Responsabilitzar-nos del nostres parts
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Responsabilitzar-nos del nostres parts
Hola:
Us vull proposar un tema. Sé que és complicat d'explicar i més tenint a la Paula a sobre. Veureu, en un altre fòrum s'està fent una lectura comentada d'un llibre de la Laura Gutman. No sé si algunes la coneixeu. El cas és que en el capítol del part han sorgit comentaris sobre els parts de cadascuna i el demanar com volem parir al personal dels hospitals. Lògicament, la gent que ha parit i no l'ha anat com esperava s'ha sentit una mica "estafada" perquè algú de l'hospital ha tirat pel terra les seves perspectives de part. Jo crec que no sempre és així i de fet de 10 dones que vinguin de part a l'hospital només en trobaré una que vol un part natural. No estic ni a favor ni en contra dels parts naturals, sinó de respectar el que la mare demana en el moment del part. I si demana una anestesia és possible que després se li hagi d'administrar occitocina per a provocar contraccions perquè han desaparegut.
El cas, és que m'agradaria parlar aquí dels parts sense recriminar ni criticar ningú, sinó simplement què és un part, què canviaríem dels nostres parts i les que no han parit encara què demanarien....Potser sóc massa ambiciosa, però crec que si entenen què és un part ens podrem preparar millor per a ell. I no parlo de part com a procés sinó com a la rebuda del nostre fill que només es dóna un cop a la vida i que si no ens agrada com ha anat, no la podrem repetir amb el mateix fill. Moltes vegades trobo comentaris de mares que ja en tenen un fill sobre com els haguessin agradat haver-se informat de què és un part abans del primer. Doncs les embarassades per primer cop, aquí en teniu una oportunitat. No la deixeu escapar.
http://donaimare.com
Us vull proposar un tema. Sé que és complicat d'explicar i més tenint a la Paula a sobre. Veureu, en un altre fòrum s'està fent una lectura comentada d'un llibre de la Laura Gutman. No sé si algunes la coneixeu. El cas és que en el capítol del part han sorgit comentaris sobre els parts de cadascuna i el demanar com volem parir al personal dels hospitals. Lògicament, la gent que ha parit i no l'ha anat com esperava s'ha sentit una mica "estafada" perquè algú de l'hospital ha tirat pel terra les seves perspectives de part. Jo crec que no sempre és així i de fet de 10 dones que vinguin de part a l'hospital només en trobaré una que vol un part natural. No estic ni a favor ni en contra dels parts naturals, sinó de respectar el que la mare demana en el moment del part. I si demana una anestesia és possible que després se li hagi d'administrar occitocina per a provocar contraccions perquè han desaparegut.
El cas, és que m'agradaria parlar aquí dels parts sense recriminar ni criticar ningú, sinó simplement què és un part, què canviaríem dels nostres parts i les que no han parit encara què demanarien....Potser sóc massa ambiciosa, però crec que si entenen què és un part ens podrem preparar millor per a ell. I no parlo de part com a procés sinó com a la rebuda del nostre fill que només es dóna un cop a la vida i que si no ens agrada com ha anat, no la podrem repetir amb el mateix fill. Moltes vegades trobo comentaris de mares que ja en tenen un fill sobre com els haguessin agradat haver-se informat de què és un part abans del primer. Doncs les embarassades per primer cop, aquí en teniu una oportunitat. No la deixeu escapar.
http://donaimare.com
-
VisitantVi
JO pariré al Sta Caterina, pk em toca per zona i m'agrada d'entrada que no abusen dels parts medicalitzats.
Em refereixo a que a mi, particularment, m'agradaria molt parir sense cap tipus d'anestèsia, en la posició que senti més cómode per mi i sense estar "lligada" a cap llit o màquina...
i gràcies a déu aquest hospital d'entrada ofereix tot això:
sala de dilatació amb llit d'akests que pots estar-hien mil postures diferents,
cadires de part
banyera per dilatar
i la única presència d'una llevadora si tot va bé.
per altre banda, em tranquil.litza el fet d'estar en un hospital on, si alguna cosa deixa de rutllar, saps que tenen els mitjans i el personal mèdic adequat...
de totes formes, ja veurem que passa, pk sembla que en Lluc no vol sortir, i si me l'han de provocar...mi gozo en un pozo..
Em refereixo a que a mi, particularment, m'agradaria molt parir sense cap tipus d'anestèsia, en la posició que senti més cómode per mi i sense estar "lligada" a cap llit o màquina...
i gràcies a déu aquest hospital d'entrada ofereix tot això:
sala de dilatació amb llit d'akests que pots estar-hien mil postures diferents,
cadires de part
banyera per dilatar
i la única presència d'una llevadora si tot va bé.
per altre banda, em tranquil.litza el fet d'estar en un hospital on, si alguna cosa deixa de rutllar, saps que tenen els mitjans i el personal mèdic adequat...
de totes formes, ja veurem que passa, pk sembla que en Lluc no vol sortir, i si me l'han de provocar...mi gozo en un pozo..
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Hola:
A això em referia una mica. Per exemple, si tu t'has plantejat aquest tipus de part, ja saps que a l'hospital on et correspon t'ho ofereixen. Però no hi ha prou amb demanar-ho. La preparació és important, perquè si no quan estàs de part potser que les contraccions no siguin com esperes o alguna altre cosa. Llavors, el tipus de preparació per al teu part ha de ser exclusiu per ell. Hauries d'entendre què passa en el teu cos quan comenci el part per saber que el dolor no és tal sinó que són lligaments que s'estiren...És un exemple.
Vull dir que no es pot demanar un part natural i presentar-se a l'hospital a la primera contracció. Però si no se sap què és una contracció, difícilment entendrem un part.
No sé si m'explico. I no ho dic per tu. Estic intentant explicar amb el teu exemple el que volia dir quan he posat, parlem-ne de parts.
M'agradaria que arran d'aquí puguin sortir més exemples i més dubtes que puguem anar comentant. També es podria recomanar lectura per a qui l'agradi en funció de l'opció que hagi escollit. I per favor, sense recriminar ningú que tothom és lliure d'escollir el tipus de part que cregui més adient.
Petons
http://donaimare.com
A això em referia una mica. Per exemple, si tu t'has plantejat aquest tipus de part, ja saps que a l'hospital on et correspon t'ho ofereixen. Però no hi ha prou amb demanar-ho. La preparació és important, perquè si no quan estàs de part potser que les contraccions no siguin com esperes o alguna altre cosa. Llavors, el tipus de preparació per al teu part ha de ser exclusiu per ell. Hauries d'entendre què passa en el teu cos quan comenci el part per saber que el dolor no és tal sinó que són lligaments que s'estiren...És un exemple.
Vull dir que no es pot demanar un part natural i presentar-se a l'hospital a la primera contracció. Però si no se sap què és una contracció, difícilment entendrem un part.
No sé si m'explico. I no ho dic per tu. Estic intentant explicar amb el teu exemple el que volia dir quan he posat, parlem-ne de parts.
M'agradaria que arran d'aquí puguin sortir més exemples i més dubtes que puguem anar comentant. També es podria recomanar lectura per a qui l'agradi en funció de l'opció que hagi escollit. I per favor, sense recriminar ningú que tothom és lliure d'escollir el tipus de part que cregui més adient.
Petons
http://donaimare.com
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Segueixo explicant alguna cosa:
Un part és una cosa molt íntima perquè forma part de les nostres relacions sexuals.De la mateixa manera que no volem espectadors quan en tenim relacions, potser que tampoc en voldrem durant el part.
Però a més, el part és un procés no només físic sinó també psíquic. Durant l'embaràs i el part passem de ser dones a ser mares i aquí surten moltes histories antigues relacionades amb la nostra infància i amb les nostres mares. Un part el podem aturar inconscientment per les nostres pors amagades. Per això aniria bé fer interioritzacions dels què sentim abans del moment del part. Ser sinceres amb nosaltres mateixes, per a saber exactament què és el que sentim amb el nostre embaràs i què esperem del nostre part. Què és el que ens fa por...
He vist parts aturats en dones que volien un part natural a casa. Dilatacions aturades als 8-9 cm que arriben a l'hospital i tenen al seu bebé només entrar per la porta. Possiblement per alguna por amagada a tenir-lo a casa o perquè a casa hi havia algú amb qui no es trobava còmoda, o qualsevol altra cosa que la dona no va saber treure del seu subconscient.
Per aiò deia també que no és millor un tipus de part o un altre sinó aquell amb el que la dona se senti més còmoda. Es clar que a mi m'agrada més el part natural, però si hi ha una dona que no està gaudint del part, crec que és millor ajudar-la perquè no ho passi tant malament i tingui un bon record del seu part.
No sé si m'estic explicant bé. Ja continuaré.
Un petó
http://donaimare.com
Un part és una cosa molt íntima perquè forma part de les nostres relacions sexuals.De la mateixa manera que no volem espectadors quan en tenim relacions, potser que tampoc en voldrem durant el part.
Però a més, el part és un procés no només físic sinó també psíquic. Durant l'embaràs i el part passem de ser dones a ser mares i aquí surten moltes histories antigues relacionades amb la nostra infància i amb les nostres mares. Un part el podem aturar inconscientment per les nostres pors amagades. Per això aniria bé fer interioritzacions dels què sentim abans del moment del part. Ser sinceres amb nosaltres mateixes, per a saber exactament què és el que sentim amb el nostre embaràs i què esperem del nostre part. Què és el que ens fa por...
He vist parts aturats en dones que volien un part natural a casa. Dilatacions aturades als 8-9 cm que arriben a l'hospital i tenen al seu bebé només entrar per la porta. Possiblement per alguna por amagada a tenir-lo a casa o perquè a casa hi havia algú amb qui no es trobava còmoda, o qualsevol altra cosa que la dona no va saber treure del seu subconscient.
Per aiò deia també que no és millor un tipus de part o un altre sinó aquell amb el que la dona se senti més còmoda. Es clar que a mi m'agrada més el part natural, però si hi ha una dona que no està gaudint del part, crec que és millor ajudar-la perquè no ho passi tant malament i tingui un bon record del seu part.
No sé si m'estic explicant bé. Ja continuaré.
Un petó
http://donaimare.com
Jo no tinc cap preferència de si ha de ser natural, o amb epidural, o el que sigui, penso en part que el personal sanitari també ha de decidir o dir-te en aquell moment què és el millor per a tu en el moment que entres per la porta, perquè són els que en saben i han estudiat i poden preveure complicacions i tot plegat. Jo confio en la gent que ha estudiat sobre el tema i que ha viscut moltes situacions similars. No ho sé, em sembla que no pots preveure massa coses del part, per molt natural que el vulguis potser en el moment del part no és la millor decisió per al teu nen que ho facis així.
Ara, com que la Glòria proposava que diguem què n'esperem i tot això (jo no puc parlar d'experiències), el que a mi m'agradaria és que el personal que hi hagi en aquell moment sigui atent i respectuós, de vegades et trobes professionals molt bordes, que pel mateix motiu estan molt acostumats a veure i viure aquella situació i per ells ets una més, quan per tu és algo únic... i íntim. A mi m'agradaria que qui hi hagués al voltant m'inspirés confiança i seguretat, només això, i no que em tractin com una inútil o que estiguin pensant en aquell moment en el cafè que prendran després del meu part... penso que el tracte humà que pots tenir en aquell moment i la companyia i suport que et donin és molt important.
I per demanar m'encantaria que no hi hagués cap complicació i que el meu home pugui ser al meu costat (tot i el respecte que sé que li fa) perquè ha de ser meravellós agafar al teu nen per primer cop amb la teva parella a la vora... De vegades em fa por fer-me il·lusions de que sigui així perquè quan te'n fas il·lusions llavors sempre surt al revés!!! No us passa això??
Petons
Ara, com que la Glòria proposava que diguem què n'esperem i tot això (jo no puc parlar d'experiències), el que a mi m'agradaria és que el personal que hi hagi en aquell moment sigui atent i respectuós, de vegades et trobes professionals molt bordes, que pel mateix motiu estan molt acostumats a veure i viure aquella situació i per ells ets una més, quan per tu és algo únic... i íntim. A mi m'agradaria que qui hi hagués al voltant m'inspirés confiança i seguretat, només això, i no que em tractin com una inútil o que estiguin pensant en aquell moment en el cafè que prendran després del meu part... penso que el tracte humà que pots tenir en aquell moment i la companyia i suport que et donin és molt important.
I per demanar m'encantaria que no hi hagués cap complicació i que el meu home pugui ser al meu costat (tot i el respecte que sé que li fa) perquè ha de ser meravellós agafar al teu nen per primer cop amb la teva parella a la vora... De vegades em fa por fer-me il·lusions de que sigui així perquè quan te'n fas il·lusions llavors sempre surt al revés!!! No us passa això??
Petons
Hem alletat 19 mesos!
Sense massa ordre, us diré algunes coses sobre el part que em vénen al cap:
-ON PARIR: crec que l'ideal (per mi, eh!) seria en una "casa de parts", o sigui, un lloc especialitzat en parts, amb mitjans, aparells i el que calgui, però també amb un aspecte més acollidor que un hospital.
Una de les coses que valoro més negativament de l'Hospital és la fredor de la sal de parts. I la més negativa de totes, és aquell llit amb els ferros per posar les cames, que sembla per practicar una tortura.
-METGES, LLEVADORES I ACOMPANYANTS: pel meu part van passar una llevadora (meravellosa), la metgessa, una infermera, un anestesista, un altre ginecòleg que va treure el cap per allà, una altra llevadora que començava el torn a les 12, una altra infermera. Massa gent, la veritat. De tota manera, a mi la meva nuesa no m'incomodava, tant me feia que em veiessin. Hagués preferit, posats a demanar, estar amb la llevadora i el meu home i prou. I si no hi havia complicacions, parir així.
-MEDICAMENTS: crec que un medicament que rebaixi el nivell de dolor pot ser molt útil i benvingut... si es pogués passar amb un gelocatil, oi! El que em va fer resistir més a posar-me l'epidural és el fet que no puguis caminar, estiguis "castigada" al llit tota la resta de part. Després de moltes hores de dil·latació me la vaig posar, sobretot perquè em sentia mooooolt cansada d'aguantar el dolor. Més que pel dolor en sí. Em va permetre descansar una estoneta, i tenir més força per l'expulsiu. A canvi, però, crec que els meus esforços d'apretar eren malaguanyats, perquè en no sentir bé les sensacions, no tenia clar on havia de fer la força, i van acabar estirant la meva petita amb una ventosa.
-EPISIOTOMIA: jo no volia que me la fessin si no era COMPLETAMENT necessari. Tinc els meus dubtes de si va fer falta o no, i la ginecòloga va aplicar el seu protocol per al "vacuum". Jo no tinc els coneixements per saber si era realment necessària, però
-personalment parir a casa em fa una certa "por"
EXPLICACIONS: em va agradar molt que la llevadora m'anés explicant el que anava passant, que em demanés opinió sobre el que volia fer (en cas de poder triar alguna cosa). En canvi, en l'expulsiu la metgessa em va informar que ara m'"ajudarien" amb la ventosa. No em va donar alternativa. Potser no n'hi havia, és clar... Vaig suposar que també em farien l'episio, però la veritat és que en aquell moment vaig preferir no saber-ho segur, per no esperar el tall (tot i que no vaig notar res de res).
-AIGUA: em va fer molt de pal que no em volien donar aigua, i tenia molta set. Fins i tot abans de posar-me l'epidural, me la donaven amb comptagotes. Per què? Això encara no ho he entès. Potser tu Glòria en saps el motiu.
- POSICIÓ PER L'EXPULSIU: parir estirada és una me. Jo no sé si hagués pogut parir en una altra posició, perquè portava l'epidural. Però això ho tinc clar. Al proper part no vull veure una camilla amb ferros per posar les cames. Sé que hi ha cadires, que hi ha banyeres, que es pot parir ajupit, o de quatre grapes. El lloc on pareixi m'agradaria que contemplés aquestes possibilitats.
Ai, ho sento si és llarg. Encara diria més coses, però ho deixo aquí.
Bona nit!
-ON PARIR: crec que l'ideal (per mi, eh!) seria en una "casa de parts", o sigui, un lloc especialitzat en parts, amb mitjans, aparells i el que calgui, però també amb un aspecte més acollidor que un hospital.
Una de les coses que valoro més negativament de l'Hospital és la fredor de la sal de parts. I la més negativa de totes, és aquell llit amb els ferros per posar les cames, que sembla per practicar una tortura.
-METGES, LLEVADORES I ACOMPANYANTS: pel meu part van passar una llevadora (meravellosa), la metgessa, una infermera, un anestesista, un altre ginecòleg que va treure el cap per allà, una altra llevadora que començava el torn a les 12, una altra infermera. Massa gent, la veritat. De tota manera, a mi la meva nuesa no m'incomodava, tant me feia que em veiessin. Hagués preferit, posats a demanar, estar amb la llevadora i el meu home i prou. I si no hi havia complicacions, parir així.
-MEDICAMENTS: crec que un medicament que rebaixi el nivell de dolor pot ser molt útil i benvingut... si es pogués passar amb un gelocatil, oi! El que em va fer resistir més a posar-me l'epidural és el fet que no puguis caminar, estiguis "castigada" al llit tota la resta de part. Després de moltes hores de dil·latació me la vaig posar, sobretot perquè em sentia mooooolt cansada d'aguantar el dolor. Més que pel dolor en sí. Em va permetre descansar una estoneta, i tenir més força per l'expulsiu. A canvi, però, crec que els meus esforços d'apretar eren malaguanyats, perquè en no sentir bé les sensacions, no tenia clar on havia de fer la força, i van acabar estirant la meva petita amb una ventosa.
-EPISIOTOMIA: jo no volia que me la fessin si no era COMPLETAMENT necessari. Tinc els meus dubtes de si va fer falta o no, i la ginecòloga va aplicar el seu protocol per al "vacuum". Jo no tinc els coneixements per saber si era realment necessària, però
-personalment parir a casa em fa una certa "por"
EXPLICACIONS: em va agradar molt que la llevadora m'anés explicant el que anava passant, que em demanés opinió sobre el que volia fer (en cas de poder triar alguna cosa). En canvi, en l'expulsiu la metgessa em va informar que ara m'"ajudarien" amb la ventosa. No em va donar alternativa. Potser no n'hi havia, és clar... Vaig suposar que també em farien l'episio, però la veritat és que en aquell moment vaig preferir no saber-ho segur, per no esperar el tall (tot i que no vaig notar res de res).
-AIGUA: em va fer molt de pal que no em volien donar aigua, i tenia molta set. Fins i tot abans de posar-me l'epidural, me la donaven amb comptagotes. Per què? Això encara no ho he entès. Potser tu Glòria en saps el motiu.
- POSICIÓ PER L'EXPULSIU: parir estirada és una me. Jo no sé si hagués pogut parir en una altra posició, perquè portava l'epidural. Però això ho tinc clar. Al proper part no vull veure una camilla amb ferros per posar les cames. Sé que hi ha cadires, que hi ha banyeres, que es pot parir ajupit, o de quatre grapes. El lloc on pareixi m'agradaria que contemplés aquestes possibilitats.
Ai, ho sento si és llarg. Encara diria més coses, però ho deixo aquí.
Bona nit!
Calongina
A MI EM VAN FER UNA CESSÀREA, SÉ QUE NO HI HAVIA ALTRE REMEI PERQUE EM VAN FER RADIOGRAFIES I EN MESURAR LA PELVIS VAN VEURE QUE EL NEN NO CABIA, DE FET JA TENIA EL CAPET TORT I TOT, L'INFORME DEIA QUE EL PART SERIA DISTÒCIC O SIGUI QUE EM VAN PROGRAMAR LA CESSÀREA A LES 41 SETMANES.
PER TANT NO SÉ QUE ÉS PARIR, NO HE TRENCAT AIGÜES NI HE TINGUT CONTRACCIONS, A VEGADES US LLEGEIXO I TINC UNA MICA D'ENVEJA PERQUE REALMENT NO VAIG VIURE EL PART QUE IMAGINAVA, UN MOMENT EMOCIONANT AMB EL MEU HOME AL COSTAT.
EL QUE NO ENTENC ÉS PERQUÈ A LES CESSÀREES NO DEIXEN ENTRAR ALS PARES, L'ÚNIC CAS QUE CONEC ÉS DE LA MARCHITA QUE VAN DEIXAR ENTRAR EL MARIT I LA SOL, A MI EM VA FER MOLTA PENA ESTAR ALLÀ SOLA I EL MEU HOME PATINT A LA SALA D'ESPERA! TOT I QUE LA LLEVADORA ERA ENCANTADORA I ELS DOS GINECÓLEGS QUE M'ATENIEN EREN ELS QUE M'HAVIEN DUT L'EMBARÀS VAIG TROBAR QUE NO M'EXPLICÀVEN RES, NO SABIA QUÈ PASSAVA FINS QUE VAN DIR ARA SURT! NO ME'L VAN DEIXAR TOCAR, AMB PROU FEINES EL VAIG VEURE I NOMÉS LI VAIG PODER DONAR UN PETÓ ABANS DE QUE SE L'ENDUGUESSIN. I COM QUE NO HI HAVIEN HABITACIONS LLIURES EM VAN TENIR EN UN PASSADÍS DELS PARITORIS UNA BONA ESTONA, O SIGUI QUE FINS AL CAP DE DUES HORES DE NÈIXER NO ME'L VAN DONAR!
POTSER ARA SERIA MÉS REIVINDICATIVA, DESPRÉS DE TOTES LES EXPERIÈNCIES QUE HEU ANAT EXPLICANT EM FA MOLTA RÀBIA EL RECORD QUE TINC DEL NEIXEMENT DEL MEU FILL, EN AQUELL MOMENT NOMÈS PENSAVA EN QUE ANÉS TOT BÉ I PROU, PERÒ ÉS BEN VERITAT QUE ENS TRACTEN COM SI NO TINGUESSIM RES A DIR EN EL MOMENT MÉS IMPORTANT DE LA NOSTRA VIDA!
PER TANT NO SÉ QUE ÉS PARIR, NO HE TRENCAT AIGÜES NI HE TINGUT CONTRACCIONS, A VEGADES US LLEGEIXO I TINC UNA MICA D'ENVEJA PERQUE REALMENT NO VAIG VIURE EL PART QUE IMAGINAVA, UN MOMENT EMOCIONANT AMB EL MEU HOME AL COSTAT.
EL QUE NO ENTENC ÉS PERQUÈ A LES CESSÀREES NO DEIXEN ENTRAR ALS PARES, L'ÚNIC CAS QUE CONEC ÉS DE LA MARCHITA QUE VAN DEIXAR ENTRAR EL MARIT I LA SOL, A MI EM VA FER MOLTA PENA ESTAR ALLÀ SOLA I EL MEU HOME PATINT A LA SALA D'ESPERA! TOT I QUE LA LLEVADORA ERA ENCANTADORA I ELS DOS GINECÓLEGS QUE M'ATENIEN EREN ELS QUE M'HAVIEN DUT L'EMBARÀS VAIG TROBAR QUE NO M'EXPLICÀVEN RES, NO SABIA QUÈ PASSAVA FINS QUE VAN DIR ARA SURT! NO ME'L VAN DEIXAR TOCAR, AMB PROU FEINES EL VAIG VEURE I NOMÉS LI VAIG PODER DONAR UN PETÓ ABANS DE QUE SE L'ENDUGUESSIN. I COM QUE NO HI HAVIEN HABITACIONS LLIURES EM VAN TENIR EN UN PASSADÍS DELS PARITORIS UNA BONA ESTONA, O SIGUI QUE FINS AL CAP DE DUES HORES DE NÈIXER NO ME'L VAN DONAR!
POTSER ARA SERIA MÉS REIVINDICATIVA, DESPRÉS DE TOTES LES EXPERIÈNCIES QUE HEU ANAT EXPLICANT EM FA MOLTA RÀBIA EL RECORD QUE TINC DEL NEIXEMENT DEL MEU FILL, EN AQUELL MOMENT NOMÈS PENSAVA EN QUE ANÉS TOT BÉ I PROU, PERÒ ÉS BEN VERITAT QUE ENS TRACTEN COM SI NO TINGUESSIM RES A DIR EN EL MOMENT MÉS IMPORTANT DE LA NOSTRA VIDA!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Uf, ara no tinc temps, però Glòria, m'interessa moooooooooooooolt aquest post.
Tot i que el meu primer part no va ser traumàtic, tinc un regustinin de que el proper m'agradaria que fós més a la meu mida, dins el possible.
Em refereixo a que estic contenta de com va anar el primer però em vaig amotllar al que hi havia.
Quan pugui entraré i opinaré i preguntaré. Estic disposada a informar-me molt pel segon (encara em falten un anyets, però)
Tot i que el meu primer part no va ser traumàtic, tinc un regustinin de que el proper m'agradaria que fós més a la meu mida, dins el possible.
Em refereixo a que estic contenta de com va anar el primer però em vaig amotllar al que hi havia.
Quan pugui entraré i opinaré i preguntaré. Estic disposada a informar-me molt pel segon (encara em falten un anyets, però)
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Hola:
Hi ha algunes coses que puc respondre i d’altres no. De fet no pretenc respondre a tothom, però sí que em parlem de tot allò que ens va passar i/o volem que ens passi durant el part, per a poder evitar aquelles coses evitables que estan a la nostra ma.
M’agrada un comentari d’Anna : “penso en part que el personal sanitari també ha de decidir o dir-te en aquell moment què és el millor per a tu en el moment que entres per la porta, perquè són els que en saben i han estudiat i poden preveure complicacions i tot plegat”
No vull tirar-nos floretes. Crec que, com en totes les professions hi ha personal més competent i menys i també més simpàtic i menys. Però crec que a la gent, en general, no els hi agrada que algú que no en sap de la seva professió li vingui a dir el que ha de fer i el que no. Ho dic perquè segur que us guanyareu més a la llevadora si en parleu amb ella que si li presenteu un paper per escrit dient-li el que ha de fer quan estigueu de part. La experiència que jo he tingut al meu hospital és que la gent que no està molt pels parts naturals, quan reben un pla de part, se’l mirant dient: “doncs si li toca amb mi ho té clar!!” (de bon rotllo, eh!!)
Referent a comentaris de Calongina:
Segurament tu series de les dones que aturarien el part a casa als 8-9 cm i pariries entrant per la porta del hospital. Tu mateixa ho comentes, estaries més tranquil•la. Ho dic perquè heu de fer una mirada sincera a dins vostre.
El part és el final d’una relació sexual. Ja ho he dit en altres missatges. Per tant entren en lloc moltes coses. Però a més és el procés pel qual entrem en contacte amb la maternitat i això ens pot remoure sentiments que no sabíem ni que teníem referents a la nostra infància i a la nostra mare i la nostra relació amb ella. I això pot passar desapercebut perquè està en el subconscient i si no ho busquem no ho trobarem.
Ens hauríem de preguntar amb qui estaríem còmodes despullades, quins comentaris no volem escoltar durant el part,...
Les contraccions poden ser provocades per la ment de la dona, però també aturades si la dona està pensant en una altra cosa. Una dona que en té por triga més en dilatar o inclòs en posar-se de part. Però també li passa a una dona que està esperant alguna altra cosa: un marit que no arriba, o que acaben les vacances escolars per a poder col•locar al gran a l’escola abans del part,...
Respecte a la fredor de la sala estic completament d’acord. Hi a la taula de parts, per sort, això ja està canviant, però no al mateix ritme a tots els hospitals. Demaneu canviar de posició, però sempre amb permís, perquè estic parlant en general, però podria ser que alguna de vosaltres tingui algun factor de risc que faci necessària una monitorització del cor del bebè contínuament.
De l’epidural us parlaré en un altre missatge, sinó s’allarga molt.
La ingesta d’aigua o infusions durant el part és una batalla que jo porto des de fa molt de temps amb els anestesistes. Per ginecologia no hi ha cap problema. Però els anestesistes li tenen molta por a que vomiteu estant adormides i us ennuegueu. Però això només passaria si us posessin anestesia general. Que per sort és poc freqüent. Des de que soc llevadora m’ha passat dos cops. Al meu hospital ho em resolt donant caramels i glops petits d’aigua.
En quant al tema de l’acompanyament durant les cesàries, no ho comparteixo, però entén perquè no els deixen entrar. Els quiròfans són zona restringida pel risc d’infeccions que pot haver-hi. Una persona ha de saber-ne moure dins d’un quiròfan perquè només que toqui sense voler la part baixa de la roba que cobreix la taula d’instrumental s’hauria de canviar tot l’instrumental. Imagineu-vos que això passi en mig de la cesària. A més, una persona que no està acostumada a veure sang no és el millor lloc on poc entrar, perquè no només en veurà de sang sinó que es trobarà a la seva dona estirada i amb la panxa oberta. Si hi ha marits que ja cauen a terra només veure com li posen l’anestèsia epidural a la seva dona!!
Ja l’he fet massa llarg. Continuo en un altre missatge
Hi ha algunes coses que puc respondre i d’altres no. De fet no pretenc respondre a tothom, però sí que em parlem de tot allò que ens va passar i/o volem que ens passi durant el part, per a poder evitar aquelles coses evitables que estan a la nostra ma.
M’agrada un comentari d’Anna : “penso en part que el personal sanitari també ha de decidir o dir-te en aquell moment què és el millor per a tu en el moment que entres per la porta, perquè són els que en saben i han estudiat i poden preveure complicacions i tot plegat”
No vull tirar-nos floretes. Crec que, com en totes les professions hi ha personal més competent i menys i també més simpàtic i menys. Però crec que a la gent, en general, no els hi agrada que algú que no en sap de la seva professió li vingui a dir el que ha de fer i el que no. Ho dic perquè segur que us guanyareu més a la llevadora si en parleu amb ella que si li presenteu un paper per escrit dient-li el que ha de fer quan estigueu de part. La experiència que jo he tingut al meu hospital és que la gent que no està molt pels parts naturals, quan reben un pla de part, se’l mirant dient: “doncs si li toca amb mi ho té clar!!” (de bon rotllo, eh!!)
Referent a comentaris de Calongina:
Segurament tu series de les dones que aturarien el part a casa als 8-9 cm i pariries entrant per la porta del hospital. Tu mateixa ho comentes, estaries més tranquil•la. Ho dic perquè heu de fer una mirada sincera a dins vostre.
El part és el final d’una relació sexual. Ja ho he dit en altres missatges. Per tant entren en lloc moltes coses. Però a més és el procés pel qual entrem en contacte amb la maternitat i això ens pot remoure sentiments que no sabíem ni que teníem referents a la nostra infància i a la nostra mare i la nostra relació amb ella. I això pot passar desapercebut perquè està en el subconscient i si no ho busquem no ho trobarem.
Ens hauríem de preguntar amb qui estaríem còmodes despullades, quins comentaris no volem escoltar durant el part,...
Les contraccions poden ser provocades per la ment de la dona, però també aturades si la dona està pensant en una altra cosa. Una dona que en té por triga més en dilatar o inclòs en posar-se de part. Però també li passa a una dona que està esperant alguna altra cosa: un marit que no arriba, o que acaben les vacances escolars per a poder col•locar al gran a l’escola abans del part,...
Respecte a la fredor de la sala estic completament d’acord. Hi a la taula de parts, per sort, això ja està canviant, però no al mateix ritme a tots els hospitals. Demaneu canviar de posició, però sempre amb permís, perquè estic parlant en general, però podria ser que alguna de vosaltres tingui algun factor de risc que faci necessària una monitorització del cor del bebè contínuament.
De l’epidural us parlaré en un altre missatge, sinó s’allarga molt.
La ingesta d’aigua o infusions durant el part és una batalla que jo porto des de fa molt de temps amb els anestesistes. Per ginecologia no hi ha cap problema. Però els anestesistes li tenen molta por a que vomiteu estant adormides i us ennuegueu. Però això només passaria si us posessin anestesia general. Que per sort és poc freqüent. Des de que soc llevadora m’ha passat dos cops. Al meu hospital ho em resolt donant caramels i glops petits d’aigua.
En quant al tema de l’acompanyament durant les cesàries, no ho comparteixo, però entén perquè no els deixen entrar. Els quiròfans són zona restringida pel risc d’infeccions que pot haver-hi. Una persona ha de saber-ne moure dins d’un quiròfan perquè només que toqui sense voler la part baixa de la roba que cobreix la taula d’instrumental s’hauria de canviar tot l’instrumental. Imagineu-vos que això passi en mig de la cesària. A més, una persona que no està acostumada a veure sang no és el millor lloc on poc entrar, perquè no només en veurà de sang sinó que es trobarà a la seva dona estirada i amb la panxa oberta. Si hi ha marits que ja cauen a terra només veure com li posen l’anestèsia epidural a la seva dona!!
Ja l’he fet massa llarg. Continuo en un altre missatge
-
VisitantVi
olaaaaaaaaaa
doncs trobo que akest post és molt intererssant...
mireu, jo ara mateix tinc una mica de por...sísí, por, no em fa cap vergonya dir-ho...
resulta que si d'aki a dimarts no ha nascut en Lluc, em provocaran el part...
el que em preocupa és que no sé com es provoca el part..amb occitocina? això vol dir contraccions més llargues i seguides i doloroses? i vol dir estar monitoritzada i estirada al llit?
o trenken la bossa de les aigües?
o et posen supositoris d'akells que porten ara no recordo com es diu, com l'esperma?
mmmm, em té molt preocupada, perquè jo volia un part el més natural possible, i al sta caterina me l'oferien, però clar, si arribo a dimarts estaré de 42 setmanes..
que ho fa que no vagi de part?
si fins ara no estava gens nerviosa, anava tenint contraccions i molèsties, cada dia més...
doncs trobo que akest post és molt intererssant...
mireu, jo ara mateix tinc una mica de por...sísí, por, no em fa cap vergonya dir-ho...
resulta que si d'aki a dimarts no ha nascut en Lluc, em provocaran el part...
el que em preocupa és que no sé com es provoca el part..amb occitocina? això vol dir contraccions més llargues i seguides i doloroses? i vol dir estar monitoritzada i estirada al llit?
o trenken la bossa de les aigües?
o et posen supositoris d'akells que porten ara no recordo com es diu, com l'esperma?
mmmm, em té molt preocupada, perquè jo volia un part el més natural possible, i al sta caterina me l'oferien, però clar, si arribo a dimarts estaré de 42 setmanes..
que ho fa que no vagi de part?
si fins ara no estava gens nerviosa, anava tenint contraccions i molèsties, cada dia més...
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Continuo:
En el missatge anterior només volia donar resposta a algunes qüestions que han anat sortint.
Però crec que el més important és agafar-ne una idea general.
D’una banda la importància que en té fer una mirada sincera dins nostre i veure aquelles coses que poden sorgir durant el part i destorbar-nos.
D’una altra parlar-ne amb la llevadora que ens porti la dilatació. No és la nostra enemiga sinó la nostra aliada (en general, ja sé que hi ha excepcions). Si ho fem així us anirà explicant tot el procés i dient-vos el que és necessari i el que no. Ella és la que us facilitarà un ambient més íntim si el voleu, i la que aturarà el tema de visites inoportunes durant el part. Si podeu canviar de posició o no, o si en podeu prendre una mica d’aigua. Però si el vostre part necessita d’intervencions (fòrceps, cesària, espàtules,..) també us ho dirà, de vegades són necessàries. De la mateixa manera que de vegades no es pot treure les corretges a una dona de part per algun motiu.
La posició per a parir també l’hauríeu de negociar amb ella (si el part és normal). Si el part és instrumentat només pot ser a llit de parts. Però no a tots els hospitals accepten d’altres posicions.
Una cosa sobre la posició de parts: Jo he fet parts de costat i acotades. Quan vaig tenir a la petita (a casa, ja us explicaré alguna por amagada, també) vaig intentar parir acotada. Però no em trobava a gust. Al final vaig escollir per a parir la posició de costat, al llit. Estava cansada. Ho dic perquè no hi ha una posició ideal, sinó aquella que et ve de gust quan arriba el final del part.
Una última cosa de moment, l’epidural:
Potser fantàstica o un destorbo. M’he trobat dones que passaven moltes hores intentant arribar a un mínim de dilatació per a garantir-nos que el part no s’aturaria, sense aconseguir-ho. Finalment l’hem posat l’anestesia amb un mínim de dosi i aquestes dones de cop dilaten 4-5 cm. Aquestes dones estaven molt rígides i necessitaven l’anestesia. Però també m’ha passat al revés. Dones que anaven dilatant bé, posar-la i aturar-se les contraccions i fins i tot acabar amb un fòrceps perquè no notaven absolutament res i no empenyen. És difícil saber quina dosi necessiteu i com l’absorbirà el vostre cos. I en hospitals petits només hi ha un anestesista, i quan demanem l’anestesia potser que estigui ocupat a urgències o quiròfan. Si el part va bé, la dona pot parir sense anestèsia o posar-li quan està més avançat. I si es complica (cesària o fòrceps), llavors es localitza un de casa.
I ara una pregunta:
A les que heu parit a casa o casa de parts. Quan escolliu el personal que us atendrà el part, ja el coneixeu d’abans?? Ho dic perquè jo ja coneixia a l’Imma i les altres llevadores. Ja sabia qui vindria, però sempre m’he plantejat que no podria atendre un part a casa d’una dona amb la que no connecto emocionalment. De la mateixa manera crec que no podria parir amb una llevadora amb la que no connectés (a casa vull dir, a l’hospital em farien parir, je, je, je)
I ara una confessió: Els meus fills són de 36 setmanes tots tres. En els dos primers em van trencar la bossa de les aigües per a posar-me de part perquè ja estava dilatada de 5 cm i no en tenia contraccions (és per un altre problema). El cas és que durant l’embaràs de la Paula pensava que no em posaria de part espontàniament sense trencar la bossa. Però sí que em vaig posar de part. Però no vaig passar de 8 cm fins que no vaig demanar que em trenquessin les aigües després de 7 hores de part. (els altres parts van durar 1 i 3 hores) Jo sé que no es necessari trencar-la perquè he fet parts amb la bossa sencera fins el final. Però, veieu el que pot fer el “coco”?
I una altra cosa perquè hi penseu: Els meus tres parts han passat exactament el dia que jo volia que passesin. Aqui el meu “coco” també va interferir, per a bé en aquesta ocasió.
Va, poseu data als vostres parts!!!
una abraçada i perdó pel rotllo, però si ho deixo per més tard potser no podria contestar.
En el missatge anterior només volia donar resposta a algunes qüestions que han anat sortint.
Però crec que el més important és agafar-ne una idea general.
D’una banda la importància que en té fer una mirada sincera dins nostre i veure aquelles coses que poden sorgir durant el part i destorbar-nos.
D’una altra parlar-ne amb la llevadora que ens porti la dilatació. No és la nostra enemiga sinó la nostra aliada (en general, ja sé que hi ha excepcions). Si ho fem així us anirà explicant tot el procés i dient-vos el que és necessari i el que no. Ella és la que us facilitarà un ambient més íntim si el voleu, i la que aturarà el tema de visites inoportunes durant el part. Si podeu canviar de posició o no, o si en podeu prendre una mica d’aigua. Però si el vostre part necessita d’intervencions (fòrceps, cesària, espàtules,..) també us ho dirà, de vegades són necessàries. De la mateixa manera que de vegades no es pot treure les corretges a una dona de part per algun motiu.
La posició per a parir també l’hauríeu de negociar amb ella (si el part és normal). Si el part és instrumentat només pot ser a llit de parts. Però no a tots els hospitals accepten d’altres posicions.
Una cosa sobre la posició de parts: Jo he fet parts de costat i acotades. Quan vaig tenir a la petita (a casa, ja us explicaré alguna por amagada, també) vaig intentar parir acotada. Però no em trobava a gust. Al final vaig escollir per a parir la posició de costat, al llit. Estava cansada. Ho dic perquè no hi ha una posició ideal, sinó aquella que et ve de gust quan arriba el final del part.
Una última cosa de moment, l’epidural:
Potser fantàstica o un destorbo. M’he trobat dones que passaven moltes hores intentant arribar a un mínim de dilatació per a garantir-nos que el part no s’aturaria, sense aconseguir-ho. Finalment l’hem posat l’anestesia amb un mínim de dosi i aquestes dones de cop dilaten 4-5 cm. Aquestes dones estaven molt rígides i necessitaven l’anestesia. Però també m’ha passat al revés. Dones que anaven dilatant bé, posar-la i aturar-se les contraccions i fins i tot acabar amb un fòrceps perquè no notaven absolutament res i no empenyen. És difícil saber quina dosi necessiteu i com l’absorbirà el vostre cos. I en hospitals petits només hi ha un anestesista, i quan demanem l’anestesia potser que estigui ocupat a urgències o quiròfan. Si el part va bé, la dona pot parir sense anestèsia o posar-li quan està més avançat. I si es complica (cesària o fòrceps), llavors es localitza un de casa.
I ara una pregunta:
A les que heu parit a casa o casa de parts. Quan escolliu el personal que us atendrà el part, ja el coneixeu d’abans?? Ho dic perquè jo ja coneixia a l’Imma i les altres llevadores. Ja sabia qui vindria, però sempre m’he plantejat que no podria atendre un part a casa d’una dona amb la que no connecto emocionalment. De la mateixa manera crec que no podria parir amb una llevadora amb la que no connectés (a casa vull dir, a l’hospital em farien parir, je, je, je)
I ara una confessió: Els meus fills són de 36 setmanes tots tres. En els dos primers em van trencar la bossa de les aigües per a posar-me de part perquè ja estava dilatada de 5 cm i no en tenia contraccions (és per un altre problema). El cas és que durant l’embaràs de la Paula pensava que no em posaria de part espontàniament sense trencar la bossa. Però sí que em vaig posar de part. Però no vaig passar de 8 cm fins que no vaig demanar que em trenquessin les aigües després de 7 hores de part. (els altres parts van durar 1 i 3 hores) Jo sé que no es necessari trencar-la perquè he fet parts amb la bossa sencera fins el final. Però, veieu el que pot fer el “coco”?
I una altra cosa perquè hi penseu: Els meus tres parts han passat exactament el dia que jo volia que passesin. Aqui el meu “coco” també va interferir, per a bé en aquesta ocasió.
Va, poseu data als vostres parts!!!
una abraçada i perdó pel rotllo, però si ho deixo per més tard potser no podria contestar.
-
VisitantVi
Ja sabeu el que jo volia. I ja sabeu com va anar tot.
Per si decàs... jo era aquí al forum una guerillera del part natural, vaig anar a molts metges buscant garanties de que m'ho respectarien. Ho vaig trobar i finalment estant embarassada de 31 setmanes vaig trencar trencar aigües i vam haver de córrer cap a l'hospital més proper que tingués una bona unitat de neonats.
Al final no es va poder fer res mes que una cesària amb màxima urgència. A l'informe d'alta posava que el risc era molt alt. Sobretot per la meva nena.
Ara visc un cúmul de sensacions que encara no he posat en ordre perque totes les meves forces les dedico a passar 10 hores a la sala de neonats amb la meva patufeta.
No obstant puc dir que em vaig sentir molt ben informada, cuidada i en molt bones mans. Tot i això, crec que ja us ho vaig dir, em sentia com si m'haguessin raptat els alienígenes i m'estiguéssin investigant. Un dels pitjors moments de la meva vida van ser els de la cesaria. Em sentia sola, molt espantada per com estaria la nena i si tiraria endavant, i quan va acabar la trobava horrorosament a faltar... de cop i volta ja no estava embarassada i no la sentia dintre i només l'havia vist una dècima de segon i havia de creure que estaba bé per que m'ho deien...
Jo no volia, en principi, tenir més fills biològics i cinc minuts després de sortir de quiròfan ja demanava tornar a estar embarassada per poder tenir el part que volia.
I és que a mi no em feia por parir... em feia molta il.lusió!!!! i encara la tinc.
Potser ho aconsegueixo per al proper.
Per si decàs... jo era aquí al forum una guerillera del part natural, vaig anar a molts metges buscant garanties de que m'ho respectarien. Ho vaig trobar i finalment estant embarassada de 31 setmanes vaig trencar trencar aigües i vam haver de córrer cap a l'hospital més proper que tingués una bona unitat de neonats.
Al final no es va poder fer res mes que una cesària amb màxima urgència. A l'informe d'alta posava que el risc era molt alt. Sobretot per la meva nena.
Ara visc un cúmul de sensacions que encara no he posat en ordre perque totes les meves forces les dedico a passar 10 hores a la sala de neonats amb la meva patufeta.
No obstant puc dir que em vaig sentir molt ben informada, cuidada i en molt bones mans. Tot i això, crec que ja us ho vaig dir, em sentia com si m'haguessin raptat els alienígenes i m'estiguéssin investigant. Un dels pitjors moments de la meva vida van ser els de la cesaria. Em sentia sola, molt espantada per com estaria la nena i si tiraria endavant, i quan va acabar la trobava horrorosament a faltar... de cop i volta ja no estava embarassada i no la sentia dintre i només l'havia vist una dècima de segon i havia de creure que estaba bé per que m'ho deien...
Jo no volia, en principi, tenir més fills biològics i cinc minuts després de sortir de quiròfan ja demanava tornar a estar embarassada per poder tenir el part que volia.
I és que a mi no em feia por parir... em feia molta il.lusió!!!! i encara la tinc.
Potser ho aconsegueixo per al proper.
Ostres, així que si hi pensem molt i molt podem decidir el dia? jeje. 
Enfi... a mi em sembla que em passaria al contrari... com més ho desitgés pitjor!! així que em sembla que deixaré que sigui ell qui decideixi quan vol sortir... de totes maneres m'encantaria que fos el dia de Sant Joan, aquí és Festa Major!
Bruna, jo no sabia el teu cas, segur que és difícil haver de passar per això i no poder estar tot el temps amb la teva petitona i tranquil·lets a casa vostra... suposo que ja t'han animat molt, que ja t'has fet a la idea, i tot plegat.. i que hauràs pensat mil cops que segur que és millor això contal estigui bé.. de totes maneres segur que això tampoc se us oblidarà mai i també crearà un vincle molt fort entre vosaltres, els pares i la petitona. Mira, jo vaig estar a l'hospital molt greu quan tenia 4 mesets i m'ho han explicat molts cops mons pares i la padrina... va ser molt dur per ells, perquè a més l'hospital era a 30 km de casa seva, i mira per on... ara estant embarassada encara recorden amb il·lusió com em movia perquè volia treure tot el que m'enxufaven.. jo sempre els dic: "i mira que gran i grossa m'he fet!" jajaja. Qui els havia de dir que gairebé trenta anys més tard seria jo qui els faria anar a l'hospital per veure un menut!!
Segur que el pròxim part serà diferent... i si anés igual tu ves-ho intentant, així farem país!!
(és broma, eh..)
Glòria, jo també penso que és important que no anem de "llestos" o d'"exigents" amb els que ens atenen, perquè aconseguirem el mateix o millor actuant amb predisposició i no complicant-los la feina, també és veritat que hi ha gent de tota mena... a mi personalment crec que no m'importa massa que em vegi qui sigui (com dius tu potser al moment del part em surten pors o temors que no coneixia, però de moment sempre m'ha afectat més un tracte brusc o poc amable que el fet que em vegin nua...), penso que contal es faci el que s'ha de fer i el que sigui millor pel meu nen i per a mi val la pena confiar amb els que en saben, però justament el que fa més por és que qui prengui la decisió de fer alguna cosa de més a més o de decidir si es fa cesària o no ho faci a la tum-tum... o no ho faci amb tota la professionalitat que hauria de fer-ho... una mica el que deia l'altra dia, m'agradaria saber que no sóc una més, ni una altra càrrega per algú que està treballant i només té ganes d'arribar a casa, sinó estar a les mans d'algú que li agrada el que fa i que mirarà de fer-ho el millor possible... Tot això té una raó... sentim a parlar "massa" de vegades, ens expliquen molts casos... i tothom ha sentit que a tal li van fer una cesària i no calia, o l'episiotomia, i que tampoc calia, o el que sigui... A l'hospital on aniré jo (no tinc massa opció), hi ha fama de que a la mínima fan cesàries, i suposo que d'aquí la meva preocupació... quan pugui parlar amb la llevadora al començar les classes de prepart suposo que serà una de les coses que intentaré parlar més amb ella... tot i que tampoc és garantia de que el dia del part tingui la mateixa persona... i sí, estaria bé tenir més o menys la certesa de que hi haurà algú de confiança en aquell moment...
Bé... sento el rotllo...! però em sembla molt interessant que surtin aquests temes... està molt bé felicitar-nos totes per com van les coses o donar-nos suport, però a l'hora de la veritat la majoria de coses les hem d'afrontar sols i no està de més tenir al costat o ben a prop algú realment de confiança...
Petonets
Enfi... a mi em sembla que em passaria al contrari... com més ho desitgés pitjor!! així que em sembla que deixaré que sigui ell qui decideixi quan vol sortir... de totes maneres m'encantaria que fos el dia de Sant Joan, aquí és Festa Major!
Bruna, jo no sabia el teu cas, segur que és difícil haver de passar per això i no poder estar tot el temps amb la teva petitona i tranquil·lets a casa vostra... suposo que ja t'han animat molt, que ja t'has fet a la idea, i tot plegat.. i que hauràs pensat mil cops que segur que és millor això contal estigui bé.. de totes maneres segur que això tampoc se us oblidarà mai i també crearà un vincle molt fort entre vosaltres, els pares i la petitona. Mira, jo vaig estar a l'hospital molt greu quan tenia 4 mesets i m'ho han explicat molts cops mons pares i la padrina... va ser molt dur per ells, perquè a més l'hospital era a 30 km de casa seva, i mira per on... ara estant embarassada encara recorden amb il·lusió com em movia perquè volia treure tot el que m'enxufaven.. jo sempre els dic: "i mira que gran i grossa m'he fet!" jajaja. Qui els havia de dir que gairebé trenta anys més tard seria jo qui els faria anar a l'hospital per veure un menut!!
Segur que el pròxim part serà diferent... i si anés igual tu ves-ho intentant, així farem país!!
(és broma, eh..)
Glòria, jo també penso que és important que no anem de "llestos" o d'"exigents" amb els que ens atenen, perquè aconseguirem el mateix o millor actuant amb predisposició i no complicant-los la feina, també és veritat que hi ha gent de tota mena... a mi personalment crec que no m'importa massa que em vegi qui sigui (com dius tu potser al moment del part em surten pors o temors que no coneixia, però de moment sempre m'ha afectat més un tracte brusc o poc amable que el fet que em vegin nua...), penso que contal es faci el que s'ha de fer i el que sigui millor pel meu nen i per a mi val la pena confiar amb els que en saben, però justament el que fa més por és que qui prengui la decisió de fer alguna cosa de més a més o de decidir si es fa cesària o no ho faci a la tum-tum... o no ho faci amb tota la professionalitat que hauria de fer-ho... una mica el que deia l'altra dia, m'agradaria saber que no sóc una més, ni una altra càrrega per algú que està treballant i només té ganes d'arribar a casa, sinó estar a les mans d'algú que li agrada el que fa i que mirarà de fer-ho el millor possible... Tot això té una raó... sentim a parlar "massa" de vegades, ens expliquen molts casos... i tothom ha sentit que a tal li van fer una cesària i no calia, o l'episiotomia, i que tampoc calia, o el que sigui... A l'hospital on aniré jo (no tinc massa opció), hi ha fama de que a la mínima fan cesàries, i suposo que d'aquí la meva preocupació... quan pugui parlar amb la llevadora al començar les classes de prepart suposo que serà una de les coses que intentaré parlar més amb ella... tot i que tampoc és garantia de que el dia del part tingui la mateixa persona... i sí, estaria bé tenir més o menys la certesa de que hi haurà algú de confiança en aquell moment...
Bé... sento el rotllo...! però em sembla molt interessant que surtin aquests temes... està molt bé felicitar-nos totes per com van les coses o donar-nos suport, però a l'hora de la veritat la majoria de coses les hem d'afrontar sols i no està de més tenir al costat o ben a prop algú realment de confiança...
Petonets
Hem alletat 19 mesos!
Re: Responsabilitzar-nos del nostres parts
Hola!
soc mare d'un preciós nen de nou mesos,
i el meu part va ser molt dolent, emocionalment parlant!
Primer de tot haig de dir que jo volia un part amb epidural, no tenía cap mena d'interès en tenir un part natural però les coses van com van.
Em vaig llevar al matí i vaig veure que havia tacat una mica( em faltaven 4 dies per sortir de comptes) després de trucar a la llevadora vaig anar a l'hospital i em van dir que havia trencat aigües, van trucar al meu gine i estava de vacances i tornava aquell mateix dia al vespre, em van fer anar a l'habitació i em vaig esperar fins les vuit del vespre que en van venir a buscar.
Em van enxufar oxitocina, ja que no tenia contraccions. La llevadora no m'explicava res i jo li anava preguntant.
Quan vaig haver dilatat em van posar l'epidural, jo encara ho sentia tot i la llevadora em deia que era normal, que no em podia adormir més perquè el nen l'havia de tenir jo i no ella, va arribar el metge i jo li vaig dir que a mi em feia molt mal i li va dir a l'anestesista que me'n posés més.
La llevadora ja em va advertir que ella no em pensava ajudar, que el nen era meu i l'havia de treure jo (això volia dir que no m'enputxaria la panxa) llavors em deia que emputxés, jo ho feia i ella em va començar a renyar, em deia que jo no estava feta per parir, que a quines classes havia anat, que si hauria d'haver fet ioga...
mentrestant jo em moria de mal.
La llevadora va sortir un moment i els meus pares li van preguntar que com anava i ella els va dir que jo era una fleuma, que no estava feta per parir.
Al final, després de posar-me dues vegades més anestèsia, el metge va dir que el nen havia de sortir que jo estava molt baixa de presió, llavors el metge em va dir que emputxés jo ho feia però al relaxarme el nen tornava a anar amunt, lllavors em van posar les pales i jo vaig començar a cridar (el metge m'havia esquinçat) llavors tots van creure que ho sentia tot però ja no hi erem a temps, em van posar anestèsia local i va continuar el part, quan per fi va sortir em van explicar que anava amb dues voltes de cordó i per això anava amunt quan deixava d'emputjar.
A partir d'aquell moment tot va ser molt guai
PD: Ara fa poc vaig veure al TN de TV3 un reportatge sobre els parts naturals i hi sortia la meva llevadora, per això volia que jo ho notés tot!!
Però el que no pot fer, és obligar a ningú a que tingui un part natural si el que vol és que l'adormin. Jo no estava preparada psicològicament per tenir dolor i per això suposo que vaig patir tant
soc mare d'un preciós nen de nou mesos,
i el meu part va ser molt dolent, emocionalment parlant!
Primer de tot haig de dir que jo volia un part amb epidural, no tenía cap mena d'interès en tenir un part natural però les coses van com van.
Em vaig llevar al matí i vaig veure que havia tacat una mica( em faltaven 4 dies per sortir de comptes) després de trucar a la llevadora vaig anar a l'hospital i em van dir que havia trencat aigües, van trucar al meu gine i estava de vacances i tornava aquell mateix dia al vespre, em van fer anar a l'habitació i em vaig esperar fins les vuit del vespre que en van venir a buscar.
Em van enxufar oxitocina, ja que no tenia contraccions. La llevadora no m'explicava res i jo li anava preguntant.
Quan vaig haver dilatat em van posar l'epidural, jo encara ho sentia tot i la llevadora em deia que era normal, que no em podia adormir més perquè el nen l'havia de tenir jo i no ella, va arribar el metge i jo li vaig dir que a mi em feia molt mal i li va dir a l'anestesista que me'n posés més.
La llevadora ja em va advertir que ella no em pensava ajudar, que el nen era meu i l'havia de treure jo (això volia dir que no m'enputxaria la panxa) llavors em deia que emputxés, jo ho feia i ella em va començar a renyar, em deia que jo no estava feta per parir, que a quines classes havia anat, que si hauria d'haver fet ioga...
mentrestant jo em moria de mal.
La llevadora va sortir un moment i els meus pares li van preguntar que com anava i ella els va dir que jo era una fleuma, que no estava feta per parir.
Al final, després de posar-me dues vegades més anestèsia, el metge va dir que el nen havia de sortir que jo estava molt baixa de presió, llavors el metge em va dir que emputxés jo ho feia però al relaxarme el nen tornava a anar amunt, lllavors em van posar les pales i jo vaig començar a cridar (el metge m'havia esquinçat) llavors tots van creure que ho sentia tot però ja no hi erem a temps, em van posar anestèsia local i va continuar el part, quan per fi va sortir em van explicar que anava amb dues voltes de cordó i per això anava amunt quan deixava d'emputjar.
A partir d'aquell moment tot va ser molt guai
PD: Ara fa poc vaig veure al TN de TV3 un reportatge sobre els parts naturals i hi sortia la meva llevadora, per això volia que jo ho notés tot!!
Però el que no pot fer, és obligar a ningú a que tingui un part natural si el que vol és que l'adormin. Jo no estava preparada psicològicament per tenir dolor i per això suposo que vaig patir tant
<a><img src="http://bd.lilypie.com/RbnYp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://b2.lilypie.com/vNLtp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://b2.lilypie.com/vNLtp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
bé doncs, a mi, llegint aquí em venen ganes de tenir un tercer part, més informat i més al meu gust.
amb el primer anava perdudíssima, però me'n vaig adonar molt després d'haver parit. havia llegit bastant, sí, però no sabia moltes coses que he après més tard, moltes d'elles en aquest forum. vaig trencar aigües i vaig arribar a l'hospital sense haver dilatat res. me'l van induir i vaig parir al cap d'unes onze hores, sense cap dolor tret de les contraccions que vaig tenir just quan el de l'anestècia no arribava pq estava dinant.
a mi el fet d'estar en un hospital em sembla com si jo no tingués dret a demanar res, com si hagués de fer tot el que em diuen...mira, sóc així de bleda...sempre em sembla que "molesto" i que no puc fer res que no em manin.
tot i que jo pensava que havia tingut un part perfecte pq no havia patit gens, vaig canviar d'opinió al tenir el segon fill.
també va ser en un hospital, però molt diferent. vaig baixar del cotxe a les 9:45 i a les 10:16 l'aina ja era al mon. vaig arribar dilatada de 9 i em van demanar si volia epidural. si jo no hagués tingut la llevadora que em va tocar, segurament no estaria tan satisfeta del meu segon part. a totes les meves preguntes i pors ella em responia i m'ajudava. flipava que li demanés "permís "per girar-me o per fer algun moviment que m'ajudés a no sentir tan el mal. em va ajudar moltíssim i em va fer sentir súper còmoda. jo no la coneixia de res, però diria que ella tenia moltes ganes q jo tingués un part natural, tot i q en cap moment m'ho va dir. quan va acabar el part se la veia molt contenta i satisfeta. em va felicitar un munt de cops.
amb tot això vull dir que el meu segon part va ser molt dolorós, tot i que quan tens al teu fill/a sobre del mal ja no te'n recordes, però si hi hagués de tornar m'agradaria que fos igual però no en un hospital, encara que segur que no seria ni com el primer ni com el segon. no sé si m'heu entès. buf!
amb el primer anava perdudíssima, però me'n vaig adonar molt després d'haver parit. havia llegit bastant, sí, però no sabia moltes coses que he après més tard, moltes d'elles en aquest forum. vaig trencar aigües i vaig arribar a l'hospital sense haver dilatat res. me'l van induir i vaig parir al cap d'unes onze hores, sense cap dolor tret de les contraccions que vaig tenir just quan el de l'anestècia no arribava pq estava dinant.
a mi el fet d'estar en un hospital em sembla com si jo no tingués dret a demanar res, com si hagués de fer tot el que em diuen...mira, sóc així de bleda...sempre em sembla que "molesto" i que no puc fer res que no em manin.
tot i que jo pensava que havia tingut un part perfecte pq no havia patit gens, vaig canviar d'opinió al tenir el segon fill.
també va ser en un hospital, però molt diferent. vaig baixar del cotxe a les 9:45 i a les 10:16 l'aina ja era al mon. vaig arribar dilatada de 9 i em van demanar si volia epidural. si jo no hagués tingut la llevadora que em va tocar, segurament no estaria tan satisfeta del meu segon part. a totes les meves preguntes i pors ella em responia i m'ajudava. flipava que li demanés "permís "per girar-me o per fer algun moviment que m'ajudés a no sentir tan el mal. em va ajudar moltíssim i em va fer sentir súper còmoda. jo no la coneixia de res, però diria que ella tenia moltes ganes q jo tingués un part natural, tot i q en cap moment m'ho va dir. quan va acabar el part se la veia molt contenta i satisfeta. em va felicitar un munt de cops.
amb tot això vull dir que el meu segon part va ser molt dolorós, tot i que quan tens al teu fill/a sobre del mal ja no te'n recordes, però si hi hagués de tornar m'agradaria que fos igual però no en un hospital, encara que segur que no seria ni com el primer ni com el segon. no sé si m'heu entès. buf!
annica l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. abr. 12, 2007 10:48 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Hola.
Per a respondre a la Natrix, abans que es posi de part, je, je, je
Bé una inducció és qualsevol tècnica que serveixi per a provocar el part. Que en facin servir una o una altra depèn de com estiguis quan ingressis per a induir. Generalment es comença per aquella que és menys traumàtica si les condicions ho permeten, però també solen ser les que necessiten unes condicions específiques. M'explico: si arribes a les 42 setmanes i no et poses de part però en tens una mica obert el coll de la matriu (has dilatat una mica), possiblement serà suficient amb trencar la bossa de les aigües i esperar una mica per a que arribin les contraccions de manera natural. Però si el coll està tancat, s'ha d'estovar amb de provocar contraccions perquè sinó no dilataries. Per això es posa el gel que tu dius i es poden arribar a posar fins a 3 dosis, però han de passar entre 4-6 hores entre una i l'altra. De vegades, la dona es posa de part espontàniament amb aquest gel. El gel no és per a provocar contraccions (tot i que en pot donar) sinó per a estovar el coll de la matriu. Quan les condicions són idònies, generalment al dia següent es pot trencar la bossa i esperar les contraccions o provocar-les artificialment amb oxitocina.
Ona sento que t'hagis sentit tractada així durant el teu part. Ja he dit que no tot és maco.
Respecte al personal que ha d'haver-hi a l'hospital: Us trobareu que quan més gran és l'hospital més personal en te. Això és bo per una banda, però dolent per l'altra. De fet estan obligats a estar en els parts els ginecòlegs perquè són els responsables últims. El que passa és que de vegades hi participen i de vagades es queden al control preparats per si fan falta. Això depèn del caràcter del ginecòleg, de com va el part, de si hi ha cap sospita de risc possible, de la llevadora,... La resta de personal en principi o estan per aprendre o per ajudar: auxiliars, anestesistes i neonatòlegs. Als hospitals petits no hi han neonatòlegs, ve el pediatre si se'l crida, hi ha un auxiliar i ningú més, excepte que hi hagin complicacions o enganxeu el canvi de torn. Però tot i així costa molt mantenir la intimitat de la senyora sense barallar-te amb algú.
Una vegada em vaig barallar perquè en teníem una companya de part. La gent de l'hospital es pensaven que al ser companya tenien dret a entrar a veure-la sense demanar permís i ella ho estava passant malament, de fet va acabar en cesària. Al final farta que companyes meves en vinguessin a dir que li feia mal, que si no podia fer res, els hi vaig dir que si la deixessin en pau possiblement no li faria tant de mal. Em sembla que des de aleshores soc un ogro perquè no deixo passar a ningú a sala de parts. Però me és ben igual. I això m'ha passat tam´be amb la família que insisteix que ha d'entrar a veure a la dona que està de part. La dona que està de part, està de part i només necessita a la seva parella i en alguns casos a alguna amiga/germana especial. Però això als hospitals es complicat.
Una abraçada
Per a respondre a la Natrix, abans que es posi de part, je, je, je
Bé una inducció és qualsevol tècnica que serveixi per a provocar el part. Que en facin servir una o una altra depèn de com estiguis quan ingressis per a induir. Generalment es comença per aquella que és menys traumàtica si les condicions ho permeten, però també solen ser les que necessiten unes condicions específiques. M'explico: si arribes a les 42 setmanes i no et poses de part però en tens una mica obert el coll de la matriu (has dilatat una mica), possiblement serà suficient amb trencar la bossa de les aigües i esperar una mica per a que arribin les contraccions de manera natural. Però si el coll està tancat, s'ha d'estovar amb de provocar contraccions perquè sinó no dilataries. Per això es posa el gel que tu dius i es poden arribar a posar fins a 3 dosis, però han de passar entre 4-6 hores entre una i l'altra. De vegades, la dona es posa de part espontàniament amb aquest gel. El gel no és per a provocar contraccions (tot i que en pot donar) sinó per a estovar el coll de la matriu. Quan les condicions són idònies, generalment al dia següent es pot trencar la bossa i esperar les contraccions o provocar-les artificialment amb oxitocina.
Ona sento que t'hagis sentit tractada així durant el teu part. Ja he dit que no tot és maco.
Respecte al personal que ha d'haver-hi a l'hospital: Us trobareu que quan més gran és l'hospital més personal en te. Això és bo per una banda, però dolent per l'altra. De fet estan obligats a estar en els parts els ginecòlegs perquè són els responsables últims. El que passa és que de vegades hi participen i de vagades es queden al control preparats per si fan falta. Això depèn del caràcter del ginecòleg, de com va el part, de si hi ha cap sospita de risc possible, de la llevadora,... La resta de personal en principi o estan per aprendre o per ajudar: auxiliars, anestesistes i neonatòlegs. Als hospitals petits no hi han neonatòlegs, ve el pediatre si se'l crida, hi ha un auxiliar i ningú més, excepte que hi hagin complicacions o enganxeu el canvi de torn. Però tot i així costa molt mantenir la intimitat de la senyora sense barallar-te amb algú.
Una vegada em vaig barallar perquè en teníem una companya de part. La gent de l'hospital es pensaven que al ser companya tenien dret a entrar a veure-la sense demanar permís i ella ho estava passant malament, de fet va acabar en cesària. Al final farta que companyes meves en vinguessin a dir que li feia mal, que si no podia fer res, els hi vaig dir que si la deixessin en pau possiblement no li faria tant de mal. Em sembla que des de aleshores soc un ogro perquè no deixo passar a ningú a sala de parts. Però me és ben igual. I això m'ha passat tam´be amb la família que insisteix que ha d'entrar a veure a la dona que està de part. La dona que està de part, està de part i només necessita a la seva parella i en alguns casos a alguna amiga/germana especial. Però això als hospitals es complicat.
Una abraçada
-
VisitantVi
-
Glòria
- :: peixet
- Entrades: 293
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:32 am
- Ubicació: Cantallops
- Contacta:
Per a natrix:
Podria ser però depèn també de la dilatació. Però explica-ho a la família, perquè de vegades es pensen que ingresses ja per parir i se'ls hi fa molt llarg si estàs 48 hores ingressada abans de néixer el bebè. Va bé prendre oli d'onagra (perles), però no sé si et donarà temps de que et faci alguna cosa. Jo recomano començar progressivament fins a arribar a prendre 2 al matí, 2 al migdia i 2 a la nit. Però tu hauries de començar directament per aquesta dosi perquè et faci alguna cosa.
Demà intentaré explicar alguna posició que ajuda en la dilatació. Ara no puc que tinc a la petita.
Una abraçada
Podria ser però depèn també de la dilatació. Però explica-ho a la família, perquè de vegades es pensen que ingresses ja per parir i se'ls hi fa molt llarg si estàs 48 hores ingressada abans de néixer el bebè. Va bé prendre oli d'onagra (perles), però no sé si et donarà temps de que et faci alguna cosa. Jo recomano començar progressivament fins a arribar a prendre 2 al matí, 2 al migdia i 2 a la nit. Però tu hauries de començar directament per aquesta dosi perquè et faci alguna cosa.
Demà intentaré explicar alguna posició que ajuda en la dilatació. Ara no puc que tinc a la petita.
Una abraçada
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |