a romper la bolsa". Però en el moment que em deia "te voy a romper la bolsa" ja me l'havia trencat Jo que venia amb els "deures ben fets" de casa amb mitja hora ja m'havien manipulat a base de bé.
Nosaltres també vam començar la lactància ben bé 2h després de néixer perquè abans me l'havien pres mil i una vegades. I això del pell amb pell: "ezto ké eé?"

Just després del naixement estava molt contenta del meu part ràpid i vaginal, però a mesura que passen els mesos (i que vaig pensant en un segon ) cada vegada estic més enfadada amb el tracte que vaig rebre. Jo també em pregunto on tenir el segon i no en trec l'aigua clara. També he sentit històries que fan estirar-se del cabells d'hospitals públics... No ho sé, si una cosa tinc clara és que per un segon no deixaré que facin amb mi el que vulguin ells per anar ràpid i dormir 1hora més en la seva guàrdia. En el pròxim, pareixi on pareixi, penso fer respectar les meves voluntats encara que hagi de ser la pesada o la tiquismiquis. Jo el que sí que penso és que hi ha determinades clíniques (jo he tingut el "luxe" de portar l'embaràs i el part en una d'elles) que són FÀBRIQUES D'EMBARASSADES I PARTS, i per ells som això, una unitat més de la seva producció en sèrie. Noies, no ens deixem enganyar sota l'aparença d'una habitació individual, nova i ben decorada.

Crissie, pel segon ho farem millor, oi que sí?

[kabbisa]

el problema és que des de la inexperiència de primerenca, o bé ens passa exactament el mateix qeu a vosaltres o bé estudiem i anem molt preparats (els dos) per a tot el que ens trobarem, no?

Vull dir, jo tampoc és que vulgui un part super natural, però m'agradaría intentar-ho sense epidural. L'oxitocina no la vull, i de l'episio no tinc massa clar què vull.
Però sé que a l'hora de la veritat, no seré capaç de ""control·lar"" el metge, la llevadora,... I necessitaré que el kabbiso ho estigui. Però clar, segons el que ens diguin, anirem venuts, i el més normal és que acabem fent el part que el metge vulgui. No sé si m'explico...

Per tant, o comfies en el gine, o l'has liat, no? El meu gine m'agrada, però el veig que tendeix a fer les coses fàcils ràpidament (el veig d'aquells que creuen que per què han d'esperar si introduïnt oxitocina les coses van més ràpides). Alhora, em va dir que si jo volia un part més natural, que mentre no passés res que posés en perill al peque i a mí, ell ho respectaría. Però... quina banda li tira més? Suposo que això, fins el dia del part, no ho sabré.

Li llegiré el teu post al kabbiso, a veure si li puc fer entendre que necessito que ell estigui preparat per a frenar, per a entendre el qeu estan fent i ajudar-me a fer-nos respectar.

[Ninetaa]

Nenes, quin patir.. quin greu el que heu hagut de passar... jo encara no estic embarassada ni sé com vull que sigui el meu part, pero el que tinc clar es que no vull sentir-me maltractada ni impotent el día més feliç de la meva vida... es un tema del que parlem sobint amb el nineitor quan ens expliquen casos d'embarassades que a l'hora de parir els hi fan barbaritats, i sempre li dic el mateix, nen tindrás 9 mesos per prepararte per defensar-me a mi i sobretot a la teva criatura, que als hospitals a vegades es pensen que som ovelles i som persones, i tenim els nostres drets. I molts cops pel que he sentit s'aprofiten que es un moment que estás debil i molts cops espantades i fan i desfan amb tu sense demanar la teva opinió, cosa que si anessis en qualsevol altre moment amb totes les teves facultats al 100 x 100 ni s'atrevirien.

[Alesta]

Li llegiré el teu post al kabbiso, a veure si li puc fer entendre que necessito que ell estigui preparat per a frenar, per a entendre el qeu estan fent i ajudar-me a fer-nos respectar.

Kabbisa, tens molta raó, en aquell moment tu has d'estar per tu, per les teves contraccions i pel peque que ha de sortir d'un moment a l'altre i el kabbiso haurà de posar "a ratlla" al personal sanitari. Jo vaig tenir sort de l'Alesto, que si no... ell em feia ser forta i em recordava què era el que jo volia per mi i per la peque i en el post part era ell qui parlava amb les infermeres perquè ens deixessin la nineta a l'habitació i no se l'enduessin!
Jo vaig anar bastant informada, però del que et diuen al que és... (ah! vaig parir a la Delfos... després d'estudiar-ho molt em va semblar la millor opció, però ara... em passa com a la pesol, quan vaig parir tot em va semblar que havia anat genial, però amb el temps... ja no tant!!!)
Que tinguis molta sort en el teu part kabbisa, que la majoria de noies estan molt contentes de com han parit!!!!

[Jalina]

Sento molt que et sentissis així en un moment tant feliç com aquest. Malgrat tot jo també penso que això no té res a veure amb una privada o una pública sinó en les persones, unes i altres. Unes, les de la clínica que poden ser més o menys persones; i altres, les mares, que quan som novelles no sabem què podem dir o no i axò no pot passar, parim on parim!!!!

