Socpetitons PREMATURS

[anny]

Hola a totes,
Us escric per comentar-vos que un grup de pares de prematurs de la Vall d'Hebron (51 nens) hem començat a fer un calendari de nens prematurs amb persones conegudes dins de l'ambit català... Els grups ja estan tancats i per tant si alguna s'anima a darrera hora crec que no podrà participar.
De moment s'han fet ja 6 sessions i "famosos" que ens han ajudat a tirar endavant aquest projecte han estat: Cris Juanico (cantant dels Ja t'ho dire), Angels Bassas (actriu), Angels Gonyalons (actriu), Toni Tortajada (periodista), les T de teatre (grup de teatre) i en Carles Flavia (actor)...
Durant el mes de maig s'acabaran de fer les 6 sessions que queden, entre elles les de la meva filla Laia.

[laurita6]

ya ser que fa temps que ya ningú escriu en aquest post i no se si potser haura un altre obert on encara parleu, pero voldria explicar el meu cas i preguntar-vos si tinguessim un segon, seria igual es a dir hi ha igual de posibilitats que neixin avans, he llegit que cuan cols tenir un segons depen de les causes de que has tingut un part prematur al primer et fan fer repos absolut avans o si es per culpa del coll del uter et posen uns punts al principi del embaras perque aguanti, algu sap alguna cosa...?
bé explico el meu cas:
estaba de 27 setmanes cuan vaig començar a notar petites contraccions anada a urgencies i em deien que fes repos i punt, pero yo al dia següent anava a trabajar, feia repos aquell dia pero per por a la feina donxcs a traballar, van ser unes tres o cuatre visites a urgencies fins que a la setmana 30em vaig posar amb contraccions de part de cami a la feina, va ser de cop i cada 2 minuts i molt fortes vaig anar volant a urgencies em van administrar no se com es diu el medicament aquest que el portes 24h per parar el part i em van ingresar tenia coll de l'uter esborrat, a dia següent amb la medicació posada em vaig tornar a posar de part allà vaig passar el moment mes dolent de la meva vida, vaig veure que no parava que tothom estaba ya preparat neonats.... al final em van administrar no se que i es va parar aleshores en estudiar el meu cas em van incloure en un estudi que consta en posar un pesari cervical al coll de l'uter per tancar-l'ho, quin mal noies. vaig estar un setmana ingresada i cap a casa aixo si sense poder mourem pero en serio era anar del llit al bany i posarme amb contraccions, anava tirant fins que a la setmana 34 em vaig tornar a posar de part i una altre vegada medicació i es va parar pero em van tenir que treure el pesari perque ya no habia coll i estaba dilanat, ingresada i cap a casa, cada setmana visita al gine i yo anava sempre plorant perque patia molt, casi cada dia amb contraccions i la nena habia fet un paron de creixement per culpa de tanta medicació, a la setmana 36 la ultima viista amb la gine l'hi vaig dir qu enopodia mes i em va dir que intentariem aguantar fins a la 39 , al cap de dos dies de la visita vaig notar algo raro i l'hi vaig al meu home ya esta aquets neix i efectivament a la setmana 37 clavades em vaig tornar a posar de part i de camí a l'hospital vaig dir " se acabó" aquesta nena neix avui si o si, i com estaba dilatadade 4 cm pero com que estaba de cul doncs cessaria, va neixer amb 2800kg i 46cm no va necesitar res ya que em vaig punxar per madurar els pulmons a primer avegada.
ser que al final toto va anar bé pero em sento que podria haber passar el mateix que vosaltres i encara que no ho haigi viscut entenc el patiment, només volia explicar el meu relat perque mai no vaig obrir cap post de la Blanca no se potser no vaig fer grans amistats i no sabia si algú el volia llegir.

[anny]

Hola Laurita, la història de la Blanca és de tota una campiona, va saber aguantar a la teva panxa tant com va poder... tant que va sortir bé a una setmana que ja no es considera que és prematura i amb molt bon pes. Moltes gràcies per compartir la història amb nosaltres.
Sobre el que comentes de si pot ser que és repeteixi la història... doncs tal i com dius al principi depén del cas. En el meu cas no sabem si es pot repetir la història o no (la Laia va nèixer a les 30 setmanes i 1.320 grams perquè vaig trencar aigues i vaig tenir desprendiment de placentes... en el meu cas no se el que són les contraccions ja que no vaig patir ni una... quan vaig arribar a l'hospital em van fer una cèssarea d'urgències).
El mes d'octubre tinc la primera visita a Genètica per saber si el cas de la Laia es pot repetir o no... Tinc una cardiopatia congenita i desde petita em porten desde Vall d'Hebron... he passat per dues operacions, va ser la doctora de cardio que em va reenviar a Genètica.

[Elidé]

Hola Laurita!
Jo també tinc incompetència de cèrvix, me la van diagnosticar aquest gener després de fer-me un parell de proves per poder determinar les causes del meu part a la setmana 23+5. Jo vaig tenir menys sort que tu, vaig arribar a l'hospital dilatada de 5 cm. i amb una de les placentes que s'estava desprenent, em van posar medicació per aturar el part però només vaig aguantar quatre hores...
En fi... El que en realitat et volia dir és que, segons el metge que em va diagnosticar la incompetència, amb un cerclatge fet en el moment oportú (crec que és al voltant de la setmana 12), tindria un 95% de possibilitats d'arribar a terme si em tornés a quedar embarassada, això sí, fent vida tranquil·la!

[laurita6]

gracies noies per contestar, la veritat es que voldriem buscar cuan la Blanca tingues dos anys pero em fa una mica de por tornar a passar tot perque va sortir bé pero i si no, encara que el tenirla amb ami em recompensa tot el que vaig passar, aquest novembre tinc la revisió amb la meva gine l'hi comentaré si em de fer alguna cosa o que passaria en el meu cas.
us vaig seguint i em sembleu unes mames molt lluitadores i uns pekes que valen tot el món.

[maura]

Hola Laurita,
Jo soc mare d'un meravellós nen que va néixer a les 27+2 setmanes de gestació. A hores d'ara encara no sé perquè va ser, i a aquestes alçades crec que ja no ho vull ni pensar. En Roger va patir mil i una complicacions i és a hores d'ara que encara lluitem contra molts fantasmes (crec que l'Elidé podrà corroborar-me). Però si una cosa he après de tot això és que quan les necessites treus les forces de sota terra i ets capaç de lluitar pel que calgui, i qui m'ho va ensenyar va ser un marrec que va pesar 1,090Kg. És per aquest motiu que ens hem llençat a la piscina i torno a estar embarassada.
No et negaré que tinc pors, dubtes i hi ha dies que em pregunto què passarà, però si no intentem passar pàgina no hi ha manera de tirar endavant. Com a l'Elidé, també m'han comentat lo del cerclatge i lo de l'aro per evitar parts prematurs. Davant d'un segon embaràs estaràs molt controlada. De fet, serà un embaraç de risc i davant qualsevol sospita de que es pot repetir, posaran remei! N'estic convençuda!

Ja us aniré explicant com avança el tema, i aprofito per enviar un fort petó a totes les mamis d'aquest post que ara ja feia molt que no entrava! Petonets supermamis!!!!

[Elidé]

Ohh, quina alegria més gran!!! Corroboro tot el que dius i et felicito, Maura!!!
Tant de bo no hi hagi cap ensurt en aquest embaràs i passin nou mesos sense que quasi ni te n'adonis!!!

[laurita6]

maura gracies i et desitgo que sigui molt bo aquesta embaras i felicitats!!

[maura]

Gràcies Laurita! Molts ànims per tu també i a veure si poc a poc, entre totes anem superant aquest maltràngul!

[Alexia77]

Hola Laurita, gràcies per compartir la teva experiència i enhorabona.

En el meu cas, vaig tenir amenaça de part prematur (i finalment va acabar en part prematur de 33-34 setmanes) perquè tenia algo semblant a l'uter irritable. He parlat amb el ginecòleg i m'ha dit que efectivament es repetiria en un proper embaràs, tot i que no tinc identificada la causa del part prematur. Jo tenia contraccions que anaven esborrant el coll de l'uter. Durant molt temps vaig pensar en renunciar a tenir un altre, però estic convençuda de tirar endavant, fent repòs, prenent medicació i a veure si hi ha alguna cosa més que pugui ajudar.

[iuia]

Maura moltíssimes felicitats!!!!1

[LA PUBILLA]

Noies, jo en els dos embarassos he entrat en contraccions a la setmana 28 (??????).
Amb la nena vaig fer repòs bastant absolut i amb medicació vaig parir a la setmana 39. Ara amb el nen faig repòs relatiu (impossible amb una nena de 2 anys corrents per casa) i ja estic de 34+3. Espero arribar almenys a la 37.
El ginecòleg a la última visita em va dir que hi ha alguns nens que encara tenen problemes per respirar per ells mateixos a la setmana 36 (???) em pensava que cap a la 31 aquesta fase ja estava solucionada... snif!
Petonets a totes!!!
Per cert, el dilluns tinc carta blanca per sortir de casa i per deixar la medicació!!!!!!!!!!

[nenet]

Bon dia marones,

Vosaltres que vareu ser mares de nens prematurs, a veure si em podeu donar un cop de ma.

Estic de 28 setmanes, i en fa 1 que em varen detectar risc de part prematur, tot i no tenir cap simptoma he comencat a dilatar. Estic de 1cm.

El gine em va recomenar repos absolut i pendre pre.part casa 4 h. Ho estic fent i de moment tot be.

De totes maneres, i per mes tranquilitat, ahir vaig trucar a un altre ginecolec de la dexeus (cap de embarasos d alt risc), i em va comentar que el pre.par esta obsolet i que ells no el recomanen perque s ha demostrat que no es eficient. Ell recomana, progesterona i fer un cerclatge. A part, el repos absolut no el recomana per risc que es formi un trombo.

Per tant, ja podeu veure per on vaig... Estic espantada i feta un embolic.

Em podrieu explicar les vostres experiencies?

[laurita6]

hola nenet te escrit al post que has obert.

[Elidé]

Jo també t'he contestat a l'altre post... Ànims i no facis cap excés!!!

[Isabeleta]

Hola noies, veig que això està una mica parat... però aprofito a veure si hi ha alguna que em pugui contestar.

L'Ènia va nàixer dimecres passat (24 d'octubre) amb 31 setmanes de gestació justes. Va pesar al nàixer 1.850 però va perdre 150 gr. Ara en 4 dies ha recuperat i n'ha pujat 75, ara està en 1.775. De totes maneres segueix sent força grossa per la seva edat gestacional.

Ha estat els primers dos dies desprès de nàixer amb respiració assistida i menjant per sonda, però ahir li van treure (van descobrir que tenia les vies respiratòries obstruïdes), tot i que li segueixen ficant la mascareta perquè accepti millor l'oxigen (no massa, només quan està dintre de la incubadora).

Quan de temps van trigar en sortir els vostres de la ucin? A mi m'ha dit que primer s'estan a la incubadora i desprès passen a un bressolet i desprès cap a casa... Però que en el cas de l'Ènia fins que no faci els 2 kilos 500 com a mínim... res de res. La veritat es que tampoc sé quant de temps tarden de mitja en agafar aquest pes (suposo que serà relatiu, depenent del nen). Per lo demés està perfecte. Li han estat fent proves del cor... i tot ok.

La que no està tan bé sóc jo. Intento no pensar-hi i fer-me la positiva però una cosa és dir-ho i l'altre fer-ho. A quatre dies d'haver parit (em van donar l'alta fa dos dies) arribo a casa i veig el bressol buit, sense l'Ènia. A més la psicòloga ens ha dit que no estem tot el dia a l'hospital, i que anem a casa a dinar (vivim a una hora de camí) però no sé si tot això serà el millor. De moment avui hem vingut, però no sé si demà dinarem aquí altre cop o a l'hospital.

Lo pitjor per mi son les nits. L'horari es de 9 a 21 però se'm fa curt... Encara rai que la veig, però es tornar a les 9 de la nit cap a casa i estar sense saber si li passarà res o què... Tota la nit pendent del mòbil, que tingui bateria, que soni bé... per si passa quelcom que hi hagem d'anar. No dormo quasi, tota la nit penso i penso... i no em sento compresa, ni pel meu marit ni per la família.

A més sabeu què? Fa dos dies quan vaig tornar a casa, la veïna del costat em va donar el pesam per haver tingut a l'Ènia tan d'hora.. No és de bon gust haver de passar per això, però tan com per donar-me el pesam? Crec que un nen sempre es motiu d'alegria, neixi quan neixi i tot i que el camí no sigui de flors i violes crec que hem de donar gràcies que tenim als petits amb nosaltres...

[Elidé]

Hola Isabeleta!
Felicitats per la teva campiona!!! Quin poc tacte la veïna... En el meu cas sí que era per donar-me el pèsam (i no ho va fer ningú), però amb 31 setmanes i aquest pes, aviat la tindràs a casa! Pensa que guanyen uns 20-30 grams al dia si tot va bé, i amb 2 kg ja donen altes, el problema és que fins les 34 setmanes gestacionals no hi ha succió, i sense succió no pot marxar a casa... Així que hauràs de comptar com a mínim que s'estarà un meset a l'hospital. La meva filla va abandonar la incubadora amb 1.600 grams i després va estar en un bressol tèrmic 10 dies més, d'aquí ja va passar al bressolet normal i en tres setmanes més vam marxar a casa. En total, 145 dies de "res", però ella va néixer amb 23+5 sg i 550 grams de pes.

Ànims, que partiu d'un molt bon punt i ja veuràs que aviat tindràs una nena rodoneta i maquíssima!

[llumer]

Hola Isabeleta...
Jo sere mare per tercera vegada al Desembre. T'he llegit al post de desembre.
La meva primera filla, no va neixer prematura, pero si amb problemes, i vam passar 1 mes a sant joan de deu.
Entenc perfectament el que et passa. Jo a l'hospital era "dura", i afrontava tot el que em deien, (que els primers dies no eren gaire bones noticies, encara que als 10 dies tot va fer un tomb i va anar tot rodat...), pero... quan entrava a casa i veia totes les cosetes de la meva filla, em desmontava. Recordo les nits anant en cotxe cap a casa amb el meu marit, que em sentia completament buida... respirava perque ho feia instintivament, pero no sabia ni com...
Res, no vull continuar. Nomes volia dir-te que el que et passa es completament normal. Apart de que no teniu a la nena a casa, tu tens un daltabaix hormonal que ho complica encara mes... Deixa passar els dies. Passaran sols, i viu l'instant. Disfruta de cada segon que estas amb ella, i si et sents millor a l'hospital, queda-t'hi, pero recorda que has de descansar per estar be per ella...
Aqui ens tens, pel que necessitis. Segur que passara "rapid", i que d'aqui un temps (la meva filla te ara 5 anys), ja nomes ho recordaras de tant en tant...
Petons i anims!!!

[petitaemma]

Isabeleta, felicitats per la teva campiona! ja veuràs que ho és, tots aquests nens ho són!
No tinc gaire temps, però et volia dir que és totalment normal com et sents, entre hormones i situació... buf!
Nosaltres passàvem tot el dia a l'hospital, entre fer cangur, trure'm llet i anar a dinar per allà a prop i tornàvem a començar, no ho vec un problema que t'estiguis tot el rato que vulguis, ha de ser dur tornar a casa a mans buides... Nosaltres estàvem fins i tot fora de la nostra ciutat, cosa que ara agraeixo...
Hi havia allà mares que s'havien traslladat a casa els pares per no haver de tornar a una casa buida... no sé si ho podries fer...
I res, que ja veuràs que en poquet anirà guanyant pes i estarà tan reguapa que us deixaran marxar cap a casa!
Per cert, nosaltres vam veure marxar nens amb 1700 grams! i nosaltres amb 2 kilets justets i 2200.
Cada dia és un dia passat! ànims!

[tacai]

Hola Isabeleta,

felicitats per la teva princesa!!! la teva veïna, no entenc el que t'ha dit! mare meva!

jo vaig tenir la meva filla amb 34 setmanes, vem estar 15 dies a la UCi, 10 a incubadora i 5 al bressolet. Sabíem que fins la setmana 36 estaríem allà, pèr protocol de l'hospital. Era més això que no pas el pes, però cada hospital té el seu protocol.

Va ser durillo, jo anava com una autòmata. Només podia entrar cada 3 hores, i estar una hora ambla meva filla, i la última hora que feiem era la de les 9. A sobre a la meva parella 'no li van deixar fer la baixa' i només va estar els 3 primes dies. Jo pujava 4-5 cops al dia a l'hospital, les infermeres em deien que descanses, i a la segona setmana vaig deixar d'anar a una toma, la del migdia, i anava la meva parella.

Recordo que quan arribava a casa, a sobre m'havia de treure llet, i fer mil històries 'logístiques'... i a les 6 del matí llevar-me per treure'm llet.

Bé, no sé... suposo que em vaig fer la forta. Pensa que aviat el bressolet estarà ocupat per ella. Que tot està anant bé, i que ara ja comença a agafar pes, hi ha dies que guanyarà 10gr i altres 70gr, això és molt relatiu.

Feu cas a la psicòloga, està bé poder descansar al migdia, perquè així tornes amb més forces, i ... són dies que es fan durillos, o mira , nosaltres quan la meva parella anava al migdia jo descansava, i ells dos estaven juntets...

bueno ànims, ja veuràs que en res la tindràs a casa!!!!