LM: pregunta per a les expertes

[ariadna]

ahir parlava amb ma cunyada, embarassada per segon cop, sobre el tema de la LM
ella n'és súper partidaria i va donar el pit al seu fill gran fins els 18 mesos (i ho va deixar per la pressió de l'entorn )
ara, evidentment, ho vol tornar a fer amb el que ve...

el Problema és que amb el gran va patir moltíssim: se li van fer clivelles, que segons ella NO eren per mala posició; la llevadora del CAP li va revisar i dir que no era el problema!
jo la recordo tot el dia amb les tetes fora perquè li sagnaven els pits i li feia molt de mal tota mena de contacte de roba...
per sort, i amb moltes cremetes (i llet seva! que en definitiva és el que jo crec que li va curar! ) doncs finalment va poder gaudir de la lactància.

Ara, com deia, està embarassada de nou i s'ha comprat una crema (la trofolastin cuidado del pezón, crec!) perquè diu que ja li comença a fer molt de mal i vol fer tot el possible per "preparar el mugró" (jo ja li he dit que vaig llegir que NO era necessari fer-ho)
segons ella tot plegat es deu a que té la pell molt fina i el mugró molt petit...

i jo em pregunto.. alguna s'hi ha trobat?? què heu fet? m'agradaria poder-la ajudar perque no tingués un inici tant fotut...
no em sona que el Carlos González parli d'aquest problema i en totes les recerques que faig pel google em surt que les clivelles son per mala posició...

gràcies guapes!

[nurieta2010]

Jo no sóc pas experta en LM. Però et faig un breu resum de la meva experiència.
Al principi vaig patir molt per donar el pit. Em feia molt de mal, primer de tot perquè a la sala de parts la nena ja se'm va enganxar però allà sí que amb mala posició. Per sort d'entrada no em va fer clivelles però si uns moratons bastant considerables.
A la clínica ja em van dir: "molt purelan i les tetes sempre que puguis a l'aire".
Quan vaig arribar a casa encara va ser pitjor. La nena s'agafava bé el pit menys en algun cas que jo em despistava algun milisegon. Aquell poc ratet en el que mamava en mala posició em va fer una bona clivella.
Jo vaig estar 30 dies a casa amb els pits a l'aire (només me'ls tapava al sortir de casa i quan venien les no poques visites). Anar amb els pis a l'aire (bé de fet jo anava amb els sostens de lactània oberts tot el dia) és molt incòmode perquè són el dies que et veus com una vaca i almenys jo, no parava de gotejar llet (el meu marit es va passar els 30 dies traient del terra les gotes que jo anava deixant!).
Per tant, el que a mi crec que em va anar millor és això: pits a l'aire!
Apa! Molta sort en aquesta nova aventura!

[indai]

Jo li recomanria a la teva amiga que es poses en contacte amb el grup de lactància de la seva ciutat o zona. Jo tenia clivelles, una sobreinfectada i el nen tenia una bona posició. Al final va ser una infeccíó i amb el medicament adequat es va sol.lucionar. Això va ser gràcies al grup de lactància i no del metge, que no en tenia ni idea. Per això, el més important de tot, és que abans de res faci una visita a les assesores de lactància. Les amres que han patit alguna infecció,se'ls hi pot tornar a repetir amb el 2n,3r fill.Cal prendre molts probiotics i prebiotics i anar al GLM.

Això li recomano a tothom ja que ajuda a aclarir dubtes,treure pors, etc..

Sort!

[mandarina]

De vegades les clivelles, degut a la humitat constant, s'infecten per fongs i llavors a banda del dolor es nota una cremor tremenda. Ojo que no fos això el que li passés a la teva cunyada l'altra vegada.
De cara a aquest nou bebé en camí, jo li aconsello vida normal i revisar la posició des del primer moment. I si li surten clivelles, pits al sol i discos de cotó quan se'ls hagi de tapar!

[juliet]

T'explico una experiència propera a veure si et pot servir,
la meva cunyada va tenir clivelles, les va aconseguir curar, però li seguien fent mal els mugrons quan el nen menjava, ella no va voler tirar la tovallola, tenia clar que volia aconseguir-ho i disfrutar-ho.
Va anar a un grup de lactància (crec que a l'hospital de Sant Pau)i la llevadora li va corretgir la postura del nen, per un problema amb el "frenillo" de la llengua el nen no xuclava bé, la postura que li va recomanar la de "l'alletament vertical", apart li va fer fer una anàlitica de la llet, i va sortir que hi havia una infecció, va prendre antibiòtic una setmana.
Després de curar la infecció i corretgir la postura del nen, ja no va tenir més problemes. Ara en Jan té 8 mesos i segueix amb LM

[gemma08]

Hola!!

T'explico la meva pròpia experiència...Al principi de la LM vaig tenir forces problemes,clivelles,mastitis,fongs (això és el que fa més mal) i al final vaig donar al pit al Gerard fins que ell va voler (quasibé 18 mesos) i ho trobo a faltar moltíssim.Vaig recòrrer a tots els professionals possibles,a grups de lactància,al propi Carlos Gonzalez i no era la posició.La posició era correcte,el problema era que tenia els murgrons molt sensibles i que els portava tapats amb els discs de lactància.La solució ,a part de medicament pels fongs,va ser anar tot el dia amb els pits a l'aire.Ni purelan,ni oli d'ametlles dolces ni res.Et puc dir que jo em vaig "prepara el mugró" amb l'oli d'ametlles dolces que em va recomanar la llevadora i res,no va servir de res.La clau és anar amb els pits a l'aire per "incomode" que sigui.

Felicitats a la teva cunyada!!

[minimandarina]

Jo no sóc experta però sí mare de dues criatures. Amb la primera també vaig patir molt pel tema clivelles i per mastitis. Tot i així li vaig donar pit fins que ella em va dir prou.
Ara fa 15 dies que he tingut la 2a criatura i la veritat és que molt millor (de moment, toquem fusta). jo diria que els mugrons després del primer també queden una mica més "forts". Tot i així jo em vaig preparar els mugrons amb un preparat de farmàcia de 50% glicerina i 50% alcohol de 70º (recomenat per la llevadora). Després de cada dutxada em feia una bona frega amb aquest preparat.
Penso que no ha de patir ja ara sino esperar començar la lactància i que vagi amb el pensament que no tots els embarassasos, parts, alletaments, són iguals i que per tant pot ser millor que l'altre.

[SIRA]

A nosaltres la comadrona ens va recomanar una crema que es diu PURELAN de la marca Medela i la veritat és que ens va dir que ens la posessim abans de tenir la criatura i no ho vaig fer i vaig tenir clivelles però va ser posar-me la crema i amb dos dies ja no em feia gens de mal, a més és una crema que no cal retirar-la quan li dones el pit, que en canvi n'hi ha d'altres que s'han de retirar. Jo li recomano aquesta 100 vegades!!! per mi va ser la solució!

[juliet]

Pel tema clivelles en sí, sense que hagi cap problema de postura, de succió o d'altre tipus, a mi em van recomanar, a la Vall d'Hebron, el remei més casolà que hi pugui haver. Un cop el petit acaba mamar, fer servir una mica de la mateixa llet i extendre-la pels mugrons, deixant-la secar abans de tapar-los. Jo no sé si va ser això, però jo no he tingut mai clivelles

[ariadna]

gracies a totes, això vagi per davant!

el problema és que ja ara, estant de 10 setmanes, li començaven a fer mal els mugrons... per això s'ha començat a posar la crema!
crec que em va dir que fins i tot se li "pelaven"...

això poden ser fongs?? o simplement és que té la pell delicada i prou?
ja li he dit que el millor que pot fer és anar a un grup de lactància i preguntar, però és una mica tossuda i es pensa que com que ja té un fill no puc anar jo donant consells essent mare primerenca i novatilla...
tot i així, com que jo soc més tossuda, li vaig dir que intentaria trovar-li la solució!

[LídiaG]

Hola,

Jo tampoc sóc experta, ni molt menys!!!!!!!!!!!!!, però crec que també és una qüestió de sensibilitat... jo vaig tenir mini clivelles molt al principi i feien mal, però la coïssor i mal mentre mamava vaig tenir-ne més temps, fins gairebé els dos mesos... amb el llibre del Carlos González i observant la nena vam corregir la posició des de molt al començament, però fent el mateix que faig ara primer em feia mal, cada cop menys i ara gens i ho disfruto moltíssim!! En el meu cas sempre he tingut la sensació que tenia els mugrons sensibles i em feia mal quan mamava i després coïssor... tot això ha anat desapareixent i és com si la pell hagués anat canviant i curtint-se... fent "callo" que dic jo... en canvi hi ha gent que des del començament no nota aquest 'mal'. A mi em posava dels nervis!!!!!!!

El PURELAN, a part de TACAR, no em feia res... portar els PITS A L'AIRE ha estat el millor remei, i untar el mugrons amb la pròpia llet, dutxes amb aigua tèbia, moooooolta paciència, plorar mentre dones el pit, en silenci, i amb mooooooolta paciència veient com tot va millorant i finalment és un èxit!!!

CONCLUSIÓ: el mal del principi potser és inevitable, tot i que he llegit que si es fa bé no fa mal... a ma mare li va passar el mateix amb mi i amb ma germana, al principi li va fer mal amb les dues, tot i l'experiència prèvia i després, cap problema.

[gemma08]

Ariadna,els fongs fan molt i molt mal.Els mugrons es posen molt vermells,com si te'ls haguessis cremat,i fan mal tota l'estona,no només quan el petit mama.El mal arriba fins a l'esquena perquè sembla que et clavin agulles.És horrible,de debò.Jo vaig patir moltissim fins que no em van donar el tractament adequat.La causa va ser portar els discs de lactància.Me'ls canviava cada dos per tres però el problema era portar els discs.No crec que siguin fongs però jo aniria a veure a una assesora de lactància que allà li sabran dir que és.


