Part intervingut i lactància

[Ponioleta]

Hola
us passo un enllaç d'un article de l'Alba Padró (assessora de lactància) sobre com afecten les pràctiques mèdiques d'intervenció del part en l'establiment de la lactància.
Com a mínim per reflexionar-hi, per veure que l'epidural, la inducció del part etc no són innòqües, i tot i que a vegades potser són necessàries, moltes vegades es practiquen amb massa lleugeresa i sense valorar realment pros i contres.

http://criatures.ara.cat/somlallet/2012 ... es-millor/

De pas us recomano que feu un cop d'ull al seu blog perquè és genial!!!

[FloR]

Genial l'article

En el meu cas fórceps + episiotomía :-( però no han pogut amb nosaltres!! A la teta el tinc!!

[Ponioleta]

Genial l'article

En el meu cas fórceps + episiotomía :-( però no han pogut amb nosaltres!! A la teta el tinc!!

Sí, jo episio, oxitocina, epidural i pales. I 18 mesos de teta que porto!!!! Però sí que és veritat que les primeres 24 o 36 hores va costar una mica que s'enganxés a la teta. Res a veure amb els bebés que els deixen sobre la panxa i ells sols repten fins la teta i s'enganxen.
Però com acaba dient l'article, per sort, totes aquestes dificultats són salvables!!!

[entrerius]

En el meu cas em van haver de provocar el part amb ocitocina un cop passades les 8h protocol•làries desprès d'haver trencat aigües i no haver-se desencadenat el part. A partir d'aquí hi va haver de tot. monitors, episio, i tot i que el caparró del petit ja va sortir dos cops finalment em van posar l'epidural per anar a cesària per patiment fetal......... potser innecessària... però bé... això mai ho sabré

L'inici de la lactància va ser desastrós. Pitjor crec que no podia haver estat: no em sortien els mugrons, clivelles, mugroneres, dolor insofrible...... van estar 2 mesos de patiment però finalment ens en vam sortir.
Vam estar més de dos anys fent teti


Espero que tingueu un part respectat, el més natural possible i un inici de lactància molt bo, acompanyat i també respectat.

[Ponioleta]

En el meu cas em van haver de provocar el part amb ocitocina un cop passades les 8h protocol•làries desprès d'haver trencat aigües i no haver-se desencadenat el part. A partir d'aquí hi va haver de tot. monitors, episio, i tot i que el caparró del petit ja va sortir dos cops finalment em van posar l'epidural per anar a cesària per patiment fetal......... potser innecessària... però bé... això mai ho sabré

Jo per sort vaig fer part a casa (que va acabar a l'hospital, per això em van fer i posar de tot) però vaig estar més de 40 hores des de que vaig trencar aigües (control.lada per llevadores en tot moment i sense cap risc pel petit). Quan vam arribar a l'hospital, perquè va arribar un moment que les llevadores em van dir que potser hi podria haver algun risc i que caldria anar-hi, el personal mèdic es va posar dels nervis i ens volia aplicar tots els protocols haguts i per haver. Quan va néixer el Bernat me'l van literalment arrencar (tant fort que es va trencar el cordó, sí sí, trencar!) i el va agafar una pediatra que ja l'anava a reanimar o jo que sé, i el Bernat va obrir els ulls, va respirar, va fer gué i tant tranquil. Maleïts protocols!!!! De fet les meves llevadores (de casa) em van dir que el part que havia tingut, per lo lent que havia anat tot, en un hospital hagués tingut moltíssimes opcions d'acabar en cessàrea perquè me l'haguessin volgut "accelerar" amb mètodes artificials, sense donar temps al meu fill a col.locar-se bé.

[entrerius]

Ostres Ponioleta que fort això del cordó com es pot ser tant bèstia!!!!

Jo tenia tota la intenció d'esperar a casa fins estar ben dilatada, però com que les aigües estaven tacades de sang vaig anar a l’hospital tal com m'havia dit la llevadora que fes si passava això....... no sé que hauria passat si em quedo a casa.... suposo que fas confiança cega amb els professionals i desprès te n'adones que ells no son gens empàtics amb tu......
La ginecòloga de guàrdia em va obrir -literalment- perquè la dilatació era molt lenta tot i que portava l'ocitocina a tope i amb unes contraccions per expulsar un cavall!!!! Havien passat unes 3h de contraccions constants i continues i estava dilatada de 3cm. No el tenia encaixat i no es va encaixar en cap moment del procés del part. Per això a l’expulsiu sortia i tornava a entrar.
No em vaig voler posar l'epidural per convicció i finalment me la van haver de posar per la cesària

Però sóc molt caparruda... i la lactància la vam poder salvar

[FloR]

Per cert jo vaig demanar l'epidural i oxitocina crec que no em van possar, al menys no m'ho van dir.. Vaid dil•latar suuper ràpid però el nen va aixecar el cap i no podia sortir.. A mi em va pujar la llet la primera nit a casa, a l,hospital tenia calostre i van ser molt respectuosos amb la LM tant el pediatre com les de la nursery. Per contra vam fer el pell a pell i el nen no va sortir en cap moment de l'habitació!

[Ponioleta]

Entrerius, si les aigües estan tacades amb sang ja no sé què vol dir. Potser en aquests casos sí que cal anar a l'hospital.
En el teu cas és evident que no dilataves perquè el bebé no estava ben col.locat, ja que amb el seu capet van fent pressió al coll de l'úter i tu vas dilatant. Per això quan es provoquen els parts amb oxitocina hi ha tants punts d'acabar amb cessàrea...

Laura, m'imagino l'angoixa esperant la pujada de la llet...


Però bé, noies, me n'alegro que a pesar de les dificultats totes poguéssim tenir una lactància satisfactòria

[Julyet]

Molt interessant, com totes les entrades de l'Alba Padró...

Se m'han posat els pèls de punta de llegir els vostres parts... El meu va ser intervingut però ni de bon tros com el vostre. No recordo patiment excessiu (sí molts nervis, perquè vaig tenir una fisura a la bossa i em van dir que si no em posava de part... "ja veurem què fem", i al cap de res ja vam començar amb oxitocina, monitors, sense llibertat de moviment, ni aigua...) però per sort tot va anar bé i no va passar d'aquí (bé, em van posar epidural però va ser la "millor intervenció", a part que penso que me la van posar en un moment adequat, quan quedava ni una hora per néixer i amb una dosi molt suau, just per treure dolor però no sensacions).

Sigui com sigui en cap moment et diuen que allò pugui interferir en la lactància, ni tansols crec que ho sàpiguen. A la sala de parts, un cop havien fet la "puesta a punto" de la nena (vitamina k, vestir-la... per sort tot allà mateix, sense emportar-se-la ni un moment) vaig demanar de posar-me-la al pit, i em van dir "sí, sí, muy bien, es lo mejor que puedes hacer, empezar con la lactancia como antes mejor" i jo vaig pensar "i per què haig de ser jo qui us ho demana????? Porteu tot el part preguntant-me si vull fer LM!!!".

En fi, que de vegades penso si la gran majoria de professionals sanitaris que es dediquen als naixements i als nadons tenen el més mínim interès per la lactància. Si és que no ja m'ho explico tot, però no em quadra que facin bandera de "la LM és el millor per la mare i el bebè" i em sorprèn que es passin pel forro qualsevol evidència reconeguda per les institucions de salut més importants (OMS, AEPED...). Si tenen interès i ho creuen... doncs són molt poc conseqüents i hi ha alguna cosa que no està funcionant...