Del bibe al pit
Del bibe al pit
Hola noies,
Voldria conèixer l'experiència d'aquelles que, per la circumstància que fos, vau començar donant biberons als vostres nanos i que després vau passar-los al pit.
Us explico:
El Biel va néixer a les 34 setmanes de gestació i va passar 10 dies a neonats. Els primers 2 dies menjava amb una sonda a la boca (a partir de les 24h ja prenia llet meva, vaja calostre, i no llet de fòrmula). Després va començar amb biberons cada 3 hores, que li costaven una barbaritat de menjar ja que no tenia el reflex de succió (que ens van dir que es desenvolupa cap a les 35 setamanes de gestació).
Vaig provar de donar-li pit, però no s'enganxava i si hop feia, després de 2 xuclades ja estava profundament dormit per agotament.
Poc a poc, vaig anar passant al pit (sobretot des que me'l vaig emportar a casa), però seguint els horaris de les 3h: primer pit 20' (entre que es despertava, tontejava i xuclava un xic), després bibe (una mica menys quantitat de la que li tocava, per fer-li venir la gana i les ganes de pit) i després al tirallets, per mantenir "la producció" i omplir el següent biberò.
Ara ja fa 1 setmana que no pren bibe, tot és pit. Ara és a demanda, per osti* QUINA DEMANDA!! Està enganxat al pit cada hora, horeta i mitja, no fa mamades sino xupitos i la veritat és que estic esgotada, no dormo més de 3/4 - 1hora seguits (i crec que això també m'està afectant a la producció.
JO seguirè "hasta que el cuerpo aguante" insistint a fer només pit (igual que vaig fer amb el gran), només volia seber, aquelles que heu passat pel mateix, com ho vau passar, si van trigar molt a fer les preses mès explaiades, si ho vau deixar correr, etc
La opció de llet materna en bibe encara em resultava mès esgotadora i no crec que la repeteixi.
Algú té algún consell??
Voldria conèixer l'experiència d'aquelles que, per la circumstància que fos, vau començar donant biberons als vostres nanos i que després vau passar-los al pit.
Us explico:
El Biel va néixer a les 34 setmanes de gestació i va passar 10 dies a neonats. Els primers 2 dies menjava amb una sonda a la boca (a partir de les 24h ja prenia llet meva, vaja calostre, i no llet de fòrmula). Després va començar amb biberons cada 3 hores, que li costaven una barbaritat de menjar ja que no tenia el reflex de succió (que ens van dir que es desenvolupa cap a les 35 setamanes de gestació).
Vaig provar de donar-li pit, però no s'enganxava i si hop feia, després de 2 xuclades ja estava profundament dormit per agotament.
Poc a poc, vaig anar passant al pit (sobretot des que me'l vaig emportar a casa), però seguint els horaris de les 3h: primer pit 20' (entre que es despertava, tontejava i xuclava un xic), després bibe (una mica menys quantitat de la que li tocava, per fer-li venir la gana i les ganes de pit) i després al tirallets, per mantenir "la producció" i omplir el següent biberò.
Ara ja fa 1 setmana que no pren bibe, tot és pit. Ara és a demanda, per osti* QUINA DEMANDA!! Està enganxat al pit cada hora, horeta i mitja, no fa mamades sino xupitos i la veritat és que estic esgotada, no dormo més de 3/4 - 1hora seguits (i crec que això també m'està afectant a la producció.
JO seguirè "hasta que el cuerpo aguante" insistint a fer només pit (igual que vaig fer amb el gran), només volia seber, aquelles que heu passat pel mateix, com ho vau passar, si van trigar molt a fer les preses mès explaiades, si ho vau deixar correr, etc
La opció de llet materna en bibe encara em resultava mès esgotadora i no crec que la repeteixi.
Algú té algún consell??
Re: Del bibe al pit
La meva experiència no té res a veure amb la teva, la nena va néixer a terme i des del primer moment la lactància va anar rodada. Però al principi també demanava tant sovint com dius tu, així que pots estar tranquil.la perquè no té res a veure amb el fet d’haver estat prematur i d’haver donat bibes.
No fa massa van néixer els fills de les meves cosines (dues cosines meves van tenir un fill cadascuna, vull dir) i em deien el mateix, que tot el sant dia amb la criatura enganxada al pit (una era primerenca i l’altra no havia pogut fer LM amb la filla gran).
És el més normal del món. I ja anirà espaiant les preses.
Quan encara estàvem a l’hospital hi havia gent que em deia que sempre que venia a veure’ns jo tenia la nena al pit, jo els deia que és que jo no feia res més que donar-li el pit a la nena. Clar, a casa la cosa canvia i més si tens un fill gran al que també has d’atendre, però és així, reina, les primeres setmanes tens el nen enganxat al pit tota l’estona. Pren paciència. Pot ser que mami durant una hora, dormi vint minuts i de seguida torni a voler pit. I és bo, això farà que es reguli la lactància i que d’aquí poc sigui més fàcil.
T’has plantejat fer servir un fular per a tenir-lo tota enganxat a tu, mamant si vol, i tu mentrestant tenir les mans lliures per a fer el que vulguis? Jo te’n podria deixar un d’elàstic. Digues si vols que te’l porti.
No fa massa van néixer els fills de les meves cosines (dues cosines meves van tenir un fill cadascuna, vull dir) i em deien el mateix, que tot el sant dia amb la criatura enganxada al pit (una era primerenca i l’altra no havia pogut fer LM amb la filla gran).
És el més normal del món. I ja anirà espaiant les preses.
Quan encara estàvem a l’hospital hi havia gent que em deia que sempre que venia a veure’ns jo tenia la nena al pit, jo els deia que és que jo no feia res més que donar-li el pit a la nena. Clar, a casa la cosa canvia i més si tens un fill gran al que també has d’atendre, però és així, reina, les primeres setmanes tens el nen enganxat al pit tota l’estona. Pren paciència. Pot ser que mami durant una hora, dormi vint minuts i de seguida torni a voler pit. I és bo, això farà que es reguli la lactància i que d’aquí poc sigui més fàcil.
T’has plantejat fer servir un fular per a tenir-lo tota enganxat a tu, mamant si vol, i tu mentrestant tenir les mans lliures per a fer el que vulguis? Jo te’n podria deixar un d’elàstic. Digues si vols que te’l porti.
Re: Del bibe al pit
Raqueleta ha escrit:La meva experiència no té res a veure amb la teva, la nena va néixer a terme i des del primer moment la lactància va anar rodada. Però al principi també demanava tant sovint com dius tu, així que pots estar tranquil.la perquè no té res a veure amb el fet d’haver estat prematur i d’haver donat bibes.
No fa massa van néixer els fills de les meves cosines (dues cosines meves van tenir un fill cadascuna, vull dir) i em deien el mateix, que tot el sant dia amb la criatura enganxada al pit (una era primerenca i l’altra no havia pogut fer LM amb la filla gran).
És el més normal del món. I ja anirà espaiant les preses.
Quan encara estàvem a l’hospital hi havia gent que em deia que sempre que venia a veure’ns jo tenia la nena al pit, jo els deia que és que jo no feia res més que donar-li el pit a la nena. Clar, a casa la cosa canvia i més si tens un fill gran al que també has d’atendre, però és així, reina, les primeres setmanes tens el nen enganxat al pit tota l’estona. Pren paciència. Pot ser que mami durant una hora, dormi vint minuts i de seguida torni a voler pit. I és bo, això farà que es reguli la lactància i que d’aquí poc sigui més fàcil.
T’has plantejat fer servir un fular per a tenir-lo tota enganxat a tu, mamant si vol, i tu mentrestant tenir les mans lliures per a fer el que vulguis? Jo te’n podria deixar un d’elàstic. Digues si vols que te’l porti.
Ostres, doncs si me'l portes demà em fas un favor, així ho provo sense gastar-me la pasta.
Re: Del bibe al pit
Ok, el porto. Ara espero no oblidar-me'l, que tal com tinc el cap últimament! 
Re: Del bibe al pit
Jo tampoc he passat pel que expliques però a part que coincideixo amb la Raqueleta que al principi és tenir el nen tot el dia al pit, a tu també et pot estar coincidint amb una de les famoses crisis de creixement en què la criatura demana encara més sovint mamar per tal que la producció es reguli. Una d'aquestes crisis sol ser cap a les 3 setmanes, les altres ara no ho recordo. Si tens dubtes jo miraria la web d'Alba lactància materna o el blog "Som la llet" on podràs trobar experiències variades i molta informació.
Re: Del bibe al pit
Salander ha escrit:Jo tampoc he passat pel que expliques però a part que coincideixo amb la Raqueleta que al principi és tenir el nen tot el dia al pit, a tu també et pot estar coincidint amb una de les famoses crisis de creixement en què la criatura demana encara més sovint mamar per tal que la producció es reguli. Una d'aquestes crisis sol ser cap a les 3 setmanes, les altres ara no ho recordo. Si tens dubtes jo miraria la web d'Alba lactància materna o el blog "Som la llet" on podràs trobar experiències variades i molta informació.
moltes gracies guapa
Re: Del bibe al pit
Tal com t'han dit les companyes és totalment normal que estigui tota l'estona demanant i que no puguis dormir!!! Molts ànims guapa 
És una etapa......la famosa frase que no et soluciona res però ajuda a entendre que el que estàs passant no es raro ni estrany, si no el normal en molts lactants.
És una etapa......la famosa frase que no et soluciona res però ajuda a entendre que el que estàs passant no es raro ni estrany, si no el normal en molts lactants.
Re: Del bibe al pit
Hola,
Doncs jo tampoc he passat per la mateixa experiència. Vaig començar amb pit i vaig donar-li uns 8 mesos.
Recordo que els primers 2 mesos era molt i molt sovint (ni de conya cada 3 hores...) però poc a poc ell solet va anar espaiant les tomes.
Una vegada agafes un ritme més espaiat el pit és superpràctic. Jo vaig disfrutar molt de la lactancia materna però a partir dels dos mesos.
Molts ànims!
Doncs jo tampoc he passat per la mateixa experiència. Vaig començar amb pit i vaig donar-li uns 8 mesos.
Recordo que els primers 2 mesos era molt i molt sovint (ni de conya cada 3 hores...) però poc a poc ell solet va anar espaiant les tomes.
Una vegada agafes un ritme més espaiat el pit és superpràctic. Jo vaig disfrutar molt de la lactancia materna però a partir dels dos mesos.
Molts ànims!
Re: Del bibe al pit
Holaa!
El meu petit va néixer a terme, i el part va ser "normal" (bé, que ara sé que canviaria coses, però en tinc bon record) tot i que el van ajudar a sortir amb ventosa. I això li va fer un hematoma que dps tothom li tocava quan volien que s'agafés al pit (que també canviaria ara) i li feia mal. En resum: tenia tirria a la teta, era acostar-lo i bramar. Ell no sabia mamar, i jo no sabia donar teta.
Quan vam sortir de l'hospital la pediatra ens va dir que biberons JA, que havia perdit pes, i tota la pesca. Va trigar ben bé 1 setmana a agafar-se al pit. Però després, amb paciència, molta paciència, s'hi va anar fent. Vam fer LM unes setmanes, fins que a les 4 o 5 vam passar a la LME.
Ara, 19 mesos després, segueix mamant a demanda. De fet, estem passant una fase bastant durilla, ja que demana "tetaaaa" ben bé cada 10 minuts.
I és ben cert, com et comenten, que els primers mesos els petits volen molta teta, molt sovint. Tant per alimentar-se com per notar a la mare, per consolar-se. I segurament, braços i més braços, oi? Pensa que el Biel va néixer abans, que no va tenir 6 setmanes dins teu, protegit, tranquilet, acurrucadet. La solució de la Raqueleta em sembla genial: el fular. Quin invent més fantàstic i tant desconegut!!!!!! Jo també te'l recomano molt. Moltíssim! El podràs dur al damunt, i fins i tot dormir-hi, perquè recordo que els primers mesos ell estava super tranquilet quan jo m'adormia amb ell al damunt.
Per cert, jo passaria una mica de les cada 3 hores, de 20 minuts o 55 d'un pit o de l'altre. Vés alternant, però com tu et sentis còmode (de fet, hi havia un pit que a nosaltres ens costava i, sobretot de nit, li donava més l'altre). Quan ell va saber mamar més, i jo a saber donar-li de mamar, es va solucionar.
Mooooooooooolts ànims i molta energia!!!!!!
El meu petit va néixer a terme, i el part va ser "normal" (bé, que ara sé que canviaria coses, però en tinc bon record) tot i que el van ajudar a sortir amb ventosa. I això li va fer un hematoma que dps tothom li tocava quan volien que s'agafés al pit (que també canviaria ara) i li feia mal. En resum: tenia tirria a la teta, era acostar-lo i bramar. Ell no sabia mamar, i jo no sabia donar teta.
Quan vam sortir de l'hospital la pediatra ens va dir que biberons JA, que havia perdit pes, i tota la pesca. Va trigar ben bé 1 setmana a agafar-se al pit. Però després, amb paciència, molta paciència, s'hi va anar fent. Vam fer LM unes setmanes, fins que a les 4 o 5 vam passar a la LME.
Ara, 19 mesos després, segueix mamant a demanda. De fet, estem passant una fase bastant durilla, ja que demana "tetaaaa" ben bé cada 10 minuts.
I és ben cert, com et comenten, que els primers mesos els petits volen molta teta, molt sovint. Tant per alimentar-se com per notar a la mare, per consolar-se. I segurament, braços i més braços, oi? Pensa que el Biel va néixer abans, que no va tenir 6 setmanes dins teu, protegit, tranquilet, acurrucadet. La solució de la Raqueleta em sembla genial: el fular. Quin invent més fantàstic i tant desconegut!!!!!! Jo també te'l recomano molt. Moltíssim! El podràs dur al damunt, i fins i tot dormir-hi, perquè recordo que els primers mesos ell estava super tranquilet quan jo m'adormia amb ell al damunt.
Per cert, jo passaria una mica de les cada 3 hores, de 20 minuts o 55 d'un pit o de l'altre. Vés alternant, però com tu et sentis còmode (de fet, hi havia un pit que a nosaltres ens costava i, sobretot de nit, li donava més l'altre). Quan ell va saber mamar més, i jo a saber donar-li de mamar, es va solucionar.
Mooooooooooolts ànims i molta energia!!!!!!
Re: Del bibe al pit
Hola noies! Jo vaig passar per l'experiència del bibi al pit! I Encara no sé d'on vaig treure les forces!
El martí va néixer a terme i es va enganxar al pit, però a mi no em pujava la llet i ell tenia moltíssima gana, em va fer clivelles i el 6è dia no vaig aguantar més el mal i em vaig començar a treure llet amb el tirallets i li vaig donar en bibi, convinat amb fórmula perquè no en tenia prou.
Al segon mes, com que veia que no podria seguir, vaig provar de relectar-lo, em va fer molt mal, perquè tenia reynoud, però em van medicar i perfcte. Vaig començar a donar-li pit altre cop i fins ara!!
Jo sempe he mantingut la LM, i en les crisis de creixement es despertava cada 3 hores! A més ho feiem a demanda i hi havia dies que era esgotador, però poc a poc la cosa va anar millorant i ara que té gairabé 6 mesos i mig encara li dóno pit a la nit, i lA resta del dia menja verdura, fruita, llet etc.
Estem encantats!!
El martí va néixer a terme i es va enganxar al pit, però a mi no em pujava la llet i ell tenia moltíssima gana, em va fer clivelles i el 6è dia no vaig aguantar més el mal i em vaig començar a treure llet amb el tirallets i li vaig donar en bibi, convinat amb fórmula perquè no en tenia prou.
Al segon mes, com que veia que no podria seguir, vaig provar de relectar-lo, em va fer molt mal, perquè tenia reynoud, però em van medicar i perfcte. Vaig començar a donar-li pit altre cop i fins ara!!
Jo sempe he mantingut la LM, i en les crisis de creixement es despertava cada 3 hores! A més ho feiem a demanda i hi havia dies que era esgotador, però poc a poc la cosa va anar millorant i ara que té gairabé 6 mesos i mig encara li dóno pit a la nit, i lA resta del dia menja verdura, fruita, llet etc.
Estem encantats!!
Re: Del bibe al pit
HO HEM ACONSEGUIT!!!! Al começament va ser esgotador, no tenia temps ni de dormir i no podia ni sortir de casa pq o tocava bibe o tocava treure llet o tocava intentar pit, però ara ja només fem pit, ha estat a força de tosuderia (la meva), però poc a poc vaig anar retirant la quantitat de llet del bibe i oblidant-me de les 3h, de manera que fos ell qui plorés pq tenia gana, així que li oferia el pit i tot i que li costava, podia més la gana que la comoditat (eh!! que tampoc el tenia mort de fam, no us penseu!!)
Ara la lluita és per treure-li el xumet, remanent de l'estància al'hospital i del bibe, però de moment o coordinem força bé.
Gràcies a totes per les vostres aportacions.
Tonets
Re: Del bibe al pit
Moltes felicitats Nessy per la teva constància i tenacitat.
Ara a gaurdir de la lactància.
entrerius l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 13, 2011 3:19 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Del bibe al pit
MOLTES FELICITATS NESSY!!!! 
T'anava a dir que tot aquest esforç té la seva recompensa, però segur que ja ho saps!
Jo vaig tenir uns inicis de lactància mooooooooolt durs i de vegades també em pregunto d'on vaig treure les forces. Però aquí estem, fent teta i contentíssima! I ara em moro de felicitat quan el tinc a la falda i amb la mà intenta baixar-me la samarreta (i més ara a l'estiu amb els "escots") volguent dir "vull teta!" Que feliç que em fa!
Enhorabona i segueix gaudint!!
T'anava a dir que tot aquest esforç té la seva recompensa, però segur que ja ho saps!
Jo vaig tenir uns inicis de lactància mooooooooolt durs i de vegades també em pregunto d'on vaig treure les forces. Però aquí estem, fent teta i contentíssima! I ara em moro de felicitat quan el tinc a la falda i amb la mà intenta baixar-me la samarreta (i més ara a l'estiu amb els "escots") volguent dir "vull teta!" Que feliç que em fa!
Enhorabona i segueix gaudint!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |