guarderia i nits horribles de plors

[raquel79]

Hola, marones... la veritat és que estem una mica desesperats... no sé si és en aquest fòrum és on correspon... a veure, us explico... la meva filla de 15 mesos va començar la setmana passada la llar d'infants... la veritat és que la setmana passada que vam fer adaptación (una horeta al principi, fins acabar fent 3 el divendres) i va anar força bé... va plorar només el primer dia, i la resta de dies super contenta i jugandera... però a la setmana passada ja vam començar a notar que es despertava més a les nits, i que estava com a inquieta... l'emma no ha sigut mai una nena molt dormidora, i vam tenir una època durilla entre els 4 i 8 mesos... vam aplicar una mica light, el mètode estivill i realment, i amb mooolta paciència, vam aconseguir que s'adormís de seguida i molt i molt bé...
doncs, com us dir, torna a estar molt inquieta a les nits... ja sé que deu ser la guarderia, però és que ahir va ser realment horrible... va estar plorant sense consol i sense que nosaltres poguessim fer res, des de les 22:45 fins la 01:30.... horrorós! la havíem posat a dormir com sempre i es va adormir de seguida, però llavors es va despertar i va començár el festival (per dir algo... )... plorant de forma que feia patir i tot... primer em vaig estar amb ella acaronant-la... res. La vaig agafar en brazos... res (es posava tiesa i més histèrica, de fet és que l'emma mai no ha dormit bé als braços). Al nostre llit... res... Torna a acaronar-la... res! Al final el meu home es va emprenyar... i deia, està marranejant, doncs que plori...!!! ja estàvem tots molt nerviosos... res!!! plorava i plorava i plorava... en sec parava, semblava que s'adormia, i tornava a plorar. A tot això, evidentment haviem descartat febre, mal de panxa, mal d'orella, dentetes... Mai havia plorat amb aquest desespero.... realment era com si marranegés, però trencava el cor... què us he de dir a vosaltres, que sou mares... al final, astragada, suposo, es va dormir als meus braços... però us parlo de més de dues hores plorant...
Pedoneu la parrafada, suposo que necessitava desfogar-me...
jo crec que és la llar.. però la profe em diu que ella sembla que està contenta, que juga... no sé... a alguna li ha passat algo semblant? agraïria molt que compartíssiu les vostres experiències, perquè realment la sensació d'impotència que vaig sentir ahir a la nit no li desitjo a ningú... res del que normalment la calma la calmava...
MOLTES GRÀCIES PER ESCOLTAR-ME

[yana.0]

Hola Raquel,

Es horrible quan ploren desconsoladament i no hi ha manera de calmar-los.

El meu fill gran ha tingut unes quantes nits de plorar desconsoladament, adormir-se d'esgotament i al cap d'una estona tornar-se a despertar i una altra vegada plor histèric fins que es tornava a adormir d'esgotament. En el nostre cas no el podies tocar perque encara es posava més neguitós, no funcionava res, ni braços, ni acaronar-lo, ni cantar.... al principi creiem que eren pors o que estava més neguitós per la llar d'infants, però amb el temps ens vam adonar que la cosa no anava per aquí.

Ell sempre es negava a menjar ou: truites, ou ferrats,... qualsevol cosa que tingués gusta a ou l'escopia, de manera que li anavem posant miquets d'ou dins la papilla per a que no en notés el gust...resulta que eren els dies que n'hi posavem una mica per sopar els que plorava desconsoladament a la nit. Ara hem fet proves i resulta que es molt al.lèrgic a l'ou Nosaltres des que hem tret l'ou que no hem tornat a tenir cap més nit de plor desconsolat

De totes maneres, els nens noten molt els canvis, també podria ser que s'està adaptant a la nova situació i aquesta és la seva manera d'afrontar-ho. A nosaltres al començar amb l'adaptació a la llar d'infants ens van avisar de que hi havia nens que els afectava el son, però no sé si tant és normal, a veure si alguna altra mare s'hi ha trobat i et pot explicar la seva experiència.

Espero que les males nits s'acabin aviat i torneu a dormir bé "tant bé com es pot amb una nena de 15 mesos"!

[raquel79]

yana, merci per explicar la teva experiència... déu n'hi do, amb l'al.lèrgia... me n'alegro molt que almenys, ho hagueu detectat i solucionat...

[Silka]

Doncs la meva tambe desde q ha començat P1 que torna a plorar x les nits.. No desconsoladament com la teva, sino protestant... Sumicant... Ahir hora i pico fins q la vaig portar al llit amb mi. Tot i aixi es segueix despertant sovint i plorant pero clar, quan nota q estic amb ella i li dono xupete i li parlo una miqueta torna a endormiscar-se una estona..
Un rollo perque fins a l, any va ser un desespero.. Es despertava plorant molts cops totes les nits fins q no va fer un any. I ara q haviem aconseguit nit senceres , o casi, de son... Ara amb la guarde tornem-hi!!! A mes, va mes cansada i irritada perque alla plora molt i fa poca siesta.. Aixi q a les nits es dorm deseguida cap a les 20:30, pero a les 22h... Ja plora!!!
Una merda

[charito]

Raquel quin greu! I esteu segurs que no son les dents? A vegades fan mal molt abans que trenquin, al Quim li acaba de sortir un queixal.

Es que sembla estrany que se'n vagi a dormir tranquila i sigui despres que plori no? Jo entendria mes que li costes anar-se a dormir...

[raquel79]

ostres roser, quant de temps!!!!!!
doncs, sí, nena, misteris de ma filla...
la veritat és que sorprenentment, aquesta nit ha anat força bé i l'emma ha dormit del tiron... això sí, vaig fer el que em va dir ma mare, li vaig posar dos cullaradetes de til.la al bibi...