41+3 i esperant la inducció.

[Arual83]

Hola noies!

Estic una mica xoof. Ja estic de 41+3 i m han dit que sembla que no em posaré mai de part i m'han d'induir el part! A tots els controls i tactes em diuen que estic moolt verda, cap contracció i el coll de l uter super llarg i posterior. Total que les meves il'lusions de part normal a la merda. A més amb tal pronostic la cosa pinta dura.
M han dit que primer m ingreseran a la nit i em posaran un gel de progla..... I al mati seguent oxitocina i hsviam com respon el cos!

m'agradaria saber experiencies similars i com es van resoldre, haviam si'animo una mica!

Moltes gràcies i bona diada!!!

[Julyet]

Amb una fisura a la bossa,m38 setmanes i sense dilatació vaig parir el dia següent... Vas per privat, oi?
Podries haver començat a dilatar i estar dies sense que res passi. La mitjana de part del primer fill és a la setmana 41, i perqueè sigui la mitjana ha d'haver-hi qui es posi de part a la 42;).
Si el teu bebè està bé, líquid amniòtic correcte (demana una segona opinió si cal) no hi ha sentit per a la inducció. Fes el que sentis, però si no ho tens clar, nforma't abans de la inducció, ja que en la majoria de casos els peques ja saben quan han de sortir.

Per cert, hi ha un "mètode natural" que diuen que va molt bé... :P

[Arual83]

Vaig per SS. en un hospital pro part natural. porto dies caminant 3h cada dia,.cada nit pinxitos i fai tot el que puc!

Estic desmoralitzada! Gràcies per la teva aportació i consells!

[Julyet]

Doncs és que encara no vol néixer.

Si són propart natural, faria unavreclamció, perquè tela...

[mordor]

Hola, a mi em van induir el part quan estava de 41+5. Vaig ingressar un dia al matí em van posar el gel de prostaglandines i cap al migdia van començar amb l'oxitocina. Vaig dilatar normalment però el nen va començar a fer bradicardies i em van fer una cesàrea. Van veure que tenia el coll inclinat en una postura que no és l'habitual i per això no havia pogut encaixar-se.

No vull espantar-te, i tot i acabar en cesàrea no tinc cap mal record del part, per mi el més important és el nen, no com surti .

[Arual83]

Mordor a mi tb me'l provocaran entre la 41+5 i la 41+6.
Gràcies per la teva experiencia! Per mi el mes important tb es l Emma i els metges diuen que passar de la 42 es perillós.

Encara tinc esperances de fer feina aquest dos dies que em queden però m han dit que tal i com tinc el coll es molt difícil!

Gràcies

[Vivoneta]

No et preocupis, jo vaig tenir els dos parts induïts perquè tampoc no s'activava (i ho feia toooot, caminar, pinxitos..) i no hi va haver cap problema. Amb prostaglandines per estovar el coll de l'úter i oxitocina tot es va activar i van començar les contraccions i el part. Els dos van ser parts vaginals, sense problemes de dilatació i les criatures no van patir. Simplement que enlloc de començar jo em van fer començar ells! Sobretot, no t'angoixis i viu el part com un moment màgic, ho és i el recordaràs tota la vida!!!

[beeth]

Hola Arual! Jo no et puc explicar la meva experiència però si que et vull animar i sobretot recorda que ells el que prioritzen és que el nen vingui bé i que tot surti bé aixi que ànims i tranquil·la que sigui com sigui estic segura que tot sortirà bé...una abraçada guapa!

[Arual83]

Vivioneta que be!!! m ' has animat moolt:) Espero que vagi tan be com a tu!!!

beeth moltes gràcies pels anims! Aquest dies es fan molt llargs i mes quan veus que no hi ha indicis de res!

Demà em diran el dia exacte i be...haviam que tal!!!

[Vivoneta]

Arual, així m'agrada, ben animada!!!!
Tu confia en ginecòlegs i llevadores, ells volen el millor per tu i per la criatura. Segur que tot anirà molt bé i somriu perquè t'esperen uns dies de mooooolta felicitat!

[mirins]

Jo vaig tenir un part natural a 41+6, el mateix dia qeu me l'havien de provocar. I cap simptoma ni res dies abans, així que disfruta que desseguida et semblarà molt llunyà estar esperant i aniràs de bòlit!

ânims i que vagi molt i molt bé!

[noviachuky]

Hola reina!

Amb el primer embaràs estava de 41+4, anava per mútua i el ginecoleg em va dir que ja me'l provocaven que si preferia l'endemà o sigui 41+5 o ens esperavem a divendres 42+2, jo la veritat no podia més, estava esgotada fisicament i psicologicament i ja tenia moltes ganes de conèixer al meu nen. Així que vaig decidir que el dia clau era l'endemà.
Vaig dormir tota la nit com un tronc (es molt important que hi vagis ben tranquila, ells faran el millor per totes dues, no tinguis cap dubte). El primer que em van fer va ser trencar la bossa i després punxar-me la oxitocina, desseguida van començar les contraccions i vaig dil·latar moltissim súper ràpid. Només vaig patir 1 hora de contraccions pq ja em van posar la epidural, i amb 3 hores més neixia el Jan.

Clar que hi han riscos però com tot, també hi ha riscos en un part normal o en una cessarea.

Tu el més important es que disfrutis tot el que puguis de l'experiencia.

I ara amb el Lau doncs no se com anirà pq de moment tot està tancat i barrat. Sé que la inducció no és el millor del món pero si me l'han de tornar a provocar doncs ho farem. Tot sigui pels petits

Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

[Arual83]

Mirins carai!!!! el mateix dia! ostres que be!
Jo desitjaria que aquest dies com per sorpresa la cosa s'activi!!!!

