Informació part natural

[Persa75]

Hola noies,

fa temps que no escric al fòrum però crec que ara necessito molt un cop de mà.

El meu primer fill ja té 20 mesos i estic de 25 setmanes del segon. El primer part va ser llarg, trencar aigües sense contraccions, esperar unes hores sense resultat, injectar oxcitocina química i demanar l'epidural perquè ja no podia més.

Diuen que el segon part és més ràpid i que el canal ja està "obert".

Bé, ara és quan em torno a plantejar seriosament un part natural. Visc a Barcelona i, per alguns posts anteriors que he xafardejat, veig que Sant Pau és una bona opció (i em sembla que em pot tocar per zona).

Primer, voldria informació, fer algun curset, parlar amb alguna doula... la meva gine m'ha dit que per ella no hi ha cap problema si vull tirar el part natural endavant però em recomana que estigui molt forta mentalment.

Sóc una persona pràctica i m'aniria molt bé tenir informació i consells pràctics per començar a treballar aquesta "fortalesa" mental que m'aconsella.

Accepto tota mena d'ajuda/informació/consells/recomanacions...

Gràcies!

Persa75

[neuetes]

Primer de tot, enhorabona!

Jo la segona filla la vaig tenir amb part natural a l'hospital d'Igualada. La veritat és que el part va anar super ràpid, amb menys de dues hores ja la tenia als braços. Des del part de la primera (part hospitalari estàndard, amb epidural, oxcitocina, Kristeller i episio) tenia claríssim que la segona la pariria al natural i sobretot volia que fos al 100% respectat.
Primer, vaig procurar anar a un hospital preparat amb el protocol de part natural i a més amb instal.lacions adecuades.
Després em vaig fer un fart de llegir cròniques de part de parts naturals (tant parts a a casa, com parts en cases de parts o parts hospitalaris, busca pel forum, segur que en trobes), el seu exemple i la seva experiència em van fer creure que realment podia aconseguir-ho. També vaig visualitzar al youtube molts parts a l'aigua, naturals, etc.
Després llegeix molt. "Parto seguro" és el llibre dels llibres però n'hi ha moltíssims més. Aixó t'ajudarà molt a ser conscient del procès que és el part i el que et pots arribar a esperar de tot plegat. pàgines web de "donallum" o "el parto es nuestro" també et poden ajudar.
Jo no em vaig preparar amb res més, no vaig fer cap curset (bueno, els macarronics del CAP), ni exercicis de ioga o de relaxació... el dia del part em vaig deixar portar pel meu instint i actuava segons el que el cos em dèia o sentia.
Passa't per aqui viewtopic.php?t=18490, aquest post em va ajudar moltíssim!! hi trobaràs uns quants links a cróniques de part, i també hi podràs llegir la meva.
Molta sort!

[Eva_]

Hola Persa75 i enhorabona també!!
ostres Neuetes, acabes d'escriure el que hauria escrit jo...!
jo he tingut els dos parts naturals, a Vic, abans que estiguessin acabades les instal·lacions definitives de part natural. Tot i així, com que l'equip es va portar tant bé amb nosaltres i jo ho tenia molt clar, tot va anar molt bé. Per mi més del 50% del part és mental, si ets forta mentalment, la resta va sola, seguint el teu instint, el cos fa la resta i actua perquè el dolor sigui suportable.
Amb la Iris, la segona filla, a les 24h ja erem a casa i jo estava de meravella i tant feliç!
per mi els dos parts han estat l'experiència emocional-física més intensa que he tingut mai.
com t'ha dit la Neuetes, llegeix molt, gaudeix de l'embaràs i pensa que i tant que és possible, el part si tot va bé, és un procés natural no una intervenció quirúrgica.
molta sort i que en gaudeixis molt!

[kabbisa]

Bon dia, jo no vaig tenir un part natural, però volia intentar-ho. No vaig preparar-me massa (gens). La veritat és que comfiava en mi mateixa.
Se que tinc una tolerància al dolor elevada, i anava tranquila amb això.
També estava tranquila que a l'hospital on vaig parir no tenen un punt a partir del qual ja no posen l'epidural, de forma que podia fer marxa enrera en tot moment.
I finalment vaig aguantar tot el que vaig poder a casa. Vaig arribar a l'hospital bastant dilatada (no sens va ocórrer preguntar de quant, però ens van derivar en seguida a la sala de parts).

