S'acosta la DPP i res...
S'acosta la DPP i res...
Hola, noies,
Escric una mica per desfogar-me i una mica per sentir opinions.
Vaig tenir un part molt dolorós i llarg amb el primer fill (provocat a la setmana 40+6) i ara surto de comptes el 2 d'agost amb el meu segon fill.
Fa tres setmanes que el metge em fa "revisions" setmanals que consisteixen en un tacte (ell ho fa amb delicadesa però jo ho percebo com a molt desagradable i cada cop em costa més...). Aquest moment de patiment només em serveix perquè em digui que el coll de l'úter està totalment rígid i immadur, que en tinc per dies, cosa que no m'aporta res de bo al meu estat d'ànim...
Avui, a petició del meu fill "gran", m'ha fet una eco. Hem constatat que continua assegut i que provarem un part de natges. Ja sé que n'hi ha molts que es giren a l'últim moment però he provat mil coses i res no ha funcionat... Moxibustió, postures, llum, música a la zona púbica... Ara mateix tinc ganes de tirar la tovallola...
La veritat és que tinc por, haig de ser sincera. La traumàtica experiència del primer part, tot i que s'oblida, retorna amb un nou embaràs i ara sento pànic recordant com vaig patir perquè naixés el meu patufo. A més, ara s'hi afegeix el fet que està col·locat de natges i que a més està molt baix de pes (setmana 37+6 i pesa 2500 kg).
I per si no n'hi hagués prou, el meu home no és a casa ni en pintura. Treballant en turisme, no li veiem el pèl!
Dilluns tinc corretges (3s ja!) i tinc ganes de demanar-li al metge que si puc prescindir de cap més tacte, que no aporten res de nou. Que si no maduro, que no em fa falta saber-ho i que si maduro, doncs que ja em posaré de part... I el mateix amb les ecos, no en vull cap més, si només m'han de servir per veure que continua de natges i que ha guanyat poc pes...
Què faríeu en la meva situació?
Gràcies per llegir-me i bona nit,
Mamajo.
Escric una mica per desfogar-me i una mica per sentir opinions.
Vaig tenir un part molt dolorós i llarg amb el primer fill (provocat a la setmana 40+6) i ara surto de comptes el 2 d'agost amb el meu segon fill.
Fa tres setmanes que el metge em fa "revisions" setmanals que consisteixen en un tacte (ell ho fa amb delicadesa però jo ho percebo com a molt desagradable i cada cop em costa més...). Aquest moment de patiment només em serveix perquè em digui que el coll de l'úter està totalment rígid i immadur, que en tinc per dies, cosa que no m'aporta res de bo al meu estat d'ànim...
Avui, a petició del meu fill "gran", m'ha fet una eco. Hem constatat que continua assegut i que provarem un part de natges. Ja sé que n'hi ha molts que es giren a l'últim moment però he provat mil coses i res no ha funcionat... Moxibustió, postures, llum, música a la zona púbica... Ara mateix tinc ganes de tirar la tovallola...
La veritat és que tinc por, haig de ser sincera. La traumàtica experiència del primer part, tot i que s'oblida, retorna amb un nou embaràs i ara sento pànic recordant com vaig patir perquè naixés el meu patufo. A més, ara s'hi afegeix el fet que està col·locat de natges i que a més està molt baix de pes (setmana 37+6 i pesa 2500 kg).
I per si no n'hi hagués prou, el meu home no és a casa ni en pintura. Treballant en turisme, no li veiem el pèl!
Dilluns tinc corretges (3s ja!) i tinc ganes de demanar-li al metge que si puc prescindir de cap més tacte, que no aporten res de nou. Que si no maduro, que no em fa falta saber-ho i que si maduro, doncs que ja em posaré de part... I el mateix amb les ecos, no en vull cap més, si només m'han de servir per veure que continua de natges i que ha guanyat poc pes...
Què faríeu en la meva situació?
Gràcies per llegir-me i bona nit,
Mamajo.
Re: S'acosta la DPP i res...
Hola!! És més fàcil dir-ho que fer-ho...però crec que necessites tranquilitat i escoltar al teu cos i al teu petit.
