QUIRON o VALLD'HEBRON/SANT PAU???

[Elma]

Hola a totes!
Sóc novata en tot això, fins i tot en ser mare. Sempre he llegit molt els foros, crec què és on més informació pots trobar per aclarir dubtes, però mai he fet el pas d'enregistrar-me i començar un tema nou. Suposo que això de voler lo millor pel teu nen... també és culpa de l'embaràs.

Us explico: És el meu primer embaràs, estic de 21 setmanes i el meu nen ha de néixer a principis de desembre, cap al 5 més o menys, i ara que ja tinc panxa i començo a notar-lo...els dubtes sobre el tipus de part, l'hospital en què neixerà i tot plegat...rondina pel meu cap nit i dia. Des de fa temps les revisions de gine les faig a la Quiron, amb la Dra. Barrionuevo (què he de dir que sempre m'ha tractat amb professionalitat i, tot i que pot semblar una mica seca al principi, la trobo molt agradable). La vaig triar perquè vaig llegir que era molt de part natural i aquestes coses. Per tant desde el primer moment l'embaràs me'l porta ella. Però ara fa un mes que també em porta la llevadora del CAP perquè no tinc clar en quin hospital vull parir. Em fa por que em programin una cesària per ser les dates que són, em fa por que la UCI de neonats de la QUIRON no funcioni be (que m'han dit que no te personal les 24h del dia...), em fa por que no respectin el que vull pel dia del part, em fa por sentir-me vulnerable pel fet de no tenir la formació suficient com per poder rebatre a un metge quina és la millor opció pel naixement del meu fill. Fa un any no m'haguès plantejat mai un part sense epidural...avui no sé què faré, però al menys em plantejo la opció de fer-ho sense. Com he llegit en alguns post d'aquí...vull un PART RESPECTAT, tot i què encara no sàpiga què vull. Els dubtes què tinc és si parir a la Quiron o bé a la SS (intentaré què em derivin a Sant Pau en comptes del Vall d'HEbron, però la llevadora em va dir que igual retornaven la petició per ser d'una altra zona). Ja sé que experiències bones i dolentes hi ha a tot arreu, què "gilipolles" hi ha a tot arreu independentment del protocol del centre (jo treballo en un hospital que treballa amb mútues i SS i ho dic amb coneixement, tractem amb persones no amb assegurances, per tant s'intenta fer-ho per igual amb uns que amb uns altres, tot i que hi ha metges i companys que no són gaire professionals en el tracte amb el pacient.) Tinc clar que no vull negar-me rotundament a la epidural i després demanar-la a la primera contracció, però si vull intentar-ho, també m'agradaria tenir opcions per portar millor el dolor de les contraccions abans de la epidural, per descomptat que no vull estar en un hospital i el meu nen en la UCI d'un altre, en fin... moltes coses em bullen al cap i crec que, més que una resposta, necessitava explicar-ho. Suposo que no seré la única, que n'hi hauran més com jo, així que... qualsevol comentari serà ben rebut. Demà tinc visita amb la gine de la privada...li parlaré de tot aixó!

M'hauré tornat més espiritual amb l'embaràs? o serà que respecto molt més la predisposició del cos per donar vida? Em plantejo moltissimes coses què abans ni pensava...anirà amb el pack de ser mares,no???
Una abraçada a totes les panxes!!!

[Sonne]

Benvinguda Elma! espero que t'hi sentis a gust al fòrum, a mi també em va costar escriure, sóc molt més de llegir! però ara estic contenta de participar, resoldre els meus dubtes i resoldre, si puc, els d'altres mamis!

Jo vaig tenir al meu peque a la Quirón. En general estic força contenta, vaig tenir un part prou bo i respectat. Tot i portar un nen de més de 4kg la meva gine sempre va insistir amb que fos part vaginal i així va ser. Just al nèixer m'el van posar a sobre i vam inciar la lactància a la mateixa sala de parts Com a negatiu: la llevadora semblava que tingués pressa, i al final per fer sortir al peque van treure la ventosa, vull pensar que era necessari, però és allò que sempre queda el dubte de si m'haguessin deixat més temps, hagués sortit tot sol?
Pel que fa a la clínica no m'agrada la saturació amb les visites i lo estressats que van els metges, trobo que tenen massa visites i alhora han d'atendre parts...
El que comentes de la UCI si que hi són 24h... de fet hi han de ser sempre perquè sino que fan amb els nens ingressats??? ho sé perquè durant vàries nits vaig haver d'anar a treure'm llet amb un extractor que tenen pràcticament dins la UCI i bé hi eren sempre!

Espero haver-te ajudat!! felicitats i a gaudir de l'embaràs

[primerenca34]

Hoa Elma, benvinguda!
Jo vaig tenir a la meva petita a la Quiron i tot i que va acabar en cesària, el meu metge volia tant com jo que fos part vaginal, i no va ser fins que en trencar-me la bossa vam veure que el líquid amniòtic sortia verd fosc que va decidir passar-me al quiròfan (hi havia patiment fetal, o sigui que va ser una cesària totalment justificada, i jo estic contentíssima amb ell i amb tot l'euip). Tot i la cesària, em van ajudar amb la lactància i hem fet pit exclusiu fins als 6 mesos. De tota manera la meva opinió és que amb qui t'has d'entendre és amb la tev doctora. Explica-li el que vols i pregunta-li els teus dubtes, a partir d'aquí podràs prendre una decisió que et deixi tranquil.la per poder anar a parir amb el mínim de neguit possible i amb plena confianç amb l'equip que t'atendrà. Moltes felicitats pel teu petit/a i que vagi tot molt bé!

[Julyet]

Jo vaig tenir a la meva primera filla a Quirón, i si et planteges un part natural... no te'l recomano. No estan preparat per acompanyar-te (ni volen) ni gines ni llevadores, i molt menys les instal·lacions. Allà sí o sí pareixes en un quiròfan, sala de dilatació força lluny del quiròfan ("sala de parts"), les recomanacions de la OMS i l'estrategia al part normal se'l passen pel forro (jo quan els hi vaig intentar preguntar em van dir que això que els hi deia s'ho havien tret de la màniga unes boges...).
Per descomptat que no tots els parts són cesàries, el meu part va anar prou bé. Però pel segon ja em vaig preocupar de buscar una alternativa, per moltes raons.

Si necessites res, pregunta el que vulguis. Ah, i felicitats!! :).

[nius]

El meu 1r part a la Quirón va ser, en un principi molt bo: ràpid, tot va anar bé, contents.... NOVATOS.
Passats gairebé 3 anys, no hi tornaria a parir. Ha anat passant el temps i m'he anat informant molt sobre el part respectat, les diferents opcions, el que vull i el que no vull, i cada vegada m'he sentit més decebuda de com va anar aquell part.
Va ser un part curt, ni 3 hores, però ara sento que vaig ser una titella: vaig fer tot el que em van dir, però ho va decidir tot la llevadora. Quan posar-me l'epidural, quina dosi, si m'havia de fer o no un tacte, que el nen havia de sortir amb una kristeller allà damunt meu sense preguntar-me, després també amb ventosa (pq havia d'anar tot tant ràpid, si no era necessari? algú més ho ha comentat). El pell amb pell ara ploro, si hi penso: ell vestit, jo amb la bata ( he mirat recentment fotos per aclarir-ho, i si, 3 minuts nu, però dps ja el van vestir). Li van fer probes que no hem sabut fins ara què eren (vitamina K, la pomada als ulls....). Deixavem que se l'enduguéssin quan feia falta (i tornava amb unes tirites a la mà, que no sabiem de què eren). La lactància materna, doncs no ens van ajudar. De fet, va perdre bastant de pes i al marxar ens van dir que havia de fer suplement. Va trigar 7 dies a agafar-se al pit (7 dies per un recent nascut és molt, i per uns pares desesperats, encara més. Li donavem suplement amb xeringa, juntament amb llet meva). Quan plorava i demanavem consell, ens deien que li poséssim xumet.
En fi, tot i això, tinc un bon record del part, però ara vull millorar moltes coses. No ho sembla, però dintre de tot, tot va anar bé. Però ara, molt més conscient del que realment necessito i com ho necessito, no tornaria a allà ni en broma.
He batallat per poder parir a la SS, però no pot ser, i m'ha fotut molt. Hem fet un pla de part, i la meva esperança és que ens el respectin tal i com ens han dit.
El que et diria és que t'informis molt, moltíssim. Llegeix, busca, remena. I realment trobaràs el lloc on parir com tu vulguis, com t'ha dit la Julyet.