El que em va traïr, i que no m'esperava, va ser que al notar el primer pujo, mentre tot el meu cos empenyia, el meu cap no només no ajudava sino que intentava que tot s'aturés! Va passar el mateix al següent i ...
No vam ser capaços de relaxar-me lo suficient com per tornar-me a concentrar. I aquí ja vaig demanar l'epidural.
Mitja hora després, ja tenia el nen a sobre meu.

N vaig fer-me enrera per esgotament ni per dolor (en part si!), sino per haver-me desconnectat!
Potser em va passar pq sempre tenia present que si no podia seguir, podria demanar l'epidural i fora, no ho descarto.

Em sap greu no haver sigut capaç de reconduïr-me a mi mateixa, i crec que si m'hagués preparat una mica (ioga, exercicis de concentració,...) , potser ho hagués pogut acabar, o no!

[Ayrs]

Et recomano molt aquesta jornada que es fa dissabte que ve http://donallum.com/lassociacio/noticie ... -destorbeu
Son 35€ dinar inclòs, i si no vols separar-te del teu home i el teu nen, pots venir amb ells. El teu marit, com que vindria per acompanyar-te i fer-se càrrec del nen, només paga el cost del dinar. Parlaran llevadores, ginecolegs, pediatres... també professionals de diferents centres.

[magrana]

Hola!

Jo també vaig tenir la meva segona filla en un part natural. La millor experiència de la meva vida. M'ha ajudat molt a nivell personal: em sento més forta.
La meva primera filla va néixer en un part amb epidural. Va anar força bé però totes dues vam patir efectes secundaris de l'espidural, que no és tan meravellosa com diuen.
Amb el segon part, jo tenia clar que no volia l'epidural. Preferia passar dolor. No vaig anar a cap curs en concret ni vaig fer ioga. Vaig llegir-me, com t'han dit, el llibre Parto seguro. Te'l recomano moltíssim! És una mica car però val molt la pena, molt. Em va fer perdre la por i em va anar molt i molt bé per preparar-me.

Que tinguis molta sort!

[Persa75]

Hola noies,

moltes gràcies per les respostes i les felicitacions!

Buscaré el llibre i miraré si puc/podem anar a la xerrada del dia 1 de juny.

M'ha anat molt bé llegir les vostres experiències (encara que si el part no va tan lent com el primer no crec que tingui temps d'arribar a Vic jejjejeje). És recomfortant de veure que tot és qüestió de confiança i de creença en nosaltres i en la nostra capacitat natural de parir

Gràcies altre cop!!!!!!!!

Una abraçada ben forta a totes les mares

[misspegotty]

Jo també vaig tenir un part natural ( a Salt) i tampoc em vaig preparar gens. El part va ser llarg i dolorós, no t'enganyaré, però ara que ve el segon, ho penso fer igual. Tenia molt clar els motius pels quals no volia l'epidural, i sóc més tossuda que una mula! :P De totes maneres, ja no per tossuderia, a mitja feina, no crec que m'hagués posta l'epi. Si la llevadora em va oferir calmants pel dolor (em veia patir la pobra..) i li vaig dir que no, que el que volia era que acabés! jeje La veritat és que no volia res, ni que em toquessin, ni que em parlessin gaire, volia acabar.

Jo l'única preparació que vaig fer, a banda de llegir, i informar-me, va ser el curset pre-part al propi hospital, on la llevadora que ho portava ens va donar molts ànims i intentava tranquilitzar-nos, que si és un procés natural, heu de confiar, val més no intervenir... això a mi em va ajudar, la veritat.

Per altra banda, el tema del punt de no retorn sobre l'epi, que algú ha comentat, que en certs hospitals te la posen en qualsevol moment, volia comentar que a nosaltres ens van explicar, que hi ha un cert moment, que entre q fa efecte i tot plegat, tardes més estona de la q t'estàs acabant de parir i ja no val la pena.

Si vols llegir la crònica del nostre part pots anar al nostre bloc http://wp.me/p3c2g6-b5

Espero que t'animis, com ha dit algú és una experiència fisico-emocional indescriptible!

[kabbisa]

Ho he comentat jo, lo de posar la peridural a mig part. A mi em va fer efecte super ràpid (menys de 5min i ja em sembla molt)!
Així que no se a què es refereixen dient que acabes abans parint que no esperant...

[misspegotty]

És el que ens va explicar la llevadora, potser entre q s'avisa l'anestesista, et fan anàlisis de sang, et punxen i et fa efecte, sí que ja ha passat l'estona. O potser no a tothom li va tan ràpid... Bé, ni idea, la veritat... :p

[neuetes]

A mi per la primera filla si que em van posar la epidural i va tardar mitja hora ben bona a fer-me efecte... no a tothom li fa el mateix efecte.