Experiències
sí, noies, sabeu què estic aprenent al llarg d'aquest embaràs?
que s'ha de relativitzar tot tot i tot!
sabeu, tot depèn de cada dona, de cada, cas, segons el cos, les circumstàncies, etc... hi ha mooolts factors, llavors no podem comparar casos, en RES! ni en el part, ni embaràs, ni alletament, ni res de res.
La Laia p.ex. li està costant alletar. Vull dir que se li fa molt gros. El nen és un "glotón" i està permanentment enganxat a la teta.
Si la Bet es coneix, que decideixi ella.
És com valorar el dolor d'una part. És molt relatiu perquè el llindar del dolor és molt diferent en cada persona, no?
en fi... petonets
que s'ha de relativitzar tot tot i tot!
sabeu, tot depèn de cada dona, de cada, cas, segons el cos, les circumstàncies, etc... hi ha mooolts factors, llavors no podem comparar casos, en RES! ni en el part, ni embaràs, ni alletament, ni res de res.
La Laia p.ex. li està costant alletar. Vull dir que se li fa molt gros. El nen és un "glotón" i està permanentment enganxat a la teta.
Si la Bet es coneix, que decideixi ella.
És com valorar el dolor d'una part. És molt relatiu perquè el llindar del dolor és molt diferent en cada persona, no?
en fi... petonets

Jo crec que la Sibil.la, l´Eunasi i la Marchita tenen raó. Cada persona és com és i ha de decidir el que millor li vagi! Jo penso que és millor alletar artificialment que donar el pit neguitosa i agobiada, no creieu? Pq llavors tota aquest patiment li passes al teu
Tota opció és vàlida i no per això ets millor o pitjor mare.

Tota opció és vàlida i no per això ets millor o pitjor mare.
Ais que s'em ha esborrat el que havia escrit, bé ja ho torno a fer...
Us explico la meva experiència amb la teta.
Júlia va neixer a les 34 setmanes desprès de 4 setmanes en repòs per amenaça de part prematur, me la van ensenyar uns segons i la van portar a neonatologia, la van ficar a la incuvadora tres dies i va estar fins als 15 allà a neonats. Va neixer a la Vall d'Hebron on no saben o no sabien ara fa 2 anys i gairebé 11 mesos, vaja, el que és el mètode mare cangur per a prematurs, resultat: vincle trencat. La van ficar a la incuvadora per risc d'infecció perque per error tenien apuntat que havia trencat la bossa feia 3 dies quen en realitat eren 3 hores.
Al cap de 8 hores de neixer la Júlia una infermera en va preguntar si li volia donar el pit, li vaig contestar que ho intentaria, a meva informació era tan dolenta que ni tan sols em creia capaç de fer-ho. Em va portar fins a una sala on hi habia uns tirallets hospitalaris i em va dir que em tregués la llet cada 3 hores de dia i de nit durant 10 minuts de cada pit, la meva llet li donarien primer per sonda nasoesofàgica i despès al cap d'uns dies en biberó. La primera vegada van sortit uns 30 ml de calostre i em vaig posar molt contenta, desprès va deixar de sortir, apenes 4 gotes que la inermera llençava... li vaig fotre uns quans crits (sorprenentment perque jo no soc així) però m'havia costat molt esforç perque aquella tia ho llencés per l'aiguera...
No vaig poder agafar la Júlia fins al cap de 3 dies i al quar em van dir si li volia jo donar el biberó i anar posant-la al pit a veure que passava. Anava 2 cops al dia que era el que estava premès a l'hospital, jo ja estava a casa i els meus dies consistien en treure llet, esterilitzar biberons i tirallets, anar a l'hospital, tornar a casa i començar de nou... al cap de deu dies em treia 900 ml dels quals em gardava més de la meitat a casa al cogelador perque a l'hospital no la llencessin (no tenen banc de llet) el cas és que la Júlia estava sempre adormida, i per alimentar-la havia de intentar despertar-la mullant-li la cara, canviant-li el bolquer, pessigant-li els peus... però s'estava un o dos minuts desperta i a dormir un altre cop. Les visites eren de 30 minuts pels dos pares i les mares que volien alimentar el bebés es quedaven 20 minuts mes, una altra noia i jo ens les inventàvem per quedar-nos fins a una hora més, estic segura que amb el benepàcit de la majoria de les infermeres perque l'horari tan rigid era inhumà. El cas es que intentava que mamès, no ho feia perque no sabia, era massa petita, es possava sota el mugró esperant que rajès alguna cosa... així van passar els dies, la Júlia va pessar 2.240, va baixar fins a 2.060 i quan estava a 2.200 i portava 5 dies de guanys continuats va sortir de l'hospital.
A casa al menys jo podia descansar una mica, però el ritme d'extreure, esterilitzar, etc va continuar. A mica en mica la Júlia semblava aguantar desperta una mica mes, podia inclus mamar 5 minuts, cada vegada volia menys quantitat de biberó fins que quan tenia un mes va poder deixar-ho per complet. Això és el que s'anomena relactació, ho se ara, clar, aleshores no tenia ni idea.
Havia fet un curs de preparació al part on deien que el pit s'havia de donar a demanda, però no abans de les 2 hores i mitja (demanda? juajua) i desprès em van dir que com era tan petita que podia tornar a donar-li abans d'una hora i desprès de dues.... allò era tan surrealista que fent un esforç tremendo vaig poder treure'm de sobre aquelles idees, vaig guardar el rellotje al fons del calaix i quan la Júlia tenia un mes i mig vaig començar amb la demanda de veritat.
Les primeres setmanes vaig teir uns pits-pedra bestials, una ingurgitació tremenda que no va acabar de baixar del tot fis al cap de uns 3 mesos. Vaig tenir obstruccions de repetició durant uns quans mesos per culpa de porta el sostenidor a la nit, però si no m'el possaba acabava el llit tot xop perque xorrejava.
Per una altra banda jo tenia un reflexe de pujada (o vinguda de llet) massa intens i durant els primers mesos la Júlia s'ennuegava, ho vaig sol·lucionar treient-me llet a ma primer fins que vingès l'ejecció i aleshores la possava al pit quan ja havia passat.
Als 7 messos vaig començar amb la alimentació complementaria, als 10 i mig va passar una vaga de lactància i gairebé no mamava, un o dos cops al dia, però quan jo ja pensaba que acabaria per destetar-se un dia a la piscina va voler teta i aleshores va tornar a mamar més sovint.
Ara passa temporades en les que li ve més de gust la teta i altres en les que menys, imagino que arribarà un moment en el que demanarà un cop cada varios dies i finalment deixarà la teta... quan sigui serà.
Crec que no hi ha gaire cosa més a explicar, així es com ens ha anat fins ara, havent llegit les vostres experiències crec que és una mica diferent, però... la diversitat és la salsa de la vida!
Gràcies per haver llegit fins aquí.
Us explico la meva experiència amb la teta.
Júlia va neixer a les 34 setmanes desprès de 4 setmanes en repòs per amenaça de part prematur, me la van ensenyar uns segons i la van portar a neonatologia, la van ficar a la incuvadora tres dies i va estar fins als 15 allà a neonats. Va neixer a la Vall d'Hebron on no saben o no sabien ara fa 2 anys i gairebé 11 mesos, vaja, el que és el mètode mare cangur per a prematurs, resultat: vincle trencat. La van ficar a la incuvadora per risc d'infecció perque per error tenien apuntat que havia trencat la bossa feia 3 dies quen en realitat eren 3 hores.
Al cap de 8 hores de neixer la Júlia una infermera en va preguntar si li volia donar el pit, li vaig contestar que ho intentaria, a meva informació era tan dolenta que ni tan sols em creia capaç de fer-ho. Em va portar fins a una sala on hi habia uns tirallets hospitalaris i em va dir que em tregués la llet cada 3 hores de dia i de nit durant 10 minuts de cada pit, la meva llet li donarien primer per sonda nasoesofàgica i despès al cap d'uns dies en biberó. La primera vegada van sortit uns 30 ml de calostre i em vaig posar molt contenta, desprès va deixar de sortir, apenes 4 gotes que la inermera llençava... li vaig fotre uns quans crits (sorprenentment perque jo no soc així) però m'havia costat molt esforç perque aquella tia ho llencés per l'aiguera...
No vaig poder agafar la Júlia fins al cap de 3 dies i al quar em van dir si li volia jo donar el biberó i anar posant-la al pit a veure que passava. Anava 2 cops al dia que era el que estava premès a l'hospital, jo ja estava a casa i els meus dies consistien en treure llet, esterilitzar biberons i tirallets, anar a l'hospital, tornar a casa i començar de nou... al cap de deu dies em treia 900 ml dels quals em gardava més de la meitat a casa al cogelador perque a l'hospital no la llencessin (no tenen banc de llet) el cas és que la Júlia estava sempre adormida, i per alimentar-la havia de intentar despertar-la mullant-li la cara, canviant-li el bolquer, pessigant-li els peus... però s'estava un o dos minuts desperta i a dormir un altre cop. Les visites eren de 30 minuts pels dos pares i les mares que volien alimentar el bebés es quedaven 20 minuts mes, una altra noia i jo ens les inventàvem per quedar-nos fins a una hora més, estic segura que amb el benepàcit de la majoria de les infermeres perque l'horari tan rigid era inhumà. El cas es que intentava que mamès, no ho feia perque no sabia, era massa petita, es possava sota el mugró esperant que rajès alguna cosa... així van passar els dies, la Júlia va pessar 2.240, va baixar fins a 2.060 i quan estava a 2.200 i portava 5 dies de guanys continuats va sortir de l'hospital.
A casa al menys jo podia descansar una mica, però el ritme d'extreure, esterilitzar, etc va continuar. A mica en mica la Júlia semblava aguantar desperta una mica mes, podia inclus mamar 5 minuts, cada vegada volia menys quantitat de biberó fins que quan tenia un mes va poder deixar-ho per complet. Això és el que s'anomena relactació, ho se ara, clar, aleshores no tenia ni idea.
Havia fet un curs de preparació al part on deien que el pit s'havia de donar a demanda, però no abans de les 2 hores i mitja (demanda? juajua) i desprès em van dir que com era tan petita que podia tornar a donar-li abans d'una hora i desprès de dues.... allò era tan surrealista que fent un esforç tremendo vaig poder treure'm de sobre aquelles idees, vaig guardar el rellotje al fons del calaix i quan la Júlia tenia un mes i mig vaig començar amb la demanda de veritat.
Les primeres setmanes vaig teir uns pits-pedra bestials, una ingurgitació tremenda que no va acabar de baixar del tot fis al cap de uns 3 mesos. Vaig tenir obstruccions de repetició durant uns quans mesos per culpa de porta el sostenidor a la nit, però si no m'el possaba acabava el llit tot xop perque xorrejava.
Per una altra banda jo tenia un reflexe de pujada (o vinguda de llet) massa intens i durant els primers mesos la Júlia s'ennuegava, ho vaig sol·lucionar treient-me llet a ma primer fins que vingès l'ejecció i aleshores la possava al pit quan ja havia passat.
Als 7 messos vaig començar amb la alimentació complementaria, als 10 i mig va passar una vaga de lactància i gairebé no mamava, un o dos cops al dia, però quan jo ja pensaba que acabaria per destetar-se un dia a la piscina va voler teta i aleshores va tornar a mamar més sovint.
Ara passa temporades en les que li ve més de gust la teta i altres en les que menys, imagino que arribarà un moment en el que demanarà un cop cada varios dies i finalment deixarà la teta... quan sigui serà.
Crec que no hi ha gaire cosa més a explicar, així es com ens ha anat fins ara, havent llegit les vostres experiències crec que és una mica diferent, però... la diversitat és la salsa de la vida!
Gràcies per haver llegit fins aquí.
Imma
- MONTSERRAT
- :: tigre

- Entrades: 787
- Membre des de: dv. des. 16, 2005 2:23 pm
Ostres deunidó!! Imma moltes felicitats per la teva voluntat i perseverància en volguer donar pit a la teva filla. un 10!!
Però com bé dius hi ha mil experiències oi? Jo si estiguès en el cas de la Bet, amb dos, ho tindria claríssim: biberó!! no em veuria en cor de fer-ho i preferiria jo estar tranquil.la i que els nens mengessin bé.
Jo no sé que fer!!
bé, tinc al cap de tota la vida que li donaria bibi.. però buf! amb tanta informació doncs també em faria gràcia donar-li el pit.. ja aniré donant voltes a l'assunto no?

Però com bé dius hi ha mil experiències oi? Jo si estiguès en el cas de la Bet, amb dos, ho tindria claríssim: biberó!! no em veuria en cor de fer-ho i preferiria jo estar tranquil.la i que els nens mengessin bé.
Jo no sé que fer!!
bé, tinc al cap de tota la vida que li donaria bibi.. però buf! amb tanta informació doncs també em faria gràcia donar-li el pit.. ja aniré donant voltes a l'assunto no? 
<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Ei !
Jo crec que això és un tema molt personal i que cadascu ha de fer el que cregui , qui millor que nosaltres per coneixe'ns. Jo ja he tingut més d'una discussio amb gent de la meva família, al meu home l'hi ha costat entendre-ho però ara ja ho entén i em recolza totalment, és que clar jo la feina em ve per duplicat. Jo dic que amb un si que probaria donar el pit, però amb dos ho veig complicat.Avui mateix la infermera del dispensari em preguntava què pensava fer, i tothom em diu que normal que amb dos és normal que prengui aquesta decisió.
Entenc a la Nyeta tot el que ha fet amb la seva filla, jo en el seu cas hagués fet el mateix, pero clar ella també hauria d'entendre'm a mi , que des de que vaig saber que en venen 2, la vida canvia totalment !
Entenc a la Nyeta tot el que ha fet amb la seva filla, jo en el seu cas hagués fet el mateix, pero clar ella també hauria d'entendre'm a mi , que des de que vaig saber que en venen 2, la vida canvia totalment !
Eunasi, el que no comparteixo és el fatalisme perque no m'agrada donar per fetes coses que no han passat, dir que jo no puc fer una cosa pel simple fet que els demes ho considerin dificil no va amb mi. Però no jutjo a ningú, no va per aquí la cosa.
Estar embarassada de dos bebés és més complicat que d'un sol i és clar que ho comprenc això, parir a dos també sol ser més dificil i alletar i la intendència i la organització que es necessita i quan arriva l'hora de dormir i si es posen malalts i quan són als terribles 2 anys que multiplicat per dos ha de ser la repera i la preadolescència i l'adolescència mateixa... es clar que tot es multiplica, això és innegable i és importantissim que les persones que t'envolten et facin costat.
Estar embarassada de dos bebés és més complicat que d'un sol i és clar que ho comprenc això, parir a dos també sol ser més dificil i alletar i la intendència i la organització que es necessita i quan arriva l'hora de dormir i si es posen malalts i quan són als terribles 2 anys que multiplicat per dos ha de ser la repera i la preadolescència i l'adolescència mateixa... es clar que tot es multiplica, això és innegable i és importantissim que les persones que t'envolten et facin costat.
Imma
No creo que sea cuestion de fatalismo simplemente realismo....
Bet va a tener a su cargo dos bebes (no es igual que uno) y por tanto es muy normal que ni se plantee el darles de mamar no solo has de pensar en el bebe sino en ti misma ya que si tu no estas bien el bebe no estara bien y una madre debe descansar en los momentos que su bebe descansa, pero si tiene 2 ¿cual es tu momento?¿cuando puedes descansar tu? Estoy totalmente a favor de la lactancia materna de echo yo lo hice pero no estoy a favor de exprimir a las madres y en el caso de 2 bebes creo q es mucho mejor y mas tranquilo darles el biberon ya q Bet estara mucho mas ayudada (no creo q nadie pueda darles el pecho por ella) ya q los biberones los da cualquiera.
Animo!!!!! la leche en bote es maravillosa tambien!!!!
Bet va a tener a su cargo dos bebes (no es igual que uno) y por tanto es muy normal que ni se plantee el darles de mamar no solo has de pensar en el bebe sino en ti misma ya que si tu no estas bien el bebe no estara bien y una madre debe descansar en los momentos que su bebe descansa, pero si tiene 2 ¿cual es tu momento?¿cuando puedes descansar tu? Estoy totalmente a favor de la lactancia materna de echo yo lo hice pero no estoy a favor de exprimir a las madres y en el caso de 2 bebes creo q es mucho mejor y mas tranquilo darles el biberon ya q Bet estara mucho mas ayudada (no creo q nadie pueda darles el pecho por ella) ya q los biberones los da cualquiera.
Animo!!!!! la leche en bote es maravillosa tambien!!!!
Bé, jo tampoc crec que sigui fatalisme... però de vegades no ens veiem en cor d'assumir responsabilitats que desconeixem i per això optem per una altra via que no ha de ser ni menys vàlida ni menys fàcil.
Jo només en tindré un.. en principi.. i estic al 80 % de donar-li biberó, i no es pq no cregui que no pugui, pq crec que sóc molt capaç sempre i quan em sigui possible donar pit, si no pq crec que per mi és la millor opció donar bibi, per diferents temes.. però px per la feina, vull viure tranquil.la i que el meu fill mengi bé i si jo estic nerviosa ni menjarà, ni vodrà pit ni res... no és qüestió de facilitat pq sé de casos que m'han dit que donar el pit és el més pràctic pq el treus la teta i llestos i el biberó l'has de preparar..
