És necessari provovar el part?

[julieta12]

Hola futures mamis! doncs estic una mica ratllada i mosca perque l'altre dia vaig tenir visita a la meva doctora (em porten a la Dexeus) i em va dir que si el dia 30 no havia parit doncs em provocarien el part. Aquesta setmana és la 40, la data prevista de part és el 23 d'octure, és a dir, que s'esperarien una setmana més a la data aquesta que em van dir.
A mi el tema "provocar el part" doncs no m'agrada gens perque ho trobo antinatural i innecesàri (sempre i quan el bebè no pateixi és clar) però així perque si, doncs no.
He sentit algun cas d'alguna criatura que s'ha mort per no provocar el part, perque s'han "ofegat" a dins perque els ha faltat líquid amniòtic perque, pel que es veu, els últims dies es va "consumint" (bé no sé molt bé com dir-ho, però que es va perdent), bueno què en penseu del tema?
Gràcies!!!

[laureta]

Hola julieta12,

Induir un part és necessari quan hi ha evidència que el bebè estaria millor que a dins, cosa que no sol ser freqüent. Cada bebè té el seu ritme de creixement, i cada embaràs té una durada diferent, igual que no a tots els surten les dents a la mateixa edat o no tenim la regla amb la mateixa periodicitat. Induir el part abans que el bebè estigui preparat per sortir pot suposar que el part sigui més instrumentalitzat i que el bebè tingui problemes, per exemple respiratoris, en sortir. Tanmateix és una pràctica molt freqüent, especialment en metges privats i més encara si es posa pel mig un pont o festius (si tens el bebè una mica passada de la setmana 41 li arruines el pont de tots sants a l'obstetra. No és per ser desconfiada, però la majoria de les induccions tenen lloc entre setmana, mai el cap de setmana. Curiós, no? Justament, és tan urgent treure'ls avui però no demà o ahir?
El problema amb els embarassos més llargs és la calcificació de la placenta, és a dir que la placenta deixa de funcionar tan bé com abans. Això es pot comprovar amb una eco doppler, d'alta resolució. Evidentment, insisteixo, sempre i quan no hi hagi un problema contrastat amb el benestar del fetus o amb el teu. Contrastat vull dir que no sigui simplement una opinió/suposició del metge. Jo demanaria una segona opinió (per exemple amb una visita a un/a gine de la seguretat social, que no tilndrà els interessos econòmics de cobrar el part). Sempre et pots negar a una inducció, demanant que et facin controls regulars del bebè, el líquid i la placenta quan t'acostis a la setmana 42. Això és el que jo faria però, és clar, jo no sóc personal mèdic i crec que el millor és que t'aconselli un professional amb evidència científica sobre la taula. El líquid amniòtic es va generant sempre, inclòs quan es trenca la bossa, per cert.
Salut i sort!
Laura

[Lluma]

Laureta, això que dius fa molt de mal i perjudica sèriament la imatge dels professionals de l'obstreticia del sector privat. N'estàs segura, d'això que dius?

Julieta12, et recomano que segueixis el bloc de la dra. Laura Rodellar. Allà trobaràs moltes respostes.
Hi ha una entrada "l'amiga de la veïna", que tot i parlar de cesàries tira al terra la teoria de la noia que tha contestat primer, i després tens les entrades que parlen sobre el part, entre d'altres. Llegeix amb atenció.
No crec que sigui bona aquesta desconfiança cap a les persones que ens ajuden a parir. Sinó, pensa que hi ha altres alternatives i altres llocs per tenir el teu fill i ja està.

el bloc és http://www.laurarodellar.blogspot.com.es/

[laureta]

Hola Lluma,
No tinc cap ganes de fer mal a ningú, només he explicat el què jo faria. Això és un fòrum i suposo que s'hi contempla la diversitat d'opinions. Demanar una segona opinió mèdica si no està segura del què li proposa la seva gine no em sembla cap disbarat. Si la seva gine li ha argumentat el per què d'una inducció no entenc per què tindria dubtes. Per una altra banda, crec que hi ha excel.lents professionals a la privada i a la pública, només es tracta de trobar el que et convenci, no?
Em sembla molt exagerat atribuir tant de poder a la meva opinió.
L.

