Alletar en públic

[melibea80]

Hola a totes,

He decidit obrir un nou post perquè no en trobo cap que parli sobre el tema. Avui m'ha passat una cosa que no m'esperava i encara estic en shock. La veritat és que no sé encara com reaccionar.

Us explico: avui el meu marit i jo hem sortit a fer una volta amb la nena quan el sol ja no pegava tan fort. La nostra nena té 18 dies i li dono el pit exclusivament i a demanda. Normalment sortim quan acaba de mamar per evitar que tingui fam, però avui no hem calculat bé el temps o potser la nena ha tornat a tenir fam més aviat del previst. Ens haviem assegut a una terrassa i s'ha posat a plorar. Agafava el xumet amb ganes, però el soltava i plorava cada cop més. Era evident que tenia fam. Jo he vist clar que li havia de donar el pit. No és que estiguessim lluny de casa, però ja sabeu quin mal de cor fa escoltar a un nen que plora de fam!!! És que estem preparades de forma natural per reaccionar quan ploren així, ens resulta insuportable. No sé per què sembla ser que als pares (vull dir, al sexe masculí) no els resulta tan difícil de suportar, si també el nadó és seu... en fi...

Total, que em trobo que el pare de la criatura (apel·latius afectius ara mateix no tinc ganes de dedicar-li) em diu: "no pensaràs donar-li aquí el pit, no?". Primera reacció sorpresa. I a sobre: "deixa-la que plori, que s'acostumi a que no sempre podrà menjar de seguida". Que em perdoni, però QUE BURRO, ostres! Amb només 18 dies de vida que té la nena l'únic que sap dir-me tothom és que si "s'acostumarà" a allò o allò altre... Però a veure, com es pot "acostumar" a que la mama, l'estimada mama, l'única que la compren, la deixi plorar quan té gana o son o ganes d'una abraçada? No és una burrada???

En fi, continuo. Em diu que la deixi plorar i li dic que ni de conya. I em diu que entri a dins del local perquè no ens vegi ningú. Vaja, si la terrassa estava quasi buida i en una plaça tancada on no passava pràcticament ningú!! I m'havia d'amagar? A més, tota aquesta conversa la manteniem mentre la nena plorava cada cop més de fam, no teniem molt de temps per anar canviant de lloc... Me l'he posat sobre el pit, he baixat la samarreta discretament i me l'he posat a menjar. S'ha calmat de seguida i evidentment el mugró no es veia. Si és que a més pràcticament ni la nena es veia, tan petiteta com és...

I el pare de la criatura matant-me amb la mirada i mirant al voltant exaggeradament per si ens trobava algú conegut o ves a saber què... M'ha fet sentir tan malament que tenia unes ganes de plorar increïbles. Per una banda, em sentia mala mare per estar asseguda a una terrassa quan hauria d'estar a casa donant el pit a la nena. Ja s'ha encarregat ell de fer-ho constar: "no hauriem d'haver-nos assegut si sabies que la nena voldria menjar". Per una altra banda, em sentia com una exhibicionista i una radical de la teta. M'ha dedicat diversos comentaris tipus "jo això no ho havia vist mai, donar el pit a una terrassa". A més, tenia el cos ja sensible per haver estat escoltant a la nena plorar i em sentia fatal. No sé si més endavant la cosa se'm passarà i no estaré tan sensible al plor, però ara mateix quan ella plora jo no puc fer com si res, ho deixo tot i prou.

I òbviament m'he sentit incompresa per la única persona que pensava que estava en sintonia amb la meva forma de pensar. No sóc cap radical de la teta, tot i que ho podria ser si volgués, però sí que tinc clar que no és cap mal donar el pit en públic, que no és res sexual i que com menys ens amaguem per fer-ho més natural resultarà amb el pas del temps. A la nostra generació encara ens pot "xocar" perquè no hi estem acostumats, però no m'agradaria que la meva nena en el futur s'hagi d'amagar al fons del local perquè ningú vegi que està alimentant el seu fill de la millor manera que sap. I que consti que sóc molt pudorosa i vergonyosa en general, però és que no considero que estigués fora de lloc el que he fet. M'he sentit mala mare i, a sobre, mala parella per fer-lo sentir tan incòmode. I al mateix temps tenia molta ràbia, tanta que quan ha menjat una mica li he tret el pit de la boca i he sortit disparada cap a casa (després de pagar, clar) per acabar de donar-li el pit tranquil·lament.

És tan dolent que per a mi donar el pit no sigui eixe moment místic de connexió i que no em calgui silenci i intimitat (o amagar-me)? És tan dolent que per a mi, des del moment que va nèixer, sigui tan natural treure el pit com podria ser treure un biberó i fer-ho quan la nena té gana estigui on estigui sense necessitat de crear una atmòsfera especial? Realment als 18 dies és encara aviat per seure a fer un cacaolat a última hora de la tarda? Potser sí, jo m'he posat a plorar com una magdalena de pensar-ho, però ara ja no sé qui té la raó en aquest sentit.

De moment encara no he parlat amb el pare de la criatura, estic ignorant-lo per casa i postposant la conversa perquè no sé molt bé per on començar.

Vosaltres doneu el pit en públic? Us heu trobat tan incompreses com jo? Us diu tothom que els vostres nens s'acostumaran a vosaltres com si fos una cosa horrible i que cal evitar a tota costa?

Gràcies!!

[charito]

Noia que fort em sembla aixo que expliques.... jo vaig donar el pit nomes dos setmanes i un cop fora de casa, i jo que soc molt vergonyosa em vaig tapar amb una gasa, peroooooo que fort que el teu marit li sembli malament.... francament em sembla molt retrograd. No havieu comentat mai aquest tema? Jo si que li havia dit mes d'un cop que em faria vergonya i ell em deia que rai que si volia em tapes o com volgues jo. Que es el que no li agrada que ensenyis una mica el pit??? T'havies trobat mai amb actituds similars si portes escot o bikini o si volguessis fer top-less? La veritat que no ho entenc... em sap molt de greu la mala estona que hauras passat!

[EMAMI]

Què fort!!!
La meva filla té quasi 12 mesos i li dono pit. Avui mateix al mig de la rambla assentada a un banc!
Si algú mira sempre dic que ho passa pitjor el que mira que jo!!!
La prioritat és ella i li dono el pit on sigui! Al mig d'un concert, a la plaça, a una terrassa...
El que penso que és un error que el pare de la criatura no et conprengui i et recolzi.
Molts ànims que tu has fet el que havies de fer!

[Melba]

Hola!
No et sentis mala mare perquè no ho ets, sortir a donat una volta amb el nen, encara que tingui 18 dies, és el més normal. Jo als 7 dies me'n vaig anar a passar el dia a la Costa Brava i vam dinar a un restaurant, estar tancada tot el dia a casa no ho podria suportar. Sobre el pit..jo he donat biberó i veig normalíssim i natural donar el pit en públic, com tu bé dius el Bibi el treus a qualsevol moment, perquè el pit hauria de ser diferent?? A banda que al ser a demanda, no podries sortir de casa?
Sobre la reacció del pare, potser ell es troba violent quan veu que algú ho fa i deu pensar que tothom que us vegi pensarà el mateix, però li has de fer entendre que no, la gran majoria de gent ho veu com una situació normalitzada. Potser és una mica gelós? I li fa cosa pensar que algú que no sigui ell et pugui veure els pits? La gent no veu el pit en aquests casos com un context sexual!! (Potser hi ha algun malalt que sì però no crec que sigui habitual)
Jo et vull animar a que segueixis com fins ara, que si li has de donar el pit en públic, ho fagis i ja està, si a tu no et fa pudor( que és qui importa) endavant!! I aprofita el bon temps per sortir a passejar amb el teu bebè, us anirà súper bé als 2, aprofiteu el bon temps!!
Petons i ànims( dir-te que jo no havia tingut gaires discussions amb el meu marit fins que vam tenir els nens, hi ha un procés d'adaptació i s'ha de tenir moooolta paciència amb ells...)

[nacristai]

Al.lucino per tot, però com pot dir que s'acostumi a esperar un nadó de 18 dies!!! Crec que el q ha fet/dit la teva parella el descalifica absolutament com a company de viatge, almenys per a mi. I no et diré res més que tu a aquestes alçades ja no sapiguis. Només donar-te el meu suport, i que si algú és un radical és ell,no tu. Com diu una persona q m'estimo molt... A ell te'l vas trobar al carrer però la nena l'has parit tu!!!

[artemis]

Melibea, carinyet, ho trobo molt fort que el teu home no ho entengui i no ho recolzi ehhh!!!! Donar pit és donar aliment, una cosa totalment natural i res obscè ni pervertit. I si no ho enten així, escolta'm, que s'hi foti fulles!!!!

Només faltaría que hagis de deixar a la nena plorant de gana, perquè a ell no li ve de gust que li donis de menjar al carrer. Què fort.... i a sobre fent-te sentir a tu malament, com si estiguessis fent alguna cosa greu.

Jo de tu, ho parlaria clarament i li dius, que si mai torneu a tenir aquesta situació, doncs que se'n vagi a fer una volta mentre tu alimentes a la vostra filla, així no ho passaràs ni tu ni ell malament.

Mare meva, si em veiés a mi que me l'enxufo cada mitja hora a on sigui, li dóna un yuyu!!!! jajaja

Tu endavant i amb la cara ben alta ehhhh!!! A Donar pit, que és el millor que li pots donar!!!!!

Petons!

[melibea80]

Doncs no ho havíem comentat perquè no m'havia posat en situació, no m'havia imaginat què faria. Com moltes altres coses, pensava que ho aniria descobrint sobre la marxa i així ho estic fent. I ell, bé, sí que té grans problemes de vergonya. No és per mi ni pel pit concretament, és pel mateix de sempre, el "què pensaran" o el "què diran". Sempre es preocupa més pel què pensaran els altres o pel que farien els altres en la mateixa situació que pel que realment vol fer o ha de fer en un moment determinat. I avui ha sigut un exemple brutal. No sé com li pot preocupar més si algú em veu el mugró o se sent violent que si la nena plora de fam... A més, ostres, tens raó emami, el que miri i no vegi que és només un pit que alimenta s'ho passarà pitjor que jo. Però vaja, que no és pel meu pit, és per si la gent ho veu "estrany", crec jo, cosa que a mi me la pela perquè la meva prioritat és ella.

Moltes gràcies, noies! Em sento molt millor.

[Pesolada]

Parla amb el teu marit, explica que aixo no es res dolent.

I jo he donat pit a tota arreu, sempre m´han respectat, inclos si no habia cadira buida me han deixat.

anims.

[nb_30]

Has fet el que faria qualsevol mare!! No et sentis malament. Jo he donat el pit en públic quan la meva nena m'ho ha demanar i ho penso seguir fent. Per que no aneu a un grup de Lactancia amb el teu marit? Potser li aniria be conèixer altres experiències i obrir-se una mica mes..

[sandrajuli]

Ostres noia... Quin mal rato! Molts ànims perquè no sembla fàcil fer-li entendre que el problema el té ell. A un nadó amb gana no se'l fa esperar, i menys tinguent el menjar a punt.

[sandrajuli]

Has fet el que faria qualsevol mare!! No et sentis malament. Jo he donat el pit en públic quan la meva nena m'ho ha demanar i ho penso seguir fent. Per que no aneu a un grup de Lactancia amb el teu marit? Potser li aniria be conèixer altres experiències i obrir-se una mica mes..

Li agafaria un atac de cor veient tantes mares traient la teta en públic!

[novella]

Melibea!! Jo crec que el tema d'alletar en públic és o hauria de ser tan normal que ni s'hauria de plantejar!!! I qui tingui problemes amb això és que és curt de mires, i qui hi vegi un tema sexual potser s'ho ha de plantejar perquè el problema el té ell!! Jo fa 9 mesos que dóno pit al meu fill i li'n dóno on faci falta, només faltaria!!
Pel que fa al teu home...noia, a mi això em faria emprenyar molt! Bé, d'entrada jo no podria estar amb algú que pensi així...crec que li has de deixar molt clara la teva postura i convida'l a viure al segle 21!! Jeje! Digue-li que les seves idees fan pudor de neftalina i que es posi les piles!!
Encara flipo que hi hagi gent així...vinga melibea! Que ets una bona mare i amb un bon instint, que ningú t'acolloni!!

[mariami]

Jo amb els dos nens he tret el pit on ha fet falta, però ara llegint m'ha vingut al cap la que va resultar més incomode a algú. Vaig anar a la parròquia per batejar el petit i de cop es va a posar a plorar de gana. Jo li vaig comentar al rector que el nen tenia gana, ell debia pensar que trauria un bibi i em va dir que li donés de menjar. Jo que va i trec el pit i li dono al nen. Continuem la conversa però no us podeu imaginar com estava l'home... Flipava!!!! Ara jo ben tranquil·la, el meu fill tenia gana i jo li vaig donar de menjar.

[Xellota]

Ánims....jo no vaig poder donar el pit i no m'he trobat en aquesta situació....però quan veig qualsevol mare que ho fa em provoca tendresa i carinyo....
El meu marit també em va desilusionar i decepcionar quan vam sortir un dia i el nens tenien un mes..imploraven de gana....jo portava tot per fer-los el bibi a qualsevol lloc, ..i el meu marit no volia parar a cap lloc ( anavem a peu, imdespres vam agafar el cotxe..i els nens ja feia estona que ploraven)...i no li va sortir dels pebrots deixar-me aturar i donar-los el bibi.
I com sóc tonta els vaig deixar plorar mes de mitja hora....i em vaig sentir mooooolt malament..i si fos ara no em tornaria a passar...
He vist que el pare (almenys en el meu cas) no prioritza MAI als nens davant d'ell.......primer son les seves necessitats i després les del menuts....i aixo em fastigueja enormement....
I no seguiré amb el tema porque diria coses que potser després em sabria greu...mireu com n'estic de farta....

[eternitat]

Jo porto 30 mesos alletant-lo a demanda, això implica moltíssimes vegades de fer-ho en públic, a restaurants, bars, platja, piscina, parc, inclús a l'escola bressol. Al principi era jo que intentava dissimular-ho tapant-lo amb un fular, però ja fa molt que passo de fer-ho. Alimentar al teu fill de la manera més natural que hi ha és el més bonic que pots fer. No entenc que al teu marit li molesti, però si tens pensament de continuar alletant-la, jo li aniria deixant clar que m'és val que s'hi acostumi!

L'única vegada que m'han dit algo, va ser quan ell tenia 5-6meos, en un bar, unes dones d'una setentena d'anys, vaig sentir que mentre em miraven, una li deia a l'altre: "quin mal gust que té el jovent d'avui dia, anar ensenyant el pit arreu!". I jo que no tinc pels a la llengua, amb el meu home morint-se de la vergonya amb la meva reacció, em giro i li dic: "Perdonin, però el mal gust és la seva poca educació. No estic fent res més que alimentar al meu fill de la manera més natural possible, i no crec que en cap moment m'hagin pogut veure el pit perquè fins ara, he estat intentant ser el més discreta possible. De totes maneres, si han arribat a veure el pit és perquè segurament estant mirant més del que per ser educats seria recomanable". El meu home vermell com un pebrot, les dues iaies amb un pam de nas i jo, més contenta que unes pasques! Sempre pots cercar una resposta similar pel teu home!

[Alehop]

Ostres noia, quin greu, quina situacio mes dura....

Crec que ho has de parlar amb ell, perque no es questio d'acostumar o no...es questio de que la teva filla tenia gana!!! Una mare alletant es una cosa natural, un pit en aquestes circumstancies no pot tenir cap connotacio sexual...i qui li vegi esta malalt...!! I la teva nena nomes te 18 dies!!! Podria arribar a entendre que ell es sentia incomode pel què diran, si fessis lactancia prolongada i la teva filla tingues un any (ojo, que no ho faig!!) i li poguessis donar una altra cosa enlloc del pit, però amb una criatura de 18 dies no m'hi cap al cap..!!

Molts anims i, com et dic, crec que n'haurieu de parlar i fer-li entendre que alimentar la teva filla no ha de suposar-li cap vergonya...

[flordelavida]

Hola! Noia em sap greu la mala estona q vas passar i el que estarãs passant, però si parles amb la teva parella potser us podeu sentir millor tots dos, per nosaltres el fet de ser mamis és nou però per ells tb! En fi, la meva baldufa té 26 mesos i l' alleto a qualsevol lloc i en qualsevol moment q ella mho demani, si q miro darrerrament una mica més pq no desitjo q ningú faci comntaris i mirades rares, clar... " una nena tan gran !!! " , periò jo més feliç q unes pasqües! I això q em tapava els primers dies. ANIMS I molta teta

[neuetes]

Ostres, quin mal rato!
Parla amb el teu home i sincereu-vos molt! Els homes els hi costa molt més adaptar-se a la nova situació i acceptar el seu roll dins de la família... i si a més és d'aquestes persones que els importa tant el que diuen els altres... patirà molt! i et farà patir a tu! i de rebot a la nena.

[mdemare]

Jo he donat el pit fins i tot dins del despatx del director del banc mentre m'arreglava uns comptes... Mai m'han dit res per alletar en públic i això que el nen passa de l'any. Si em miren malament no m'he fixat però de moment tinc la sensació que tothom em mira amb respecte.
Lo de mirar malament mentre s'alleta passava abans. Recordo que de petita vaig veure una noia alletant i ho vaig trobar obcè per ensenyar la teta en públic en un primer moment, després vaig pensar que estava alletant la nena i no passava res. Era el que la societat m'havia ensenyat però afortunadament la societat ja no és tant carca.
No sé quin tipus d'educació ha rebut el teu home però ha d'entendre que és normal. Potser li aniria parlar amb altra gent que li expliqués la seva experiència. Potser veuria que és molt més natural del que es pensa.

[ametista]

ostres quin mal rato que has passat!
doncs si dius que ell és dels que els importa el què diran i a sobre no havíeu parlat encara de què faríeu davant d'una situació així està clar que la cosa l'ha agafat completament per sorpresa i per desgràcia ha reaccionat de la pitjor manera...a veure si en algun moment en podeu parlar amb calma i li fas veure que no ha passat res, que li has pogut donar el pit a la nena de manera discreta, que no se t'ha vist res, etc....que vegi que l'entens però que ho seguiràs fent perquè és completament normal!!
ànims i has fet molt bé, som animals mamífers per més que la societat moltes vegades vagi en contra de la nostra pròpia natura i alletar els nostres fills és el més natural del món, sigui on sigui

ah, i jo alletant en públic mai vaig tenir cap experiència negativa, tot el contrari, gent de totes les edats amb mirades de tendresa i dient-me que que bonic