El meu es va quedar de natges fins a la setmana 42. Esperava a posar-me de part però no va ser i provocar a un nadó de natges em van dir que era patir tots dos per acabar en cessàrea segur segur. Així que amb tot ala meva pena vàren programar cessàrea perquè a partir de la 42 em van dir que ja tota la responsabilitat quedava a les meves mans. Jo, amb una por que em moria de tot plegat vaig acceptar finalment.
Vaig probar postures, moxibustió, música...i el petit es va posar de cap a la 38. I quan ja no tenia espai...va tornar a natges a la 39...i així es va quedar.
Durant aquest temps cap tacte, cap. Son totalment innecessaris i fan més que afegir neguit. Només alguna eco per veure posició.
Ara, amb el temps, estic segura que el meu petit es va quedar així de la por que jo tenia de tot, de sentir al meu voltatnt que no giraria, que acavaria en cessàrea (jo, aue volia part natural!!!!). Un por, uns nervis, un neguit...que no van ajudar a que jo em relaxés, a que deixés al meu cos seguir al seu ritme...
No m'empenedeixo perquè en la situació que em trobava vaig fer lo millor que vaig poguer. Esperar fins al final. Però ara sé què no hauria d'haver fet...escoltar tantes veus pesimistes i tenir tanta por a tot.
Així que, després d'aquest rotllo, la meva humild opinió és que visquis aquestes setmanes que et queden amb esperança i alegria. Li diguis al teu ginecòleg perquè creu que son necessaris els tactes...i si no et convenc doncs s'han acabat si et fan neguit.
Si les ecos son per endivinar el pes (que ja sabem que és aproximat) potser si que calen, però si és per veure si està assegut no. Jo sabia on tenia el cap i vaig notar les dues vegades que va girar.
I intenta parlar amb persones que et poguin tranquilitzar, que et parlin desde l'optimisme i, sobretot, confia en tu i en el teu petit.
Perdò si hi ha errades, escric desde el mòvil
El meu es va quedar de natges fins a la setmana 42. Esperava a posar-me de part però no va ser i provocar a un nadó de natges em van dir que era patir tots dos per acabar en cessàrea segur segur. Així que amb tot ala meva pena vàren programar cessàrea perquè a partir de la 42 em van dir que ja tota la responsabilitat quedava a les meves mans. Jo, amb una por que em moria de tot plegat vaig acceptar finalment.
Vaig probar postures, moxibustió, música...i el petit es va posar de cap a la 38. I quan ja no tenia espai...va tornar a natges a la 39...i així es va quedar.
Durant aquest temps cap tacte, cap. Son totalment innecessaris i fan més que afegir neguit. Només alguna eco per veure posició.
Ara, amb el temps, estic segura que el meu petit es va quedar així de la por que jo tenia de tot, de sentir al meu voltatnt que no giraria, que acavaria en cessàrea (jo, aue volia part natural!!!!). Un por, uns nervis, un neguit...que no van ajudar a que jo em relaxés, a que deixés al meu cos seguir al seu ritme...
No m'empenedeixo perquè en la situació que em trobava vaig fer lo millor que vaig poguer. Esperar fins al final. Però ara sé què no hauria d'haver fet...escoltar tantes veus pesimistes i tenir tanta por a tot.
Així que, després d'aquest rotllo, la meva humild opinió és que visquis aquestes setmanes que et queden amb esperança i alegria. Li diguis al teu ginecòleg perquè creu que son necessaris els tactes...i si no et convenc doncs s'han acabat si et fan neguit.
Si les ecos son per endivinar el pes (que ja sabem que és aproximat) potser si que calen, però si és per veure si està assegut no. Jo sabia on tenia el cap i vaig notar les dues vegades que va girar.
I intenta parlar amb persones que et poguin tranquilitzar, que et parlin desde l'optimisme i, sobretot, confia en tu i en el teu petit.
Perdò si hi ha errades, escric desde el mòvil
Re: S'acosta la DPP i res...
Noia relaxa't, no se perque el metge et mira tant si falta un munt! 3 setmanes minim! Diga-li que no et sents comode, potser no ho sap i hi ha noies que prefereixen que les mirin un munt.