[laureta]

He mirat el blog de la doctorai m'ha semblat molt interessant. Tanmateix, com que veig que té a veure amb assumir que tot el què he explicat "són llegendes urbanes amb intencions diabòliques" doncs, si us ve de gust, podeu veure aquest document http://www.acmcb.es/files/425-3335-DOCU ... Maig12.pdf, redactat per una metgessa de la Vall d'Hebron basant-se, entre d'altres, amb dades de l' Oms, en què confirma, entre d'altres, quines són les indicacions per una inducció, o quins en són els riscos que s'hi associen.
Salut!
Laura

[MARIANGELS]

Todo nacimiento programado sin razón médica es irrespetuoso con el bebé y con la madre, y no tiene en cuenta la evidencia científica

Los partos inducidos tienen mayor riesgo de acabar instrumentalizaados o con cesárea.

La fruta de un árbol no madura toda al mismo tiempo, los bebés tampoco ( Michel Odent)

Per reflexionar-hi ...i prendre desicions conscients i informades, respectuoses amb les criatures. Hi ha nens que moren a l'úter, alguns per induccions bèsties que els posen en sofriment fetal , amb contraccions tan seguides i artificials que no tenen temps de recuperar-se. En general , els nens no moren intrauter per estar "massa" a dintre, de mares "letals" ... avui dia hi ha maneres per controlar al final del l'embaràs si hi ha patitent fetal o indicis que la placenat no funciona bé i actuar en conseqüència.

Avui dia també, molts nenes neixen prematurament per parts induïts abnas d'hora, no és "matemàtic" de quan estàs perquè s'apliquen els mateixos calendaris a dones amb diferenst cicles, i partint de la darrera menstruació i no del dia de la fecundació, cosa que dóna un marge d'error d'una a dues setmanes. I el pes, que es medeix amb un marge d'error de mig quilo ( ! ), no és indicador suficient de maduresa. Un nen que s'ha tret induït amb 3,200 kg, potser hagué nascut a terme amb 3,800, i li falten 600 gr. que és moltíssim en pesos del voltant de 3 kg.

Salutacions
M.Àngels

[cuski]

Jo penso que és molt antinatural induir el part i que hi han molts ginecòlegs que els provoquen amb massa freqüència. De totes maneres pensa que hi han maneres d'ajudar a provocar les contraccions, com ara caminar i molt sexe!!! O sigui que ja saps, intenta que el teu fill pugui venir a aquest món pel seu propi peu!!!

[Ponioleta]

Lluma, no crec que sigui tant descabellat el que planteja la laureta, per desgràcia.
No hi ha CAP motiu, en un embaràs "normal" i que es desenvolupa sense problemes per provocar un part abans de la setmana 42. Vull dir que en alguns casos pot haver-hi poc líquid amniótic o altres causes (no sóc gine i no control.lo massa). Llavors sí que caldria provocar-lo. Però hi ha molts gines, de la privada sobretot, que a partir de la 40+5 o així ja comencen a parlar d'induccions... Per què??

I precisament, sobre parts (i sobre altres coses) no crec que sigui correcte l'actitud de "creure sense dubtes en el que diu el metge" perquè no seria ni la primera ni la última vegada que els metges (gines) o les llevadores duen a terme pràctiques no recomanades per l'evidència científica, la OMS, les autoritats sanitàries etc (induccions a la setmana 41 "perquè sí", cesària pel sol motiu de tenir cesària prèvia, episotomies innecessàries...)

[Lluma]

A veure, només estic dient que dir que els ginecòlegs indueixen els parts segons les seves vacances, és lleig. Hi ha professionals i professionals. Del privat i del públic. I mira que el meu parer és que els del públic són molt pitjors que els del privat! I només dic que si el que és el teu metge, que ha de portar el teu fill al món, no hi confies prou, doncs canvia. Per mi la confiança i la tranquil·litat en un procés així, és del màxim prioritari. Hem de parir a gust!

A mi el part me'l provocaven a les 42+3. I cada cas és un món, suposo. I cada hospital. Jo ara no entraré a dir a quina setmana sha de provocar el part perquè no sóc metge ni hi entenc. Si no estem d'acord o dubtem d'alguna cosa, és millor buscar una altra opinió mèdica i ja està. Nosaltres no coneixem l'expedient de totes nosaltres ni tenim els coneixements com per dir si està bé o no, o si l'obstreta va de pont o li sha de fer la manicura.
En el meu cas, em volien provocar el part a la setmana 37 (els de la pública) i el privat em va recomanar no fer-ho fins que no fos absolutament necessari.

[Penny]

Doncs serà lleig dir-ho, però passar, passa. De primera mà ho sé...
Vas tenir molta sort amb el teu ginecòleg, quantes dones (i quants bebès!) no poden dir el mateix!! :(

[Su_]

A veure, només estic dient que dir que els ginecòlegs indueixen els parts segons les seves vacances, és lleig

Doncs encara que sembli mentida, ho sento pero hi han molts que ho fan.

La meva DPP era el 12/12/09, em donaven una setmana de plaç i si no em possava de part em provocarien el part el 22/12/09, el motiu perque no em deixaven fins la setmana 42??? NADAL! a una companya de mes li van provocar el 22/12 amb l'excusa que no li quedava liquid amniotic, cosa que no sabra mai si era cert o no perque no va tenir temps per visitar-se amb un altre metge.

2 ginecolegs diferents, tots 2 per mutua privada... fa pensar que no miren pel benestar de la pacient i del bebe sino del seu temps lliure i la seva butxaca...

[JOBAAL]

Jo estic totalment d'acord amb el que diuen les companyes. A la SS ténen per norma no provocar el part fins a la setmana 42 (a no ser que hi hagi algun perill per al bb) i en canvi és molt sospitós tot el que es diu de la privada sobre programacions/festius. Està clar que a la SS no li vé de dies de vacances ni tampoc de € (una cesària = intervenció = +€€) en referència a l'alt índex de parts per cesàrea de les privades.
En el meu cas vam acabar suplicant al nostre gine de la SS que si us plau ens provoqués el part (quan estava de 41+5) perquè el meu home havia de marxar si o si de viatge i no concebíem que ell no estigués present al part. Afortunadament la nit abans del dia de la programació em vaig posar de part jo sola.

[cuqueta]

Si JOBAAL i a la SS tambe tenen per norma no fer monitors les ultimes setmanes abans del part quan se sap sobradament que es importantissim fer-los per comprovar com esta el nado i la mare, i aixo tambe ho trobes be?
Penso que cada mare es lliure de fer el que millor cregui pel seu nado, jo he parit dos cops a la privada i com diu la Lluma el mes important es tenir confianca amb la teva o el teu gine, jo l'hi tinc i he tingut dos parts naturals sense problemes, ara, si m'hagues dit d'induirlo ho hagues fet sense dubtar-ho perque crec firmement que ho hagues fet amb una base medica, ara si tens un gine del que dubtes per tot crec que tens un greu problema.
De bons i mals professionals n;hi ha a tot arreu, pero si existeixen les mutues per alguna cosa sera, no ho has pensat? jo no conec mares que tinguin queixes i que hagin parit a la privada i en canvi no puc dir el mateix de les que han parit a la publica, o sigui que per gustos, colors!!

[cuqueta]

En el meu cas vam acabar suplicant al nostre gine de la SS que si us plau ens provoqués el part (quan estava de 41+5) perquè el meu home havia de marxar si o si de viatge i no concebíem que ell no estigués present al part. Afortunadament la nit abans del dia de la programació em vaig posar de part jo sola.

Aixi tu vas fer el que dius que no trobes be de fer, oi? i si el teu ginecoleg, amb el que tens tota la confianca, et diu que per un pont o unes festes no hi sera i tu vols que sigui ell el que t'assisteixi al part, i per tant pacteu una induccio ho trobes malament? es que per mi tant bo o dolent es un cas com l'altre, no??

[cuqueta]

A veure, només estic dient que dir que els ginecòlegs indueixen els parts segons les seves vacances, és lleig

Doncs encara que sembli mentida, ho sento pero hi han molts que ho fan.

La meva DPP era el 12/12/09, em donaven una setmana de plaç i si no em possava de part em provocarien el part el 22/12/09, el motiu perque no em deixaven fins la setmana 42??? NADAL! a una companya de mes li van provocar el 22/12 amb l'excusa que no li quedava liquid amniotic, cosa que no sabra mai si era cert o no perque no va tenir temps per visitar-se amb un altre metge.

2 ginecolegs diferents, tots 2 per mutua privada... fa pensar que no miren pel benestar de la pacient i del bebe sino del seu temps lliure i la seva butxaca...

Doncs perdona que t'ho digui pero vaya merda de ginecolegs que teniu o tenieu!!! una altra cosa es que et diguin que ells per festes no hi seran i tu assumeixis parir amb un altre ginecoleg, pero que t'ho programin perque si ho trobo bastant heavy!!! espero que les dues hagueu canviat de consulta!!

[JOBAAL]

En el meu cas vam acabar suplicant al nostre gine de la SS que si us plau ens provoqués el part (quan estava de 41+5) perquè el meu home havia de marxar si o si de viatge i no concebíem que ell no estigués present al part. Afortunadament la nit abans del dia de la programació em vaig posar de part jo sola.

Aixi tu vas fer el que dius que no trobes be de fer, oi? i si el teu ginecoleg, amb el que tens tota la confianca, et diu que per un pont o unes festes no hi sera i tu vols que sigui ell el que t'assisteixi al part, i per tant pacteu una induccio ho trobes malament? es que per mi tant bo o dolent es un cas com l'altre, no??

Perdona cuqueta però rellegint-ho veig que no em vaig explicar bé. Volia reafirmar el fet de dir que en les privades és una pràctica més comuna i en canvi a la SS no. I torno a remarcar que en el meu cas va ser a la 41+5 (és a dir, en 2 dies més me'l provocaven si o si), i per suposat que si hagués sigut a 40 acabades de complir m'hi nego en rotund a fer-ho.

[cuqueta]

JOBAAL però potser és perquè a la SS per començar no saps ni qui t'atendrà si et poses de part en canvi quan et fas d'una mutua i tu tries ginecòleg i per tant vols que sigui ell o ella el que t'atengui al part, per això estas pagant la mutua, el que jo veig es que donada la situació de que el teu ginecòleg amb qui tens tota la teva confiança i sap de la A a la Z del teu embaras et diu que els dies posteriors a complir no hi sera, si tu vols, sí o sí, que sigui ell i no un altre el que t'atengui al part, que repeteixo per això estas pagant, tu lliurement decideixis una inducció. A més a més segur que és molt més cara una inducció que un part natural, per tant, jo en tinc una altra lectura, els de la SS, que de retallar en saben molt, també potser que un cas en que es recomana la inducció esperin i esperin fins la 42 (o passades perquè en conec casos) a veure si esdevé natural i així tot això que s'estalvien.
Penso que és una PU--ada quan la mare no es conscient del que realment passa i li venen la moto, però sinò tant lliure ets tu d'esperar a posar.te de manera natural o induir 2 dies abans de complir la 42, com la mare que passant de la 40 decideix lliurement una inducció per raons personals.
Jo personalment, si hagués tingut que tenir els meus fills a la SS de la meva zona, segurament no hagués anat a pel segon perquè tracten a les mares com a bestiar i són impresentables, jo prioritzo el fet de parir com una persona, encara que sigui dos dies abans del que el nen hagués "volgut" a parir com una bèstia perquè em posi de part jo sola, ho veig així de clar, es com lo de l'amniocentesis, que ara a la SS no es fa fins als 40 anys tot i sabent que el risc d'alteracions genètiques augmenta exponencialment a partir dels 35 anys de la mare, si mires estadístiques també hi ha més amnios per privat que per SS i també es podria pensar que és perquè els gines del privat així s'enduen més comisions (que segur que n'hi ha que ho fan) però d'aquí a treure conclusions tant aplastants, doncs NO, la veritat.

Que cadascú faci el que cregui més convenient tenint informació de totes les opcions que té al seu abast, i a partir d'aquí penso que no som ningú per jutjar-nos les unes a les altres, totes les opcions tenen els seus avantatges i els seus inconvenients i la decisió final dependrà del que valora més una persona o bé una altra.

[JOBAAL]

Que cadascú faci el que cregui més convenient tenint informació de totes les opcions que té al seu abast, i a partir d'aquí penso que no som ningú per jutjar-nos les unes a les altres, totes les opcions tenen els seus avantatges i els seus inconvenients i la decisió final dependrà del que valora més una persona o bé una altra.

El que dius ho subratllo, no sóm ningú per jutjar a fulanita o menganita del que faci, que ja som prou grandetes. No sóc jutge ni ho pretenc, és més, sempre parlo en primera persona i del que jo faria o he fet, i no responc mai a ningú amb el punyal a la mà (ho pots veure a les respostes que dóno al fòrum).
Sento que a la teva zona facin parir a les dones per la SS com a bestiar (si és així potser s'hauria de fer alguna cosa al respecte, no creus?) En el meu cas només puc tenir que bones paraules per com vaig parir i pel tracte rebut, com una persona i no com una malalta a la qual han d'operar, però és clar, tot deu dependre de l'entorn en què et trobis, i n'hi ha tants d'entorns... que per gustos colors!
Així que en definitiva, que cadascú faci el que li roti, faltaria més!

[sachpremkaur]

Noies he apres una barbaritat llegint els vostres posts. Es com fer un doctorat en part aixo. Per la vostra experiencia, es com llegir un llibre de memories.

Gracies!!!

[JOBAAL]

Del que em comentaves de fer monitors, de fer-ne si que se’n fan si és necessari. Vaja, que jo ho vaig veure amb les meus propis ulls a les visites. A mi no me’n van fer perquè tot anava seguint el seu curs i estava bé, i no vaig tenir contraccions prèvies ni de BH ni de res (crec recordar que cap a les últimes setmanes potser 2 cops x setmana escoltávem el cor, o sigui que gaire descontrolats no estàvem).
Tema SS vs. Mútua, doncs què vols que et digui. Quan vam plantejar-nos de buscar al petit, si que vam mirar de fer-nos d’una mútua però després de sospesar pros i contres (el preu no hi va tenir res a veure) al final vam decidir de fer-ho per la SS. Només de saber que si parint per la privada hi havia alguna complicació durant el part, ens enviaven de pet cap a l’hospital de la SS, ja ho vam tenir claríssim. I què, anteposo una habitació individual a la salut del meu fill?
A més jo en el tema “metges” no sóc gens primmirada, vull dir que quan demano hora d’urgències perquè tinc unes angines i em diuen: “Ui la seva doctora no visita fins a la tarda…” a mi més igual qui em visiti, hi tinc plena confiança amb els metges i l’únic que vull és un que em curi, i no m’espero pas a que em visiti el meu. Doncs el mateix em va passar amb l’embaràs. Entre embaràs i part vaig passar per les mans de 3 llevadores i 4 ginecòlegs, i en cap moment vaig tenir la sensació de dir: ”ui que aquest/a no sap com va el meu embaràs…” o sigui que imagína’t quanta gent em van veure els baixos i els 2 primers cops potser si que feia algo de ¿vergonya? Però després amb la confiança que em transmetien i el veure que estava en molt bones mans, em van passar totes les manies de cop. Un 10 per ells.
I concretant a la pregunta del post: és necessari provocar el part? No, si el bb no corre perill (Deixem un marge de temps al cos perquè faci la seva feina i si al final no respon, doncs si s'ha de fer es fa)