Abans m'he deixat de dir que a part de portar els pits a l'aire,tal com diuen les nostres companyes,el que ajuda moltissim és posar-nos la nostra pròpia llet.

[Keta]

Hola,
A mi em va passar un cas semblant. El ginecòleg em va dir que les irritacions les tindria mentre durés la lactància, ja que tenia la pell molt sensible i era degut, no a la posició del bebé, sinó a les característiques de la pell del mugró. Em va aconsellar que quan em fés més mal, em tregués la llet amb el tirallets, i per calmar el dolor, utilizar compreses junt amb lanolina. A més a més, em va receptar una crema de còrtics amb antibiòtics per fer baixar la inflamació i evitar la sobreinfecció. Va anar bé però la pega és que cal netejar la zona abans de donar el pit.
Molts ànims i paciència!
Keta

[Dunna]

Jo no li recomanaria "preparar" el mugró, ja que algunes cremes o pomades que venen per aixó lo que fan és empitjorar la situació, pot ser que el seu primer fill tingués frenillo, i per aixó li fés tant de mal. I si, lo millor que hi ha per curar els mugrons és la propia llet i deixar-los assecar a l'aire (a casa, eh??? jajajaja), encara que si hi ha una mala posició o els llavis invertits o frenillo...per moltes cremes i llet que es posi...no farà rés
De totes maneres seria bó, com deia una companya d'aquí, que es possés en contacte amb un grup de suport, també haig de dir que sent el segon fill ho tindrá més fàcil, ara ja és una mare experta i sobretot, espero que l'entorn no si fiqui més i que ella els posi al seu lloc, a qui l'importa lo que fem o deixem de fer amb els nostres fills? i més quan no els hi estem fent rés dolent, tot lo contrari, aquesta gent...jo els manaria a cagar! el que passa és que moltes d'aquestes persones son amics o familia, avui en dia no es respecta la decisió que prenem les mares, peró com a ells no els hi importa, FEM LO QUE MILLOR SABER FER PER ELS NOSTRES FILLS

[indai]

Diuen que preparar el mugró i intentar curar les clivelles amb cremes, ja sigui el trifolastin o el purelan és molt perjudicial. Aquestes cremes serveixen per "reblanceder" el mugró i el que les dones necessitem és que s'endureixi. El millor per fer-ho? Res...Deixar els pits al natural i per les clivelles la mateixa llet i la babeta del bebé ens ho curarà.

[Julyet]

Jo no vaig tenir clivelles ni dolor... Pensava que la norma és no tenir-les i que apareguin es deu a algun problema, però veig que hi ha molts casos!

No vaig fer cap preparació (i sóc de pell força sensible). A l'hospital em van dir que s'agafava bé (però tampoc sé si ho van dir 100% segurs), tenia la nena moooolt temps al pit, em van donar purelan i el vaig fer servir uns dies,i el que m'anava molt bé era desinflamar amb escalfor (coixí de llavors al micro), així la nena es podia agafar sense problemes (perquè quan estava dur i enorme jo tenia més sensibilitat i ella pobreta no podia "moldejar" el pit).

Penso (opinió personal al 100%) que a la mínima molèstia val la pena consultar una assessora de lactància, perquè tot el que expliqueu no s'ha de per què passar, són patologies. Per donar el pit no cal patir gens ni mica quan les coses van bé, i quan no sempre hi ha una sol·lució.

Jo recomano molt el bloc de l'Alba Padró, hi ha molt informació realment certa.

[entrerius]

Bon dia ariadna.

Jo vaig tenir uns inicis de làctància insofribles.... però també vaig aguantar.
Les cremes no em feien res. Pits a l'aire i la pròpia llet.
El meu problema van ser mugroneres, mala posició, clivelles i hipersesibilitat en un dels mugrons.....
En dos mesos va estar tot solucionat....i ara encara estem fent pit

Suposo que al ser el segon ja no tindrà tants problemes... ja serà una mare experta.... i no es deixarà influir tant per l'entorn...... que tingui confiança en ella mateixa i segur que se'n surt.

[LídiaG]

Ostres, entrerius!! Ariadna, això també pot ser útil, M'hi ha fet pensar l'entrerius amb el seu comentari... que jo tmbé vaig fer servir mugroneres durant un temps quan no podia aguantar el mal... em van salvar bastant i el que feia era anar-les treient quan el mugró ja estava millor, almenys un cop al dia (els pitjors dies) o alguna vegada feia un pit amb mugronera i l'altre sense, per poder anar aguantant... fins que poc a poc tot va anar millorant i vaig deixar ràpidament les mugroneres (són un pal i segons el Carlos González a 'Un regalo para toda la vida' poden interferir negativament en la lactància...) però em van salvar bastant durant els dies més 'xungos'.