Jo l'unic que et dic es que si s'ha de fer cessaria no es cap drama! Si tens tanta angunia i el part de natges no es planteja be, doncs avui dia gracies a deu es una intervencio segura.
Jo l'unic que et dic es que si s'ha de fer cessaria no es cap drama! Si tens tanta angunia i el part de natges no es planteja be, doncs avui dia gracies a deu es una intervencio segura.
Re: S'acosta la DPP i res...
Mira, tema tactes, suposo que en treuen información que els és necessària però no imprescindible, per tant, parla amb el gine i a veure què et diu. No cal que visquis cada visita amb ànsia i neguit, no val la pena.
Pel que fa al pes, 2.700gr... mira, els meus dos van pesar 2.800 a la semana 40, per tant, encara tens 3s pq creixi... No és tant petit!!! I mira, si al final és un part vaginal, no cal que pesi 3.500 no???
Vinga ànims!
Pel que fa al pes, 2.700gr... mira, els meus dos van pesar 2.800 a la semana 40, per tant, encara tens 3s pq creixi... No és tant petit!!! I mira, si al final és un part vaginal, no cal que pesi 3.500 no???
Vinga ànims!
Re: S'acosta la DPP i res...
mamajo ha escrit:Dilluns tinc corretges (3s ja!) i tinc ganes de demanar-li al metge que si puc prescindir de cap més tacte, que no aporten res de nou. Que si no maduro, que no em fa falta saber-ho i que si maduro, doncs que ja em posaré de part... I el mateix amb les ecos, no en vull cap més, si només m'han de servir per veure que continua de natges i que ha guanyat poc pes...
Què faríeu en la meva situació?
Gràcies per llegir-me i bona nit,
Mamajo.
Mamajo, el metge no ha de donar-te permís per a prescindir dels tactes, és el teu dret decidir si els vols o no. Al meu primer embaràs (part de natges, per cert) només em van fer un tacte durant l'embaràs, i va ser per valorar com estava col·locada la nena de cara al part de natges. I perque jo vaig donar el meu consentiment. Al meu segon embaràs no em van fer ni un sol tacte, i de fet va ser així per dos motius: un pel meu convenciment de que els tactes son totalment prescindibles, i dos per demostrar aquesta convicció i poder dir, a dones que es troben al teu cas, que podeu dir NO als tactes.
Estic totalment d'acord amb el que dius, la informació que donen no aporta pràcticament res. Cuantes dones, arrel d'un tacte pel qual semblava que el part era inminent, han estat setmanes nervioses pensant que ha es posaven de part, i finalment no ha estat així i ha trigat més del que semblava?? Quina necessitat hi ha de predir el moment d'aquesta manera tan poc efectiva? Fa poc em comentaven que el 90% dels parts son després de la data probable de part, és a dir, a partir de les 40 setmanes.
Tema eco: primer que el càlcul del pes mitjançant eco falla força. De fet en cas de dubte s'haurien de fer amb un mínim de 3 setmanes de separació, perque les diferències en menys temps poden ser més degudes a factors de la propia ecografia que al creixement real del nadó. I en tot cas, per valorar si hi ha un problema o no el que s'ha de fer és una ecografia doppler. Et deixo un articles que parla tant de bebitos grans com de petits: https://docs.google.com/file/d/0B4altBr ... RFNk0/edit
ànims, i a veure si pots tenir un final d'embaràs tranquil!!
Re: S'acosta la DPP i res...
Hola,
doncs noia, si no vols més tactes, fora tactes. Pregunta si són necessaris i si no ho són, doncs fora. A mi em van practicar una cesàrea per què el meu fill venia de natges i era gran i no podia donar-se la volta. Vaig intentar que donés la volta, però no va ser. I després de llegir una mica, el part vaginal de natges era més arriscat, i la ginecòloga no m'ho va recomanar. Jo hi confio i després d'assessorar-me, doncs vam dir que sí a la cesàrea. I mira, no és agradable després, per què la recuperació és més lenta, però no és tan traumàtic ni antinatural. La cesàrea està per els casos que ha d'estar. Si vas tenir mal part, pensa que potser si et fan cesàrea no serà com el primer part.
No tens per què passar-ho malament. I personalment jo no considero que sigui tirar la tovallola no tenir un part vaginal natural. El pla de part està molt bé, però cada moment i cada circumstància requereix una cosa o una altra. I és perfectament respectable.
Parla amb el ginecòleg i intenta que posi molt de la seva part per evitar lo innecessari. I el dia que et posis de part, doncs que sigui com hagi de ser, que t'ho expliquin tot i aneu decidint en funció de com vagi evolucionant.
Ànims i compta amb nosaltres.
doncs noia, si no vols més tactes, fora tactes. Pregunta si són necessaris i si no ho són, doncs fora. A mi em van practicar una cesàrea per què el meu fill venia de natges i era gran i no podia donar-se la volta. Vaig intentar que donés la volta, però no va ser. I després de llegir una mica, el part vaginal de natges era més arriscat, i la ginecòloga no m'ho va recomanar. Jo hi confio i després d'assessorar-me, doncs vam dir que sí a la cesàrea. I mira, no és agradable després, per què la recuperació és més lenta, però no és tan traumàtic ni antinatural. La cesàrea està per els casos que ha d'estar. Si vas tenir mal part, pensa que potser si et fan cesàrea no serà com el primer part.
No tens per què passar-ho malament. I personalment jo no considero que sigui tirar la tovallola no tenir un part vaginal natural. El pla de part està molt bé, però cada moment i cada circumstància requereix una cosa o una altra. I és perfectament respectable.
Parla amb el ginecòleg i intenta que posi molt de la seva part per evitar lo innecessari. I el dia que et posis de part, doncs que sigui com hagi de ser, que t'ho expliquin tot i aneu decidint en funció de com vagi evolucionant.
Ànims i compta amb nosaltres.
Re: S'acosta la DPP i res...
Bé, lo del part de natges i les cesàries es força discutible http://vimeo.com/44090956 però no sé si la qüestió es aquesta...
Mamajo, necessites recolçament? simplement companyia per parlar? Conec una noia supermaca que estaria encantada d'acompanyar-te a les visites i recolçar-te amb el tema tactes i allò que decideixis. De fet va fer un oferiment al FB de que cualsevol dona que ho necessités ella s'oferia de manera totalment sense compromís i sense cap tipus de compensació. Es mare de dos fills i el primer també va ser molt traumàtic. Però es una noia molt positiva i que transmet ànims i confiança i està molt acostumada a parlar del tema del naixement, no sé, em dóna la sensació que t'aniria bé!!
Mamajo, necessites recolçament? simplement companyia per parlar? Conec una noia supermaca que estaria encantada d'acompanyar-te a les visites i recolçar-te amb el tema tactes i allò que decideixis. De fet va fer un oferiment al FB de que cualsevol dona que ho necessités ella s'oferia de manera totalment sense compromís i sense cap tipus de compensació. Es mare de dos fills i el primer també va ser molt traumàtic. Però es una noia molt positiva i que transmet ànims i confiança i està molt acostumada a parlar del tema del naixement, no sé, em dóna la sensació que t'aniria bé!!
Re: S'acosta la DPP i res...
Reina, pots negar-te als tactes, tens tot el dret. Desconec com funcionen els parts de natges, tan sols entrava per dir-te que el meu part va començar amb un trancament de bossa i coll de úter rígid sense cap dilatació!! Hi ha moktes maneres de posar-se de part i no té perquè repetir-se la primera experiència! Encara ets a temps de que el teu petit es giri. Optimisme i tranquilitat! Has de gaudir dela recta final.
Has dit baix pes? A mi em sembla molt correcte!!! Encara té temps x créixer (jo vaig parir bessonada i la Júlia va pesar 2,300 i no vacaldre incubadora)
Tot és possible! Ànims!
Has dit baix pes? A mi em sembla molt correcte!!! Encara té temps x créixer (jo vaig parir bessonada i la Júlia va pesar 2,300 i no vacaldre incubadora)
Tot és possible! Ànims!
Re: S'acosta la DPP i res...
Hola a totes,
Moltes gràcies pels consells i els missatges d'ànims.
Ayrs, m'han semblat molt interessants les paraules del Dr. de Peray. Saps a quina clínica treballa? A Figueres, potser? No descarto trucar-li per fer-li alguna consulta... Gràcies per oferir-me acompanyament. De fet, per a les properes visites ja he quedat amb una amiga i amb ma germana que m'hi acompanyaran. Sempre hi vaig sola (vull dir sense el meu home) i amb el meu nino de 3 anyets. Entre el viatge (he de conduir 3 4ts d'hora), l'estona d'espera i els resultats de les visites, és una mica desesperant tot plegat.
Mamajo.
Moltes gràcies pels consells i els missatges d'ànims.
Ayrs, m'han semblat molt interessants les paraules del Dr. de Peray. Saps a quina clínica treballa? A Figueres, potser? No descarto trucar-li per fer-li alguna consulta... Gràcies per oferir-me acompanyament. De fet, per a les properes visites ja he quedat amb una amiga i amb ma germana que m'hi acompanyaran. Sempre hi vaig sola (vull dir sense el meu home) i amb el meu nino de 3 anyets. Entre el viatge (he de conduir 3 4ts d'hora), l'estona d'espera i els resultats de les visites, és una mica desesperant tot plegat.
Mamajo.
Re: S'acosta la DPP i res...
sembla que sí http://masquemedicos.com/ginecologo_fig ... ay-baiges/ no m'havia parat a mirar d'on era 
Re: S'acosta la DPP i res...
En Perey va atendre el part de natges de la Natrix a Olot (el video).
Re: S'acosta la DPP i res...
Hola a totes,
Acabo de parlar per telèfon amb el Dr. de Peray. Un home encantador, m'ha explicat molt bé com podíem arreglar el meu cas i he agafat hora per visitar-me amb ell aquesta setmana a Figueres. Ell atén parts a l'hospital d'Olot i consultarà si jo podria anar-hi de part tot i ser de DKV/Muface.
M'ha parlat força malament dels procediments que utilitzen els metges privats i de mútues... Ja us en parlaré amb més tranquil·litat, perquè, pel que sembla, amb mi n'ha fet un parell de grosses...
Us mantinc informades! Fins aviat!
Mamajo.
Acabo de parlar per telèfon amb el Dr. de Peray. Un home encantador, m'ha explicat molt bé com podíem arreglar el meu cas i he agafat hora per visitar-me amb ell aquesta setmana a Figueres. Ell atén parts a l'hospital d'Olot i consultarà si jo podria anar-hi de part tot i ser de DKV/Muface.
M'ha parlat força malament dels procediments que utilitzen els metges privats i de mútues... Ja us en parlaré amb més tranquil·litat, perquè, pel que sembla, amb mi n'ha fet un parell de grosses...
Us mantinc informades! Fins aviat!
Mamajo.
Re: S'acosta la DPP i res...
Oooh!!! Si no em quedés tan juny, et pregaria que em permetessis acompanyar-te, només per donar-me el gust sentir el que et pugui dir...
Jo quan em tocava parir de natges (2008) vaig sentir alguna cosa d'un metge a Olot que els atenia, però només amb això no vaig arribar gaire lluny. Però amb noms i cognoms, em sembla que hagués parit amb ell, hauria pujat com a mínim a parlar-ne, i em dóna la sensació que "m'hi hagués casat". De fet vaig pujar a Vic a parlar amb un pel mateix motiu, però ja no atenia parts perque estava a punt de jubilar-se.
Sé que en el teu cas no es només qüestió de la posició... però en el meu cas ho va ser i tot i que no em queixo del meu part, em penso que hauria estat encara millor si hagués donat amb ell en aquell moment.
Jo quan em tocava parir de natges (2008) vaig sentir alguna cosa d'un metge a Olot que els atenia, però només amb això no vaig arribar gaire lluny. Però amb noms i cognoms, em sembla que hagués parit amb ell, hauria pujat com a mínim a parlar-ne, i em dóna la sensació que "m'hi hagués casat". De fet vaig pujar a Vic a parlar amb un pel mateix motiu, però ja no atenia parts perque estava a punt de jubilar-se.
Sé que en el teu cas no es només qüestió de la posició... però en el meu cas ho va ser i tot i que no em queixo del meu part, em penso que hauria estat encara millor si hagués donat amb ell en aquell moment.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 15 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |