S'acosta la DPP... nervis i inseguretat

[Marga33]

Hola noies,
Estic de 37+2 i veig que s'acosta la DPP i m'estan entrant uns nervis i uns neguits.., que no sé si són normals..
Ho tinc tot preparat, no em queda cap proba per fer.., tot ha sortir perfecte, els anàlisis, el cultiu negatiu, les ecos totes bé.., tinc la derivació al hospital on volia parir, fins i tot tinc la meva llevadora, que he contractat a nivell particular per la dilatació a casa, i ens acompanyarà també al hospital,..
I ara de sobte, no sé si serà perquè tinc massa temps per pensar-hi.., però em sento insegura, com si no ho pogués afrontar... quan he tingut sempre clar el que volia i que volia un part fisiològic i respectat. I sé, que m'en penediré si decaic i no sóc prou forta i demano ajuda.
A alguna li ha passat o li passa?
La meva llevadora em diu que he de deixar-me anar, que a un part se l'ha de deixar evolucionar, que he de cedir el meu cos, sense tensions, i confiar en ell, i tot això ho sé, però m'és difícil i no sé perquè relaxar-me...

[ikebana]

Hola Marga,

penso que tens la por que té tota dona quan està a punt de donar a llum, i té molt clar que vol i que no.

Jo tambe volia part natural, sense epidural i respectat. Al final la cosa va anar per llarg, i vaig haver de demanar-la per que no sabia quanta estona més estaria dilatada completa. També van utilitzar els forceps, per que el nen no rotava,,, però va ser posar-los i ell mateix va girar.
Tu pensa que el cos és sabi, i el que et diu la teva llevadora, té raó... quan comencis a tenir contraccions pensa que tenen que passar, i com mes relaxada les passis millor, vull dir que no et posis tensa per que llavors fan més mal...

El meu petit abans de sortir cada cop que tenia una cotracció li baixaven les pulsacions, i jo el que tenia clarissim es que no volia una cessaria sota cap concepte, mentre estava dilatant, em van haver de fer una prova per saber si estava patint .... i el meu home, ja va marxar pensant les paraules de consol en cas que m'haguessin hagut de fer una cessaria, sabent que era l'unica cosa que no volia.

Et dono molts anims, passa aquests dies que et queden amb la gent que t'estima, i quan sigui el dia tranquila, i disfruta, que tot i que les hores son eternes, passa molt ràpid, i és una experiencia preciosa.

[Marga33]

Merci pels ànims Ikebana!!
Hi ha estones en què estic més relaxada i penso "si totes ho afronten, jo també podré!" però hi ha d'altres estones en què m'ataquen els dubtes.., suposo que tot és mentalitzar-te, per estar tranquil·la quan arribi el moment.

[kabbisa]

Marga33, en el meu cas els nervis van dirigir-se cap a un neguit de ser capaç o no d'afrontar la maternitat en sí. No volia que nasqués el nen, pq sabia que tal com anàvem, embarassats, podia cuidar-lo i ho feia bé, però... i un cop nascut??

Total, que crec que tot sovint hi ha nervis, per lo desconegut, per no ser capaç, per qualsevol motiu..

En el meu cas, el que vaig fer va ser fer escapades per meditar, per connectar amb mí mateixa i amb el nen i el meu jo-mare. Anava, cada tarda que podia, a la platja a veure el mar i pensar en tot això, parlar amb mí mateixa, donar-me ànims, parlar amb el nen i donar-li la benvinguda, dir-li que l'esperàvem,...

La veritat és que vaig anar un cop per setmana, més o menys. Anava sense pressa, sense horaris, i em va servir molt moooolt per encarar la nova etapa amb més comfiança i més tranquilitat sobre el que havia de venir.

[tuijoserem4]

Marga,

El meu Consell seria que tinguis confiança en tu i el teu instint, tot anirà bé, no obstant, i si hi ha algun canvi que fa que necessitis algun tipus d' intervenció necessària, intenta que no sigui una frustració personal. no seràs menys mare per això ok?

Ho tens molt ben encaminat, estigues tranquila i gaudeix-ho, per mi el part ha estat l experiència mes terrenal que he tingut.

Una abraçada!

[ikebana]

Marga,

jo el part m'el vaig pendre com un camí que havia de seguir, on les persones que m'acompanyaven m'ajudaven a arribar al cim. I la veritat es que em va anar molt be. No saps per on passaras, però saps on arribaras.

Així que tenia la mà del meu marit al costat i de tot l'equip mèdic ( que en el meu cas no coneixia, per que vaig parir a un lloc diferent d'on estava el meu gine, ( la setmana del 15 d'agost és xunga, perque no hi ha ningú),i per anar a un substitut, em vaig tirar a la piscina amb l'equip mèdic de l'hospital de referència que tinc).


El meu home sabia el que volia i el que no, i en moments en que nosaltres hem d'estar pendents del nostre cos, ell era el meu cervell, i veient-ho desde fora, podia valorar coses que jo en aquell moment no se si era capaç.

En el teu cas, tu encara tens una altra ma al altre costat, així que segur que arribaras al cim!!! molts anims!!!

[xineta]

Hola Marga,

Jo, igual que les companyes, et diré; confía en tu. Segur que pots, i com més tranquila estiguis millar anirà tot. I si vols un part respectat, fes-ho saber quan arribis a l'hospital i en la mesura que puguin les llevadores faran el que sigui perquè es compleixi. Confia en tu i en les llevadors i l'equip mèdic, segur que pots, i no pensis en si defalliràs, el moment del part és tan màgic i especial que no cal preveure el que passarà, sino deixar-te fluir. Intenta distreure't aquestes últimes setmanes perquè els nervis no ajuden. Jo feia passejos molt llargs (tot i que anava com un cargolet) i molta pilota, perquè això també ajuda a que el nen/a es vagi col·locant i cap al final pot ajudar a desencadenar el treball de part. Aprofita per descansar, fer esmorzars llargs, cuidar-te, etc. Sé que costa, jo estava molt impacient les últimes setmanes, però ho vaig dsifrutar molt. I estigues tranquila, confia en tu i en la teva femeneitat. I un cop hagi sortit el bebe ho faras genial, és instintiu, i es va fent sobre la marxa...

Molts ànims!!

[Marga33]

Moltes gràcies pels ànims! De veritat, s'agraeixen molt les vostres paraules.
Mica en mica i dia rera dia em vaig fent a la idea de que, per molt que estigui nerviosa, el moment arribarà i caldrà que li faci front amb totes les ganes! De res serveix estar angoixada o insegura, hauré de donar-ho tot!
Una vegada vaig llegir al fil del "dolor de part, ¿és per tant?" que una noia deia algo així com: "no saps com però al final te'n acabes ensortint". I això ho penso molt últimament.
Una vegada posats, anar fent camí poc a poc, és un moment que no és etern, que té un principi i un final, i al cap i a la fi, tota mare ho ha passat, millor o pitjor, però passa i després ja tens el teu bebé en braços.
Demà faré 38 setmanetes, ja queda ben poc!

[Airin]

Uau, Marga, gairebé ja ho tens, això!

A mi em va ajudar molt pensar això de "totes les dones que conec han pogut parir, jo també podré". I llegir molts relats de part, això t'ajuda a saber què pots esperar del moment. Si vols un part natural, has d'anar mentalitzada pel dolor, tant de bo no en tinguis gaire, però si hi és, has de pensar que és la manera com s'està obrint camí la criatura i que t'acosta a ella. TAmbé parlar molt clar amb la teva parella perquè t'animi i acompanyi en el procés i et doni forces quan et pensis que ja no te'n queden.

Molts ànims i confia en tu, a més tindràs el suport de la llevadora i això també és un gran suport. I com t'han dit, de vegades cal intervenir però defensa els teus drets i que t'ho expliquin tot bé abans.

Que tinguis un molt bon part!

[nurieta84]

Jo estic de 21 setmanes i encara hem queda per el gran dia, però penso que és la por de que vagi tot bé i la por de totes les que estem al fòrum :) Al cap i a la fi volem que tot surti de meravella tant pel petit com per nosaltres i són molts sentiments i molta hormona junta :D

Petonets!!!!

[jojo14]

Bon dia,

Jo que estic a escassos 18 dies de la meva data prevista (esperem que no s'allargui massa), he de dir que de cop m'ha sorgit una por terrible: por al part, al moment de començar a tenir contraccions, a la meva vida després, a si seré bona mare, a si sabré fer feliç a la meva petita... Suposo, pel que he anat llegint al fòrum que tot això és normal, però no deixo de pensar en com serà i com ho afrontaré.

Un petó d'ànims a totes les que ja se'ns acosta i ànims també a les que encara us queda una micona... gaudiu mooooolt de l'embaràs, decada patada, de cada moviment, de cada moment... per mi han estat únics i irrepetibles!

[Ayrs]

Potser la Marga ja ha parit? Quines ganes de tenir notícies!!
Jo em ficava al cap la frase de "el que hagi de ser serà", i no vaig parar-me gaire a tenir pors. Ho tenia tot lligat: la llevadora, el pla B, tot anava bé... doncs ja està.

Molts ànims a totes

[Marga33]

Hola noies!
Siii ja he parit!! El mateix dia que feia 40setmanes, la nit de dilluns a dimarts, a les 12 de la nit (puntual com ell sol..) vaig anar al lavabo abans d'anar a dormir, i sorpresaaaa: allò no era pipi... El Nil va nèixer a les 6:55 de dimecres (siii, més de 25 hores, entre prepart i part, vaja tela...)
No he tingut una estona per explicar res, ho tinc pendent, i ho faré!! us ho he d'explicar tot!! he entrat al socpetit des del movil per consultar fils sobre la llet, la nit... aixó està sent una bogeria.. sort que he tingut d'haver contractat a la Blanca Lainez, la meva llevadora, cuida molt el postpart i m'ha ajudat amb la LM i les molèsties del postpart. He tingut ingurgitació, obstruccions i clivelles i a més el Nil no agafava pes, però ella m'ha ajudat en tot! i ara estem més encarrilats! El nostre fill té ja 21 dies i li falten 50 grs. per tenir el pes de naixement i ella encara está pendent de nosaltres, ve a casa, el controla i el pesa, ens orienta amb postures per mamar, en els nostres neguits... la recomano 100%!!
Molts petons a totes!!

[Airin]

Enhorabona Marga i benvingut Nil! Ja tinc ganes de llegir la teva crònica de part, aquí una altra amb un part llarg, però clar, els parts secs ja ho tenen això, fem tota la feina concentrada Molts i molts ànims en aquest pospart i inici de lactància, has fet molt bé de buscar ajudar professional, espero que d'aquí a uns dies ens puguis escriure ni que sigui d'una revolada com va anar tot i, sobretot, informar-nos que la recuperació va bé i que el petit Nil va creixent perfectament. Felicitats!

[Ayrs]

Moltes felicitats Marga!!

REalment el postpart és molt important i es té força abandonat. 3 dies i cap a casa a espavilar-se... Molts ànims!

[DALMI]

Moltes Felicitats Marga33!!! Benvingut Nil!!!!

Sí, molt maca la Blanca
Ja tinc ganes de llegir com et va anar...

[kitty07_ninu08]

jo tabe tinc ganes de llegar la teva crónica :)