[soleilua]

Jo també vaig parir a la Quirón, i sí que n'estic contenta. Pel tema de programació del part per les dates, no et preocupis, jo tenia la ddp el 22 de desembre, i no em van programar res fins el dia 3 de gener (que ja passaven moooolts dies), de tota manera, l'Arlet va decidir sortir el dia 30.

També et diré que per molt bon rollo que tinguis o no amb la teva doctora, després el part te l'atendrà qui estigui de guàrdia... Només baixarà la teva doctora si en aquell moment està a consultes, si no, nanai! O sigui que si pareixes de nit o en cap de setmana oblida't de la Dra.Barrionuevo a no ser que estigui de guàrdia. Ara et diré, que gràcies a això, vaig conèixer el Dr. Esgueva, i m'he canviat de ginecòleg, perquè em va encantar.

Tema part respectat... no sé... la veritat és que jo tenia molta por, vaig entrar a la sala de parts cagadeta de por! Em van preguntar si volia l'epidural, i tot i que fins el dia abans no sabia que respondria, llavors ho tenia claríssim! Sí la volia! Quan vaig començar a notar més les contraccons li vaig dir a la llevadora i me'n van posar una mica més. No vaig patir gens, va anar tot molt bé, el doctor era molt amable i carinyós, així que només tinc bones paraules.

Tema UCI de neonats, no ho sé, perquè per sort la nena no hi va haver de ser ingressada, però estic segura que tenen personal 24h, només faltaria!!! També t'he de dir que jo em vaig contagiar de toxoplasmosi durant l'embaràs, i amb tres dies de vida li van fer un munt de proves a la nena impressionant. Cada dia venia la pediatra especialista en infeccions a explicar-nos què li havien de fer, i tot molt professional.

Bé, suposo que és depèn del que vulguis, jo crec que si tu no vols epidural per exemple, ho dius i punt! De fet, perquè te la posin et fan signar el consentiment, i si a últim moment la vols, suposo que igual que a la pública, si es pot te la posen i si no, doncs pa'lante! Parla amb la teva doctora i explica-li els teus dubtes, si no ho veus clar, canvia de metge, més que no pas d'hospital...

[pesol]

Jo ho veig igual que la nius i la juliet. Vaig parir el meu primer fill allà i pel segon tinc claríssim on no vull anar.
És cert que en el moment vaig sortir contenta de com havia anat el part (menys de 3 horetes, cal dir que vaig arribar amb la feina bastant feta -de 6cm- per la por que tenia a l'intervencionisme de l'hospital), però després donant-hi voltes hi ha moltes coses que no em van agradar del meu part:
- Em van trencar la bossa de les aigües sense consultar-m'ho i tot just arribar a la sala de parts. No hi havia cap motiu per fer-ho. Arribava amb bona dilatació, el part no estava estancat... El que més greu em va saber és que ni m'ho preguntessin! em van dir "te vamos a romper la bolsa" però abans de començar la frase ja m'estava regalimant líquid.
- Van treure el nen amb ventosa i per més que hi penso no entenc el perquè (que no vol dir que no hi hagi un perquè, simplement no me'l van explicar)
- La llevadora se'm va pujar a la panxa per "ajudar-me" a empenyar. Sort que al veure que em deixava sense respiració i encara m'ajudava menys va deixar de fer-ho
- Pell amb pell zero.
- A planta s'enduien el nen de l'habitació i posaria la mà al foc que li donaven biberons d'amagat per molt que em diguessin que no. És més, una infermera el tornar-me la criatura em diu "estaba ambriento". Com que "estaba???" Si jo soc la seva única font d'aliment, com pot ser que abans ho estés i ara ja no. Per novata en aquell moment calles, però em passarà una vegada i no més.
- El suport en la lactància va ser molt deficient. A la sala de parts ja vaig demanar que m'ajudéssin a posar-me'l al pit i com que la llevadora i la gine tenien en aquell moment altres feines em van dir que "a dalt" ja m'ajudarien. Un cop a l'habitació es van endur el nen, després me'l van tornar... Total, potser "m'ajudaven" a posar-me'l al pit quan ja feia dues hores que havia nascut!!!!! Ara ho penso i encara al·lucino.
- Els dies següents l'ajuda amb la lactància va ser fatal: cada infermera deia la seva, i fins i tot la dona que canviava els llençols es veia amb dret a donar consells de lactància. No cal dir que cada consell era contradictori amb l'anterior... Vaig tenir moolts problemes per instaurar bé la lactància.

Per tots aquests motius amb el meu segon embaràs NO penso parir a la Quiron. És més, la meva ginecòloga de la Quiron, a la primera visita de l'embaràs li vaig preguntar si tenien protocol de part natural (tot i que ja sabia la resposta) i que volia presentar un pla de part... Doncs encara al·luciono amb la resposta. Em va dir que no acceptaven plans de part (perdó? m'ho pots repetir que no ho he sentit bé?) i que si volia parir sense epidural allà jo mateixa!, però que els seus protocols els seguien de dalt a baix!

Ara bé, també entenc que Quiron sigui un lloc ideal per parir qui té claríssim que vol epidural, o qui no vulgui fer LM... No et negaré que les habitacions són molt noves, lluminoses, i individuals que són comoditats potser a destacar quan t'operen una cama però no quan es tracta de la rebuda del meu fill.

[pesol]

Per cert Elma passa't pel post de Desembre viewtopic.php?f=85&t=28702 que compartirem experiències!!

[nius]

Ara bé, també entenc que Quiron sigui un lloc ideal per parir qui té claríssim que vol epidural, o qui no vulgui fer LM... No et negaré que les habitacions són molt noves, lluminoses, i individuals que són comoditats potser a destacar quan t'operen una cama però no quan es tracta de la rebuda del meu fill.

Completament d'acord amb tot. Aquesta és una conclusió a la que vam arribar nosaltres: com a "hotel" un 10, xo no és el que vull pel naixement del meu fill.

[Sonne]

És ben bé que un mateix part pot ser una meravella per una i un desastre per una altra!

Estic d’acord amb que si es vol un part natural la Quirón no seria el més idoni perquè les instal.lacions no estan preparades (i sospito que els professionals tampoc), però no amb el tema part respectat. Em sembla que parlant la gent s’entén i es poden deixar clares les preferències que una té. Pesol, em deixes al.lucinada amb això del pla de part! Vols dir que es poden negar a acceptar-lo?

En relació al tema de les instal.lacions, ho sento però jo necessito sentir-me a gust en aquest sentit. He visitat amigues en hospitals on a més de compartir habitació, aquesta era fosca i tètrica i no tenien ni lloc per canviar el nen, ni per deixar les coses… Jo allà no m’hi sentiría a gust. Ja se que hi ha de tot, però ara sembla que qui pareix a la Quirón ho fa només perquè és un hospital molt nou i molt maco.

Ah, i pel que fa a l'índex més alt de cesàries en hospitals privats, no pot ser que hi van més dones que trien voluntàriament una cesària programada? m'imagino que deuen ser una minoria però jo en conec 2 casos...

[Julyet]

A veure si puc explicar-me millor, que ahir vaig escriure molt ràpid. Parlo des de la meva experiència i algunes de prop meu.

Tema pla de part: a finals del 2009 els hi vaig preguntar a les llevadores de l'hospital i em van dir "ni se t'acudeixi fer un pla de part, als gines no els hi agrada i s'ofenen". Els gines del 2009 són els mateixos que avui, diria.

Tema part natural: per a mi un part natural NO és un part sense epidural. Parir sense epidural però sense llibertat de moviment, sense triar postura, havent de canviar de sales, amb un desfile de gent entrant i sortint, sense deixar-te beure, amb oxitocina sintètica, parir en litotomia... és una tortura.
Qui vulgui un part natural, que s'informi sobre com funciona i què afavoreix un part fisiològic, és imprescindible.

Opinió dels professionals: si ells et comencen a dir que estàs patint perquè vols, que això del part natural és una moda, i totes aquestes perles que a moltes no ens sonen a nou, difícilment tiraràs endavant. A més que no estan formats ni preparats. Les professionals (en teoria) especialitzades en acompanyar un part no patològic (la gran majoria) són les llevadores. Els gines són si cal intervenir. Als privats es pareix amb ginecòleg.