Bé , no sé cadascú és un mon.. però jo dono suport a la Bet pq em poso en el seu lloc i faria el mateix.

Jo només en tindré un.. en principi.. i estic al 80 % de donar-li biberó, i no es pq no cregui que no pugui, pq crec que sóc molt capaç sempre i quan em sigui possible donar pit, si no pq crec que per mi és la millor opció donar bibi, per diferents temes.. però px per la feina, vull viure tranquil.la i que el meu fill mengi bé i si jo estic nerviosa ni menjarà, ni vodrà pit ni res... no és qüestió de facilitat pq sé de casos que m'han dit que donar el pit és el més pràctic pq el treus la teta i llestos i el biberó l'has de preparar..
Bé , no sé cadascú és un mon.. però jo dono suport a la Bet pq em poso en el seu lloc i faria el mateix.

<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Bibi
Hola !
Nyeta, no sé si t'estem interpretant malament o què, jo sempre he defensat la llet materna, ho tenia molt assumit, però el que se't desmonta els plans és quan et diuen que portes bessons, comences a rumiar moltes coses. Sento si no t'agrada que no doni el pit, però jo sé com sóc, sé com m'agafo les coses, sé quan necessito ajuda, sé quan puc fer una cosa i sé quan no la puc fer. A més imagina si volgués donar pit i no pogués ? que passa a molta gent. Entenc que tu tinguis experiència, perquè tu ja tens una filla, jo no tinc experiència però tinc la meva germana que té dos fills, i vàries amigues que també m'han anat donant el seu consell. A més crec que sempre agafem d'experiència les nostres mares, la meva mare a cap dels 4 germans ens ha donat el pit.
Espero que entenguis la meva manera de pensar, i tota la gent que pensa com tu, de la mateixa manera que jo dono suport a totes les mares que han volgut donar o volen donar pit als seus fills ! Espero que quedi ja aquest tema tancat. Jo només vaig escriure aquí per donar la meva opinió no per crear un mal entès !
Nyeta, no sé si t'estem interpretant malament o què, jo sempre he defensat la llet materna, ho tenia molt assumit, però el que se't desmonta els plans és quan et diuen que portes bessons, comences a rumiar moltes coses. Sento si no t'agrada que no doni el pit, però jo sé com sóc, sé com m'agafo les coses, sé quan necessito ajuda, sé quan puc fer una cosa i sé quan no la puc fer. A més imagina si volgués donar pit i no pogués ? que passa a molta gent. Entenc que tu tinguis experiència, perquè tu ja tens una filla, jo no tinc experiència però tinc la meva germana que té dos fills, i vàries amigues que també m'han anat donant el seu consell. A més crec que sempre agafem d'experiència les nostres mares, la meva mare a cap dels 4 germans ens ha donat el pit.
Espero que entenguis la meva manera de pensar, i tota la gent que pensa com tu, de la mateixa manera que jo dono suport a totes les mares que han volgut donar o volen donar pit als seus fills ! Espero que quedi ja aquest tema tancat. Jo només vaig escriure aquí per donar la meva opinió no per crear un mal entès !
Re: Bibi
Eunasi ha escrit:Hola !
Nyeta, no sé si t'estem interpretant malament o què
Donsç crec que no que no ens estem entenent, és com si jo digués "blanc" i vosaltres entenguessiu una altra cosa, no ja "negre" o "calent" sino "transatlantic" o alguna altra cosa que no te res a veure.
A mi ni m'agrada ni em deixa d'agradar, crec que el que dic és molt clar, dic que no pots viure segons l'experiència dels altres, ni aquest ni cap altre moment de la vida.
Parlant d'experiències, la meva en aquest foro acaba aquí. Gràcies per haver-me llegit aquest dies, però crec que no, no és aquest el meu lloc. Si algú vol parlar amb mi per alguna cosa estic a www.crianzanatural.com/forum
Imma
Bé, com diu Bet.. crec que aquest tema ja està parlat oi? cadascú té diferents opinions i ja està!
Nyeta.. tu tampoc has de tenir gaire realisme pq tampoc ho has viscut el tema de donar pit a bessons oi? doncs per tant estem totes iguals, donem opinió externa i llestos!
Apa... "borrón y cuenta nueva!!"
Una abraçada!!

<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Sento
Sento molt que la Nyeta no m'hagi interpretat o no m'hagi volgut entendre , no sé el que ha passat. Però jo crec que un forum com aquest és per explicar experiències, comentar probleme etc,etc,etc. Jo entenc que cadascú té les seves prioritats a la vida, i que cadascú pensa com vol. Sento que ella no entengui que no vulgui donar el pit. Jo respecto que ella donés el pit a la seva filla.
Em sap greu que ella s'ho hagi agafat tant a la valenta i ja no vulgui escriure més, de debó que em sap molt i molt de greu.
Em sap greu que ella s'ho hagi agafat tant a la valenta i ja no vulgui escriure més, de debó que em sap molt i molt de greu.
Ei Nyeta!
Tampoc cal que t'ho prenguis així dona!! En cap moment hem volgut donar-te la contrària.. simplement que en el tema experiències no naixem sabis ni ensenyats i abans de fer alguna cosa que no ens veiem en cor doncs millor no fer-la, no es tracta de viure l'experiència d'una altra!
Em sap greu que deixis d'escriure.. pq no tens cap motiu! en aquí donem les nostres opinons i expliquem les nostres decissions.. i les altres doncs donem la nostra opinió i si tenim alguna experiència dons l'expliquem.
No es tracta de realisme o no, d'experiència o no... es tracta d'una persona coma tantes altres que trien una altra opció pq "la més convencional" no les convenç o no es veuen en cor!
Jo en el meu cas.. segurament donaré biberó i no tinc pq donar explicacions! i potser no és la millor opció però és la meva vida i jo trio tenir la meva pròpia experiència.
Bé.. sàpigues que el teu pas per aquí ha estat satisfactori per totes pq ens has explicat una experiència molt maca en haver donat pit a la teva nena.
però no podem parlar de "realisme" quan no hem passat tampoc per l'experiència.
Una abraçada!

Tampoc cal que t'ho prenguis així dona!! En cap moment hem volgut donar-te la contrària.. simplement que en el tema experiències no naixem sabis ni ensenyats i abans de fer alguna cosa que no ens veiem en cor doncs millor no fer-la, no es tracta de viure l'experiència d'una altra!
Em sap greu que deixis d'escriure.. pq no tens cap motiu! en aquí donem les nostres opinons i expliquem les nostres decissions.. i les altres doncs donem la nostra opinió i si tenim alguna experiència dons l'expliquem.
No es tracta de realisme o no, d'experiència o no... es tracta d'una persona coma tantes altres que trien una altra opció pq "la més convencional" no les convenç o no es veuen en cor!
Jo en el meu cas.. segurament donaré biberó i no tinc pq donar explicacions! i potser no és la millor opció però és la meva vida i jo trio tenir la meva pròpia experiència.
Bé.. sàpigues que el teu pas per aquí ha estat satisfactori per totes pq ens has explicat una experiència molt maca en haver donat pit a la teva nena.
però no podem parlar de "realisme" quan no hem passat tampoc per l'experiència.
Una abraçada!

<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Hola noies, jo només us volia trametre la meva experiència.
Quan va néixer el meu fill jo tenia clar que li volia donar el pit. A més el vaig tenir en un lloc on són capdavanters amb això de la Lliga de la Llet Materna. Bé, jo tinc molt poc mugró, i de seguida la infermera em va dir: "A aquesta nena se li han d'anar a comprar unes mugroneres per poder donar de mamar". I així ho vam fer, però el nen no tenia prou força per a xuclar de la mugronera, llavors la llet tampoc em va fer la pujada que m'havia de fer, el nen perdia pes perquè no menjava i el cap de pediatria del mateix centre deia que era normal.
D'aquesta manera vam anar cap a casa, amb el nen que no feia el rotet deprés de menjar, que quasi bé no feia pipí i a més no dormia ni una hora sencera i no guanyava pes. Aquí és on vam prendre la millor desició de la nostra vida, dur al nen a un pediatra privat que ens va dir que aquest nen estava desganat i que li donessim biberó, que les mugroneres eren el primer pas directe a la lactància artifial i que si me n'haguessin ensenyat, els nens tenen capacitat de fer-te sorgir el mugró encara que el tinguis pla.
El meu marit li va voler donar el primer bibi, el nen va fer un rot que ens va fer plorar d'emoció i va quedar completament adormit.
Em vaig pensar unes setmanes plorant, no de depressió post-part, sinó que només tenia l'angoixa d'haver fet passar gana al meu fill (aquesta espina encara la tinc clavada), què hagués passat si hagués confiat amb el metge obssessionat per la lactància materna? Et sens tant i tant malament, que penses quina mare seràs si no ets capaç d'alimentar el teu fill? Però és clar, tot això és perquè quan li deies a la gent que li donaves biberó et miraven amb una cara que semblava que realment feies una cosa malfeta.
Després, quan vaig anar veient com el meu fill anava creixent i jo estava bé emocionalment, vaig aprendre a passar de la gent que em feia sentir malament i a comprendre a les mares que decideixen alletar al seu fill de la manera que elles creguin més convenient.
Un dia, quan jo estava de baixa, el pediatra de l'hospital va trobar a una amiga i li va preguntar per mi. La meva amiga li va vir que ja li estava donant el biberó al nen i li va explicar el problema que havia tingut. Dons sabeu què li va contestar: "Que si no m'havia pujat la llet és que havia d'haver tingut el nen enganxat al pit encara que fos cada 5 minuts"
No hagués sigut més fàcil ensenyarme'n? O és que tothom ha de néixer ensenyat i si no et fan sentir una inútil.
Quan tormi a tenir un altre fill, m'agradaria poder donar-li el pit, i havent passat per l'experiència ara ja miraré de fer-ho ben fet i anar a emprenyar a qui sigui perquè em donguin un cop de mà si cal. Però també tinc clar que si veig que la cosa no ha d'anar bé, directament al bibi sense cap mena de remordiment absurt.
Ànims noies, cada cas és únic i tothom és lliure i té dret a decidir. I qualsevol de les dues desicions serà l'encertada.
Quan va néixer el meu fill jo tenia clar que li volia donar el pit. A més el vaig tenir en un lloc on són capdavanters amb això de la Lliga de la Llet Materna. Bé, jo tinc molt poc mugró, i de seguida la infermera em va dir: "A aquesta nena se li han d'anar a comprar unes mugroneres per poder donar de mamar". I així ho vam fer, però el nen no tenia prou força per a xuclar de la mugronera, llavors la llet tampoc em va fer la pujada que m'havia de fer, el nen perdia pes perquè no menjava i el cap de pediatria del mateix centre deia que era normal.
D'aquesta manera vam anar cap a casa, amb el nen que no feia el rotet deprés de menjar, que quasi bé no feia pipí i a més no dormia ni una hora sencera i no guanyava pes. Aquí és on vam prendre la millor desició de la nostra vida, dur al nen a un pediatra privat que ens va dir que aquest nen estava desganat i que li donessim biberó, que les mugroneres eren el primer pas directe a la lactància artifial i que si me n'haguessin ensenyat, els nens tenen capacitat de fer-te sorgir el mugró encara que el tinguis pla.
El meu marit li va voler donar el primer bibi, el nen va fer un rot que ens va fer plorar d'emoció i va quedar completament adormit.
Em vaig pensar unes setmanes plorant, no de depressió post-part, sinó que només tenia l'angoixa d'haver fet passar gana al meu fill (aquesta espina encara la tinc clavada), què hagués passat si hagués confiat amb el metge obssessionat per la lactància materna? Et sens tant i tant malament, que penses quina mare seràs si no ets capaç d'alimentar el teu fill? Però és clar, tot això és perquè quan li deies a la gent que li donaves biberó et miraven amb una cara que semblava que realment feies una cosa malfeta.
Després, quan vaig anar veient com el meu fill anava creixent i jo estava bé emocionalment, vaig aprendre a passar de la gent que em feia sentir malament i a comprendre a les mares que decideixen alletar al seu fill de la manera que elles creguin més convenient.
Un dia, quan jo estava de baixa, el pediatra de l'hospital va trobar a una amiga i li va preguntar per mi. La meva amiga li va vir que ja li estava donant el biberó al nen i li va explicar el problema que havia tingut. Dons sabeu què li va contestar: "Que si no m'havia pujat la llet és que havia d'haver tingut el nen enganxat al pit encara que fos cada 5 minuts"
No hagués sigut més fàcil ensenyarme'n? O és que tothom ha de néixer ensenyat i si no et fan sentir una inútil.
Quan tormi a tenir un altre fill, m'agradaria poder donar-li el pit, i havent passat per l'experiència ara ja miraré de fer-ho ben fet i anar a emprenyar a qui sigui perquè em donguin un cop de mà si cal. Però també tinc clar que si veig que la cosa no ha d'anar bé, directament al bibi sense cap mena de remordiment absurt.
Ànims noies, cada cas és únic i tothom és lliure i té dret a decidir. I qualsevol de les dues desicions serà l'encertada.
Tutuaia.. quina experiència oi? et deus emocionar al explicar-la!!
Jo sóc partidària de que es doni pit o biberó és decissió de la mare i qualsevol de les dues és vàlida per alimentar al nostre bebé. La qüestió és que el bebé estigui bé i ben alimentat... i si la mare no ho està el bebé tampoc, per tant cal trobar la via més adequada per cada futura mare.
Un petonàs reines!

<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
- manumar
- :: lleona

- Entrades: 954
- Membre des de: dl. nov. 28, 2005 2:15 pm
- Ubicació: Calella
- Contacta:
Hola!!!
M'agradaria donar la meva opinió al respecte, també dir-vos que escriure no és una de les meves millors facetes.
Fa dies que vaig veure algun post, però no li vaig donar més importància. Aquests dies he anat molt de bolit i no he entrat gaire pel foro per no dir gens, avui quan he entrat i he vist tot això...
La meva manera de veure la vida, és molt simple, simplement és viu i deixa viure, en aquest foro he pogut viure aquesta mateixa forma de ser i de pensar. Per aquest motiu en aquest foro mi sento molt gust, som un grup de noies que volem una mateixa meta, ser mares, algunes ja tenen fills, d'altres estan embarassades, d'altres estan buscant el bebé, algunes amb tractaments, d'altres estan en proves i d'altres de moment busquen. Però totes tenim una mateixa meta, cada una de les que estem aquí, tenim una vida diferent, tenim uns ideals, tenim unes edats diferents, i si continuu segurement podria escriure moltes coses més que ens diferència.
Però la diferència entre aquests i molts d'altres foros, és que aquí hi ha respecte amb la opinió que tenim cada una de nosaltres, simplement podem donar la nostre opinió, però sempre per damunt de tot respectant, donem el nostre apoyo moral, però respectant. Crec que aquest és el secret perquè un foro i la vida real de cadascú funcioni.
Eunassi, jo no crec que hagis de demanar disculpes a ningú, simplement tu tens una opinió i s'ha de respectar. Tots prenem decisions, i moltes vegades aquestes es basen per les circumstàncies, pels ideals, per molts i molts motius, crec que com a persones madures que som, no prenem decisions sense pensar-les i meditar-les bé. Així que crec que si has arribat a aquesta decisió serà per alguna raó i la resta del món simplement te l'han de respectar.
M'agradaria donar la meva opinió al respecte, també dir-vos que escriure no és una de les meves millors facetes.
Fa dies que vaig veure algun post, però no li vaig donar més importància. Aquests dies he anat molt de bolit i no he entrat gaire pel foro per no dir gens, avui quan he entrat i he vist tot això...
La meva manera de veure la vida, és molt simple, simplement és viu i deixa viure, en aquest foro he pogut viure aquesta mateixa forma de ser i de pensar. Per aquest motiu en aquest foro mi sento molt gust, som un grup de noies que volem una mateixa meta, ser mares, algunes ja tenen fills, d'altres estan embarassades, d'altres estan buscant el bebé, algunes amb tractaments, d'altres estan en proves i d'altres de moment busquen. Però totes tenim una mateixa meta, cada una de les que estem aquí, tenim una vida diferent, tenim uns ideals, tenim unes edats diferents, i si continuu segurement podria escriure moltes coses més que ens diferència.
Però la diferència entre aquests i molts d'altres foros, és que aquí hi ha respecte amb la opinió que tenim cada una de nosaltres, simplement podem donar la nostre opinió, però sempre per damunt de tot respectant, donem el nostre apoyo moral, però respectant. Crec que aquest és el secret perquè un foro i la vida real de cadascú funcioni.
Eunassi, jo no crec que hagis de demanar disculpes a ningú, simplement tu tens una opinió i s'ha de respectar. Tots prenem decisions, i moltes vegades aquestes es basen per les circumstàncies, pels ideals, per molts i molts motius, crec que com a persones madures que som, no prenem decisions sense pensar-les i meditar-les bé. Així que crec que si has arribat a aquesta decisió serà per alguna raó i la resta del món simplement te l'han de respectar.
Siento decir que si pq no estamos de acuerdo con Nyeta se va a otro foro, me sabe mal decirlo tan claro pero q se vaya...Es el colmo que responda que este no es su foro y que se va al que es su foro (crianza natural) ¿que pasa que alli todo el mundo le da la razon? Lo siento muchisimo pero por mucho que pase seguire de la opinion que Bet hace muy muy bien dando biberon a sus gemelos ya que no ha de vivir ninguna experiencia para saberlo, ella sabe muy bien como es y como vive...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |










