Com vau parir??

[miula]

la pregunta sembla una mica estranya... però és que sóc novata i no m'entero gaire... a veure si em podeu ajudar explicant una mica la vostra experiència.

Segons he llegit, diuen que per tal de que no t'hagin de fer episio és millor no parir estirada... aleshores aquí, és on tinc el dubte, Doncs com es pareix??? potser semblo tonta, però l'unic referent que tinc és el de la TV i a les pelis, sempre surt la mare estirada en una camilla amb les cames una mica pujades...

però al llegir això de que millor no estar estirada... mentren els dubtes, avui en dia a les cliniques amb un part amb epidural, com es pareix??
com vau parir vosaltres? estirades??...


he posat això de part amb epidural, perquè és el que en principi vull jo, ja sé que en parts naturals hi ha noies que pareixen dins una banyera o a casa... etc... pero a mi m'interessa saber com és un part en una clinica.

MOLTES GRÀCIES.

[cocosong]

Doncs mira, si vols epidural quasi que la única opció que tens és parir estirada o semi incorporada ja que les cames les tens adormides. Normalment a l'expulsiu et fan incorporar perque puguis apretar.

[ALNU]

Jo vai veure un part en un reportatge, això sí, sense epidural i estava la noia dreta i arrepenjada amb els brassos a la camilla i amb el cul en pompa amb les cames obertes. I la infermera amb les mans sota el cul de la noia per si apareixia el cap del nadó...

[pitina]

JO VAIG PARIR AMB EPIDURAL I HO VAIG FER SEMI-INCORPORADA. SI QUE EM VAN FER EPISIO.

[Liula]

Suposo que depèn del lloc que et posin estirada, o recolzada... però per la meva experiència si em permets un consell sigues exigent un cop t'hi trobis, si creus que alguna cosa no va com tu voldries, queixa't, però no et facis il·lusions de res, a mi això m'ho va dir ma cunyada uns dies abans de "parir" (si se'n pot dir així), i em va anar molt bé ja que a ella li havia passat el mateix (s'havia plantejat tots els tipus de part normals que hi pot haver menys el que realment va passar). Anar mentalitzada i llegir per aquí que algunes noies, al veure els seus menuts, al principi es decebien perquè no sentien haver-se enamorat a l'instant dels seus petits em penso que em va ajudar molt a no idealitzar el part.... potser sóc molt dura dient-ho així, però mira, pots imaginar-te com serà, però espera't qualsevol cosa per no sentir-te decebuda.... parir pot ser la cosa més bonica del món (potser... no ho sé), però a l'hora de la veritat ves a saber... realment el més important és que surtin i que surtin bé...

[Parvaty]

Si vols anestesia has d eparir estirada, pq sino les cames no t'aguanten. Quan no hi ha anestesia i el part es respectat la dona pareix en la posició que ella escull o que en aquell moment "sent". Jo ho vaig fer a quatre grapes. Hi ha dones q ho fan dretes o a la gatzoneta ("cuclilles"), però curiosament, MAI ningu escull esirada panxa enlaire.

[mamaarnau]

Jo també vaig parir amb epidural, no era ben bé una camilla, era com una butaca i jo estava bastant incorporada, s'assembla bastant a això que he trobat.

Crec que és important aguantar tot el que puguis sense epidural, una vegada te la posen el part es sol ralentitzar bastant, jo vaig aguantar fins que estava dilatada de 8 cm

[mamaarnau]

Això si, el pròxim si puc sense epidural !!!

[Visitant]

mmmm....jo vaig parir sense epidural i vaig estar de totes les maneres havidas y por haver...va ser una mica com "el cama-sutra pá parir" jajaja.

ara be´´´...kuan portava 20 hores parint i ja feia 2 hores que estava dilatada de 10 cm i no tenia encara ganes de "pujar" em van fer estirar en una butaca com la de la foto pk la gine va "decidir" que volia tenir-me "a punt" per si "havia d'intervenir".
em vaig ensorrar molt pk així em feia molt de mal les contraccions i la tia em va fer la maniobra de kristeller o com s'escrigui.

va ser extrany.
fins fa uns mesos estava contenta del meu part però ara ja no.
el recordo molt màgic fins akell moment.
llavors tot va anar de mal en pitjor.
maniobra, moratón a la panxa que flipes..episio i punts sense anestèsia (tenia hemorragia) i en lluc no el podia tenir a sobre pk cridava de mal i es va espantar i no volia espantar-lo més...és que fotia uns bots de mal que pobret flipava.

i ara enviaria a pastar fang a la ginecologa.

a algu li ha passat que primer sembli un part bonic i amb el temps reviski certes coses que li deixen un regust amarg???

el proxim a casa.
nestic convençuda.

això sí, NOMÉS SI LA PARVATY VOL VENIR A AJUDAR-ME.

[merisc]

Jo el que faré per intentar evitar la episio, i ho dic intentar, serà fer-me massatges al perinne, això ajuda a que la zona del canal del part es vagi tornant més elastic i que "sigui més fàcil" la sortida del fill i fa possible que no no t'hagin de fer el famós tall.

<img src="http://lilypie.com/pic/080110/RW0s.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/X0k0p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">

<img src="http://resderes/as1cCx400000004MDA3NTg3NGJ8OTUyMTlifFBlciB0ZW5pci10ZSBlbmNhcmEgZmFsdGVu.gif">

[galarina]

A mi em van posar epidural, però sentia les cames i les podia moure. Tot i això, vaig parir semi incorporada. Em van fer episio just al final, perquè van veure que podia haver-hi perill de "desgarro".
Va ser tal i com jo el volia. Jo tenia clar que volia anestèssia i que, en cas de necessitat, féssin el que ells creiéssin més adeqüat.
Durant la dilatació (quan el cap ja es veia), em van deixar posar en la posició que més m'estimava jo (en el meu cas, de costat).
Això si... si vols un part natural, sense anestècia etc etc, informa't molt bé d'on pariràs i de l'equip que t'atendrà, ja que el part és teu, i ha de ser horrible que medicalitzin el teu part, "sense el teu consentiment".

Jo! Fins que no va nèixer la Bet i vaig poder comparar sempre havia pensat que el part d'en Marc havia anat prou bé (i va ser amb fòrceps). No em queixo del part, però és clar que si compares... uf! no té res a veure!

[txellchen]

A mi em van posar epidural i vaig parir una mica incorporada (em podia agafar a unes baranes per aixecar-me una mica i fer més força). Això si, no vaig poder escollir si em feien episio o no perque em van haber de fer fórceps després d'onze hores i que el nen no baixava.
De totes maneres jo tenia les contraccions súper seguides i va ser posar l'epidural i baixar en picat (vam arribar a contar amb el meu marit 10 minuts sense cap contracció), i es clar, això va fer que s'allargués més.

Per cert, estic d'acord amb la Natrix respecte a idealitzar el part: fins que no vaig reaccionar algunes hores després, no puc dir que realment m'adonés del que arribo a estimar-me al meu menut. La veritat és que jo vaig patir molt amb les contraccions (molt seguides i amb molt mal de ronyons - es sortien del registre), i fins que no em van posar l'anestèsia va ser un calvari. També s'ha de dir que a l'hospital no em van ajudar massa ni anímicament ni aconssellant-me sobre diferents postures o mètodes per suportar millor aquell tràngol.

[txellchen]

Per cert, una cosa positiva!!! Durant tot l'embaràs havia estat patint amb el tema de la episio, però ara puc dir que no ha estat per tant. M'he recuperat molt ràpid i no he tingut cap mena de problema d'infecció ni de que s'obríssin els punts. Al dia següent de parir ja caminava tota sola, i als 4 dies ja podia seure normal. Home, millor si te l'estalvies, però per mi, ara per ara, no ha estat tant traumàtic com creia.

[Visitant]

JO ESTIC SUPER FELIÇ AMB EL MEU PART, TINC MOLT BON RECORD. NO SE COM EREN LES CONTRACCIONS PQ EN CAP MOMENT EM VAN MONOTORITZAR, PERO RECORDO QUE EREN MOLT SEGUIDES I LLARGUETES, VAIG ENTRAR A LA SALA DE PARTS A LES 14:30 DILATADA NOMES D'1 CM, I LA JOANA VA NEIXER A LES 17:30.
VAIG PASSAR MOLT DE TEMPS SOLA AMB EN LLUIS SENSE LA LLEVADORA I NO RECORDO PREOCUPAR-ME PER RES, SINO ESTAR CONCENTRADA A PASSAR BE LES CONTRACCIONS. QUAN VENIA LA LLEVADORA EM DEIA QUE TOT ANAVA DE FABULA. A MITJA DILATACIO EM VAIG MENJAR UNA MACEDONIA I VAIG BEUREM UN SUC,
EN TOT MOMENT EM VAN DEIXAR POSAR COM JO VOLIA. A LA BANYERA JA VAIG TENIR GANES D'EMPENYER I LLAVORS SI QUE LA LLEVADORA NO ES VA SEPARAR DE NOSALTRES I EN VA VENIR UNA ALTRA. NO EN VAN HAVER DE FER EPISIO PERO EM VAN ESQUINÇAR UNA MICA

[Parvaty]

el proxim a casa.
nestic convençuda.

això sí, NOMÉS SI LA PARVATY VOL VENIR A AJUDAR-ME.

Que mona! Oi tant que vull!!
Reina, hi ha tantes dones que se senten com tu...i que busquen una altra manera de parir. Però d'això es tracta!!
El meu primer part va ser horrible. I resulta que va ser un part "standard". Epidural+occitoccina+kristeller+episotomia+forceps; bonic, oi? Per això vaig decidir que no em tornaria a passar. Hi ha dones que amb un part igual que el meu estan encantades de la vida, però jo no. El Roc i jo encara ens estem recuperant i fa 3 anys.
La Jana va neixer entremig del dolor i la foscor. Mentre jo cridava damunt del llit i el meu home m'abraçava. L'habitació feia olor de sang, de part, de vida...i ella era...tan rosada i tan bonica. Que encara m'emociono quan me'n recordo.

[Andresa]

Hi ha qui ha escrit:

A mi em van posar epidural, però sentia les cames i les podia moure. Tot i això, vaig parir semi incorporada. Em van fer episio just al final, perquè van veure que podia haver-hi perill de "desgarro".

Jo afegeixo:

En ocasions, es millor un desgarro petit que una episiotomia, que no us enganyin!!

[Visitant]

el proxim a casa.
nestic convençuda.

això sí, NOMÉS SI LA PARVATY VOL VENIR A AJUDAR-ME.

Que mona! Oi tant que vull!!
Reina, hi ha tantes dones que se senten com tu...i que busquen una altra manera de parir. Però d'això es tracta!!
El meu primer part va ser horrible. I resulta que va ser un part "standard". Epidural+occitoccina+kristeller+episotomia+forceps; bonic, oi? Per això vaig decidir que no em tornaria a passar. Hi ha dones que amb un part igual que el meu estan encantades de la vida, però jo no. El Roc i jo encara ens estem recuperant i fa 3 anys.
La Jana va neixer entremig del dolor i la foscor. Mentre jo cridava damunt del llit i el meu home m'abraçava. L'habitació feia olor de sang, de part, de vida...i ella era...tan rosada i tan bonica. Que encara m'emociono quan me'n recordo.

ES QUE ES MOLT CURIOS PK AL PPI SI que NESTAVA CONTENTA...NOSE, VAN PASSAR ELS MESOS I OSTRES, VAIG COMENÇAR A REVIURE-HO, EM VENIEN RECORDS, I RABIA!
FLIPAVA AMB MI MATEIXA...NO HO ENTENC...PRIMER EM SEMBLAVA que HAVIA ANAT SUPERBE PERÒ ARA...NO.
KRISTELLER, PK ME LA VAN FER?
EPISIO, PK?
OCCITOCINA, PK?
SEGONS LA GINE, PK EN LLUC "PORTAVA MASSA ESTONA A DINS I HAVIA DE SORTIR" PERO NO HI HAVIA PATIMENT..
NUSÉ.
JO CREC DE DEBÓ que EN LLUC TB SE'N RESSENT.
I MIRA que LES LLEVADORES EREN MAKISSIMES.
PERÒ RECULLONS, EL PITJOR RECORD DE TOTS, KUAN EM COSIEN HAVER DE DEIXAR EN LLUC.PER VOLUNTAT MEVA, PK SESTAVA ESPANTANT MOLT PK CLAR, JO BOTAVA DE DOLOR..

ARA EM FA PANIC, SISI, PANIC UNA ALTRA EPISIO.
PANIC DE DEBO.
ENCARA EM FA MAL.
KUAN EM VE LA REGLA EM FA UN MAL HORROROS I NO SÉ PK.
KUAN FEM L'AMOR AMB EN SERGI EM FA MOLT MAL AL PPI LA PENETRACIÓ.
KINA MERDA.

[mamarnau_tgn]

Jo vaig trencar aigües sense haver sentit ni una sola contracció i me'n vaig anar a l'hospital. Eren les 3 i pico de la matinada
Com que la cosa s'entretenia, em van posar gotero d'oxitocina, però a les 8AM seguia d'1cm, com quan vaig ingressar.
Les contraccions van començar a fer mal de debó i em pan punxar un calmant a la cuixa que em feia mig adormir entre contracció i contracció.
Sobre les 12AM ja estava de 4cm per fi i em van dir que quan sortis alguna de les noies que hi havia a les dues sales de part, em passarien a mi, em posarien l'epidural i fariem el part...
Resulta que no van acabar mai més i sobre les 15h em va venir a mirar la comadrona (pq el meu marit flipava de com em retorçava de dolor) i em pregunta si tinc ganes d'empenyer. Li dic que si i em diu: és que ja estàs parint, estas de 10cm. Si es descuiden els hi pareixo sola i a la sala de dilatació!
Com que encara no havien buidat cap sala de parts, em van passar al quiròfan de les cesàrees, i vaig haver de parir totalment estirada perquè era damunt la taula d'operacions. I sense epidural, només anestèsia local en el moment de l'episio i la sutura.Per sort el meu nen va ser petitó i fàcil de "treure". El meu record és que amb tres empentes va ser fora. I era tan bonic! tant repreciós! Va ser el moment més emocionant de la meva vida!!!
I un cop a l'habitació amb l'arnau en braços, vam trucar la família.
Lo bo que te parir sense epidural és que domines molt més la força que fas i pareixes més fàcilment.

Ho sento pel super rotllo que us he fotut!!!

[imma]

jo vaig parir al santa caterina, sense epidural, ni occitocina, ni forceps, ni estrips ni episio! però si amb dolor. Estic contenta perquè era el que jo volia i només em va caldre un punt de sutura, aixó si vaig fer massatges al periné amb oli de rosa mosqueta, els feiem al vespre amb el meu marit i crec que aixó em va ajudar molt! els recomano!!

[Niu]

Osti, quina sort Imma!
Jo part provocat amb oxitocina, epidural i cessària!