Negar-se als tactes

[Penny]

Hola noies!

Tinc entès que el fet de que un ginecòleg et faci un tacte cap al final de l'embaràs (només per saber si ja has començat a dilatar) no és ni necessari ni recomanable.
Però m'agradaria tenir arguments més "de pes" per poder-m'hi negar amb força si, arribat el moment, el meu ginecòleg me'n vol fer.

Sabeu exactament per què no s'han de fer tactes?

(tot i que faig seguiment per mútua, el part el vull intentar natural i a l'hospital de la SS. Ho comento perquè si em doneu arguments relacionats amb això, seran també molt ben rebuts tot i que voldria tenir arguments mèdics per parlar amb el gine "en el seu llenguatge" ).

[cross_13]

no se gaire del tema, però gracies a un tacte a la setmana 34 vaig saber que estava 3cms dilatada i vaig poder fer repos per que el petit pogués neixer a la 38 com tocava.

[Ítaca]

Penny de 21 setmanes ja! Ja has superat l'equador!

[Bita]

Penny jo gràcies a un tacte vaig saber que estava de 2 cm i coll esborrat a la setmana 32 o 33 i em van dir que en 10 dies paria, o sigui que o feia STOP o hauriem de correr, que haviem d'aguantar fins la 35 mínim com fos, em feien tactes cada 15 dies, i la veritat que a mi també em servia per a no angoixar-me, pensant que ho estavem fent molt bé i no tirava cap endevant i que era convenient fer bondat, soc un cul inquiet per naturalesa
Aquesta és la meva experiència
Ara un enllaç que et pot donar més arguments per a parlar amb el teu gine.
http://www.bebesymas.com/parto/el-tacto-vaginal

[Penny]

Gràcies noies!
Però vosaltres estàveu tenint contraccions en la setmana en què us van fer el tacte?


Ítaca!! sí guapa, aquí estic... per fi

[Londonbaby]

Doncs Penny una de les maneres d'estalviar-se el tactes sobretot cap al final que són el que més nervioses ens posen que si estem verdes, que si ja portes 1cm, que si et queda molt, i on hi ha més riscos d'ifeccions.. és no fer les últimes visites. És a dir, no fer les corretges que pel privat normalment et comencen a fer cada setmana a partir de la 37-38 aprox.
DEsprés una manera és no treure's les calcetes, sembla una xorrada però tinc amigues que al final van dir que es no es treien les calcetes perquè no volien tactes així que els gines es van haver de "conformar" amb eco i tocar la panxa.
Jo tinc clar que a partir de la última eco deixaré el control del gine privat Amb el meu fill anterior a la setmana 36 em van voler fer un, i vaig dir que no volia perquè no m'importava si estava verda o morada.
Sort i felicitats per tenir les coses tan clares!

[Julyet]

Jo vaig trencar aigües amb un tacte, així que tenia molt clar que no me'n deixaria fer cap durant el segon embaràs... i a l'hospital on anava (Sant Boi) ni m'ho van insinuar (no sé si és protocol o els ginecòlegs i les llevadores que em van atendre no els fan, eren força joves), ni la llevadora del CAP (també jo a les classes prepart havia deixat clares les meves intencions... :P).

Hi ha més risc d'infecció també, realment saber si estàs o no dilatant tampoc et dóna una informació especialment important (pots estar començant a dilatar però que encara falti pel part)... fins i tot durant el part no són imprescinibles (i no cal dir que gens agradables, però aquí també està la traça de cada professional).

No cal que donis explicacions de per què no vols, també pots plantejar-ho al revés: "per què me'ls heu de fer?". I ja està :).

[Penny]

Doncs Penny una de les maneres d'estalviar-se el tactes sobretot cap al final que són el que més nervioses ens posen que si estem verdes, que si ja portes 1cm, que si et queda molt, i on hi ha més riscos d'ifeccions.. és no fer les últimes visites. És a dir, no fer les corretges que pel privat normalment et comencen a fer cada setmana a partir de la 37-38 aprox.

Londonbaby, ja vaig anar a veure la llevadora del CAP, li vaig explicar els meus "plans" i em va fer el volant per una visita prepart a l'hospital quan estigui de 34-35 setmanes.
Ignorant de mi, li vaig preguntar si les corretges les havia de fer al privat o a l'hospital de la SS i em va dir que a la SS no feien corretges fins la setmana 40, és a dir, fins que arribes a la DPP.
Ostres, em va encantar! hi vaig trobar una lògica aplastant!

Em sembla molt bona idea la teva proposta de deixar d'anar al privat cap al final

(i no cal dir que gens agradables, però aquí també està la traça de cada professional).

No confio en el "tacte" (mai millor dit) del meu ginecòleg.
Pel tractament de FIV i per l'avortament em van fer moltíssimes ecos vaginals i mai em van fer mal (de vegades molèstia, però no dolor). Doncs amb aquest home sí que he sentit dolor quan m'enxufa el pirulo per les ecos vaginals
Consti que té altres avantatges visitar-me amb ell, eh... té altres qualitats però no es pot dir que sigui gaire delicat o traçut en aquest sentit.

[carbasseta]

En el meu cas, en dos dies me'n van fer 4, a la visita de la setmana 40 vaig començar a perdre el tap mucós i la llevadora m'ho va oferir i em va dir que també es quedaria més tranquil.la. Aquella nit perque vam anar a l'hospital i gràcies al tacte vaig tornar a casa, perquè només estava d'un i mig i l'endemà a la nit que ja estava de part, un quan vaig arribar i un altre quan vaig trencar aigües. he de dir que en cap cas em van fer mal i que les llevadores sempre m'ho van demanar. En els dos primers, a mi em van ser útils, el tercer per una banda desmotivador perquè estava de 3 i mig, però a la vegada em va servir prr mentalitzar-me i el 4t innecessari per mi perquè a més havia dilatat molt poc, però suposo que a la llevadora li va servir per oferir-me la banyera, no sé. Jo anava disposada a negar-me si ho veia innecessari, però en cap cas em va semblar innecessari, en el meu cas.
També sé d'un cas que gràcies al tacte es va posar de part, però ja estava molt passada de dara.
Depèn del moment com ho vegis sempre pots dir que no vols saber com vas perquè controles millor el dolor sense saber-ho i en funció com vegis el professional que t'atén...
Edito: jo no vaig arribar a corretges, les tenia el dia que va néixer l'aina!
Penny! A l'equador ja, moltes felicitats!! Que vagi molt bé!

[tolinso]

aqui als EEUU no fan corretges, i el primer tacte me'l van fer a la setmana 39 pero em va preguntar si ho volia o no. O sigui que de necessari i imprescindible no ho es. De fet, amb el primer embaras no me'n van fer cap, i ara si pero perque ja no aguantava mes la panxa i volia saber com estava

[Ponioleta]

Hola
jo opino com la Julyet. Es fan moltes coses "per protocol" (en la privada més) que no són necessàries. A mi la llevadora de la SS crec que em va fer 1 tacte en la última visita que vaig fer (setmana 37 o 38?) i perquè em va agafar una mica fora de joc, però crec que si li hagués dit que no, no me l'hagués fet.

I com ja t'han dit, si tens clar que vols parir per SS, jo a partir de la 36 o 37 deixaria d'anar al gine privat perquè per SS et faran moltes menys coses (menys corretges, menys tactes...) que al final, que a la setmana 37 et facin un tacte i et diguin que estàs molt verda, i a la 38, i a la 39... només serveix perquè et posis nerviosa i comencis a pensar que si no et posaràs de part i tal.

L'altre cosa és el que heu comentat algunes al principi, per exemple tenir moltes contraccions "abans" de temps i que et facin un tacte per saber si són contraccions que ja estan "fent feina" o no. Però en un embaràs on tot va bé, crec que no calen.

Us haig de dir que durant el meu part a casa les llevadores em van fer 2 o 3 tactes (va durar mooooooltes hores) SEMPRE demanant permís abans, preguntant-me on em volia estirar (si al sofà, al llit, al terra...) preguntant-me sempre que els digués quan em passava la contracció per no tenir-me quieta i estirada durant la contracció, i sempre amb molta suavitat i no em va fer gens de mal ni em va semblar gens violent que em fessin aquells tactes.
Quan vaig arribar a l'hospital (al final el part va acabar a l'hospital) em van fer 1 tacte que em va fer moooooolt de mal. Vull dir que les maneres també hi fan!

[Helia]

Aquí una que es pensa negar a tots els tactes que li proposin T'explico el meu cas.

A mi la llevadora també me n'havia fet algun abans de la setmana 40 (a la 38, em sembla), i com que tenim molta confiança no hi va haver cap problema, perquè va ser moooooolt curosa i respectuosa, no em va fer gens de mal. A l'hospital, a partir de la setmana 40 toquen corretges i tacte cada 2 dies. I el dia que feia les 40+2, la ginecologa em va fer un tacte que vaig veure les estrelles!!! En el moment, i unes quantes hores després!! Quan vaig arribar a casa, perdia el tap mucós i sagnava una mica. Al cap de dos dies vaig trencar aigües. Eren tenyides i pastoses. La nena patia a dins, la dinàmica de part era inusual i vaig acabar amb una cessària urgent. Diagnòstic: infecció per estreptococ (m'havia sortit el cultiu positiu, clar). En tenia la nena, en tenien les aigües, i en tenia la placenta. Va estar 9 dies ingressada per fer la tanda d'antibiòtic
L'estreptococ no travessa la bossa de les aigües si està intacte, i la nena no va passar pel canal del part, per tant, la causa d'infecció més probable és el tacte d'aquell dia (jo ja ho sospitava, i encara que evidentment no ho posa a l'historial clínic, m'ho han insinuat diverses llevadores amb qui he parlat).
Amb això no vull dir que un tacte impliqui infecció, sinó que un tacte es pot fer de moltes maneres. Pot ser totalment inofensiu, però el risc de debò és la intenció del gine que te'l faci, i això sí que no ho pots saber. Si li pica per "remenar-te" més del que hauria de fer-ho, doncs sí, pot ser perillós, i el pitjor de tot, és que no t'informarà del que t'ha fet. Estic segura que no hi ha cap gine que remeni més del que caldria abans de la setmana 37, però a partir de llavors, i especialment quan has sortit de comptes, els hi agafa una pressa que no té cap sentit.

Jo ja et dic, en aquest embaràs no em penso baixar les calces davant de cap gine

[Penny]

Hola noies! moltes gràcies per explicar-me les vostres experiències! (carbasseta!! )

Em sembla molt trist i increïble que haguem de lluitar perquè ens respectin, perquè no ens facin mal. Em resulta molt angoixant, la veritat... és com si ens volguessin estafar, oi? i em pregunto ells què hi guanyen...

Quant més hi penso, més por tinc però també més clara veig l'opció de negar-me a que em remenin abans d'hora. Digueu-me ingènua (val, sóc primerenca i segur que tinc moltes coses idealitzades ) però confio al 100% en el meu cos, li tinc una confiança total, brutal o animal, no sé com dir-ho Em costa molt expressar-me per no semblar una flipada, però tinc el convenciment de que, si tot va bé, em posaré de part jo sola quan toqui i el meu cos respondrà plenament si em deixen fer al meu aire. Sé que puc fer-ho!

Helia, t'enviaré un mp, val? tinc entès que vas parir on jo vull tenir el meu fill i m'he quedat una mica amoïnada...

[carbasseta]

Aquest és el primer pas, i molt important! Tenir plena confiança en el teu cos i saber que hi ha molts i molts casos en que tot surt rodat! I com estàs molt informada, això també ajuda molt. Jo tenia molt clar com volia les coses i estava disposada a imposar-me si feia falta, però he de dir que quan vaig anar cap a l'hospital em vaig descontrolar molt i llavors ja no ho veia tot tan clar. Necessitava concentrar-me un altre cop en el meu cos i vaig tardar una bona estona, però ho vaig fer i he de dir que l'equip que tenia em va ajudar donant-me confiança i deixant-me fer al meu ritme. Crec també que és important que la teva parella hotingui tan clar com tu perquè el seu suport en un moment de descontrol pot ser bàsic.

[Helia]

Helia, t'enviaré un mp, val? tinc entès que vas parir on jo vull tenir el meu fill i m'he quedat una mica amoïnada...

Oitant! Quan vulguis guapa! Jo considero que és un bon hospital, eh? El tracte normalment és bo, i tinc sort que normalment sempre em toca la mateixa gine (pels dos embarassos i la cessària!) que és un sol! I les llevadores amb qui he tractat, també molt bé! Però bé, hi ha algun gine que si ens poguéssim assegurar que no ens el creuarem pel camí, seria genial...

[nius]

Ostres Helia, el que has explicat de la infecció m'ha sorprès, vull dir que no havia pensat q podia passar. Però clar, ben cert....... Jo encara no tinc clar si en vull o no, i en tot cas, els mínims possibles.
Ara en porto dos x controlar el coll de l'uter, pq per eco era dificil de medir, i tot i ser engorrós, mal no me'n va fer. Però vaja, va ser una urgència.

[Helia]

Nius, clar, però és que els tactes tenen una utilitat, sobretot en casos com el teu, en que s'ha d'anar controlant que el coll de la matriu estigui ben tancadet, per evitar parts prematurs. Ja et dic, no crec que es facin tactes "amb mala llet" abans de la setmana 37, i un tacte ben fet, no té massa risc d'infecció, pel que he llegit... Pots estar tranqui!

[Ponioleta]

Nius, jo penso que hi ha casos que els tactes són necessaris. Per exemple en el teu cas, i si a sobre per eco no es podia mirar bé.
Però moltes vegades es fan "per rutina" i tampoc tenen un objectiu concret... vull dir de què et serveix saber, a la setmana 37, o 36, si el coll de l'úter està tou o no? Pot estar tou i trigar 4 setmanes a posar-te de part. I pot estar ben tancat i trigar 24h en posar-te de part...pel que penso que al final només serveixen per posar-nos nervioses o preocupar-nos!
A mi a la setmana 34 o 35 em van fer un tacte (la llevadora del CAP) i em va dir que tenia el coll tou i ja em va començar a inflar el cap que havia de reposar una mica perquè era una mica massa d'hora... Jo em vaig agobiar moltíssim... i fins la setmana 41 (que llavors estava agobiada perquè s'acostava la 42 i no em posava de part!) I no vaig fer cap tipus de repòs i caminava molt cada dia...

(ens hem creuat amb l'Helia, i diem el mateix, per variar )

[nius]

Si si, helia i ponioleta, completament d'acord amb vosaltres. A mi em va anar bé (tot i q també he de dir q de 4 metges en 5 dies, només una ho va fer).
Gràcies x la informació i per la vostra experiència!!!!!

[carbasseta]

Hola noies!
He trobat aquest post sobre els tactes, per si a alguna li interessa!
http://laurarodellar.blogspot.com.es/20 ... actes.html
Petons!