La dilatació

[Bombolla]

Hola, no sé si hi ha algun post semblant, però era per preguntar un dubte a veure si algú ho sap.

El fet és que vaig parir una nena que va pesar 1390gr, evidentment, doncs, la fase expulsiva del part em va ser molt més fàcil i ràpid que treure un nen "normal". Però la pregunta és, el fet que sigui un bebé més petit influeix en la fase de dilatació? Perquè vaig dilatar extremadament ràpid, en 10 minuts vaig passar d'estar dil·latada de 3 cm a 10 cm, amb unes contraccions fortíssimes. Algú ho sap si influeix o dil·latar es dil·lata igual sigui el nen petit o gran??

Gràcies.

[Ayrs]

Uuuala!! peazo contraccions vas tenir!!
No em sembla que el pes tingui a veure. Explica més detalls del teu part. Va ser espontani? et van posar alguna cosa? era primer part?

[Bombolla]

Doncs el part va ser provocat. Em van posar un "tampax" amb hormones el diumenge pel matí que en teoria havia d'anar fent-me tenir contraccions, em van dir que si no funcionava el diluns pel matí em punxarien oxcitocina. Va arribar diumenge vespre i tenia petites contraccions i un petit mal de regla, el gine emva treure el "tampax" i em va dir que no havia srevit de res, que les contraccions no eren de part i que no estava gens dil.latada. Al cap de poc vaig començar a tenir contraccions uns mica més doloroses i al cap d'unes hores vaig cridar al gine, que em va tornar a dir que no eren contraccions de part i que seguia a 0. A les 07:30 em van baixar a paritoris per posar-me l'oxcitocina i començar amb el part. Però no va ser necessari, a les 07:45 em van trencar les aigues i estava de 2 cm i llavors vaig començar a tenir contraccions insuportables, em van mirar i estava de 3 cm i em van demanar si volia l'epidural, jo vaig dir que sí, a cada contracció suplicava que vingués l'anestesista, i llavors vaig començar a tenir ganes d'empényer. La llevadora em deia que no podia, que encara no tocava, que m'havia d'aguantar, i va venir una altra mega contracció i jo segui cridant que volia empényer, la llevadora va mirar i el cap de la nena ja sortia!!!! Jo vaig tornar a suplicar l'epidural però em van dir que ja no hi havia temps. Al cap de 10 minuts i després de 3 o 4 pujos ja neixia la nostra filla!

[Ayrs]

Em sona a reflexe d'ejecció fetal, però sincerament no ho sabria dir, però no vull pensar en el mal que et devien fer aquestes contraccions...

[Bombolla]

I que és això del sd d'ejecció fetal???? No n'havia sentit mai a parlar. Jeje, mal en van fer molt però ara amb la nena als braços ja quasi que no me'n recordo.El que em fa patir és de cara al futur germanet, perquè si amb la primera va ser així no vull pensar com serà amb un segon, em caurà pel camí!!! jeje

gràcies per tot

[Irina]

Hola,

em sembla molt interesant el tema, ja que em falten 7 setmanes per parir...i la veritat es que aquesta pregunta se m'havia passat pel cap, al pensar com seria un part prematur, si no faria "tan mal" amb un nen mes petit que amb un amb les tipiques mides de 3.5kg i 50 cm... (se m'estan passant moltes preguntes pel cap en aquests moments...)

Us vull fer una pregunta, encara que no esta relacionada amb el tema que has obert, Bombolla, pero com que ho has esmentat...

per que et diuen que no pots empenyer quan comences a sentir i tenir ganes de fer-ho???? es que em sembla com anar en contra del que el cos et demana...

ara mateix m'estic llegint un llibre on dona molta importancia a la respiracio i a base d'intentar respirar i aixi donar continuament oxigen al nen, relaxes els muscles i deixes que el cos faci la feina (que de fet es com ho fan tots els animals...be, els que pareixen, clar)...i be, llegint tot aixo, em fa l'efecte que te mes logica que no pas intentar anar a contra corrent...intentant parar quan realment notes que surt! i be, es que no ho entenc...

peroneu, que es mes una disertacio que no pas una aportacio! , pero vosaltres que ja heu parit i sabeu que passa...us van explicar el per que de no poder empenyer en certs moments?

merci....

[Bombolla]

Ei Irina, jo només et puc parlar del meu cas, a mi únicament em van dir que no empenyés perquè es pensaven que encara no estava dilatada del tot. Però tinc entès que a vegades et diuen que no empenyis quan està sortint el cap per tal de eixar-lo sortir suaument per evitar desgarros (crec jo, no sé si m'equivoco, ja que a mi només em van dir que no empenyés en aquell moment i era perquè no s'imaginaven que la nena ja estigués a puntet)

[Ayrs]

El reflexe http://www.holistika.net/parto_natural/ ... -fetal.asp

Irina, el llibre que t'estás llegint és el de la Consuelo Ruiz Vélez-Frías, oi?
Sobre el tema dels pujos, es pensa que ha vegades venen ganes de empényer quan encara no està dil·latat el cérvix del tot, i pot ser que el reborde que queda s'edematitzi i no sé quines coses. Hi ha les dues filosofies, que no s'ha d'emp'enyer i que sí.
A mi em sembla com tu, que si el cos empeny per alguna cosa serà. El que si convé es intentar suavitzar els empenys quan el cap està coronant, per a que surti poc a poc i evitar esguinçaments. Ai que ja ho havia dit la bombolla.

[Bombolla]

Gracies Ayrs!!! Tens raó, podria ser això que dius tu.

[Irina]

Hola!

Moltíssimes gràcies per aclarir el dubte!

Ahir a la nit, després d'haver-vos llegit a vosaltres, vaig llegir en un altre post sobre "l'anella de foc", que és quan el cap s'està coronant i deus sentir com una cremor quan la pell està tivant al màxim, oi? Ja vaig pensar que potser era per això...

Ayrs, el llibre que estic fullejant es diu "Hypnobirthing" de la Marie Mongan. Es basa més en que si ja d'entrada tens por al mal que pots patir, segur que en patiràs. Ella segueix la filosofia i l'experiència d'un metge, Dr Grantly Dick- Read, que en el seu temps, es va preguntar per què hi havia dones que parien sense cap mal, de manera natural i sense drogues, i en canvi d'altres que volien drogues contra el dolor, s'esquinsaven, etc...

i bé, que és una cosa cultural i sobretot per la gran qüantitat d'intervencions mèdiques que ara envolten el part en el món occidental...T'ensenya i et mostra que si entens el naixement com una cosa natural, que el teu cos està disenyat per fer néixer el teu fill, i que milers de dones ho han estat fent des de fa segles, és possible tenir un part natural amb el mínim de dolor, és una pressió i tivantó el que se sent, però no dolor... (això es el que diu ella, eh)
Més endavant, t'ensenya molts exercicis de respiració per "respirar" el teu fill fora del teu cos, sense haver d'empényer, només respirant i esperant que el canal s'obri naturalment per que surti. Un dels exemples que et dona és que hi ha hagut moltes dones que han parit en estat de coma, i el fet que ha ajudat més en aquest cas és que el cos ho estava fent sol perquè tots els muscles estaven relaxats...
Sembla una mica en plan "hippy comeflores" pel tema de relaxació i tot això, però crec que sí que és més una cosa de coco...

La veritat és que té la seva lògica...ahir pensava que deu ser una mica com quan vas restreta, no? si comences a apretar i a empényer ia forçar la cosa, l'esfíncter només fa que contraure's i tancar-se, en canvi quan intentes relaxar-te i deixar passar una mica el temps...doncs alguna cosa surt més fàcilment...perdoneu que sigui tan gràfica, eh


El llibre que esmentes me'l apunto, a veure si el puc fullejar una mica!
és que ara són aquests petits dubtes que em surten i no paro de llegir les vostres experiències!!!


No estic en contra de les "intervencions mèdiques", crec que tenim sort de poder tenir aquesta opció tant a la vora si és que les coses es compliquen...però sí que crec que moltes vegades estàn tan acostumats a intervenir que ja s'ha creat com una norma...i la feina és teva per anar demanant contínuament : VULL INTENTAR TENIR UN PAR NATURAL!!!!SI POT SER, SI US PLAU...i al final estàs fins als ovaris de que t'estiguin preguntant per sisena vegada si vols l'epidural...com li va passar a una amiga meva que deia que no la volia gràcies...

En fi, tinc la ment bastant oberta a tot el que pugui passar, tant si acabo tenint una cesària, la qüestió és adaptar-te al que et vingui i treure'n la part positiva!

Sento el rotllo que us he fotut, una mica anant-me "per les rames", però sí que m'heu aclarit el dubte.

gràcies!!!