Part vaginal després de cesària?
Part vaginal després de cesària?
Hola a totes!!
Fa molts dies que li dono voltes a aquest tema, no és que vulgui encarregar un germanet/a per l'Emma "JA", però tampoc volem esperar molt temps, però cada cop em plantejo si quan tingui un nou bebè haurà de ser un altre cop per cesària..
Jo sempre m'he quedat amb el dubte de q fós 100% necessari que me la féssin amb l'Emma, en el seu di li vaig comentar al meu ginecòleg si hauria de tenir a un nou bb de la mateixa manera i em va comentar que en el meu cas (el motiu va ser falta de progressió del part), tenia moltes possibilitats de repetir...
M'estic informant i això no és del tot cert, però necessitaria trobar ginecòlegs que estiguin d'acord a donar-me el temps que calgui per a parir jo sola i intervenir quan només sigui impresncindible, i això no ho fan tots...
La pregunta (resumint, que em costa
) és: sabeu d'alguna experiència d'aquest tipus? I de algun ginecòleg o centre que possibiliti el que jo vull?
Merci x antitipat i ptons a totes!!
Fa molts dies que li dono voltes a aquest tema, no és que vulgui encarregar un germanet/a per l'Emma "JA", però tampoc volem esperar molt temps, però cada cop em plantejo si quan tingui un nou bebè haurà de ser un altre cop per cesària..
Jo sempre m'he quedat amb el dubte de q fós 100% necessari que me la féssin amb l'Emma, en el seu di li vaig comentar al meu ginecòleg si hauria de tenir a un nou bb de la mateixa manera i em va comentar que en el meu cas (el motiu va ser falta de progressió del part), tenia moltes possibilitats de repetir...
M'estic informant i això no és del tot cert, però necessitaria trobar ginecòlegs que estiguin d'acord a donar-me el temps que calgui per a parir jo sola i intervenir quan només sigui impresncindible, i això no ho fan tots...
La pregunta (resumint, que em costa
) és: sabeu d'alguna experiència d'aquest tipus? I de algun ginecòleg o centre que possibiliti el que jo vull?
Merci x antitipat i ptons a totes!!
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Martona, a mi em pasa el mateix! M'hagues agradat molt parir "per baix" pero no va poder ser. Tampoc se si la cesaria en el meu cas va ser el mes convienent o no, nu se, la cosa es que estava de 41, ella no estava encaixada i tenia pokes aigues, aixi que m'el van induir pero no vaig fer res (de fet nomes vaig portar l'oxi de les 14 a les 19 i no vaig fer res 1cm) Jo suposo que si hagues estat de 40 segurament hagues estat mes temps amb l'oxi o potser si hagues anat a un hospi public... haguessin esperat mes a veure si feia alguna coseta...
i no vaig fer res 1cm) Jo suposo que si hagues estat de 40 segurament hagues estat mes temps amb l'oxi o potser si hagues anat a un hospi public... haguessin esperat mes a veure si feia alguna coseta...
El meu primer part va anar d'un pèl que no em fan la cesària. De fet, el dia abans de parir me la van proposar textualment "para ahorrarte toda la dilatación para acabar con una cesárea,... si tuviera que apostar por ti!!!" Això sense haver ni començat!
Quan realment em vaig posar de part va ser molt lent tot plegat : la Laura feia dos passets endevant i un en darrera. Però gràcies a què hi havia hagut un canvi de guàrdia, una llevadora jove i molt trempada i una gine poc intervencionista em van donar el temps suficient com per poder-la parir. ( va néixer a les 06:45h i a les 7h m'esperaven al quiròfan per "obrir")
Evidentment, si m'haguéssin fet una cesària per la Laura no m'haguéssin deixat ni provar de parir en Roger : 4.310kg i 54cm. (tres apretades i al carrer!)
Martona,... depèn de qui enganxis, però crec que és un tema per tocar a la primera visita,... o abans. I aima't a buscar, dona, que és molt divertit tenir-los juntets!!!
Quan realment em vaig posar de part va ser molt lent tot plegat : la Laura feia dos passets endevant i un en darrera. Però gràcies a què hi havia hagut un canvi de guàrdia, una llevadora jove i molt trempada i una gine poc intervencionista em van donar el temps suficient com per poder-la parir. ( va néixer a les 06:45h i a les 7h m'esperaven al quiròfan per "obrir")
Evidentment, si m'haguéssin fet una cesària per la Laura no m'haguéssin deixat ni provar de parir en Roger : 4.310kg i 54cm. (tres apretades i al carrer!)
Martona,... depèn de qui enganxis, però crec que és un tema per tocar a la primera visita,... o abans. I aima't a buscar, dona, que és molt divertit tenir-los juntets!!!
El meu primer part va anar d'un pèl que no em fan la cesària. De fet, el dia abans de parir me la van proposar textualment "para ahorrarte toda la dilatación para acabar con una cesárea,... si tuviera que apostar por ti!!!" Això sense haver ni començat!
Quan realment em vaig posar de part va ser molt lent tot plegat : la Laura feia dos passets endevant i un en darrera. Però gràcies a què hi havia hagut un canvi de guàrdia, una llevadora jove i molt trempada i una gine poc intervencionista em van donar el temps suficient com per poder-la parir. ( va néixer a les 06:45h i a les 7h m'esperaven al quiròfan per "obrir")
Evidentment, si m'haguéssin fet una cesària per la Laura no m'haguéssin deixat ni provar de parir en Roger : 4.310kg i 54cm. (tres apretades i al carrer!)
Martona,... depèn de qui enganxis, però crec que és un tema per tocar a la primera visita,... o abans. I aima't a buscar, dona, que és molt divertit tenir-los juntets!!!
Quan realment em vaig posar de part va ser molt lent tot plegat : la Laura feia dos passets endevant i un en darrera. Però gràcies a què hi havia hagut un canvi de guàrdia, una llevadora jove i molt trempada i una gine poc intervencionista em van donar el temps suficient com per poder-la parir. ( va néixer a les 06:45h i a les 7h m'esperaven al quiròfan per "obrir")
Evidentment, si m'haguéssin fet una cesària per la Laura no m'haguéssin deixat ni provar de parir en Roger : 4.310kg i 54cm. (tres apretades i al carrer!)
Martona,... depèn de qui enganxis, però crec que és un tema per tocar a la primera visita,... o abans. I aima't a buscar, dona, que és molt divertit tenir-los juntets!!!
Martona jo també tinc aquest dubte i em vaig comprar un libre a crianza natural que es diu "Nacer por cesàrea?". Ara me l'estic llegint i hi ha un capitol que parla del PVDC (part vaginal despres de cesàrea), quan hi arribi t'explico que hi diu.
Jo vull pensar que amb el Bernat va ser necessaria peruqè el meu gine té fama de poc intervencionista i de ser molt respectuós amb les dones però quan li vaig preguntar pels següents parts em va dir que potser si el Bernat no s'encaixava per incompatibilitat amb la meva pelvis llavors tenia molts numeros. No sé..... jo estic una mica decepcionada amb lo de la cesàrea i m'agradaria que el pròxim fos vaginal. Coi, que les dones estem fetes per poder parir i alletar no?
Al menys lo de l'alletament va de conya perquè sinó, doble disgust!
Jo vull pensar que amb el Bernat va ser necessaria peruqè el meu gine té fama de poc intervencionista i de ser molt respectuós amb les dones però quan li vaig preguntar pels següents parts em va dir que potser si el Bernat no s'encaixava per incompatibilitat amb la meva pelvis llavors tenia molts numeros. No sé..... jo estic una mica decepcionada amb lo de la cesàrea i m'agradaria que el pròxim fos vaginal. Coi, que les dones estem fetes per poder parir i alletar no?
Al menys lo de l'alletament va de conya perquè sinó, doble disgust!
Carla, ja téns raó, menys mal que a mi tb lo de la teta se m'ha donat molt bé! (bé, encara exerceixo, i que duri!!)
Nurieta, llegint experiències com la teva penso que vaig ser tonta i que m'hagués hagut de plantar i dir que "nanai", que m'esperava i que seguíem dilatant encara que no avancéssim gaire, però entre que no hi havia el meu ginecòleg, que havia trencat aigües el dia abans, que al final em fotia molt mal (anava de oxitocina fins amunt, perquè allò era una sola contracció inacabable) i que volia veure a la nena per tots els mitjans... vaig acabar fent cas al que em deien. En fi, que em valgui d'experiència per a aquesta vegada fer-ho bé.
Sandreta, jo tb a vegades penso que a lo públic potser hagués anat tot diferent... més tinguent en compte q vaig tenir a l'Emma el 8 de desembre (festiu) i semblava q tothom volia fer-ne via...
Nurieta, llegint experiències com la teva penso que vaig ser tonta i que m'hagués hagut de plantar i dir que "nanai", que m'esperava i que seguíem dilatant encara que no avancéssim gaire, però entre que no hi havia el meu ginecòleg, que havia trencat aigües el dia abans, que al final em fotia molt mal (anava de oxitocina fins amunt, perquè allò era una sola contracció inacabable) i que volia veure a la nena per tots els mitjans... vaig acabar fent cas al que em deien. En fi, que em valgui d'experiència per a aquesta vegada fer-ho bé.
Sandreta, jo tb a vegades penso que a lo públic potser hagués anat tot diferent... més tinguent en compte q vaig tenir a l'Emma el 8 de desembre (festiu) i semblava q tothom volia fer-ne via...
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Em sento ben identificada amb vosaltres. Jo part provocat, oxitocina fins al c..., contraccions de cavall, dilatada només fins a 2,5, moltes hores provant-ho i al final rendir-me a cesària. M'ha quedat molt mal regust i sobretot pensar que l'Arnau no va decidir néixer, no li vam donar opció. En fi, d'altra banda, si el següent fill/a ha de ser tan i tan gros (4.700) no sé què dir-vos... passar tot aquell calvari si ningú m'assegura que el podré treure per mi mateixa... Tinc sentiments contradictoris. El dia del part em queien les llàgrimes entrant a quiròfan. M'he quedat amb la sensació que no he parit (de fet no ho he fet) i que tot ha estat molt irreal i no ho vull repetir. I d'altra banda una por horrorosa a l'oxitocina. Avui mateix li deia al meu home que el proper val més que es presenti ell solet, que això que te'l provoquin és una p... perquè no saps què hagués estat si hagués nascut espontàniament. I que tot i que sigui espontani em fa moooolta por.
A veure...anem per parts.
Pq un part es desenvolupi amb correcció necessitem: una dona embarassada, un bb sa i un ambient tranquil (sense fred, ni soroll, ni llum, ni gent fent tactes).
Pq el part es desenvolupi cal que la dona embarassada segregui occitocina, la hormona que provoca les contraccions (la mateixa q segreguem quan ens enamorem, tenim un orgasme o veiem per primera vegada al nostre cadell recent nascut i que crea llaços amorosos.). Quan la dona embarassada pateix un bloqueig, sigui mental, físic o emocional; segrega adrenalina. L'adrenalina es totalment incompatible amb l'occitocina i SEMPRE guanya. Així que amb adrenalina no hi pot haver occitocina i, per tant, no hi ha contraccions (eficaces) i es parla de poca progressió en el part. Així, t'engalten una cesarea. Molt més ràpida, neta, polida i fàcil pel metge. I després, au! Cuida a un bb estan en post operatori. Genial, oi?
L'adrenalina és una hormona que es segrega amb molta facilitat. Qualsevol petit motiu pot fer que salti l'alarma:un metge amb mala llet, massa llum, un ambient fred, la parella o acompanyant menjant-se les ungles histèric...qualsevol cosa.
Feu memòria: que fan les femelles mamifers a l'hora de parir? S'enretiren soles, busquen un lloc petit, fosc i on se senten còmodes i allà donen a llum. Us diré una cosa, nosaltres també som mamifers.
Si li preguntes a un veterinari què a de fer quan una euga va de part et dirà: RES!!! Pq això pot provocar que el part s'entorpeixi i les coses surtin malament.
Ja teniu la resposta.
Tenir una cesarea pq el part no es desenvolupava no és culpa vostra. És culpa del protocol hospitalari que no ens facilita poder parir tranquiles. Poder estar dretes per soportar les contraccions, poder caminar per alleujar el dolor, poder escollir la poscició que ens és més còmoda en l'expulsiu...
Tenir un PVDC és possible; però costra trobar metges que ho facin. La Dra Carme Guash és una d'elles. El Dr. Guillem Hernàndez tb. L'equip de Marenostrum tb aten PVDC (són les que ens van atendre en el meravellós neixament de la Jana) a domicilis...Tb hi ha la clínica Aquarium, a Castelló.
Ara, si us plantajeu un PVDC busque molta, moltissima informació!!
Pq un part es desenvolupi amb correcció necessitem: una dona embarassada, un bb sa i un ambient tranquil (sense fred, ni soroll, ni llum, ni gent fent tactes).
Pq el part es desenvolupi cal que la dona embarassada segregui occitocina, la hormona que provoca les contraccions (la mateixa q segreguem quan ens enamorem, tenim un orgasme o veiem per primera vegada al nostre cadell recent nascut i que crea llaços amorosos.). Quan la dona embarassada pateix un bloqueig, sigui mental, físic o emocional; segrega adrenalina. L'adrenalina es totalment incompatible amb l'occitocina i SEMPRE guanya. Així que amb adrenalina no hi pot haver occitocina i, per tant, no hi ha contraccions (eficaces) i es parla de poca progressió en el part. Així, t'engalten una cesarea. Molt més ràpida, neta, polida i fàcil pel metge. I després, au! Cuida a un bb estan en post operatori. Genial, oi?
L'adrenalina és una hormona que es segrega amb molta facilitat. Qualsevol petit motiu pot fer que salti l'alarma:un metge amb mala llet, massa llum, un ambient fred, la parella o acompanyant menjant-se les ungles histèric...qualsevol cosa.
Feu memòria: que fan les femelles mamifers a l'hora de parir? S'enretiren soles, busquen un lloc petit, fosc i on se senten còmodes i allà donen a llum. Us diré una cosa, nosaltres també som mamifers.
Si li preguntes a un veterinari què a de fer quan una euga va de part et dirà: RES!!! Pq això pot provocar que el part s'entorpeixi i les coses surtin malament.
Ja teniu la resposta.
Tenir una cesarea pq el part no es desenvolupava no és culpa vostra. És culpa del protocol hospitalari que no ens facilita poder parir tranquiles. Poder estar dretes per soportar les contraccions, poder caminar per alleujar el dolor, poder escollir la poscició que ens és més còmoda en l'expulsiu...
Tenir un PVDC és possible; però costra trobar metges que ho facin. La Dra Carme Guash és una d'elles. El Dr. Guillem Hernàndez tb. L'equip de Marenostrum tb aten PVDC (són les que ens van atendre en el meravellós neixament de la Jana) a domicilis...Tb hi ha la clínica Aquarium, a Castelló.
Ara, si us plantajeu un PVDC busque molta, moltissima informació!!
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Hola a totes!!
Martona, el meu primer part va ser per cesària perquè el nen portava retard de creixement intrauterí, tenía poc líquid amniòtic i a més venia de natges, va ser a l'hospital de Sant Pau però era imprescindible, tot va anar molt bé. Ara bé, el meu segon part va ser a l'Hospital de Germans Tries i Pujol (Can Ruti) perquè no hi havia incubadores a tota Barcelona i la nena va néixer a la setmana 35 però va ser per Part Natural, amb això vull dir-te que pot ser possible tenir un part vaginal després d'una cesària sempre i quan no sigui perillós per la mare ni pel nadó, i des d'aquí vull donar-vos ànims i esperança a totes les que com jo el seu primer nen hagi nascut per cesària.
És possible!!!
Un petonet!
Núria
Martona, el meu primer part va ser per cesària perquè el nen portava retard de creixement intrauterí, tenía poc líquid amniòtic i a més venia de natges, va ser a l'hospital de Sant Pau però era imprescindible, tot va anar molt bé. Ara bé, el meu segon part va ser a l'Hospital de Germans Tries i Pujol (Can Ruti) perquè no hi havia incubadores a tota Barcelona i la nena va néixer a la setmana 35 però va ser per Part Natural, amb això vull dir-te que pot ser possible tenir un part vaginal després d'una cesària sempre i quan no sigui perillós per la mare ni pel nadó, i des d'aquí vull donar-vos ànims i esperança a totes les que com jo el seu primer nen hagi nascut per cesària.
És possible!!!
Un petonet!
Núria
-
VisitantVi
hola Martona! Ojalá podem tenir un part natural... però tot i així, a mi no em va suposar cap trauma la cesaria la veritat...
Jo no tinc la sensació de l'Ailec de que el nen no va decidir néixer, en el meu cas, no es podia encaixar pq portava dos voltes de cordó al coll... ves a saber que hagués passat si m'haguessin forçat a tenir-lo vaginal... jo, avui, dono gracies a deu que em van fer la cesaria i no va patir gens... i no es que no volgués neixer, es que no podia!
De totes formes, si el següent fos natural, millor!
Jo no tinc la sensació de l'Ailec de que el nen no va decidir néixer, en el meu cas, no es podia encaixar pq portava dos voltes de cordó al coll... ves a saber que hagués passat si m'haguessin forçat a tenir-lo vaginal... jo, avui, dono gracies a deu que em van fer la cesaria i no va patir gens... i no es que no volgués neixer, es que no podia!
De totes formes, si el següent fos natural, millor!
Aries, no és per tallar-te el rotllo, però les voltes de cordó no solen ser motiu de cesària. la Laura portava tres collarets ben apretadets i no va tenir patiment fetal en cap moment, i va sortir del cau pel forat. IAxò de les voltes de cordó espanta més a les mares que als gines.
El que sí que és motiu és el cordó curt, per perill de desprendiment de placenta durant el part.
El que sí que és motiu és el cordó curt, per perill de desprendiment de placenta durant el part.
Jo penso que la probabilitat de que es pugui tenir un PVDC depén més del professional que l'atén que de la dona.
Normalment les causes de la cesària no tenen per que repetir-se. I per una altra banda, evitar induccions i medicalització del part. El fet de la cesària previa quasi no comporta un major risc de trencament d'uter, com es sol dir, el que si l'augmenta es la oxitocina (i bé que la posen alegrement).
Si no us deixeu medicalitzar el part i teniu un professional acostumat, podeu tenir exit perfectament.
Normalment les causes de la cesària no tenen per que repetir-se. I per una altra banda, evitar induccions i medicalització del part. El fet de la cesària previa quasi no comporta un major risc de trencament d'uter, com es sol dir, el que si l'augmenta es la oxitocina (i bé que la posen alegrement).
Si no us deixeu medicalitzar el part i teniu un professional acostumat, podeu tenir exit perfectament.
A mi m'encantaria que el seguent fos part vaginal!!!!!!!!!!
No m'agradaria tenir una altra cesaria, perque ho vaig passar molt malament al post operatori i vaig estar mes i mig amb un hematoma intern.................
Jo vaig parir a la S.S. i la doctora no em volia fer la cesaria per res...... vem estar esperant 20 hores a que puguès parir per mi mateixa però com que hi havia risc fetal no es van voler mullar......... si l'Abril no haguès tingut taquicardies potser haguessim esperat una mica mès, perque mal en si jo no tenia........ nomès tenia febre......
Potser va anar com va anar perque me'l van haver de provocar per preeclampsia, si haguès anat de part amb les respectives contraccions naturals i tota la pesca potser haguès tingut un part vaginal.............
No ho sabrem mai..........
No m'agradaria tenir una altra cesaria, perque ho vaig passar molt malament al post operatori i vaig estar mes i mig amb un hematoma intern.................
Jo vaig parir a la S.S. i la doctora no em volia fer la cesaria per res...... vem estar esperant 20 hores a que puguès parir per mi mateixa però com que hi havia risc fetal no es van voler mullar......... si l'Abril no haguès tingut taquicardies potser haguessim esperat una mica mès, perque mal en si jo no tenia........ nomès tenia febre......
Potser va anar com va anar perque me'l van haver de provocar per preeclampsia, si haguès anat de part amb les respectives contraccions naturals i tota la pesca potser haguès tingut un part vaginal.............
No ho sabrem mai..........
-
VisitantVi
Tranquila Nurieta guapa, tú no pots tallar-me el rotllo a mi! Tu mateixa ho dius, m'es igual que m'espanti més a mi que al gine, la questió es que celebro que la teva nena estigui perfecta, però també hi ha casos i no m'ho negaràs en els que passa tot el contrari, amb lo qual, havent possibilitat de que passi quelcom greu, cesaria, fijo! i sense pensar-m'ho ni un segon... De fet no me la van fer només per aixó... pero ho hagués preferit igual havent-hi aquest risc... A mes a mes, el gine, amic, total confiança...
Però vaja, tal com he dit abans... Ojalá que el proxim sigui el més natural possible, suposo que tothom ho prefereix així!
Però vaja, tal com he dit abans... Ojalá que el proxim sigui el més natural possible, suposo que tothom ho prefereix així!
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Nurieta, la meva nena tenia el cordó curt i a mi no em van fer cessària. Cordó curt i patiment fetal va ser el diagnòstic en una visita rutinària fent corretges. Estava dilatada de 4 o 5 cm sense dolor i el part es va desencadenar sol en unes hores. I el ginecòleg mai em va parlar de cesària, en cap moment. Però el q sí q va fer va ser trencar-me les aigües abans de l'expulsiu.
No sé, suposo q cada part és un món.
No sé, suposo q cada part és un món.
Aqualata ha escrit:Jo vaig parir a la S.S. i la doctora no em volia fer la cesaria per res...... vem estar esperant 20 hores a que puguès parir per mi mateixa però com que hi havia risc fetal no es van voler mullar... si l'Abril no haguès tingut taquicardies potser haguessim esperat una mica mès, perque mal en si jo no tenia...nomès tenia febre...
Potser va anar com va anar perque me'l van haver de provocar per preeclampsia, si haguès anat de part amb les respectives contraccions naturals i tota la pesca potser haguès tingut un part vaginal...
Aqui jo veig una cesaria totalment justificada. La febre és signe d'infecció i , per tant, de perill. La preclàmpisa és una malalatia molt perillosa que pot causar la mort al bb i a la mare, per tant, s'ha de treure al bb el més ràpid possible.
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Una pregunta que em sorgeix després de llegir els vostres casos:¿hi ha un temps "mínim" d'espera si has trencat aigües x veure si pots parir sola? ¿O depen de cada hospital? ¿És realment tan perillós o si vas amb compte i reposes pots evitar una infecció?
Merci a totes x el q expliqueu... jo per el segon me fa que ho farem però que MOLT diferent...
Merci a totes x el q expliqueu... jo per el segon me fa que ho farem però que MOLT diferent...
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
alla al st caterina si trenques aigües i estan netes pots marxar a casa i fer vida normal i has de tornar al cap de unes 16 o 20 hores ara no recordo. pq es veu que despres de 24 o 48 hores (estic fatal de la memoria) es quan pot començar una infeccio per tant en aquest moment si que s'hauria de provocar.
jo crec que depen de cada hospital. com per exemple el fet de trencar la bossa. llegint el que expliqueu sembla que en molt llocs ho fan com una rutina, en canvi alla al sta caterina no ho fam mai si no hi ha cap motiu
jo crec que depen de cada hospital. com per exemple el fet de trencar la bossa. llegint el que expliqueu sembla que en molt llocs ho fan com una rutina, en canvi alla al sta caterina no ho fam mai si no hi ha cap motiu
-
VisitantVi
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |