Part natural a l'Hospital

[migibotxan]

Hola!!!

Estic de 38 setmanes i porto tot l'embarás conevnçuda de fer un part natural sense epidural. Vaig conseguir derivar a st joan de déu per poder entrar en el seu programa "mare" i poder fer un pla de part natural. Una de les meves expectatives era poder fer la dilatació a la banyera, però malauradament no podrà ser així pq tinc diabetis gestacional i ja es considerat un embarás d'alt risc. Tot i aixó continua decidida a no posar-me l'epidural, doncs penso q la recuperació serà molt millor i ràpida.

Em podrieu explicar les vostres experiències en parts naturals. Com vau soportar el dolor i passar les hores de dilatació. Algún truc o conçell?? les sensacions q es noten...moltes gràcies

[neuetes]

La segona filla la vaig parir amb part natural a l'hospital, en un que tenen protocol de part natural i estàn preparats. Ho recomano al 100%.

Hi ha un post que parla molt del tema viewtopic.php?f=12&t=18490, no només es parla dels parts a casa sino que es parla dels parts naturals en general. Allà hi trobaràs la meva crònica.
El més important a l'hora de preparar-te per un part natural és llegir moltes cròniques de part i mirar molts vídeos de parts naturals a casa (jo els prefereixo abans que els parts naturals hospitalaris) i escolta el què diuen les dones que hi han passat. Llegeix el que succeix en un part, les fases, les transformacions,... No sé si et donarà temps de llegir "parto seguro", però hi ha molta bibliografia sobre aquest tema a les biblioteques. I la resta tot és psicològic... confia en el teu cos, deixa't guiar per les senyals i allibera't. El més important és tenir llibertat en el moment del part: llibertat per decidir postura, llibertat per decidir acompanyant, llibertat per decidir quines intervencions et fan, ...
En quant a mi, per alleugerar les contraccions era el moviment: caminar, respirar, fer moviments de cadera, apoiar-me a les parets o als mobles a les contraccions fortes, calor local al sacre,... vaja, feia una mica el que sentia en aquell moment.

[Ayrs]

La segona filla la vaig parir amb part natural a l'hospital, en un que tenen protocol de part natural i estàn preparats. Ho recomano al 100%.

Hi ha un post que parla molt del tema viewtopic.php?f=12&t=18490, no només es parla dels parts a casa sino que es parla dels parts naturals en general. Allà hi trobaràs la meva crònica.
El més important a l'hora de preparar-te per un part natural és llegir moltes cròniques de part i mirar molts vídeos de parts naturals a casa (jo els prefereixo abans que els parts naturals hospitalaris) i escolta el què diuen les dones que hi han passat. Llegeix el que succeix en un part, les fases, les transformacions,... No sé si et donarà temps de llegir "parto seguro", però hi ha molta bibliografia sobre aquest tema a les biblioteques. I la resta tot és psicològic... confia en el teu cos, deixa't guiar per les senyals i allibera't. El més important és tenir llibertat en el moment del part: llibertat per decidir postura, llibertat per decidir acompanyant, llibertat per decidir quines intervencions et fan, ...
En quant a mi, per alleugerar les contraccions era el moviment: caminar, respirar, fer moviments de cadera, apoiar-me a les parets o als mobles a les contraccions fortes, calor local al sacre,... vaja, feia una mica el que sentia en aquell moment.

Exacte!!

[Helia]

Subscric tot el que diu la Neuetes! Només afegiria que el principal factor per aconseguir-ho ets tu, però també l'acompanyament... És molt important que la teva parella entengui les teves decisions, que sàpiga què és un part natural i com es desenvolupa, per si ha de "negociar" amb el personal de l'hospital... Que ell no tingui por, perquè te la pot transmetre fàcilment a tu... Ha de vetllar perquè tu no tinguis cap altre feina que concentrar-te, immergir-te en el teu part, i donar-te seguretat.

Llegeix aquest post que t'ha posat la Neuetes, hi ha moltes cròniques de parts naturals (la meva també! ), i veuràs una mica com ho hem viscut totes...

[migibotxan]

Moltes gràcies boniques!!!! M'estic llegint el post de parts a casa... es q no l'havia llegit pensant q sols parlaven de parts a casa, però ja veig q tb parleu les q heu tingut parts naturals a l'Hospital.

[ariun]

Hola,

Et passo el link del meu part natural en un hospital

viewtopic.php?f=50&t=10324&start=40
Pagina 3.

Ara no et puc explicar gaire cosa mes, escric desde la feina pero volia aportar el meu granet d'arena.

[migibotxan]

Moltes gràcies guapa.:-*

[Airin]

Hola!

Jo no vaig poder fer banyera perquè a l'hospital no n'hi havia. Vaig arribar amb aigües trencades i sense cap contracció. De mica en mica en vaig anar posant jo de part. A mesura que les contraccions augmentaven d'intensitat trballava més amb la respiració, i m'anava molt bé abraçar-me al meu company, "penjar-me" d'ell, vaig caminar amunt i avall pels passadissos perquè el pitjor era estar estirada. Al final hi vaig estar unes hores (en posició horitzontal) perquè es va fer de nit i em van recomanar que dormís ni que fos 20 minuts (impossible, anava quan se'm tancaven els ulls venia una contracció que em deixava clavadeta). Ja al matí em vaig fer una dutxa ben calentona (a mi em va ajudar molt abm el dolor, crec que fins i tot per això em va aturar el part). Les contraccions es van espaiar i quan ja estava de 7 cm em van posar oxitocina per ajudar-me perquè ja feia 24 hores que era allà. Aquí vaig notar un canvi molt bèstia amb les contraccions, eren molt més intenses, però jo estava decidida a fer part natural i, pel poc com que em faltava, no vaig demanar epidural. Tampoc sé si haguessin arribat a temps, perquè de seguida ja veig tenir ganes d'empènyer.

Jo m'esperava el famós cercle de foc que havia llegit a les cròniques de part natural però en comptes d'això em van començar a tremolar les cames i se'm tancaven i tot de la pressió que sentia allà a baix. Vaig empènyer tant bé com vaig poder (vaig notar com la nena baixava i tot) però costava de sortir perquè estava una mica mal col·locada i jo tenia el periné força rígid. Però jo notava cada contracció i sabia on feia força.

Al final em van haver de fer episio, jo ja tenia ganes que sortís i em van cosir després de posar-me anestèsia local. Tot i aquests inconvenients, vaig tenir un gran subidón post part i de seguida em vaig aixecar, vaig poder menjar i em sentia valenta (malgrat les molèsties pels punts). I quan em van posar a sobre a la nena i li vaig veure la carona, uf, em va venir l'amnèsia de tot el dolor que vaig passar.

Després de tot aquest rollo (ho sento, m'ha sortit així) el que vull dir és que et recomano que tinguis molt suport del teu company, control de la respiració i mental (pensar que cada contracció t'acosta al teu fill o filla, que el teu cos t'hi està portant, i està preparat per fer-ho, que cada contracció acabarà aviat). Si pots tenir banyera o dutxa calentona, millor. I les pilotes de dilatació també diuen que van bé. Treballa el massatge perineal i, si pel que sigui t'han de posar oxitocina molt aviat, jo sí que recomano l'epidural. Diferent és si, com jo, se't para gairebé al final).

Espero que tinguis un part bo i ràpid i, sobretot, respectat.

[Nineta22]

Jo només et diria que no et tanquis a res, que avegades el part "somiat" no és ni de bon tros com te'l "trobes" aquell dia. Està molt i molt bé tenir una idea del que vols per aquest dia tan especial, i que t'ho respectin en la mesura del possible, però posar-se la peridural tampoc és algo dolent i pot ajudar a que el moment d'empènyer estiguis més descansada i puguis afrontar-lo millor. No és estrany que una dona que volia peridural s'animi a última hora a no posar-la, o al revés, o que el part vaginal somiat s'hagi de canviar per una cessària programada perquè el nadó ve de natges...

Jo vaig arribar ja a l'hospital dil·latada de 6 cm, sempre havia dit que voldria la peridural perquè em feia una por terrible el dolor que podria tenir. Ja portava 20 hores de contraccions a casa (vaig apurar fins l'últim moment), i quan vaig arribar vaig suplicar la peridural!!! Total, que me la van col·locar malament, de manera que jo tenia completament adormides les cames però sentia TOOOOTES les contraccions en TOOOOTA la seva intensitat!!! Quan se'n van adonar ja era massa tard i la meva preciosa treia el cap... Grrrr... així que va tocar-me parir "a pèl", això que era l'últim que volia!!!

Així que disfruta del dia del part, i deixa't portar per les circumstàncies!! Ànims i que sigui una hora curta!! (tal com diuen)

P.D: Fins aquesta setmana no he oblidat la cara de l'anestesista :)

[neuetes]

Nineta, tot i venir de natges els nens també poden nèixer vaginalment. Tot depèn del professional que et trobis.
I en quant a la epidural, està molt bé per quant és necessària, és un petit miracle. Però la epidural en un part normal té contraindicacions: de vegades no es pot posar o de vegades no fa l'efecte que es busca i la majoria de vegades en comptes d'ajudar a parir, el complica amb intervencions innecessàries. I lo més fort és que aixó no ens ho expliquen els metges o llevadores, donen per fet que la dona parirà a l'hospital, amb epidural i si es complica el tema, cesària. Per tant, el que haurien de fer els professionals de la salut pública (i encara més els de la privada) és informar a les mares del què és en realitat parir :que és un procès fisiològic, no patològic, que hi ha dolor, es clar, però tot depèn de l'actitut i com afrontar-ho (respectar els ritmes, la intimitat, analgèsics naturals, mobilitat, actitud, companyia ...) i no fer-nos passar per unes classes pre-part i unes visites de control que només serveixen per adoctrinar-nos i ensenyar-nos com ens hem de comportar a l'hospital quan parim.

[migibotxan]

Gràcies per explicar les vostres experiències. Es curiòs llegir com cadascú viu el part d'una manera.

Tinc clar q no puc anar amb una idea preconcebuda de com ho vull, tinc la ment oberta a anar decidint en cada moment i deixar-me assesorar, però tb tinc clar el q vull i el q no.

[Nineta22]

Neuetes, estic d'acord amb el que dius, però també està clar que avui dia és MOOOLT estrany que tant la mare o el bebè presentin complicacions greus durant el part, i que gràcies a la medicina que hi ha actualment s'eviten PER SORT, moltes morts que abans hi havia. Jo sincerament, si el dia del part portés el meu petit/a de natges, demanaria que el risc fos el mínim possible i si això comporta una cessària, doncs endavant, i no m'entretindria amb un part vaginal només perquè és el més fisiològic (i sé que és possible, però també sé que comporta un risc més gran).

Cadascú ho viu com creu! Jo no tindria MAI un part a casa, però és una opinió, igual que la de la gent que és pro-part natural al domicili, respectable. Pel proper que tingui, demanaré la peridural!!! I desitjo que aquesta vegada estigui al lloc que toca!!! :)

A disfrutar-lo, això si!! Que és un moment MOLT BONIC que només les dones podem disfrutar!!!

[ariun]

Personalment crec que el part és un acte fisiologic i cada dona pot viure'l com cregui convenient.
No vull entrar en el joc del " ves preparada per tot perque bla bla bla"
La migibotxan vol saber si es possible tenir un part natural a l'hospital i d'aixo va aquesta entrada. I SI pots tenir un part desmedicalitzat ( sense oxitocina intravenosa ni epidural) o vaginal ( amb oxitocina i epidural o sense) en un centre hospitalari.

Estarem pendents de la teva cronica