Les visites a l'hospital i a casa

[Niu]

[Mònika]

Hola noia! aquest és un tema que vam comentar molt al curs de preparació al part, la llevadora ens deia rient que si almenys les visites vinguessin amb una truita de patates!
I és ben veritat, si tu no estàs fina (i t'asseguro que si et fan cessàrea et costa caminar uns quants dies), t'has d'acostumar a la criatura, que no ve amb llibre d'instruccions, t'has de preocupar de la casa encara que t'ajudin ... en fi, que els primers dies a vegades cal ser una mica "maleducat" i quan et truquen dir que millor vinguin de visita més endavant.

Jo pensava que millor les visites a la clínica, que així les ventiles ràpid, tenia al meu home molt alliçonat, però em vaig trobar un dia donant el pit amb 8 visites a l'habitació, una bogeria! i els que a sobre venen amb nens ...

Un consell, vés deixant anar als coneguts el que penses de les visites amb prou antelació i així t'estalviaràs passar alguna mala estona, el primer és atendre el teu fill i no pensar en fer cafès i treure galetones!

[Niu]

[Calongina]

Ai, les visites. D'una banda fa il·lusió que coneguin el teu fill, n'estàs superorgullosa i tens ganes d'ensenyar-lo a tothom. De vegades et retrobes amb gent que feia molt de temps que no veies, i pot ser bonic. De l'altra, tens ganes de tranquil·litat i intimitat, necessites dormir (de vegades a mitja tarda, que és quan ve la gent). Realment val la pena "ordenar" les visites, dir que vinguin un altre dia si ja en tens alguna, deixar-te dies lliures...

Les visites a l'Hospital acostumen a ser més curtes. La gent no està tan còmoda i marxa abans. Bé, sempre hi ha algú disposat a
passar-hi la tarda, de tota manera... El problema és que de vegades no avisen, se't presenten allà, i se't pot arribar a ajuntar molta gent! També té de bo que no has d'estar pendent de rentar plats, escombrar i endreçar perquè ho trobin tot ben polit.

A casa pot ser un pal, perquè s'hi passen més estona. A mi el que em fotia era quan tenia son, perquè amb una criatura a la nit no sempre es pot descansar. Els primers dies, com que encara em costava estar dreta, vaig rebre algunes visites estirada al llit, i també en van fer via. Suposo que et veuen mig convalescent, i són més conscients que s'estan allargant. També el marit pot fer una bona tasca, donant a entendre als de la seva banda que necessiteu descansar. Si té una mica de mà esquerra, hi tens molt de guanyat.

[Visitant]

A mi també és un tema que em preocupa...
Jo voldria anar a parir a Acuario (Alacant) si no trobo cap opció millor aqui... d'una banda penso que així els tafaners no vindràn a casa i m'estalvio un munt de visites, companys de feina dels pares, amics dels sogres que cauen com una patada al cul...
en fi!!! però em temo que segons qui amb més motiu vindran a casa... així de pas veuen com és el nostre pis...
trobo una bona idea anar dient que no vols que t'emprenyin... però em faria por que s'ho prengués malament qui no toca i que no ho entengués a qui si que va dirigit...
Ja us dic que tinc molt clar que els meus sogres amb tota la colla no es donaran per avisats... si es van convidar ells sols al casament!!!!
però total, jo ja tinc fama de borde... donç si s'hem presenten a casa me la guanyo del tot...

[emmilla]

Holas!!!!!!!!!!!!!!!

Os explico un pelin mi experiencia de hace 7 añazossssssssss!!!!

Cuando tuve a mi peke, vino hasta el pap de roma a verlo............ akello fue impresionante, era el primer nieto, sobrino, primo, y yo solo tenia 17 años.............una peazo de novedad!!!!!!!!!!!!!
En el hospi la verdad es que se lo montaron de coña ellos solos se fueron acercando poco a poco a verlo y no se me hizo muy eterno.........habeces claro, lo peor es cuando tienes que darle el pecho y esta lleno de gente, y si el niñ@ es dormilon aun es peor porke solo se despierta para comer y con el royo de que kieren verl@ despiert@ siempre ay alguien que te toca los hue...............
Aun asi despues de todo yo no puedo kejarme.... el pare de la criautura desaparecio y yo me kede sola muchas veces y realmente necesitaba a gente a mi alrededor, en concreto una mañana que no me daban al niño porke el pediatra se explaio con el (fue prematuro moderado) yo estaba sola y me keria morir en la espera......pero aparecio mi tio Jorge con su venga que aki no pasa nada y me estuvo distraiendo hasta que me dieron al enano( lo recuerdo con muchisimo cariño)
En casa, como la casa no era mia(estaba con mis padres) se limitaron las visitas y eso me fue de coña!!!!!!!!!!!!
Aun asi os digo...... libraro de la tieta inkieta, del abuelo casposo, del reciente primo que no domina la situaciony de la suegra si te cae mal..... esos se suelen poner muy nerviosos y sueltan cada cosa por la boca que acabarian en pelea monumental...(lo digo por experiencia)
que os sea muuuuuuuuuuuuuuuuuuuy leve y trankilas es la novedad de unos 2 o 3 dias solo. luego sacabo!!!!!!!!!!!!
Mil besazos y perdon por el royazo!!!!!!!!!!!!

[Sibil·la]

Jo no em puc queixar. Tothom va ser considerat i va trucar abans de venir a casa. Em trucaven i preguntaven si podien venir tal dia, a quina hora era millor, etc...
L'unic que em va empipar va ser la visita d'uns amics que van venir força tard al vespre però, clar, treballant.... i només va ser un cop.
En general, a casa, la gent va venir passat el mes, i si venien abans, realment s'estaven mitja horeta com a molt.
Ara, quan preguntaven, jo deia tal qual com estava el tema. Un diumenge havia de venir el meu cosí però vaig tenir la mastitis i li vaig dir que vingués un altre dia.
A l'hospital és una mica més dur però també vam haver de negar l'entrada a uns amics, i això que venien de Girona (a Figueres) però la nena plorava, jo estava intentant demostrar que no necessitava sonda, buf, un cacao, i no van poder entrar. En fi, ho van entendre.
Crec que us heu d'expressar amb claredat, i ja abans del part.
Però en general, vaig trobar que la gent té tacte

[Visitant]

a mi tb és un tema que mamoïna moooooolt...............

tan el meu xicot com jo som els germans grans, és a dir, en Lluc és el primer nét, besnét, nebot................................................

a casa meu som molt considerats, vull dir masa i tot, ma mare sempre mha trucat abans de venir, sempre apreta al meu pare kuan s'allarguen...

però en canvi a ca en Sergi........................

wenu, són molt bona gent eh??? però no tenen mesura!!!!!!!!!!!!!
i ja els hi pots dir, que són dels que insisteixen i insisteixen i no se n'adonen que de vegades són uns "pesaos"...

però jo ja he parlat amb en Sergi i li he deixat molt clar que kuan doni el pit mimporta un pepinu si hi ha sa mare o la meua, TOTS FORA.

Es el meu moment i el den Lluc, oi??

wwenu, almenys fins que ho tingui per mà...
és una kuestió de vergonya i cadascú és com és tu....

la seva familia(que sempre venen en pack) són: 18!!!!!!!!!!!!!!!!! entre germans, xicots, mare, pare, avis, tiets..

i clar, la meua teta és meua, tu.
wenu, i den Lluc i del papa, jejeje.

[marchita]

Si niñas es un palo!!!!!! a mi como era un caso especial ya q yo habia perdido a mis padres hacia 2 años (aun estaba super reciente, para los demas pq para mi sigue igual de reciente claro) vino a verme al hospital TODO EL MUNDO...Y me refiero a TODO, TODO!!!!! De echo cuando me subieron de sala de partos habia por lo menos 12 personas o mas esperando las enfermeras flipaban, decian "pero esto no es normal".....Vinieron mis tios y mi prima de Madrid.....Amigos de mis padres.....El pediatra al dia siguiente puso una nota en la puerta de mi habitacion que decia "Visitas restringidas, pasar por control de enfermeria antes" la gente se asustaba pensaba q me pasaba algo y solo era pq Alex y yo estabamos super cansados no podiamos descansar pq era continuo...Alex perdio mas peso de lo normal......Luego lo recupero gracias a la ayuda del pediatra y las enfermeras

[lluneta]

A mi en el Hospi m'agradarien poques visites.. trobo que és quan estàs més xoff, encara no tens per la mà ho de donar-li el pit.. i si a sobre bé gent que "ni fu ni fa" doncs et fa més cosa i et sents més incomoda...
Vale que ja em diuen que passi i que jo vagi a la meva... i que la gent ja ho entendrà pero.....
I quan arribem a casa???
A mi m'agradaria estar amb el meu home.. tranquilets, acoplant-nos a la nostra nova vida, amb una personeta més que ens necesita.. i penso que el que menys es necesita es un munt de gent dient el que has de fer com has d'estar com es van sentir...
I no se vosaltres pero, jo, que encara no he parit .. ja començo ha estar una mica farta dels tipics comentaris, o de les comparacions, de.. "ami no em pasava això..." "doncs és molt raro"... "no va bé que et possis així"... ostres!!!! ningú neix ensenyat!! i ja se que ho fan amb tota la bona fe.. però a vegades és una persona rera una altre i acabes amb el cap com un timbal.... i tu tel's mires dius que si, somrius, i després fas la teva.. pero et possa d'una mala osti....

O sigui que pateixo en el moment que arribi a casa amb el nen a braços i comencin a dir la seva... les seves opinions, quna es la millor frma per fer això o allò....

Bueno ja es veurà com va la cosa... LI tinc PÀNIC!!!!!!!!!!!!!!

[Niu]

[Visitant]

noies, seguiu el consell de la Mònika: comenceu a anar llençant indirectes...o directes. a la gent que us faci ilusió que vingui li dieu que vagin a casa, estareu més còmodes (ep, deixant de banda la familia més directa, això és un altre cantar), i amb qui tingueu confiança li podeu dir que si volen venir, doncs que s'esperin uns dies, que truquin, etc.
pot semblar difícil en alguns casos, però primer sou vosaltres i a la resta que els bombin: prou emocions tindreu en aquells moments a l'hospital com per aguantar segons què (a mi se'm van ajuntar 8 adults i 4 nens, la més gran de 4 anys cridant com una boja perque tenia mal dia! si hagués pogut els hagués matat a tots!)
Lo dit: si heu de fer fora algú feu-ho, i abans de parir aneu avisant al personal, perque després no se senti ningú ofès!

[Glòria]

Hola, jo com a llevadora és un tema que treballo molt i a més en fa una mica de rabia, perquè a l'hospital em trobo un munt de gent esperant i empipant perquè volen saber com va el part i no podem dir res. No perquè no vulguem sinò perquè no hi ha res a dir fins que neixi el nen o la nena.
Com a mare és un tema pitjor perquè a mi no m'agraden les visites i menys si es fan perquè es pensa que s'han de fer.
Jo us recomanaria anar dient la vostra opinió durant l'embaràs, però també predicar amb l'exemple. Es a dir si coneixeu algú que està esperant un baby, dir que no els anireu a visitar fins que no tingui un mes o fins que ells us diguin que ja estan bé. Això ho podeu fer davant de gent que us hagin de visitar a vosaltres. També està bé que el marit reconduís les visites, que quan hi hagi moltes, les acompanyi a prendre un café o si esteu a casa, deixi caure algun comentari com que s'ha de fer el sopar, o que tu hauries de banyar-te o alguna indirecta perquè marxin. Digueu també que truquin abans d'anar. Després teniu l'opció d'agafar el telèfon o no en funció de com esteu. Si no l'agafeu no vindran, perquè o no esteu o esteu fent alguna cosa que us impedeix agafar-lo i per tant no podeu obrir la porta tampoc. (de vegades funciona amb les visites pesades) I una altra cosa a l'hospital és no avisar a la familia fins que hagi nascut. El part pot dirar moltes hores i la familia no pot fer res a l'hospital perquè a més el marit està dins amb vosaltres. Per tant si aviseu quan ja hagi nascut, podreu estar tots tres sols un temps sense incordis. En alguns hospitals com en Vilafranca, les dones estan dues hores dins de la sala de parts després del part. Per tant dóna temps de estar solets, de trucar i de que arribi tothom abans de que aneu a la habitació. Si l'hospital on el tindreu és així aprofiteu-lo. I si creieu que no és necesari parleu amb el marit, perquè potser que per a ells que no participen tant de l'embaràs sigui important estar a soles amb vosaltres dos després del part. Després de toto no deixa de ser el final d'una relació sexual i això és molt intim!!

[Eowyn]

Pues yo con el tema visitas estoy de acuerdo el ir tirando piedrecitas. En mi caso noseran piedras, seran ladrillo rellenos de ormigon, porque no suelen entender las cosas cuando las dices a buenas, todo un problema.
Cuando mi cuñada se puso de parto, ingreso en el hospital a las 12 de la noche, la llevaron al hospital mis suegros pues en aquel entonces mi cuñado no tenia coche y se quedaron alli hasta las 8 de la mañana que nacio.

Luego despues de toda la noche lo logico habria sido que hubieran subido, les hubiesen visto y se hubiesen ido a su casa, eso era lo logico, pero tanto ellos como la madre y hermano de mi cuñada y no fue asi. Se quedaron todo el santo dia en la habitacion, la madre, la suegra el suegro, el marido la cuñada, y las visitas!!! no hacia ni dos horas que habia parido!!! la chica estaba de los nervios. Cuando mi marido y yo llegamos a la habitacion y vimos el panorama, les digimos que debia descansar, y estar un ratito sola con su niño, y para que dijimos nada! madre mia casi nos comen.

Entonces, mi cuñada me confeso que estaba arta, que queria que se fuesen, que ella tenia que darle el pecho a su niño y no queria hacerlo delante de nadie, que no tenia porque sacarse el pecho delante de su suegro y darle de mamar al niño, porque encima el señor tuvo la poca delicadeza de cuando ella le estaba dando el pecho, él ir a acariciar la carita del niño. Por dios bendito! es algo muy intimo y por muy abuelo del niño que seas no te da ese derecho.

Así que cuando le tubo que dar el pecho de nuevo, como no entendian que era algo personal, tuvimos que hablar con las enfermeras para que les dijeran que tenian que salir un rato de la habitacion. El niño salio del hospital extresado, no dormia, y la madre ya ni comentarlo.

En el momento que dimos la noticia del embarazo en su casa, lo primero que dije fue, que no sabrian nada hasta el momento clave, y que a mi no me iba a pasar como mi cuñada. No pienso darle de mamar delante de nadie que no sea mi marido. No se lo han tomado bien pero es lo que hay, si les gusta bien y si no, como vulgarmente se dice "dos piedras"

jo menudo royo he soltao

[Visitant]

SI, EOWYN, JO TB VULL INTIMITAT. I EL MEU COMPANY I JO TAMPOC TENIM CAP PROBLEMA A DIR LES COSES CLARES.

UNA AMIGA TB VA ACABAR DELS NERVIS. A L'HOSPITAL TOT VAN SER VISITES I QUAN VA ARRIBAR A CASA SEVA IGUAL. NO ESTAVA SOLA NI UN MOMENT. EL TERCER DIA D'ESTAR A CASA, JANO VA PODER MES I VA TENIR UN ATAC: ES VA TANCAR AL LAVABO AMB EL NEN, I ES VA POSAR A CRIDAR QUE NO PODIA MES, QUE TOTHOM SORTIS DE CASA SEVA QUE ELLA NO PENSAVA SORTIR DEL LAVABO FINS QUE SE N'HAGUESSIN ANAT.

DESPRES LI VA FER VERGONYA, PERO ES QUE ES NORMAL ACABAR AIXI, TOT EL DIA SENTINT ELS COMETARIS DE TOTHOM

[Eowyn]

Buf, esque la gente puede llegar a ser atacante.
Piensa que en el embarazo ya dan la murga, que como estas, que como te encuentras, y cuando se acerca el momento todo el rato "nada? no sientes nada?" y eso cada dos hora por decir ya algo (eske lo vivi en primer plano con mi cuñada pobre) y yo no pienso dejar que me pase lo mismo.

Ya me decian mis suegros el otro dia qe habria que visitar la familia antes de que nazca y yo les dije que ni hablar, que me dejen trankila, es mi embarazo y mi cuerpo y no pienso ir a ver a nadie, y ya he dejado sobre aviso, que a la clinica vengan los justos, porque saben que les cierro la puerta, digamos qe he quedado escarmentada, y al nene? lo veran cuando yo piense que estamos minimamente recuperados. Nada de visitas que si los tios de mi suegro, que si los amigos del trabajo.....mira, que se esperen a navidades que mi churry tendra dos mesecitos, asi mato dos pajaros de un tiro.

Y sin embargo mis padres pobres tan prudentes, que solo tengo que mirarles para que sepan que estoy cansada. Suerte que tendre a mi mami cerca que esta sera la que lleve la batuta con las visitas.

[Eowyn]

Y luego tema intimidad, como alguien ha dicho antes (mo me acuerdo kien lo siento, yo y mi memoria pez) mi teta es mia y punto y nadie tiene porque estar ahi mirando. Es algo intimo y muy personal y no tienen porque cortarnos el royo de esta manera.

[Aqualata]

El otro dia hablando con una chica tema familia, visitas y tal, ella dice que acabó tan harta de tios, amigos de los suegros, primos, y tal que le pidió a la enfermera que por favor pusieran un cartel en la puerta que estaban prohibidas las visitas y resultó efectivo, lo único que la suegra se mosqueó y la enfermera le dijo que no era sano ni para la madre ni para el bebé tantas visitas que el niño no comía y estaba estresado......
Y en su casa hizo tres cuartos de lo mismo, solo abria la puerta a quien le habia avisado de su visita y ella queria que fuera......

[Visitant]

JO ES QUE EM PENSO QUE JA SOC UNA MICA ANTISOCIAL. SOVINT NO AGAFO EL TELEFON (MOLT SOVINT EL DESCONECTO I TOT) I A VEGADES SI PIQUEN AL TIMBRE DE BAIX NO OBRO, A NO SER QUE ESPERI ALGU CLAR.
QUAN TINGUI EL NEN CONTINUARE IGUAL, SI NO TINC GANES DE VISITES NO CONTESTO I PUNT.

[Morey]

Julieta mi marido es como tu... si pican a la puerta y él no espera a nadie, no abre... el otro dia se tiro mi madre un rato picando la pobre, pq sabia que estaba en casa pero no abria...
y con el tema hospital y visitas a casa, creo que será peor todavia... él dice que no tiene ningún apuro para echar a la gente de la habitación...
mi prima hizo lo mismo cuando tuvo a su hija, solo abria a quien le habia llamado y no abria a la gente que le tocaba mucho la moral...