Novia tens raó que pels peques el que sigui! i ja firmaria de que fos tan rapid com tu!! Segur que amb el Lau et poses tu soleta!! I si,.positivisme a tope suposo que ajuda.

Mil gràcies!!

[sargantana:28]

Jo tampoc et puc ajudar amb el tema de la inducció perquè vaig parir a la setmana 40, això sí, sense cap símptoma el dia abans ni res, de fet havia fet corretges el dia abans i estava molt verda, cap contracció i el coll de l'úter sense indicis de part....així que ja veus, encara hi ha esperança. Moltíssima sort!!!!!

[Marieta vola vola]

Estigues ben tranquila. A mi em van haver d'induir el part a les 42 setmanes justes de gestació. Em van posar les post glandines a les 11 del matí i vaig quedar ja ingressada. Em van dir que en tenia per 48 o 72 hores, però un cop les post glandines van fer la seva funció, és a dir, borrar el coll de l'úter, em vaig posar de part de seguida. Amb una hora i mitja vaig dilatar i amb una altra hora naixia la Maria. Al final va néixer a les 11,28 de la nit del mateix dia. Va ser part natural i no va fer falta oxitocina. No et desanimis i molta sort que sigui com sigui, és l'experiència més maca de la vida.

[sandrajuli]

Com diu una companya, lo més important és que el nen/a surti bé, i no de la manera que el tinguis.

gens d'acord! clar que és molt important el nen, però també la mare i el part poden fer que les coses vagin bé de bones a primeres o que el postpart sigui molt més difícil, mala instauració de la lactància... No és que et vulgui espantar, però realment si tu creus que encara no està el nen per sortir, si tot està bé, que no hi ha patiment fetal ni res, no cal inducció... tu, a part dels metges, també hi tens alguna cosa a dir. Podries demanar una segona opinió...

[Aitona]

Jo el que et recomanaria és que estiguis tranquila i que gaudeixis d'aquestes darreres setmanes, ja que el que hagi de ser serà....

Les darreres setmanes del meu embaras també les vaig viure amb bastant desasperació, ja que volia de totes totes una part vaginal i no hi havia res que fes preveure que seria així, tot i els meus esforços per aconseguir-ho, em sembla que no vaig deixar de provar tot el que en teoria indueix al part.
A la setmana 41+3 vaig entrar al mati per l'inducció sense cap símptome previ, després d'unes quantes hores on vaig començar a tenir contraccions em vàren trencar la bossa amb el resultat que les aigues vàren sortir brutes. Va ser llavors quan em varen recomenar fer una cèssaria ja que tot i que el nen no presentava patiment, el part es prodria allargar molt. Per mi va ser com un gerro d'aigua freda en aquells moments ja que la meva il.lusió de viure el part de la manera dessitjada s'esfumava...., però alhora havia de pensar en el petitó.
I a dia d'avui, l'única cosa que et puc dir segons la meva experiència és que el nen va nèixer per cessària, que el postpart per mi tampoc ha sigut tant traumàtic i que el més important és poguer-lo tenir aquí amb mi.

[Ponioleta]

Hola
jo volia aportar dues coses:
-primer, com alguna ja t'ha dit, que d'un dia per l'altre pot canviar tot. I que pots estar molt verda un dia i aquella nit posar-te de part. Així que no et desesperis perquè et diguin que estàs molt verda. Penso que és important estar tranquil.la
-i en segon lloc, que si tot està correcte (nivells de líquid amniòtic etc) no hi ha motiu per induir el part abans del dia que es compleixen les 42 setmanes. Induir un part de 41+5 per exemple, pot significar que potser el part s'hagués desencadenat sol el dia 41+6 o el dia 42.

Això dels càlculs de les 42 setmanes dels embarassos és totalment estadístic. No se sap amb seguretat el dia que et quedes embarassada (pot variar un parell o tres de dies amunt o avall) ni se sap amb seguretat que el part "normal" hagi de ser entre la setmana 37 i la 42. D'acord que els metges han de prendre precaucions i no poden deixar allargar fins a l'infinit un embaràs, però això de fixar la setmana 42 és una convenció (basada en estudis però també en estadística). Així que, com a mínim que no ens rebaixin dies de les 42 setmanes (perquè imagina't que realment tu vas ovular uns dies més tard, llavors el dia que suposadament fas 41+6 que et volen induir, estaries de 41+3 i encara tindries 4 dies de marge per les 42).

I estic d'acord amb la Sandrajuli, que neixi un nen sa no és l'únic important. Evidentment, si no hi ha més remei, es fa cesària, o si no hi ha més remei, s'indueix, però induir abans d'hora, o fer cesària perquè hi ha una cesària prèvia (o altres pràctiques innecessàries que es duen a terme) NO.

[Penny]

Totalment d'acord amb la sandrajuli i la ponioleta!
Encara queden dies per arribar a la 42, encara pots posar-te de part per tu mateixa. Confia en tu i en el teu cos, i en el teu bebè!! ;)
I si al final t'han d'induir el part, doncs endavant! però encara no està tot decidit ;)
molts molts ànims!

[ginko biloba]

No perdis la esperança!
Fa quinze dies estava exactament com tu (que si molt verda, que el coll de la matriu intacte...). A les 41+5 em van dir que tornés a l'endemà, a primera hora, que m'induirien el part. Aquella mateixa nit, aproximadament a la 1 de la nit vaig trencar aigües i vam haver de còrrer a l'hospital per poder disfrutar de tota la nit de part! je,je...
És a dir, que fins que no nèixi, no hi ha res escrit, i tal com han comentat algunes companyes, en un temps molt breu tot pot canviar.
per tant, no perdis l'esperança!