[MARUXA]

Hola Crissie,

Quina mala sort vas tenir!! a mí també em va anar fatal... de fet no vaig poder escriure una crònica fins que no va passar un any... Segurament si tenim un segon no ens tornaran a enredar. Jo vaig parir a Sn Joan de Déu a Barcelona i vaig demanar si podia portar un pla de part i em van dir que tenien el seu protocol i que no acceptàven plans de part a banda (ja començavem malament oi?).
Al menys tenim ben clar que és el que NO volem.

Una abraçada ben forta!!

[tombarella]

Jalina, està clar que hi tenen a veure les persones, però també hi ha els protocols de cada centre. I els dels hospitals públics, en aquest sentit, solen ser més pro part natural. Només cal veure les estadístiques: les cessàries són molt més habituals en les privades i n'hi ha moltes que ni tan sols accepten un pla de part o, com a molt, ho fan veure, però acaba sent paper mullat.

A més, a iniciativa de l'OMS i d'UNICEF, hi ha hospitals adherits a "hospitals amics dels nens" i, per tal de poder entrar al llistat, han de complir una sèrie de "requisits" de part respectat i ajuda a la lactància materna.

La Iniciativa de l'Hospital Amic dels Nens (IHAN) ha estat llençada per l'OMS i la Unicef per animar als hospitals, serveis de salut i, en particular, les sales de maternitat a adoptar les pràctiques que protegeixin, promoguin i recolzin la Lactància Materna Exclusiva des del neixement. El pla d'acció europeu fixa els objectius de la IHAN.

Unicef té editats documents sobre la iniciativa a nivell estatal, així com material científic, sent molts els països que en aquest moment ja han pres les mesures adequades.

Mireu l'enllaç següent per veure el llistat dels Hospitals Amics dels Nens a l'estat.
És promoguda pel Dr.Luis Ruiz Guzmán, amb seu a Gavà (Barcelona).

[crissie]

Hola noies!
En 1er lloc, gràcies a totes per les vostres respostes, experiències i comentaris!!! Crec que explicar el part des del el punt de vista de MARE és molt important!

No tinc cap problema en dir que el meu part va ser a la Sagrada Familia; Si no ho he posat és perqwuè crec que la meva situació podria haver estat la mateixa a qualsevol clínica, ja que he sentit, per desgracia, moltissimes experiencies com la meva; He de dir també, que sé de moltissimes experiencies bonissimes a la meteixa clínica i amb les mateixes llevadores que em van atendre a mi...Cadascú s'ho sap, oi?

El Tema : PRIVADA -PÚBLICA: Ja sé que pots tenir una mala experiencia, igual que una bona tant a un lloc com a l'altre, però fins ara, pensava que a la pública estaven obligats a acceptar un PLa de Part, cosa que a la privada no té perquè ser així, però lleginta la MARUXA, veig que m'equivoco;

Ara estic buscant el 2on i tinc clar que m'agradaria probar d eparir a Sant Joan de Déu, a la nova planta que han fet pro-part-natural, encara que si al final no ho veig del tot clar, tinc CLARISSIM que prefereixo viatjar fins a GIrona a Santa Caterina abans de parir a un lloc on no et respecten;

A les Noies que com jo HAN TINGUT UNA MALA EXPERIENCIA com l'AIRUN, PESOL, MARUXA, etc...noies, MOLTs ànims!!! Tenim els nostres petits amb nosalyrtes, i això és el més important...hem après molt de totv això, i aquells mals records no ens els treu ningú, però hem de mirar endevant i lluitar perquè no torni a passar!

KABBISA, jo com tu, a meitat d'embaràs vaig parlar amb la gine i li vaig preguntar com funcionava tot, i igual que a tu, em va dir que intentaven seguir protocol de part Natural sempre que tot anés bé, i que no feien res per la cara...i NO VA SER AIXÍ; T'ho dic, perquè la meva GINE va arribar 5 MINUTS abans de l'expulsiu, o sigui que per molt que confiis en ell/a, no serà qui controli la situació, sino que ho farà l'equip d'inferemres i llevadores de guardia; T'explico això perquè si tens ocasió, ho parlis tot bé i ho deixis tot MOLT BEN LLIGAT, per quan arribi el moment, facin la teva voluntat; INSITEIXO: PARLA-HO I DEIXA-HO TOT BEN CLAR; Jo tinc molt de caràcter i molt mala llet, i sempre deia que no deixaria que em maneguéssin (la meva germana també va tenir molt mala experiencia a la mateixa clínica)..però en aquell moment estàs molt vulnerable, i et sembla que no has de dir res, ja que són ells els professionals...en fi!!Molts ànims! segur que quan arribi el moment tot av de conya!

Un petonarru per totes!!

[damir]

crissie, gràcies per la crònica.

ostres noies, em fa pànic pensar que arribarà el moment i que faran amb mi el que vulguin, perquè jo puc pactar amb el meu gine coses però pel que dieu vec que quan ell arribi pot estar tot ja liat i enredat.

que ni ens expliquin que ens fan ni ens preguntin si ho volem o no ho trobo tant trist, entenc que si hi han riscos no estiguin per romanços, però si el part és normal i tot va bé, com pot ser que no es puguin entretenir ni deu segons a dir-nos què fan?