Entrevistes, Catalunya

[msalut]

Hem començat les entrevistes a Catalunya i estem una mica desanimats.

Ens han dit que la nostra situació és complicada.

La situació és la següent:
El meu marit està separat i té dos fills. Els nens estan estan un o dos dies del cap setmana amb nosaltres,la resta de la setmana estan amb la seva mare.
Ens han dit que desde el punt de vista dels nens de la meva parella, podrien sentir-se com que el seu pare no en té prou amb ells, no els estima prou i que va a buscar un altre fill.
Desde el punt de vista del fill adoptat pensen que no seria fàcil per aquest que hi hagi uns nens que van i venen i que ell es quedés i també podria arribar a pensar que algun dia li podria tocar a ell anar amunt i avall.

Què en penseu de tot això?

Podem buscar arguments perquè vegin que nosaltres ens veiem en cor a fer front a aquesta situació i que amb la coherència i el diàleg pensem que ho podrem tirar endavant. Però la última paraula no la tenim nosaltres sinó ells.

I sinó, què podem fer?

[Medea]

Hola MSalut!

nosaltres encara no hem començat entrevistes, tenim tots els papers i només ens falta presentar-los a l'ICA ... però si ho retardo és perquè no sé si estic preparada perquè "es possin" a la nostra vida i haver d'explicar que també estem en tractament de RA.

El procés de les entrevistes pel CI és el més dur de tots segons m'han comentat amistats que hi han passat. Ells han d'estar segurs que la vostra relació i el vostre entorn és prou fort i acollidor perquè el vostre futur fill hi creixi amb totes les condicions necessàries.

Crec que heu de ser vosaltres que els hi heu de demostrar que no us fa por res, que esteu disposats a afrontar el què sigui i que el vostre major desig és el de ser pares adoptius, tot i que la teva parella ja tingui fills. Avui en dia el model de família és molt diferent, i precisament el codi de família que va entrar en vigor a principis de 2011 recull part d'aquesta diversitat: germans amb diferents pares, mares solteres, pares del mateix sexe, ....

Un cop vareu presentar tots els papers, varen tardar molt a trucar-vos per a començar les entrevistes?

[laucob]

d

[ada_bcn]

home... les entrevistes no és el més dur de tot el procés d'adopció... jijijiji... però si que de vegades és centren molt en coses que ells creuen que poden portar problemes més endavant, pq hi reflexioneu segurament...

home, si tiguèssiu un fill biológic també els dos fills grans podrien pensar el mateix no? com ho expliarieu? jo no crec que sigui tant difícil d'explicar-ho a un nen pq ho entengui... una altra cosa és que ho entengui però a dincs seu no estigui segur del toto, això jo penso que es va madurant i ho acaben paint quan veuen que les coses no canvien (tant...)

sobre l'altre tema doncs si que depen del nen i les seves experiencies por passar que pensi que ell un dia se n'haurà d'anar a passar uns dies a una altra casa, se li ha d'explicar... però també li pot passar quan comenci l'escola o la guarderia i tots els nens hi passen per aquí (a no ser que no s'escolaritzin clar... cosa que és difícil em sembla). Pot ser que algún cop ho comenti, docns se li explica, que no ho acaba d'entendre, doncs se li torna a explicar...

[ada_bcn]

ah! a mi en el primer procés d'adopció van trigar 1,5mesos en enviar-me la carta i encara 1,5mesos més per començar el curs (fan un grup de persones i van fent els cursos i les reunions quan tenene un grup fet), en el segon procés d'adopció vaig presentar els papers i en un mes vaig fer la primera sesió informativa

[Lau]

hola,
jo crec que no hi ha cap resposta que us pugui ajudar, excepte el què vosaltres sentiu i penseu... simplement, el què heu de fer és tenir clar com ho fareu i ser molt assertius en les vostres respostes...
l'equip psicosocial el què fa amb aquestes preguntes és intentar descobrir si esteu o no preparats per afrontar l'arribada d'un nou fill... si és així, sigueu assertius i ferms en les vostres respostes. No pel fet que us facin preguntes compromeses vol dir que no us hagin de donar la idoneitat, simplement, ells busquen els problemes que poden haver-hi en la vostra familia i vosaltres els heu de donar les respostes a aquests problemes. És dur si, però amb el temps (almenys jo) m'he donat compte que és totalment necessari.

sobre el temps d'espera... a nosaltres ens van trucar per començar a les 3 setmanes, i dues setmanes després començavem els curs.

[msalut]

Moltes gràcies a tots!!!

Intentarem fer això que digueu. Cal que vegin que estem convençuts del que volem i que estem disposats a fer front al que vingui i que ho aconseguirem.

Nosaltres desde que vam presentar els papers fins que vam començar el curs van trigar una mica perquè ens van enviar una carta demanant més informes mèdics de la meva parella. De totes maneres al final va anar tot bé i ja estem amb les entrevistes