Parts llarguíssims

[silvia]

Obro aquest post per explicar el meu part. Moltes ja sabeu que tinc un Gerard una mica ploraner, bé una mica no, no deixa de plorar en tot el dia i moltes vegades he pensat si no va ser conseqüència del part. Heu sentit parlar de l'estrés fetal?
Ja fa 4 mesos del meu part però això no s'oblida mai veritat?
Vaig começar a notar-me "rara" un dijous a la nit. Aquella nit gairebé no vaig poder dormir, vaig passar-me-la al lavabo amb descomposició. El cos se'm preparava, es buidava per deixar-li lloc al meu nen. A les 6 de la matinada vam marxar cap a Sant Joan de Deu, perque tenia dolors bastants forts i seguits. Allà em vam enviar cap a casa dient que era "primeriza" i m'havia confós, que "estaba muy verde", q jo no sabia q eren els dolors de part.
De fet sí q ho sabia, perque he tingut regles molt dolores i una vegada el meu home va haver d'avisar un metge perque els dolors eren insoportables, quan el metge em va mirar em va dir q havia tingut contraccions i q fins i tot havia dilatat una mica. Sort q llavors només van durar una hora.
Bé, doncs vaig aguantar a casa tot el q vaig poder i a les 11 una altra vegada a l'hospital. De seguida em van passar a dilatació però fins les 4 de la tarda no van deixar passar al meu marit, vaig trobar-me molt sola.
Vaig tenir unes contraccions molt fortes i molt seguides durant moltes hores, amb una comadrona q tota l'estona m deia q aquí no es venia a queixar-se i q si no callava no em posarien l'epidural.
Me la van posar als 7 centímetres de dilatació. Vam trencar-me aigües.
Gerard va neixer a les 7:31 de la tarda de part natural, gairebé sense anestia perque notés les contraccions i pogués fer força. Gerard va neixer amb un crit ben potent i el seu papi i jo vam plorar amb ell.

[tutuaia]

Ostres Silvia, no hi ha dret eh? A més del sofriment que una porta a sobre que a més hagi d'aguantar les impertinències de gent tant poc comprensiva. Sembla mentida que encara quedin llevadores amb aquesta poca sensibilitat.
I això dels parts llargs suposo que deu ser també una mica depen de cada cas oi?
Jo vaig entrar a l'hospital a les 8 del matí aprox. perquè em semblava que perdia una mica de líquid, pero no havia trencat aigues, ni tenia contracccions ni estava dilatada. Però com que era a ple mes d'agost i aviat, encara no hi havia gent a urgències, i com que em faltaven 2 dies per complir i el nen estava molt bé de pes per néixer van decidir que se'm quedaven. Va nar així eh? Si hi hagués anat dues hores més tard que la sala d'espera estava plena m'haguessin fet tornar a casa. Segur.
Em van posar un gel a l'interior de la vulva per dilatar i em van dir que segurament al cap d'unes hores m'haurien d'injectar oxitocina. Doncs no va caldre, de seguida vaig començar a tenir contracccions i com que tampoc em van posar l'epidural, no perquè jo no la demanés, sinó perquè l'anestessista estava ocupat, a les 15:45 ja havia nascut el meu fill.
Jo crec que súper ràpid ja que vaig estrar sense anar de part.
També he de dir que amb van deixar caminar tota l'estona possible amb contraccions. I si miro la part positiva de no hver-me posat l'epidural, és que així el procés del part no es va encallar.

[Calongina]

Que interessants les cròniques de part...

Ben bé que cada dona i cada fill són un món! No ens podem imaginar com pot ser el nostre part, perquè és una loteria! Quina sort, Tutuaia, que no patissis gens tot el que és el prepart, et vas estalviar un munt d'hores esgotadores...
Sigui curt o sigui llarg, el que no hauria de passar mai és trobar-se una llevadora tan maleducada com la de la Sílvia. No m'explico què hi fa en aquesta professió una persona així...

Apa, noies, felicitats pels vostres respectius parts, i gràcies per explicar-nos-el!

[marchita]

Desde luego q mala suerte!!!!!! yo repetire hasta la saciedad q mi parto fue un 10!!!!!!!! en la sala de dilatacion estaba mi hermana y mi marido conmigo pq yo queria q estuvieran los dos (no tengo ni padre ni madre murieron hace 3 años los dos) y todo fue super bien la comadrona entraba y salia super simpatica, cuidando de mi y de mi hijo al maximo!!!! el parto q fue cesarea fue super rapido y ademas entraron tambien mi marido y mi hermana...La comadrona un 10, las enfermeras un 10 y los ginecologos un 20!!!!!! solo tengo gratas palabras para todos hojala el proximo sea igual y desde luego lo espero...ahora he de decir q yo tambien un 10 pq no me quejo nunca o casi nunca de nada y ademas doy toda serie por eso dejaron entrar en todo a mi hermana supongo.....

[xiara]

Ostres Sílvia... la veritat és que la crónica del teu part no és alló que tothom desitjaria....
Ja els hi val al personal a tenir-te allà soleta passant tot el marrón... EScolta, però tu els hi vas demanar si podia entrar el teu home, no? I et van dir que no?!!!!!
A mi em fan aixó, i m'en vaig de l'hospital !!!!

Bueno, la qüestió final és que et va sortir en Gerard, ben bufonet ell i ara, a part del plors, n'estàs ben contenta, veritat !!!!


Ja saps on i amb quin equip mèdic no has de tenir el 2on !!!!

[tutuaia]

Calongina, vaig tenir sort perquè va ser ràpid i va anar tot bé però ja ho crec que vaig patir!!!!

[silvia]

I tant que vaig demanar una i mil vegades que deixessin passar al meu marit, però em deien que fins que no em posessin l'epidural no. I l'anestesista que no venia... Ja dic, un munt d'hores i a sobre estirada, la posició més incomoda per parir. Jo volia caminar, estar de peu, asseguda... però no estirada.
Si tinc un altre (que em penso que no) em sembla que ho tindria d'una manera més natural, i si pogués ser a casa doncs millor que millor. Els hospitals?, ni veure'ls.

[tutuaia]

Silvia, encara fa molt poquet que has tingut al Gerard, però ja ho veuràs com si que d'aquí uns anyets n'anireu a buscar un altre. Es normal que ara no en vulguis ni sentir a parlar de tornar a parir, si només de pensar amb el que et vas trobar.... jo ja he explicat que el meu part va ser ràpid, però vaig tenir totes les contraccions i vaig parir sense epidural. I no parava de dir en tota l'estona al meu marit que jo no en voldria cap més. I mira com estem (i el que he passat per estar així eh?)

[nuria]

Quina llevadora més desagradable...
Jo en els dos parts vaig poder estar amb el meu home però en el moment de la peridural el van fer sortir en tots dos casos. En aquell hospital, per protocol, no deixen ser present a ningu.
Ànim!!

[Anni]

Ostres tu, quines experiencies... jo em queixava del meu per que al final va ser una cesària....... Ara he de dir, que les llevadores, infermeres, ginecolegs, anestesistes i fins i tot el "camillero" un 20!!!!! Em van tractar amb molta delicadesa i carinyo, no en tinc cap queixa al contrari.
L'Oriol va neixer a la clínica Dexeus.

[tutuaia]

Anni, jo ara estic embarassada i també està previst que tingui aquest fill a la clínica Dexeus.

[marchita]

Pues no lo entiendo a mi me dejaron estar con Sol y con Luis en todo momento pero en todoooooo!!!!, con epidural, sin epidural hasta en la propia cesarea y siempre con una sonrisa en la boca y una palabra amable....Espero q se repita en el proximo!!!!

[nuria]

pues si Mrchita, tuviste muchiiiiiiiiiisima suerte. De hecho eres a la primera persona que conozco a la que le dejaron estar con su marido durante la cesarea y tu también pudiste estar con tu hermana, es el único caso que conozco.
No sé en qué hospital nació Alex. ¿Sabes si dejan estar siempre presentes a los maridos? Yo los casos que conozco son cesareas en el Hospital General (de 9 partos de amigas y familiares, 8 cesareas, no está mal) y del Hospital de Terrassa (2 de 3 casos) y en ninguno de ellos dejaron estar presente a los padres, por protocolo, segun les dijeron a todos ellos.

[marchita]

Yo estoy muy muy contenta de que los dejaran pasar pero es normal q no dejen pasar ya q las cesareas no dejan de ser operaciones y necesitan muchisimaaaaa muchisima higiene entonces cuanta menos gente mucha mas higiene, es normalisimoooo q no se deje pasar a nadie es por el bien de la madre. Lo que pasa es que yo queria por encima del mundo tener conmigo a mi marido y mi hermana y accedieron....De verdad el echo de no dejar pasar no es para molestar ni pq no quieren gente sino pq es una operacion y como toda operacion debe ser todo inmaculado asi q solo madre y bebe.

[Parvaty]

Obro aquest post per explicar el meu part. Moltes ja sabeu que tinc un Gerard una mica ploraner, bé una mica no, no deixa de plorar en tot el dia i moltes vegades he pensat si no va ser conseqüència del part. Heu sentit parlar de l'estrés fetal? Podria ser. El Roc és un nen d'alta demanda, al qual, el seu pare i jo procurem atendre el 100& totes les hores del dia. Girava un peu i als 16 mesos encara no caminava i vam dicidir dur-lo a l'Osteopata. L'Arantxa (la nostra osteopata) se'ls va mirar de dalt a baix i ens va dir que era conseqüencia del part. Tenia la part esquerra bloquejada i per això girava el peu dret. Li va fer un suau massatge i al cap de dos dies (DOS DIES!!!) el Roc ja caminava.
Ja fa 4 mesos del meu part però això no s'oblida mai veritat? L'estrés fetal existiex (no ho confonguem amb patiment fetal, eh!). Un gran obstreta anomenat Michel Odent va dir una vegada que la manera de neixer ens marcaria per tota la vida.
Vaig começar a notar-me "rara" un dijous a la nit. Aquella nit gairebé no vaig poder dormir, vaig passar-me-la al lavabo amb descomposició. El cos se'm preparava, es buidava per deixar-li lloc al meu nen. A les 6 de la matinada vam marxar cap a Sant Joan de Deu, perque tenia dolors bastants forts i seguits. Allà em vam enviar cap a casa dient que era "primeriza" i m'havia confós, que "estaba muy verde", q jo no sabia q eren els dolors de part.
De fet sí q ho sabia, perque he tingut regles molt dolores i una vegada el meu home va haver d'avisar un metge perque els dolors eren insoportables, quan el metge em va mirar em va dir q havia tingut contraccions i q fins i tot havia dilatat una mica. Sort q llavors només van durar una hora.
Bé, doncs vaig aguantar a casa tot el q vaig poder i a les 11 una altra vegada a l'hospital. De seguida em van passar a dilatació però fins les 4 de la tarda no van deixar passar al meu marit, vaig trobar-me molt sola.
Vaig tenir unes contraccions molt fortes i molt seguides durant moltes hores, amb una comadrona q tota l'estona m deia q aquí no es venia a queixar-se i q si no callava no em posarien l'epidural.
Me la van posar als 7 centímetres de dilatació. Vam trencar-me aigües.
Gerard va neixer a les 7:31 de la tarda de part natural, gairebé sense anestia perque notés les contraccions i pogués fer força. Gerard va neixer amb un crit ben potent i el seu papi i jo vam plorar amb ell.

Silvia, estem posant en marxa (dimecres 4 d' octubre farem la presentació oficial) la delegació catalana d'una entitat espanyola que es diu El Parto Es Nuestro. Ens dediquem a donar informació, suport psicològic i ajuda a totes aquelles dones q han patit mala antenció per part de l'equip mèdic que les ha atès durant el part. Jo mateixa vaig ser maltractada emocionalment per les llevadores que em van atendre durant el part del Roc, que va durar 21 hores.
És molt trist, però el part a spain està molt i molt mal organitzat... Si realment creus que alguna cosa no va funcionar bé durant el proces de neixament del teu fill, tens tot el dret a denunciar l'hospital. Si necesties més informació, ja saps on trobar-me!!

[silvia]

Ostres, tu, quina vergonya que em fa ara... Pavarty no t'havia llegit fins ara que volia rellegir el post per veure si amb el temps havia canviat el meu record. Us asseguro que no ha canviat gens ni mica.
Bé, és molt interessant això que expliques, encara que quedi lluny m'agradaria que expliquessin una mica més del Parto es Nuestro.