IRENA (28 de gener del 2007)
IRENA (28 de gener del 2007)
Hola, fa molt temps que no entro al foro, però vaig de bòlid i no tinc massa temps. Veig que hi ha molta gent nova que no conec, però n'hi ha d'altres que si ens coneixem, i és per això que em sento en deute amb vosaltres i finalment, avui que la meva nina farà 15 dies, he trobat un forat per posar-vos la crònica del meu part.
Doncs bé, el dissabte 27 al matí vam anar a urgències perquè tenia petites pèrdues transparents que no sabia identificar que eren. Em van dir que no es tractava pas de la bossa de les aigües, que encara no estava gens dilatada i cap a casa.
Vam arribar a casa cap a les tres i vam dinar. Els meus pares eren a casa perquè s’havien quedat amb l’Arnau. La meva mare em va demanar si estava molt cansada per a poder-la pentinar i jo li vaig dir que li podia fer perfectament. Total, que li vaig passar el tiny i la vaig pentinar. Llavors em vaig assentar al sofà a veure la tele i després vam anar a fer una mica el ronso al llit amb l’Arnau. Estava cansada com sempre. Al matí havia tingut alguna molèstia com de regla però això ja feia uns dies que em passava. O sigui que en principi res per a donar importancia. Cap a les 7 de la tarda vaig notar que les molèsties eren una mica més acusades, però tampoc res per alarmar-se. Vam decidir anar a comprar alguna cosa de menjar a veure si així em passava, però just al contrari. Vam anar a veure els meus sogres i allà ja em va venir un dolors que em va fer agafar la ma del meu home i vam tornar corrents a casa on em vais estirar al llit per veure un altra cop si passava o verificar que allò anava en serio. Total que en una hora la cosa es va anar intensificant, i en el temps de menjar alguna cosa vais començar a sentir contraccions doloroses cada 10 minuts aproximadament. Vam trucar corrents als meus cunyats perquè vinguessin a buscar l’Arnau. No vaig atrevir-me a trucar a la meva mare perquè no viuen al mateix poble que jo i vaig pensar que jo no em podia esperar ni 20 minuts més. Vam marxar corrents i vam fer l’ingrés a la clínica a les 10:20 del vespre.
Estava dilatada de només 2 cms, però el dolor era molt intens i molt seguit.
De seguida em van posar un enema i em van monitoritzar. Tot seguit em van posar el suero i oxitocina (ho vais saber després). Entre tot potser vais estar una hora més amb contraccions. Només estava bé estirada del costat esquerra i agafada al pal del suero. Tothom em deia que m’havia fet molt amiga d’ell. I després la salvació, l’epidural. Jo no havia volgut preguntar com anava el procés perquè pensava que trigaria molt a dilatar i no sabia quan em posarien l’anestesia. I vais pensar que ja arribaria. Total, que més o menys cap a les 11:45 finalment pregunto i em diuen: molt bé, la dilatació ja està gairebé complerta. No m’ho podia creure, I a més, llavors ja estava tant bé amb l’anestesia posada.Doncs bé, em van fer apretar unes tres vegades per a fer baixar el cap de la nena mentra la llevadora m’apretava l’abdomen. I llavors em diu: molt bé, ara anem a parir, i jo li dic: ah, i doncs que feia fins ara? I em va explicar que era per fer baixar a la nena. Va entrar una més gent, en total hi havia dos ginecòlogues, la llevadora, l’anestesista, també dona, i una enfermera. Vaig apretar tres vegades més i la Irena ja era al món. Mentres, el meu home anava apostant amb la llevadora quina seria la data del naixement, ja que estaven a punt de tocar les 12 de la nit. Total, que la Irena va venir el món un diumenge preciós, ja que passaven 2 minuts de mitjanit. I llavors, només vaig començar a preguntar si la nena estava bé i de seguida me la van posar a sobre amb arrecadetes posades ja. Que maca, el meu home i jo plorant d’emoció. No es pot explicar amb paraules. Les que heu sigue mares ja sabeu el què vull dir i les que ho sereu només su puc dir que no hi ha cap moment a la vida que sigui tant màgic com aquest.
Doncs de seguida em van pujar a l’habitació, es van endur la nena per a la visita amb el pediatra, netejar-la i vestir-la i llavors me la van portar. Aquella nit no vais dormir, tot i que la nena si, però jo no tenia son. Estava completament desvetllada. Igual que em va passar quan va néixer l’Arnau.
Doncs bé, així es com va anar tot el procés. Jo de seguida després de parir ja em sentia recuperada, i de veritat us dic que hagués tornat a casa reseguida. Diuen que la recuperació amb anestesia és més lenta. Doncs jo he tingut un part amb epidural i un altre sense i us asseguro que aquesta vegada, a part d’estalviar-te el dolor, la recuperació ha estatmolt i molt més ràpida. El més important però és que la nostra nineta està bé. Nosaltres la trobem guapísima. I és molt bona. Però es clar, l’amor de mare és incondicional oi?
Els últims dies jo tenia por de no sentir el mateix que amb l’Arnau. Amb ell era el primer, i ens coneixem i ens enstiment tant ja, que no sabia si l’arribada d’un altre fill podria significar el mateix. Us asseguro que encara que es tinguessin 50 fills, la intensitat d’estimació, d’emoció i d’ilusió és la mateixa. Cada vegada es com si fos la primera.
I l’Arnau també se l’estima molt. La primera vegada que la va veure es va emocionar. Pobret, només te 4 anys i no podia entendre el què li passava. Li vaig preguntar perquè plorava i em deia que no ho sabia, que li venia sol. I tots ploravem. Vam voler que la primera trobada amb la seva germanet fos només amb nosaltres. Després ja vam deixar entrar als avis. El mateix dia a la nit, també es va posar a plorar d’emoció amb la meva mare, i li va demanar que volia anar a comprar-me una flor per portar-me el dia següent perquè em trobava molt a faltar. I així ho van fer.
Bé noies, us vaig dir que su posaria una crònica curta però han anat sortint les paraules i finalment tindreu feina a llegir.
També us poso una foto de la Irena.
Doncs bé, el dissabte 27 al matí vam anar a urgències perquè tenia petites pèrdues transparents que no sabia identificar que eren. Em van dir que no es tractava pas de la bossa de les aigües, que encara no estava gens dilatada i cap a casa.
Vam arribar a casa cap a les tres i vam dinar. Els meus pares eren a casa perquè s’havien quedat amb l’Arnau. La meva mare em va demanar si estava molt cansada per a poder-la pentinar i jo li vaig dir que li podia fer perfectament. Total, que li vaig passar el tiny i la vaig pentinar. Llavors em vaig assentar al sofà a veure la tele i després vam anar a fer una mica el ronso al llit amb l’Arnau. Estava cansada com sempre. Al matí havia tingut alguna molèstia com de regla però això ja feia uns dies que em passava. O sigui que en principi res per a donar importancia. Cap a les 7 de la tarda vaig notar que les molèsties eren una mica més acusades, però tampoc res per alarmar-se. Vam decidir anar a comprar alguna cosa de menjar a veure si així em passava, però just al contrari. Vam anar a veure els meus sogres i allà ja em va venir un dolors que em va fer agafar la ma del meu home i vam tornar corrents a casa on em vais estirar al llit per veure un altra cop si passava o verificar que allò anava en serio. Total que en una hora la cosa es va anar intensificant, i en el temps de menjar alguna cosa vais començar a sentir contraccions doloroses cada 10 minuts aproximadament. Vam trucar corrents als meus cunyats perquè vinguessin a buscar l’Arnau. No vaig atrevir-me a trucar a la meva mare perquè no viuen al mateix poble que jo i vaig pensar que jo no em podia esperar ni 20 minuts més. Vam marxar corrents i vam fer l’ingrés a la clínica a les 10:20 del vespre.
Estava dilatada de només 2 cms, però el dolor era molt intens i molt seguit.
De seguida em van posar un enema i em van monitoritzar. Tot seguit em van posar el suero i oxitocina (ho vais saber després). Entre tot potser vais estar una hora més amb contraccions. Només estava bé estirada del costat esquerra i agafada al pal del suero. Tothom em deia que m’havia fet molt amiga d’ell. I després la salvació, l’epidural. Jo no havia volgut preguntar com anava el procés perquè pensava que trigaria molt a dilatar i no sabia quan em posarien l’anestesia. I vais pensar que ja arribaria. Total, que més o menys cap a les 11:45 finalment pregunto i em diuen: molt bé, la dilatació ja està gairebé complerta. No m’ho podia creure, I a més, llavors ja estava tant bé amb l’anestesia posada.Doncs bé, em van fer apretar unes tres vegades per a fer baixar el cap de la nena mentra la llevadora m’apretava l’abdomen. I llavors em diu: molt bé, ara anem a parir, i jo li dic: ah, i doncs que feia fins ara? I em va explicar que era per fer baixar a la nena. Va entrar una més gent, en total hi havia dos ginecòlogues, la llevadora, l’anestesista, també dona, i una enfermera. Vaig apretar tres vegades més i la Irena ja era al món. Mentres, el meu home anava apostant amb la llevadora quina seria la data del naixement, ja que estaven a punt de tocar les 12 de la nit. Total, que la Irena va venir el món un diumenge preciós, ja que passaven 2 minuts de mitjanit. I llavors, només vaig començar a preguntar si la nena estava bé i de seguida me la van posar a sobre amb arrecadetes posades ja. Que maca, el meu home i jo plorant d’emoció. No es pot explicar amb paraules. Les que heu sigue mares ja sabeu el què vull dir i les que ho sereu només su puc dir que no hi ha cap moment a la vida que sigui tant màgic com aquest.
Doncs de seguida em van pujar a l’habitació, es van endur la nena per a la visita amb el pediatra, netejar-la i vestir-la i llavors me la van portar. Aquella nit no vais dormir, tot i que la nena si, però jo no tenia son. Estava completament desvetllada. Igual que em va passar quan va néixer l’Arnau.
Doncs bé, així es com va anar tot el procés. Jo de seguida després de parir ja em sentia recuperada, i de veritat us dic que hagués tornat a casa reseguida. Diuen que la recuperació amb anestesia és més lenta. Doncs jo he tingut un part amb epidural i un altre sense i us asseguro que aquesta vegada, a part d’estalviar-te el dolor, la recuperació ha estatmolt i molt més ràpida. El més important però és que la nostra nineta està bé. Nosaltres la trobem guapísima. I és molt bona. Però es clar, l’amor de mare és incondicional oi?
Els últims dies jo tenia por de no sentir el mateix que amb l’Arnau. Amb ell era el primer, i ens coneixem i ens enstiment tant ja, que no sabia si l’arribada d’un altre fill podria significar el mateix. Us asseguro que encara que es tinguessin 50 fills, la intensitat d’estimació, d’emoció i d’ilusió és la mateixa. Cada vegada es com si fos la primera.
I l’Arnau també se l’estima molt. La primera vegada que la va veure es va emocionar. Pobret, només te 4 anys i no podia entendre el què li passava. Li vaig preguntar perquè plorava i em deia que no ho sabia, que li venia sol. I tots ploravem. Vam voler que la primera trobada amb la seva germanet fos només amb nosaltres. Després ja vam deixar entrar als avis. El mateix dia a la nit, també es va posar a plorar d’emoció amb la meva mare, i li va demanar que volia anar a comprar-me una flor per portar-me el dia següent perquè em trobava molt a faltar. I així ho van fer.
Bé noies, us vaig dir que su posaria una crònica curta però han anat sortint les paraules i finalment tindreu feina a llegir.
També us poso una foto de la Irena.
-
VisitantVi
LA IRENA ÉS PRECIOSA!!!! MOLTES FELICITATS!!!
I L'ARNAU... QUINA COSA MÉS DOLÇA DE NEN, FÉS-LI MOOLTS PETONS DE PART NOSTRA.
I L'ARNAU... QUINA COSA MÉS DOLÇA DE NEN, FÉS-LI MOOLTS PETONS DE PART NOSTRA.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Moltes felicitats tutuaia!!!!!!!!!!! :-D 
Tal com expliques el part sembla que hagi sigut bufar i fer ampolles!!!!!!!! O al veure la teva preciositat de nena se t'han oblidat tots els mals? M'has fet venir ganes de saber què sentiré quan vegi l'Adrià.
ës molt maca l'Irena, porta un pijamet preciós. ës grandeta no?
Tal com expliques el part sembla que hagi sigut bufar i fer ampolles!!!!!!!! O al veure la teva preciositat de nena se t'han oblidat tots els mals? M'has fet venir ganes de saber què sentiré quan vegi l'Adrià.
ës molt maca l'Irena, porta un pijamet preciós. ës grandeta no?
Enhorabona Tutuaia, per la preciositat de l'Irena!!!!!!!
Em sembla que hem sigut unes quantes que ens hem emocionat llegint el relat del part....... M'han vingut unes ganes inmenses de que ja sigui el dia del meu!!!!!!!!
Me n'alegro molt que tot hagi anat tan bè....
Un petò per tota la família........
Em sembla que hem sigut unes quantes que ens hem emocionat llegint el relat del part....... M'han vingut unes ganes inmenses de que ja sigui el dia del meu!!!!!!!!
Me n'alegro molt que tot hagi anat tan bè....
Un petò per tota la família........
Felicidades Tutuania!!!! que preciosidad de niña...
me he puesto a llorar como una tonta cuando he leidola reacción que tuvo Arnau... dales muchos besitos a los dos...
me he puesto a llorar como una tonta cuando he leidola reacción que tuvo Arnau... dales muchos besitos a los dos...
<img src="http://lilypie.com/pic/070520/R996.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/RU15p2.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80">
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |