PERDRE EL MON DE VISTA

[Visitant]

Les que ja sou mares heu perdut el món de vista un cop heu tingut els vostres bebés?
Se us "ha pujat la fama al cap" o heu continuat preocupant-vos per la resta del mon gairebé de la mateixa manera que abans?

ja veig que la majoria si, perque entreu al fòrum i us comuniqueu però us ha costat? algú us ha dit que només parleu dels vostres fills i que els problemes dels altres ja no us preocupen???

[culdolla]

ups... no m'ho ha dit ningú... i espero que no m'ho hagi de dir ningú!!!!
jo intento fer el mateix de sempre, però és complicat... d'entrada no tinc la mateixa energia... em desperto tard perque em llevo mil cops a la nit i no dormo seguit... a més, quan decideixo sortir de casa en Jan sempre reclama la teta, sembla que ho sàpiga que vull anar a donar un volt...
i clar, quedar amb els amics, molt bé, però entre presa i presa... i això em limita molt...
hauré de buscar una samarreta d'aquestes que et permeten donar el pit sense ensenyar-lo a tothom!! així tindré més llibertat!! algú sap on en venen??

[Visitant]

mamisetta.com

aquestes samarretes es diuen així. Hi ha més pagines on les vénen. Però són caríssimes.

[pigada74]

Bruna, la meva experiència ha estat molt bona, el Pol es un nen molt bó des del moment que va neixer, ha estat i encara és molt tranquil. També depèn de com t'ho prenguis tu, jo, la veritat, he optat per prendre'm-ho tot molt bé!!! no he deixat que res ni ningú ens atabali i hem fet sempre tots 3 el que ens ha rotat, i dic els 3 perquè la parella és molt important, en tot moment, però més al principi!!!
Jo vaig parir un dissabte de matinada, bé, que ja era diumenge, dimarts cap casa i dimecres ja varem sortir, només a rentar el cotxe, però dijous ja varem anar al súper a comprar!!!!
I al cap d'una setmana ja varem anar a sopar amb els meus sogres a Granollers... i d'ençà fins ara no hem parat. Hem portat al Pol a tota arreu on anem, i fa vida "social" amb nosaltres, ens agrada presentar-lo a tothom i que conegui tots els amics i amigues que tenim i participar en el que fem, i també quedar-nos a casa tranquis, no et pensis, eh!!!!
I espero, com diu la Txelleta, que no ens hagin de dir que ens hem oblidat del món!!!!!!

[nuna]

Bruna...a que ve aquesta preocupacio????

Mira, jo no se si he perdut el mon de vista, pero es evident que ara, la meva vida, es en un 80% (o mes) Aina. Pero es que visc a 1000km del meu entorn "natural" i a no se quants, pero una hora de cotxe minim, de la familia del meu marit i dels seus amics.....aixi que tot el que faig es Aina i Aina...tret de les estones que estic amb son pare, a internet, algunes "amistats" que he fet al poble...

Pero crec que es normal que al principi, es perdi una mica el mon de vista, sobretot si li dones pit i vas com una zombi tot el dia...."deixes d'estar a la societat" per estar al 100% al "servei" del teu fill...pero es que jo crec que es aixi com ha de ser !!!! Poc a poc es va posant distancia i et vas reinserint "a la vida" social, pero ja mai (per sort, no? be que ho hem buscat) es el mateix: la teva vida s'enriqueix amb l'arribada d'un nou esser i ja mai mes es el que era !!!

...be, no se si era aixo el que t'interessava.... vaig a dormir la siesta amb l'aina !!!

[Anni]

No et vull desanimar Pigada, i a lo millor no serà el teu cas però jo crec que és mes facil fer vida social quan es bb i a mida que va creixent costa mes... al principi els bb nomes dormen i menjen (be tb ploren...)i a mida que van creixent necessiten seguir uns horaris, ja no s'adormen a qualsevol lloc i això fa que mica en mica la teva vida "social" se'n ressenteixi, fins que penso que arriba un punt que s'ha d'aprendre a deixar el nen/a (que costa molt..) amb una cangur/familiar i sortir una mica pq si no.......

[Mafalda]

Hola!
Estic d'acord amb l'Anni.
El Ramon té ara 19 mesos i mig i anar a sopar fora és una bogeria.
Al principi molt bé, el podiem portar a tot arreu, però ara que corre com una gallina sense cap, ho toca tot, no es distreu amb res ... és una mica complicat....
Vam anar a sopar a casa d'uns amics ara farà uns 3 mesos més o menys i vam decidir que mai més, que fins que no fós una mica més gran i es pogués distreure amb alguna cosa, la nostra vida social seria una mica més limitada. Com a contrapartida, també m'han dit que cap als 2 anys i mig o 3 anys ja es queden més quiets (ja us ho diré).

De lo de perdre el cap, jo si, ho reconec i encara ara segons com m'haig de controlar... intento pensar que les coses del meu nen segurament l'interessen més a les iaies i tietes que a la resta de la gent i intento parlar-ho amb elles més que amb companys de feina, però costa....

[Visitant]

Bruna...a que ve aquesta preocupacio????

no sé... em sento una mica egoísta... La meva millor amiga ha tingut un nen i jo m'he passat tot l'embaràs d'ella trucant-la i preocupant-me de com estaba de com es trobava, del que necessitava, anant a veure-la...
Ara jo també estic embarassada i el centre absolut d'atenció continua sent ella i el seu fill... i no és que em molesti però he tingut diversos ensurts i hi ha dies que no em trobo bé del tot i mai m'escolta quan li parlo de mi... si no la truco jo no truca ella i quan parlem em diu "tu que tal" només per compliment... si li dic que malament no torna a trucar pas l'endemà per veure com segueixo però em contesta que el seu nen fa tres mesos o que li ha donat la primera papilla de fruites o...
no sé... ja us dic no sé si és que sóc una egoista o que però sento que només pensa en ella i en el seu nen... no em truca mai i em diu que em ve a veure, al contrari un dia em va dir que ella entenia que jo no hi anés més perque estic embarassada...
óstres però sempre hi he d'anar jo???

[nuna]

Bruna, t'entenc perfectament...;i, a mes, embarassada !!! A mi em va passar amb una amiga meva, tot girava entorn d'ella i jo sentia que jo no comptava....poc a poc, em vaig anar distanciant d'ella, pero tambe n'hi vaig parlar, no directament aixi, pero si dient-li que necessitava trobar "el meu espai"...

i ara, despres de molt de temps, la nostra relacio es molt diferent, no es tant propera com abans, pero, d'alguna manera, se que podem comptar l'una amb l'altra, no pel dia a dia, pero si que hi continua havent molta confiança.

aixi que, jo t'entenc! No ets egoista....trobes a faltar que et mimi, que s'interesi per tu, que sigui ella la que fa el primer pas de tant en tant...


Mira de parlar-li, buscant les paraules que no siguin "retrets", m'entens?

Anims !!!

[Mònika]

AI BRUNA, COM ENS CANVIA LA VIDA!!! NOSALTRES NO EREM DE SORTIR MOLT, PERÒ ARA MENYS! I ARA ENCARA, PERÒ FINS ALS 5 MESOS CADA VIATGE EN COTXE ERA UNA TORTURA, NOMÉS DE PENSAR EN ANAR DE VISITA EM POSAVA DE MALA LLUNA!!!
DE TOTA MANERA A VEGADES EM SENTO UNA MICA TORTURADORA, PERQUE PER SORTIR NOSALTRES NO POSEM AL NEN A FER LA MIGDIADA, S'ADORM AL COTXE, QUAN EL TREUS ES DESPERTA ESPANTAT... ARRIBA A UN LLOC PLE DE GENT QUE LI PARLA A CRITS... I ENCARA PRETENEM QUE SIGUI ENCANTADOR I LI FACI A TOTHOM LA RIALLA!!!
EM DIUEN QUE L'HAIG DE TREURE MÉS, PERÒ JO PENSO QUE EL QUE HAURIA DE FER ÉS RESPECTAR EL SEU RITME, I ESTIC TIPA DE QUE EM POSIN EXEMPLES DELS COSINS O DELS VEÏNS, CADA NEN ÉS DIFERENT, I QUI EL SENT PLORAR PERQUE ESTÀ NERVIÓS SÓC JO!!! REALMENT ESTIC CONVENÇUDA DE QUE LA PRIORITAT HAN DE SER ELLS I SI ENS HEM DE SACRIFICAR I VEURE POC ALS AMICS DURANT UNS MESOS O UNS ANYS, DONCS ÉS EL QUE TOCA.
I ÉS VERITAT QUE ENS TORNEM MONOTEMÀTIQUES , ENCARA QUE NO HO VULGUEM ENS OCUPEN LA MENT LES 24 HORES DEL DIA!!!

EM SAP GREU AIXÓ DE LA TEVA AMIGA, PERÒ JA VEURÀS QUAN TINGUIS LA CLOE COM TU MATEIXA TAMPOC ESTARÀS TANT PENDENT D'ELLA I EL SEU NEN, I NO VOL DIR QUE NO ELS ESTIMIS O NO ET PREOCUPIS, ÉS QUE TINDRÀS UNA FEINA DE 24 HORES QUE T'ABSORVIRÀ!!!

[Sibil·la]

Bruna, cada persona és diferent, i n'hi ha que sempre han de ser el centre d'atenció. Ja ho sé, fa mal, quan tu estàs igual però sembla que no és tant important.

En quant a lo de perdre el món de vista... nor! Almenys jo no. El meu home i jo som més que sociables (de vegades massa i tot perquè volem quedar amb tanta gent que coneixem de tants cercles, que no tenim dies! fa ràbia haver d'anar amb agenda per quedar amb gent! però clar, també depèn de la feina, les competicions, ... jajaja... sembla que anem estressats, eh? no, ens agrada).
Des que tenim la Joana, evidentment, s'ha acabat anar a sopar amb la colla, anar a passar el cap de setmana a la muntanya, anar al cine, etc...
Vaja, tampoc és l'infern. Ha sigut així el primer mig any, bàsicament perquè jo he donat el pit i no he volgut donar biberó (només un o dos cops de la meva llet però és que em costava molt treure'm llet, i total, no em venia d'aquí ni em sentia malament per quedar-me a casa). El que se'ns va acabar va ser sortir de nit, però de dia, no!
En néixer a l'estiu, sortia (i jo encara surto) cada dia a passejar. A la tarda quedava un o dos cops per setmana amb la meu amiga que tbe te un nen de 7 mesos, i als vespres forces vegades vam anar a sopar amb amics en terrasses. La nena dormia on i quan volia.
A partir del 3r mes o més cap el 4rt ja va començar a agafar un rutina, i si a l'hora d'anar a dormir a la nit no érem a casa, ja es posava nerviosa.
I ara encara menys. Quan toca dormir, ha de ser calma i a l'hora. Si es passa, llavors s'eixalia i va passada de voltes. Així que no sortim amb ella de nits.
Per contra, ara, ja es fa amb els altres i ja poden venir els avis a fer de cangurs. Així que ja podrem anar a sopar algun dia o al cine. Encara no hem decidit. Amb les amigues, ja hem establert un sopar i "juerga" al mes, només noies.

HEm de vigilar amb el monotematisme. Jo crec que per això aquest fòrum va tant bé. Ja ho vaig dir en el seu moment sobre el de núvies. Et desafogues i t'empapes del tema aquí, i llavors, a les amigues i al company, els deixes descansar, jajaja.
Quan ens trobem amb les amigues (som dues casades i mames, i dues solteres i sin compromiso), mirem de no parlar només de nens. Sí que en parlem, i tant, pq a les altres també els interessa, però només una mica. I va molt bé, pq així desconectem i cuidem la nostra vessant de dona i no només la de mare.
Cal dir que quedem els dissabtes per fer el cafè, i quedem amb els nens i no passa res.

Però clar, ser pares, et canvia el ritme de vida. I com diu la Mònika, primer és el fill. Per un dia que vagin alterats, com p.e.x per Nadal, no passa res, però el que paga la nit d'infern perquè estan exaltats som els pares i no els avis i els amics, que de vegades no entenen que hagis de marxar del bar o de ca'ls avis a les 3/4 de 7 per anar a banyar la nena, donar-li el sopar i que vagi a dormir.
Sortir i veure gent diferent els va bé però dintre del seu horari. Pots fer una excepció però... ja veuràs com passes la nit, jeje.
Ah! I espera, pq et diuen: però deixa el nen amb els avis i vine. Clar, podem sortir de marxa així, però... i l'endemà? Com estarem amb el nen que demana jugar, que estiguis per ell, etc... si quasi no has dormit i estàs feta pols? ahahahahah

Resumint, pq vull dir molt i em lio i ho barrejo i ja no sé què he dit ni si ho he explicat bé.

Que els altres ho han d'entendre (i ja veuràs com els que ara potser es queixen de que sou uns muermos, quan tinguin fills seran els primers de desapareixer) (és com quan comences a sortir amb algú).

Crec que lo ideal és trobar un equilibri.
Parlar amb gent que està com tu: amigues que estan prenyis, mares, etc... i no atabalar als que no estan com tu.
Sortir. Sortir per tu i pel bebè. Tu t'aireges i al bebè li va bé. Sortir amb la teu parella, anar a ca'ls avis, quedar amb amics que tinguin bebès (és lo millor pq entenen els teus nous horaris) i amb amics que no en tinguin (però en comptes de quedar per sopar a les 10, quedar per dinar o per fer un cafè a la tarda, o el vermut del diumenge).
Aprofita els primers mesos, sobretot si li dónes el pit. Podràs anar a per tot i força tard (a no ser que surti ploraner, clar). Siguis o siguis li podràs donar el pit, i ell dormirà al cotxet, o estarà en braços.
A mesura que creixi és més complicat, però quan hagis copçat el ritme (jo, a partir dels 6 mesos) aprens a organitzar-te. Ara surto igual i m'enduc el dinar ja preparat, o fruita en potito. Ara, al vespre, a casa a banyar-sopar-dormir (això quasi és el més important).
I quan ja camini, el que diu l'Anni, llavors durant un temps també hauràs de buscar el lloc adequat pq llavors no paren i pot ser un mal de cap per tu i pels altres.

i haig de marxar pitant a la joanaaaaaaaaaaaaaaaa
a10a10a10

[Visitant]

si suposo que és això... que l'absorveix...
però, no sé, fa certa ràbia pensar que jo sempre intento fer-li costat en tot i que jo quan tinc un problema m'el menjo sola...

a més s'hi barregen altres coses, els seus problemes de parella i jo em poso malalta de veure com ho "gestiona" i com es deixa pendre el pél... i després jo a córrer perque ella no està bé, quan has vist 500 vegades com acabarà el tema...
en fi, espero que vinguin temps millors...

també li pot fer ràbia a ella no tindre l'exclusiva, suposo. Que ella es queda embarassada i jo sis mesos després també... però amb la il.lusió que em feia que tinguéssim fills alhora... i ara sembla un impediment.

[marchita]

Bueno pues yo puedo decir que Si...La vida te cambia un poco, es normal pasas de ser tu sola (con tu marido) a ser tres y el tercero en discordia es un bebe q te necesita a todas horas. Es cierto q yo podia hacer muchas cosas con Alex ya q ha sido un bebe (hablo del primer año) comodisimo ya q dormia en todos sitios y a todas horas. Yo desde el primer dia (nacio en Octubre) pasaba de quedarme en casa pq sino se me caia encima y estaba todo el dia en la calle, tuve suerte pq ese invierno no llovio mucho asi q metia al niño en el capazo y a pasear. Despues del año es mas "coñazo" aunq creas q no.....es mas divertido pq el bebe interacciona muchisimo mas pero empiezan a andar y se acabo la buena vida, no paras arriba y abajo controlando todo lo q hace y todo lo q tocan, sigo diciendo q yo con Alex tuve muchisima suerte pq nunca me cojio nada, nunca se llevo nada a la boca y ha sido un niño muy responsable desde bebe. Es ahora para mi la epoca mas dura ya q Alex tiene un caracter super fuerte y luchamos mucho él pq quiere hacer su santa voluntad y yo pq quiero educarle
En Cuanto a mis amigas sigo teniendo el mismo contacto y nos vemos mucho es algo q me encanta y siempre he dado muchisima importancia a la amistad, me veo con todas en cuanto puedo, salgo a cenar, a veces se queda mi marido con el niño y yo salgo con ellas y otras vamos los tres......o ahora q Alex va a la guarderia quedamos para desayunar.....La verdad es q es inevitable q te cambie la vida y desde luego a mi me la cambio al 100% pero es que yo pase de ser una "loca peligrosa", era una pasada salia todos los fines de semana de marcha hasta las tantas......a ser una madraza....a veces aun flipo de lo q he sentado la cabeza

[Visitant]

L'IMPORTANT ÉS TROBAR UN EQUILIBRI. EL MEU HA DE NEIXER A L'AGOST I NO CREC QUE EM QUEDI GAIRE PER CASA, NORMALMENT NO M'HI QUEDO MAI NI UN DIA SENCER. ANIRE CADA DIA A CASA DELS EUS PARES QUE TENEN JARDI I PISCINA. I DESPRES AMB ALGUNA AMIGA. O AMB LA MEVA CUNYADA QUE TE ELS BESSONS.
DE LES MEVES AMIGUES MES PROPERES NO N'HI HA CAP QUE TINGUI FILLS, PERO SINCERAMENT NO VEIG QUE ELLES FACIN MES COSES QUE JO. ARA AMB EL PETITO CANVIARA CLAR, PERO NO PENSO RENUNCIAR A TOT. CADA ANY FAIG UN PARELL DE VIATGETS DE 4 O 5 DIES AMB DUES AMIGUES SOLTERES I EM VA DE CONYA. I DESPRES ALGUN VIATGET FAMILIAR. DEIXO LA NENA AMB EL MEU COMPANY I JA ESTA. ELL NO ES QUEIXA MAI, LI AGRADA ESTAR A CASA. ARA AMB EL PEQUE COM QUE LI DONARA PIT HAURE D'ESTAR 100% DISPONIBLE PERO DESPRES PENSO CONTINUAR AMB LES MEVES SORTIDES

[musica]

Bruna, escric molt poc en el forum pero hi entro a fer el xafarder, per quan arribi el moment de quedar-me embarassada! que serà d'aquí mooooolt de temps (espero!), però m'agrada estar informada i aquest forum és genial per això! hi ha coses que no surten als llibres ni a les revistes! jajaja

Anem al gra: quan he llegit els teus sentiments he al·lucinat. Semblava que estigués llegint la meva situació amb una amiga meva. La meva amiga ja fa temps que va tenir la nena. 2 anys i pico. "Som" amigues (encara??) des que teníem 11 anys, i quan es va casar ja vaig notar un canvi en la nostra amistat. Tot era el seu marit. Jo no tenia novio i ella sempre "m'alliçonava" dient-me que quan jo tingués parella entendria el perquè no quedàvem més sovint. Fa 6 anys que tinc el meu guapete i ens casarem aquest any, i segueixo sense entendre el perquè de deixar de quedar amb ella.
Ells també han passat fases de crisi, i jo SEMPRE he estat al seu costat. He deixat de fer moltes coses per estar al seu costat i això ella ni tan sols s'ho imagina. Enmig d'una d'aquestes crisis es va quedar embarassada quan després d'intentar-ho durant 2 anys ja pensaven que no podien tenir fills.... (Que serveixi d'ànim per les que ho intenteu!!!) I des que es va quedar embarassada, TOT gira entorn de la nena. La nena té 2 anys i només l'he vista unes 3 vegades! He trucat milers de vegades. Li vaig oferir anar-la a ajudar a casa seva a netejar mentre estava embarassada i no es trobava bé, li he ofert el món i sempre he rebut una excusa de resposta. Qualsevol dia que la trucava per quedar sempre em deia que anava de bòlit amb la nena, que la nena això, que la nena allò. L'únic tema que existia. He estat molts anys així, però ja he tocat fons. Li he dit en alguna ocasió que si necessita alguna cosa ja sap que pot comptar amb mi. Ja no la truco mai i per tant hem perdut el fil. Si no la truco jo, no hi ha relació. Doncs molt bé. Jo em donc per vençuda. Li dono aire perque pugui respirar i si mai vol quedar i explicar-me els seus problemes hi seré. Mentrestant, quan ens trobem de casualitat em limito a desitjar-li el millor, i ella es limita a parlar-me de lo estressada que va darrera de la nena. He passat moments dolents durant els quals tampoc m'ha preguntat com em trobava, bé sí, de passada. Li contestava, i en comptes de seguir la conversa em preguntava sobre una altra cosa....

Mira, el temps ho posa tot i a tothom al seu lloc. Jo crec que la meva amiga és una persona que s'ha de dedicar obsessivament a alguna cosa per estar viva. Em sap greu per ella, perquè així no serà mai feliç. Però jo he parlat amb ella, li he donat consell, li he ofert ajuda. Son persones que no accepten ajuda perquè ningú ho farà tan bé com elles. I si a més, tenen algun problema amb la parella, doncs encara es tanquen més en el fill o filla.
I si proves de no trucar-la durant un temps? segur que quan us trobeu dirà: ui, quant de temps sense parlar!!! (doncs trucaaaaa!!!!!!!!!!!) en fi, Bruna, que sàpigues que t'entenc perfectament. A mí, aquesta situAció amb ella em trenca el cor, perquè he compartit moltes coses amb ella i quan vaig saber que estava embarssada vaig plorar amb ella d'emoció, i volia veure créixer la nena, però la vida és així, i ella ha triat això. Només s'ajunten amb parelles que siguin papes i mames perque puguin entendre-la. I com amiga, li he dit el que sento i ja no puc fer-hi res més. La seva resposta sempre és la mateixa:
Ja ho entendràs quan tinguis parella
Ja ho entendràs quan estiguis casada
Ja ho entendràs quan tinguis un fill

Però la vida dóna moltes voltes, i potser algun dia la situació és totalment diferent. Quin rollo que he deixat anar! això de l'anonimat del forum és fantàstic! m'he desfogat!!!
Per cert, FELICITATS PEL TEU EMBARÀS!!!!

[Anni]

musica estic d'acord amb tu que hi ha molta gent que viu obsessionada i que no es deixen ajudar pq creuen que ningu farà les coses tan be com elles però hi ha moltes coses que no s'entenen fins que no et passen. No se si tu tens fills però es ben veritat que la feinada que donen no s'enten fins que en tens un, per molt que t'ho expliquin!!!!!
Jo, intento no estar desconnectada dels meus amics i intento no parlar sempre de l'Oriol i interessar-me pels seus problemes o preocupacions però reconec que no disposo del mateix temps que abans i que moltes vegades el meu fill passa per davant de tot i tothom.
Bruna, no t'ho prenguis malament, ja veuràs que quan neixi la teva nena tornareu a tenir més coses en comú amb la teva amiga i això us tornarà a unir. PACIÈNCIA!!!!!

[Visitant]

ANNI ES VERITAT QUE LA VIDA AMB UN FILL CANVIA.
PERO HI HA AMIGUES QUE QUAN TENEN NOVIO JA NO ELS VEUS EL PÈLI QUAN TALLEN TORNEN. I NO SE JO TINC UNA FILLA I CONTINUO TINGUENT VIDA A PART DEL MEU HOME I LA MEVA FILLA. TINC AMIGUES SENSE FILLS I TOT EL DIA ATABALADES AMB ELS SEUS HOMES I PENSO QUE NO SE COM S'HO FARAN QUAN TINGUIN FILLS.
POTSER ES QUE JO HE VISCUT SOLA AMB LA MEVA FILLA I ESTIC ACOSTUMADA A SER MOLT INDEPENDENT

[Sandreta]

Pero realment aixo depen dels amics que tens!

Nosaltres en tenim uns que estan solters i fan la seva vida i nosaltres la nostra, podem estar temps sense parlar ni veure'ns, pero ens trukem un dia i com si ho haguessim fet el dia anterior! kedem per sopar com si ens haguessim fet la setmana anterior i tan normal! Ells entenen que kuan vius en parella vas d'un altre pal, mes trankil i sossegat (tot i que tbe sortim, ehh no us penseu!! pero no tan sovint com kuan no viviem junts) i noslatres enten que ells porten un altre ritme!

Ara amb l'embarás sempre em pregunten i fins i tot a vegades em "molesta" pq tbe m'agrada escoltar les seves batelletes pero weno entenc que els fa ilu i que es una cosa nova i ho accepto!!

Tambe he de dir que amb uns altres vem partir peres pq aixo no ho entenien...!!

[Visitant]

Si que és cert Musica que les nostres situacions s'assemblen...

Pel que em dieu de la meva amiga, jo entenc que tenir un nen li ocupa moltes hores... si no li demano res de l'altre món!!! només que em truqui, que quan la truco jo m'escolti, que es preocupi quan li dic que tinc contracions cada cinc minuts i he d'anar a urgències...
que la que s'emporta el seu fill de casa quan ella vol fer fora el marit sóc jo!!!!! i quan després perdona al marit també sóc jo qui la felicita i la reconforta... i li torna a portar el nen altre cop a casa fent de taxista independentment del que estigués fent en aquell moment...
i la que escolta com ha fet les paus amb una amiga amb qui va deixar de parlar-se fa dos anys també sóc jo. I quan no para d'explicar-me la vida i miracles de la paia aquesta també soc jo, fins i tot em diu que l'ha anat a veure. A mi no em ve a veure mai. O m'explica la vida i miracles d'altres amics amb els que ha parlat o quedat... i penses la confiança fa fàstic... sap que sempre em tindrà aquí...
Sóc jo la que sempre agafa el cotxe i la va a veure a ella a la seva feina o a casa seva i la que la truca i escolta "ara no puc parlar ja et trucaré" i mai rep una trucada de tornada...
que li he fet les mudançes, la he ajudat en coses que ni us imagineu, l'he tret de siutacions que millor no recordar... però ella soleta torna a embolicar-se!

No sé... segur que és molt dur tenir un fill i segur que tenir problemes personals és complicat. Però hi ha vegades que els problemes s'els busca una mateixa...
Estic una mica decepcionada, em costa trobar excuses per justificar-la. fa molts anys que ho faig.
La volia fer padrina de la meva filla però em penso que triaré algu altre. la meva germana suposo. No com a càstic. Simplement vull algú que tingui il.lusió, que vingui a veure la nena i que s'en pugui fer càrrec si necessito ajuda. i ella sempre està massa ocupada amb els seus problemes o amb els dels altres... però la que la recull quan cau sempre sóc jo.
no sé... estic molt dolguda, la veritat.

[Visitant]

BRUNA ES NORMAL QUE ESTIGUIS DOLGUDA,
A MI EM VA PASSAR UNA MICA AMB UNA AMIGA, QUE DE COP UN DIA JA NO PODIA QUEDAR MAI. M'HO VAIG PASSAR MOLT MALAMENT. FINS QUE UN DIA VAIG DECIDIR QUE PASSAVA D'ELLA, BE NO PASSAVA SI EM NECESSITAVA ALLA ESTAVA PERO JO EM VAIG MENTALITZAR QUE NO PODIA COMPTAR AMB ELLA, QUE NO EREM AMIGUES. VAIG PLORAR MOLT. DESPRES ENS VAN TORNAR A TROBAR I LA NOSTRA RELACIO VA MILLORAR MOLT. ARA ELLA VIU A AUSTRIA I CLAR NO ENS PODEM VEURE GAIRE PERO DE FET HE VIST QUE SEMPRE HEM SIGUT AMIGUES, QUAN ENS VEIEM SEMPRE ENS COM SI ENS HAGUESSIM VIST EL DIA ABANS.