Protocols i part respectat: a mi l'epidural és la intervenció que menys em sobra. És clar que ningú te la punxa si tu no vols, però com deia abans cal que s'acompanyi favorablement, no que et posin pals a les rodes. Haig de dir que jo és del que estic més contenta del meu primer part, de l'epidural, perquè em va sentar de meravella, una dosi petita, just al final, tenia sensibilitat però no dolor.
Però els protocols són els que són, a mi no em van deixar mirar com sortia la nena (però en canvi ens ho van deixar gravar), van estar a punt a punt que em fessin episio (la llevadora va frenar a la gine, per sort!), tot era ambient de quiròfan (part normal, sense cap complicació), un fred..., em moria de sed... tot això ni que portis epidural ho has de per què passar.

Més cesàries als hospitals privats: com vaig dir en un altre post "tots els gines dels privats són partidaris dels parts vaginals" igual que ningú vota al PP. Però la diferència dels índex de cesàries és abismal i el PP té majoria absoluta...
Ah, i els embarassos més complicats acostumen a portar-se per SS, o sigui que també és un factor que pot fer créixer l'índex de cesàries al centres públics.

Instal·lacions: per a mi també era imprescindible intimitat en el postpart, igual que en el part. Però vaig descobrir moltes alternatives, des de públics que tenen habitacions privades per maternitat com altres que pots pagar per estar sola, o a la maternitat que tenen l'opció de "part a l'hospital, llevadora a casa".

Lactància: no, a Quirón NO estan gens formats, rotundament. Però per desgràcia hi ha ben pocs hospitals que ofereixin un bon assessorament en aquest aspecte, a no ser que per motivació personal hi hagi professionals que els hi interessi el tema.

Postpart: Sí que és "positiu" que quan neix, encara que no sigui protocol de l'hospital fer pell amb pell (però en teoria ho pots demanar, però que a aquestes alçades encara s'hagi de demanar...) està davant teu. Per si se l'emporten per totes les proves, a mi casi no m'explicaven res i no et deixen opció a estar davant de qualsevol intervenció o prova que li facin...

Mira, en el meu cas jo vaig estar molt de temps pensant que en el meu cas l'oxitocina sintètica, l'antibiòtic, l'obligació d'estar immobilitzada durant el 90% de la dilatació, el no poder beure ni aigua... era totalment justificat, ja que tenia la bossa trencada sense dinàmica de part. Amb el temps me n'he adonat de com em vaig deixar enredar... em van trencar la bossa amb un tacte (ja m'imagino que no de manera conscient... però es va trencar... aquell tacte NO me l'havien de fer) i el que jo pensava que m'havia salvat de mals major en veritat era arreglar el que havien espatllat. No em van donar el temps que es pot deixar (pots estar amb bossa trencada fins a 3 dies, a mi em van deixar 7 hores i van decidir que calia oxitocina), estar immobilitzada a part de fer les contraccions insoportables no ajuda gens a la dilatació (i mira, vaig dilatar prou ràpid...) i si no hagués sigut per la llevadora encara m'hauria endut un bon tall de record.

A part comparo la rebuda que va tenir la meva primera nena amb la que va tenir la segona... i res a veure: ni patir un "extra" de contraccions per la oxitocina, va estar-se pell amb pell i tapadeta 1 hora (ni la van pesar), la vitamina K, el coliri... TOT a sobre meu mentre estava mamant (sense presses), només la van separar de mi per pesar-la i fer-li la revisió el pediatre (sempre davant meu), li van fer la prova del taló mentre mamava...

Jo no intento convèncer a qui vol parir a Quirón que no hi vagi, però si et qüestiones si és el lloc que busques... amb aquestes inquietuds que sembla que tens... jo buscaria una alternativa.
Per cert, hi ha més hospitals que et poden acceptar a part de Vall d'Hebron. No puc opinar sobre aquest perquè no el conec, però t'animo a investigar fins a esgotar les possiblitats. Sort!

Ah, anava a trametre però m'ha vingut un record al cap. En el part de Quirón la sensació era "no vols epidural? ok, però totes les intervencions te les farem igualment". El segon part la llevadora em va oferir (repeteixo, oferir, com a una possibilitat entre altres) si volia que em trenqués la bossa per si baixava més ràpid (quan ja estava dilatada del tot) i li vaig dir que què em recomanava i em va dir "en un parto natural la que dirige eres tú". Flipava...

[mar2012]

Hola! Jo vaig tenir el meu fill a l,hospital de Sant Pau.. Va ser un part moooolt llarg i moooolt dur, que al cap de 12 hores va acabar amb cesarea..
De tota manera això s,oblida bastant depressa, perquè amb el nen als braços ja no et recordes d res..
El tema del suport a ls lactancia materna va ser EXTRAORDINARI!!!! Les infermeres van ser MOLT AMABLES, CARINYOSES, I van tenir una gran paciència.. El nen es va agafar d seguida al pit, solament prenia llet materna i estava les 24h amb nosaltres.. Elles ens explicaven com s,havia d posar al pit, que fer si et sortien clivelles.. Un 10!!!!!!
Extraordinàries!!

[Elma]

Hola noies!!

Abans de tot, gràcies per les vostres respostes i experiències, m'ajuden molt. No paro de donar-li voltes, ahir vaig anar a la visita amb la gine, abans d'això ja havia arribat a la conclusió què més que el part en sí, el què més em preocupa és qué faran després amb el meu nen, crec que el pell amb pell és moooolt important,tant pels pares com pel nen (s'ha estat nou mesos dins meu... tindrà por,no? jejeje). El cas és què ahir vaig aprofitar per fer una llista de preguntes i comentar-li a la doctora...em vaig quedar a la primera.... Després de parlar de les classes pre-part li vaig comentar si tenian protocol de part (simple y llanamente un protocolo!! ni vaig esmentar pla de part, ni part natural,...) i em va dir que no, que el protocol depenia gairebé de cadascú. Em va explicar que quan una mare arriba perquè està de part li posen la via, i comença el procés, quan cal posen la epidural (pq no deixen parir a les dones amb dolor) i ella, particularment, no pensa en cesària si no hi ha risc, siguin les dates que siguin. Em va dir també que un cop la mare entra al hospital, ella és la responsable de la pacient i del nadó, perquè hi ha dos vides a les seves mans (aquest punt em sembla totalment respectable i coherent, ja us vaig dir que treballo en un centre hospitalari, i per molt que digui el pacient...és el cirurjià el que pren decisions un cop al quiròfan, no m'imagino al pacient donant instruccions de com operar un despreniment de retina...sí, ja sé que no és lo mateix, però a nivell de responsabilitat és el col·legiat el que la te, pa lo bueno y pa lo malo). Jo li vaig comentar el què podia passar si no la volia, tot dient-li que no sé si és el cas, i la seva resposta va ser: la demanaràs. També em va dir que si mèdicament no hi havia incovenient en posar-la... la posaven, com anelgèsia per portar el millor les contraccions.

El cas és què no vaig ser capaç de preguntar-li res mes, no sé explicar-vos com em vaig sentir... tenia ganes de plorar (em passa sovint amb altres coses,jejeje) no tant per la resposta de la gine com pels dubtes i pors sobre el part, millor dit, sobre el millor puesto per tenir un nen!! Ja us dic què per molt que porti una idea de part, si al final acaba en cesària, o han de fer servir ventoses o fórceps o el que sigui... no seré jo la que es negui, la vida del meu fill està a les seves mans. És el tracte humà, el de després, el que em fa sentir-me així. Crec que ser mare s'apren sobre la marxa, i en el moment en que el meu nen estigui amb mi... vull això, que estigui amb mi i amb el seu pare, no que se l'emportin a fer proves, o a la nursery la primera nit, vull que algú al que li agrada la professió, m'expliqui què he de fer amb aquella vida per alimentar-la, com posar-ho al pit, com cuidar-me els primers dies, que em somriguin... no sé, un tracte digne d'una mare novata, que tant si ha estat amb pilota o a una banyera o estirada al llit per suportar les contraccions, tant si ha demanat epidural com si no, tant si ha cridat més o menys, o si ha plorat perquè després d'un munt d'hores ha nascut per cesària... no m' ho retreguin (estic plorant mentre escric...són les hormones,no?)...i això em dona la sensació de que a la Quiron... no ho tenen (pel que llegeixo), clar que si no hi ha un protocol de part.... el del Vall d'Hebron el tinc a casa, me'l va passar una cosina que va parir allà, i et pregunten si vols música, si vols aromes, si voldrás un mirall o una banyera... en fin, et donen opcions tot i que desprès no puguin posar les espelmes amb aroma a sàndalo que a mi m'agraden... al menys tenen en compte el que fa sentir be a la mare per un moment tant important.

Bueno, no us foto més rollo que estem a punt de vacances. Crec que jo també tancaré per vacances aquest tema, que fa un temps era irrelevant i ara és tant important per mi, i al setembre...decideixo.
Gràcies a totes!!

Ah, Pèsol, ja he passat pel fòrum de desembre! Quan tingui una estona escric! Ara us deixo que tinc visita amb la matrona al CAP, a veure si surto milor...

[Julyet]

Vaya tela... però haig de dir que no em sorprèn gens. A mi em va passar igual. Em sentia idiota quan em deien que per exemple el que es recull aquí: http://www.federacion-matronas.org/ipn/ ... rto-normal
era tot un mite...
Recordo que quan li vaig dir al ginecòleg de Quirón (el Dr. Espinosa) que volia saber la seva opinió sobre els riscos de l'epidural em va dir que era tot mentida, que era totalment segura i que allà jo si volia patir, ja que els dolors del part eren els segons dolors més forts del món (el primer, per curiositat, és l'amputació de dits). I la resta d'intervencions que són "per salvar-nos la vida".

I per això, en un hospital que es pensen que per acompanyar un part et salven la vida, doncs no ho veig clar... És clar que existeixen les complicacions, jo no ho nego pas, igual que amb cotxe pots tenir un accident. Però oi que no et fan prendre medicaments "per si tens un accident"? Doncs no entenc per que s'ha d'intervenir un procés fisiològic si no cal.

I perquè jo també crec que no som nosaltres qui hem de donar instruccions a un metge, penso que hem de mirar molt a quines mans posem la nostra vida i la del nostre fill. I principalment trio allà on pensin que són les meves les millors mans pel meu fill, no sé si m'explico...

Mira, si t'ensenyo el meu pla de naixement gairebé tots els punts sobre les intervencions vaig posar "ho decidiré en el moment amb l'assessorament de la llevadora".

Com tu dius els aspectes relacionats amb el tracte que se li dóna al nadó un cop neix són molt importants, i me n'alegro que t'ho plantegis abans de parir, ja que en el meu cas vaig ser una pringada i vaig confiar en que a l'hospital sabien el que es feien. Però el tracte que es doni al nadó ve altament condicionat amb com ha anat el part. Per exemple, no vol dir que si has tingut un part molt intervingut no puguis donar el pit, però com més "il·lesa" estiguis més fàcils acostumen a ser les coses. Per exemple, si estàs cosida a punts o t'han fet una cesària, doncs et serà més difícil agafar el bebè o et cansaràs més, i tot això repercutirà en el teu estat d'ànim (que repeteixo, afecta, no vol dir que si el part ha sigut complicat hagis de tenir sí o sí una depressió postpart).

Bé, no em puc creure que et digui que "demanaràs" l'epidural. No trobo eufemisme possible per descriure la ràbia que em fa sentir la poca confiança d'una especialista en naixements cap al cos d'una dona sana... Com et deia, si el teu entorn no et dóna confiança i no et facilita les coses, per descomtpat que demanaràs l'epidural, com no! I demanar-la o tenir clar que la vols tampoc és res dolent, però voler-ho decidir al moment és totalment viable (sempre i quan s'acompanyi al part com toca).

En fi, penso que aquesta dra. t'ha facilitat molt les coses a l'hora de decidir, no? Ja ens diràs com ha anat amb la llevadora...

Per cert, en el meu missatge anterior potser va semblar que defenso la manera de treballar dels hospitals públics per sobre de totes les coses, i no és així, hi ha molt "ginesaurio" i "matrosauria" suelto pel món, no se'n salva ni un! Però si d'entrada ja t'ho pinten així...

[MiaTa]

Ostres noies, quines experiències més dolentes a la Quirón!! deu n'hi do... em sembla que l'esborro de la llista de possibles hospitals on anar a parir!! em queden a la llista: Teknon (no he vist cap comentari), Corachán (he vist molts comentaris bons) i Hosp General Cat (comentaris bons i dolents)... seguiré investigant...
gràcies per les vostres aportacions, son de gran ajuda per les primerenques com jo!!

[Elma]

Ostres noies, quines experiències més dolentes a la Quirón!! deu n'hi do... em sembla que l'esborro de la llista de possibles hospitals on anar a parir!! em queden a la llista: Teknon (no he vist cap comentari), Corachán (he vist molts comentaris bons) i Hosp General Cat (comentaris bons i dolents)... seguiré investigant...
gràcies per les vostres aportacions, son de gran ajuda per les primerenques com jo!!

Hola MiaTA!

Recupero aquest post que vaig obrir, ja fa dies que ho penso, però en veure el teu comentari... ja no m'espero. De la Quiron també et trobaràs molts comentaris bons, totes les meves amigues que han parit allà, i d'altres dones que conec, estan moolt contentes,(a una de elles, si no és per la llevadora...li fan una cessària. Al final va ser part vaginal i sense episio) però també és cert què elles no es plantejaven ni la meitat de coses que em plantejo jo (part respectat, poc intervingut, part natural...). Vull dir que en funció del que vulguis o no...la Quiron és bona opció o no.

Jo encara no he m'he decidit, tot i què tinc els papers enviats a Sant Pau. Vull parlar de nou amb la meva gine sobre el part, però aquesta vegada molt més informada, i plantejar-li les quatre coses que vull que em respectin:
1. No vull estar lligada a una via, i així evitar que em colin la oxitocina, que me la punxin per si volen estar preparats en cas d'urgència però no vull cap sonda durant tot el procés de dil·latació.
2. Vull que em deixin llibertat de moviment durant la dil·latació i poder, així, controlar el dolor com m'agradi (a més amb la ciàtica que tinc...no aguanto estirada en la mateixa posició ni 20 minuts seguits)
3. NO vull episio sistemàtica, primer que em deixin el temps suficient perquè allò s'estiri i si cal...llavors en parlem. (mira't aquest video que en parla dels massatges i de la episio http://www.youtube.com/watch?v=kIsAgDK8a-k)
4. Vull pell amb pell amb el meu fill quan neixi.

Si tot això m'ho respecta (i m'ho signa en un escrit)...jo no tinc problema en parir a la Quiron. Potser és una utopía, ho sé. I també sé que perque això vagi així...hauré de fer molta feina a casa, però aquesta feina no la puc control·lar. Per molt de temps que esperi a casa...potser que arribi i hagi dil·latat poc. L'única cosa que em fa dubtar encara, i potser penseu què és una cosa molt superficial, és el fet de compartir habitació. Potser amb el segon embaràs, que ja portes una mica per la mà com va tot això no és tan important. Però ara que és el primer... el fet de sapiguer que no molestes a ningú i que ningú et molesta a tu, per estar tranquilament amb el teu nen i "aprendre" a posar-t'ho al pit amb calma, descansar els tres la primera nit...tot això em volta pel cap, perquè ja no sóc nomès jo, ja serem tres en aquell moment. Potser va en contra de tots els meus principis, sí, però no se com estaré durant en el post-part com per aguantar-me jo mateixa i les meves visites...encara menys com per plantejar-me que serem dues a l'habitació. Per això dic que si parlant amb la meva gine, tenint en compte el Protocol d'assistència al Part (http://es.scribd.com/doc/61492459/Guia- ... ien-nacido) podem arribar a un acord...perfecte. Si em diu que allà les coses van d'una altra manera... doncs adios muy buenas, que diu la meva iaia. Ja sé que a algunes els hi van negar un pla de part...jo ho tornaré a intentar.

D'experiències bones i dolentes et trobaràs a tot arreu, per això crec que és més important tenir clar què és el que vols (o potser no plantejar-te res, com algunes amigues meves), o quines son le preferències que tens de cara al part i a partir d'això...triar!

Un abraçada, estem en contacte!!
Elma

[llunalluneta]

Hola, jo també em plantejo Quiron o Vall d'Hebron i veig que per part natural molt millor Vall d'Hebron.
Sabeu si últimament les coses han canviat? Veig que aquest tema és de fa força temps.

També vaig llegir que en algun lloc es poden consultar els percentatges de cessàries dels hospitals catalans. Sabeu on trobar-ho?

[Ayrs]

http://donallum.com/inici/llocs/cesarie ... s-del-2012

on diu CESÀRIES2012 és l'enllaç al document on hi ha les xifres i les gràfiques.

[llunalluneta]

Moltes gràcies!

[cositina]

Molt interessant aquesr post. Jo faig doble seguiment a vall d'hebron i quiron, despres de passar per una ile a vall d'hebron (derivada des de quiron) i estic igual tot i q jo no vull vall d'hebron perque no vull tornar a un paritori q em porta records tan tristos i a mi tambe em fa nosa el trma de compartir habitacio. Jo intentare demanar derivacio a sant joan de deu