Lactancia materna estressant!

[julieta12]

Hola mamis, porto 3 setmanes ja a casa amb le meva filleta i crec que algo no faig bé perque vaig de cul!!!! resulta que la meva filla em demana pit a totes hores i no tinc temps ni d'anar al labavo, no m'atreveixo ni a sortir al carrer perque sé que als 10 minuts ja demanarà teta i ondia és una mica incòmode!!! sé que de llet en tinc perque va guanyant pes, si no en tingués perdria pes!
La pregunta que us faig és, és normal que només vulguin pit i braços???? almenys amb el temps que té la meva filla, és a dir, 3 setmanes!!
He penat inclús a treure'm llet i donar-li amb bibe perque tinc ja els mogros super adolorits!
Per cert, el pit li dono a demanda, no faig servir horaris.

gràcies

[Cabana]

Bones i felicitats per la petitona!

Jo vaig estar en la mateixa situació que tu ja fa uns mesos, el meu era ( i es ) molt demandant i no només vol pit per mamar, tb s'hi consola quan li cal, el xuma per adormir-se,...el pit es tot un món, no només alimenta!

No expliques si la petitona ha estat tan enganxada a la teta des que va néixer o si es ara que demana més, ho dic perquè es podria tractar d'un brot de creixement. Jo, durant el pitjor brot que vam passar, que va ser quan vaig relactar i vam deixar el suplement de LA, el vaig tenir enganxat fent teta les 24 h del dia durant 4 o 5 dies seguits. Amb el temps això s'anirà normalitzant, ara encara fa molta teta ( i que duri ), però recordo que a partir dels 3 mesos vaig poder començar a sortir a passejar un xic més descansada i sense por de què desseguida em demanés teta! I si me'n demanava, doncs, n'hi donava i llestos!

A aquestes hores no sé si m'he explicat massa bé, el que volia dir es que hi ha petitons que demanden molt contacte i fer molt pit, més que altres, i que tb es podria tractar d'un brot de creixement.

[Rossinyola]

Julieta, a mi em va passar el mateix! la meva nena era suuuuper demandant i no tenia temps per a rès! de fet quan el meu marit es va incorporar a treballar, molts dies ni tenia temps de dinar, literalment, gairebé vaig estar a punt de la depre fins que vaig fer un canvi de xip. Vaig pensar que això no duraria per sempre, que en pocs mesos passaria (i és així, passa volant!) així que em vaig entregar a la meva filla totalment. Truquillos que vaig fer servir: em vaig comprar una bandolera amb anelles, ideal per a dur-la penjada i mamar sempre q ella vulgui, inclús pots estar de peu fent cosetes i la nena mamant També m'organitzava els dinars de manera que no hagués de cuinar massa estant jo sola a casa (el meu home, la meva mare i la sogra em feien tapers i anava super bé ) i així dinava en un moment. I em dutxava quan arribava el meu marit a casa (és quan tenia una estoneta per a mi). I per anar al lavabo... crec q moltes hi hem anat amb el bebè a coll Jo penso q la vida q portem abans de parir no és massa normal, en el sentit q volem fer moltes coses al dia, jo pensava q podria fer gairebé de tot amb la petita al cotxet i no ha estat així! així que paciència i molts ànims! pensa que quan passa aquesta etapa (en el meu cas ha estat bastant llarga) la lactància és un plaeeer!

[Rossinyola]

Se m'ha oblidar dir-te que per mi tb va ser important passar olímpicament dels comentaris de la meva mare, sogra i tietes, del tipus "una altra vegada? si no ha passat ni mitja hora!", "potser la teva llet no l'atipa!", "si t'agobies molt dóna-li biberon dona", "et fa servir de xumet" ... Sembla increïble però en el meu cas no vaig rebre cap recolzament de les dones de la meva família (encara ara q la nena té gairebé 6 mesos estan igual) Així que vaig anar a un grup de lactància, on moltes mares estaven com jo, i tb em vaig llegir a estonetes el llibre del Carlos González Tot plegat em va tranquilitzar i em va donar molta confiança en el que estava fent.

[Julyet]

No només es tracta de llet, els bebès necessiten contacte constant (pit inclòs). No és res dolent, tot al contrari. Quan et ve x(ens ve...) de ou pot ser estressant, però si t'ho prens com una etapa a aprofitar la gaudiràs moltíssim.

Ah, et recomano un fular elàstic.

[mireiafor]

Ànims dona!! l'has tingut nou mesos en braços i menjant contínuament, ara ella no entén perquè això hauria de canviar Pot arribar a ser molt absorvent però si fas com et diuen per aquí, enfocar-ho com una fase, no ho viuràs de forma tan estressant

[NyiNyi]

Primer de tot, molts ànims! La meva feia exactament el mateix, volia contacte i pit a totes hores i sortir a passejar als primers mesos amb el cotxet era tot un repte!
A mi em va anar mb com et diuen un porta-nadons, anar a un grup de lactància i canviar el xip! Assenta't al sofà, llegeix o mira una sèrie, i relaxa't! D'aquí un temps, voldras fer això i després serà ella que no voldrà! O només ho voldrà uns quants cops al dia.

[carbasseta]

Estic d'acord amb el q t'han dit. Al principi es na mca estressant perque no t'esperes q sigui tan intens i estar tota la tarda al sofa no estava previst, pero quan canvies el xip i veus q al final passa rapid es viu millor. Tambe t'aconsello un portanadons i gaudir de l'etapa, q al final haura passat volant. Per sortir al carrer, amb portanadons i samarreta de lactancia tot es mes practic. I anar al lavabo....com t'han dit, amb la ceiatura al portanadons.

[Silka]

Si... Aprofita q mama molt per seure al sofa i descansar... Jo es l.unic moment x que puc estar tranquila!
Recordo que amb la gran, quan feien la meva serie prederida me la posava al pit per descansar i gaudir..
Les meves dos tambe han sigut molt demandants, aixo del pit a demanda te aixo... A tothora... La petita te ara cSi 6 mesos i ja no demana tant pero jo sempre la poso al pit per si de cas...
El problema es quan et fan mal els mugrons... I es una tortura... Amb la primer vaig estar molts mesos patint... Anims.. Despres tot passa... Amb el segon en aquest sentit es perfecte.. Els mugrons q ja mai tornen a ser el que eren doncs ni mal ni res...
Jo vaig estar donant pit 13 mesos, era una cosa q nomes jo podi donar.li i amb el temps es molt gratificant
Ara el sacrifici que fem les mares.no el sap ningu mes...

[mamamimos]

Els principis són durs perquè els nadons s'estan tot el dia al pit. Jo et recomano que provis un fular elàstic, perquè així podras anar fent cosetes mentre la peque mama o dorm, però escencialment el que vol un bebé és contacte, calor, sentir el teu batec i la teva olor... i això només ho pot tenir estant a braços o a la teta!
Paciència, i gaudeix d'aquest moment màgic!

Una abraçada!

[entrerius]

el tema del lavabo sí que és una mica empipador, sí però un cop assumit es porta millor
La teva petita fa el que els nadons fan: voler la mami/teta (perquè ets el pack) dia i nit. A mesura que creixi anirà canviant una miqueta (no esperis massa.... potser continua igual durant uns mesos/anys com el meu fill......) i tu t'aniràs adaptant al nou càrrec de MAMA

Benvinguda al món de la maternitat