Bebè irritable, teràpia cràneosacral funciona?

[arnaueta]

Hola! sóc relativament nova al fòrum del SP. Durant l'embaràs el vaig descobrir i ara sóc una gran lectora, tot i que fins ara no m'he animat a escriure. I preferiria fer-ho en unes altres circumstàncies que la desesperació per ajudar al meu petit i per ajudar-me a mi mateixa i a la meva parella.
El meu nen té ara dos mesos i mig. Va néixer després d'un part induït (vaig tenir una fissura alta i vaig trencar aigües, però no tenia cap síntoma ni contracció quan em van ingressar, a la setmana 41) molt llarg i dur. Després de moltes hores de dilatació, vam tenir un expulsiu de més de 4 hores. M'anaven augmentant la dosi d'oxitocina i el reforç d'epidural en paral·lel i el nen no baixava. Finalment van decidir uns fórceps. Jo vaig acabar feta caldo. Per postres, a la nit la pediatra de guàrdia de l'hospital va decidir l'ingrés del meu nen, després de decidir que s'havia infectat durant el part basant-se en tres síntomes: lleugera febrícula, alteració en l'analítica (no la van repetir al cap de 24h) i la seva irritabilitat. Total, que el meu nadó va estar ingressat una setmana a neonats amb una via al braç per la que li anaven administrant antibiòtic. Li van fer un munt de proves que no vull ni saber per descartar que tingués res i finalment li van donar l'alta dient-me: és irritable, ell és així, està sa, però és així.
I ens vam trobar a casa amb un nen irritable i l'experiència està essent molt dura. Però jo penso que la irritabilitat ha de tenir una causa, un bebè tan petit no pot ser irritable perquè sí. Es passa el sant dia plorant, dorm poquíssim i es desperta de seguida, protesta per tot, no li està bé cap postura, i lo pitjor de tot és que plora en braços. Jo si en braços es calmés ja estaria tranquil·la, perquè entendria que vol contacte i bracets (el que m'han recomanat que li doni totes les infermeres i llevadores) però a ell li és igual els bracets... plora igual amb bracets que amb tumbona, que amb llitet, que amb tot. És desesperant. Fins i tot l'he hagut d'obligar a agafar el xumet (tampoc el volia) per tenir algun estri amb què calmar-lo quan es posa a 1000, que és a diari. El meu home i jo estem desesperats. Per aquí he llegit alguna experiència d'alguna altra mare que també té el mateix problema. És duríssim. Els pocs moments en què l'Arnau està rialler (poquíssims) ja tremolo perquè sé que després començarà el plor. No el disfruto gents, més aviat li tinc por. El que faig cada tarda és carregar-me'l a un fular i sortir a caminar i caminar (val a dir que ell s'hi adorm de seguida), però noi és arribar a casa de nou, i a l'ascensor ja es desperta i comença la serenata de nou. Només el calmo sortint a caminar i al pit, però a vegades li agafen còlics a mig mamar i ja hi som de nou...
La veritat és que no veiem la llum... ara mateix estem immersos en un tractament d'osteopatia per nadons (terapia craneo-sacral). Jo vaig posar-hi moltes esperances, però portem dues sessions i no notem massa millora, la osteòpata que el tracta ens va dir que tenia el cap molt dur (com un casc de moto va dir) i que l'hauria de tenir ben tovet a la seva edat (tipus globus d'aigua), i li fa uns massatges al caparró, però ell ho passa fatal. S'estressa i s'agobia i plora i plora de desesperació durant les sessions. Quan acabem les sessions es queda més o menys tranquil, però al cap de 24 hores està pitjor que mai, té dies posteriors fatals. La osteòpata ens va dir que les sessions poden tenir uns certs efectes secundaris com que el nen quedi alterat, però que aquests són temporals, però la qüestió és que a l'Arnau li duren quasi 4 dies sencers... m'agradaria saber si algú ha provat amb el seu bebè aquest tipus de teràpia i li ha funcionat perquè ens estem plantejant de deixar el tractament (que tot sigui dit, no és precisament barat, encara que no és pels diners sinó perquè no veiem que funcioni.
Tinc tantes ganes de que l'Arnau estigui bé i sigui un nen normal, que sigui feliç i confiï en nosaltres. L'últim pediatre que el va visitar ens va dir que estava sa però que era un "lactant infeliç", i va afegir "els lactants infeliços fan infeliços als seus cuidadors, no patiu que als 3 o 4 mesos fan un canvi", vaig sortir feta caldo...

[neuetes]

Ostres, pobret!
I ho heu consultat amb algún neuropediatra??

[Laetitia]

nena tinc una nena igual!!!!

va neixer a la clinica delfos de BCN. em va induir el part i la nena va patir. va neixer plena de meconi i li faltava oxigen.

des de que va neixer que no dorm i no menjava fins que vem introduir sòlids i va ser la salvació!

he provat els massatges infantils a l'hospital dels nens i no hi vaig tornar perque molestava a tothom amb la nena plorant. vaig deixar de sortir amb amigues i els seus bebès perque la nena la liava cridant i havia d'estar en braços i ni així i no podiem ni parlar dels crits que fotia. vaig provar mil i una cosa i no funcionava i a sobre la nena no dormia res de res com a molt 10 minuts i necessitava 2 hores per adormir-la.
em van dir que eren colics pero aquests "còlics" van durar fins passat l'any així que lògicament descartat.
quan va fer un any vem descobrir que tenia l'estomac obert i que tot li pujava per l'esofag i la cremava pero tot i així la nena ara amb 21 mesos i el tema arreglat segueix siguent una nena molt molt molt moguda, pero el canvi és que ja no plora mai!!!! em sembla que ho ha plorat tot durant el seu primer any de vida que plorava dia i nit. Ara fins i tot em diuen que és superdotada així que a veure ara que hem de fer. Ha sigut molt molt dur pero ara sembla que ja és més nena que bebè i veiem la llum al final del tunel.

jo també vaig pensar en fer aixo com tu pero després per una cosa o una altre no ho hem fet. aixo si, se l'han mirat a sant joan de deu, a l'hospital de nens, a l'hospital de san pau, a la delfos, a la seguretat social i estan tots flipant amb la nena.
Ara estem a l'hospital de nens pel tema de la son. li han fet la prova aquella de son on estan plens de tubos i miren com dormen i han vist que fa apnees.

espero haver-te ajudat amb alguna cosa
jo de tu si que ho faria, jo ho tindria que haver fet! a f´frança es fa molt.

[Alesta]

Arnaueta!!!
T'entenc millor del que t'imagines...
No et podria dir com d'identificada m'he sentit amb el que has explicat!
Per sort ara ja no m'hi sento... la meva nena ha canviat moltíssim!!!!
T'explico... Des del mateix dia que va néixer que no hi havia manera que domrís més de 20 minuts seguits (i 20 min era un récord!!!) tant de dia com de nit. Sempre plorant, sempre protestant, sempre de mala llet! i tan petita!!! nosaltres tampoc pensàvem que fos normal... Ens van dir que si eren còlics, que si tenia l'estómac sense tancar, que potser era intolerància a la proteïna de vaca o a l'ou o a la lactosa o... (ah, i a mi em van posar a règim perquè li dono pit i perquè no li pasés a través de la llet!)... El cas és que no se calmava de cap manera...bé sí, quan estava en braços i sortíem a passejar al carrer (a casa tampoc, encara que estés en braços...) i, és clar, jo no feia res més que caminar i caminar (ara, veient-ho positivament, em va servir per no engreixar-me i aprimar-me una mica i tot!!!jejeje). Era desesperant!!!
Finalment ens van parlar de l'osteopatia... la vam portar. després de la primera visita jo vaig quedar molt decebuda perquè es va passar 10 dies pitjor que quan hi havíem anat... allò sí que va ser més que insuportable!!! Un mes després ens tocava la segona visita i no sabia què fer... al final la vaig portar i li vaig explicar a l'osteòpta com havia passat aquells 10 dies... ens va dir que era normal, que hi havia nens que es relaxaven molt i d'altres que es sobrexcitaven molt i que la nostra estava en el segon grup... bé, va fer el tractament i vam tornar a passar 10 dies horribles!!! després d'aquells 10 dies semblava que estava una mica més tranquila i això vol dir que seguia plorant, protestant i de mala llet,però feia un o dos somriures al dia! Després de la tercera visita vam començar a veure una mica de millora... bé, al final vam decidir i vam veure que l'osteopatia estava donant els seus fruits...
Als 9 mesos vam fer la última visita i la peke estava millor... tot i que seguia sent una nena mooooooolt inquieta, incapaç d'estar mig minut quieta i protestona, però ja no estava de mala llet!!! i dormia 30 minuts seguits durant el dia i una hora seguida durant la nit!!! allò era glòria!!!
fa un parell de setmanes la vam tornar a portar perquè feia un mes i mig (més o menys) que tornava a estar irritable i tornava a dormir pitjor... Aquest cop va estar més revolucionada i irritable durant 2 o 4 dies i ara està la mar de contenta!!! a més a més dorm 4 hores seguides (increïble, però cert!!!) i se la veu feliç. És la primera vegada que la veig feliç durant hores i dies seguits... És tan especial!!! no tinc paraules per descriure-ho!
Bé, m'estic enrotllant molt i això que he intentat resumir-ho!!! Si vols més informació envia'm un MP o segueix per aquí, com vulguis! Esepro haver-te ajudat una miqueta...
Jo et diria que no deixis el tractaemtn d'osteopatia... però això és molt personal!
Molta sort!

[Noe]

No és el meu cas, però llegint-te m'has fet pensar, que el que a la Mariona van etiquetar com els famosos "còlics" va ser una petita intolerància a la llet de vaca. Jo m'he passat fins ara que té 4 mesos, sense menjar res, però res de res, que portés llet de vaca, lactosa o proteïna de llet de vaca.I hi hem notat molt. Si algun dia em despistava, ens passava factura. Per provar-ho no hi perds res, però pensa que fins que no han passat 4 o 5 dies no es noten els resultats. S'han de mirar les etiquetes de tot, perquè fins i tot els embotits porten lactosa... I també treure els formatges de cabra i ovella.
Una altra manera de saber si pot ser algun dolor de panxa, és veure si es calma al fer-li els massatges per còlics, plegant-li els genolls i girant-los-hi de manera circular, crec que en el sentit de les agulles del rellotge.

Molta sort!!

[Nuri g]

Hola,

El pediatre s'el ha mirat bé? Fa uns mesos em van explicar el cas d'una nena que es va passar els 3 primers mesos plorant. No hi havia manera que es quedes tranquila. I evidentment, hi havia un motiu. Tenia la clavícula dislocada.... i si, fins 3 mesos no li van saber veure.

Sigui el que sigui que té... perquè alguna cosa té, continueu buscant. Els bebés no plorent perquè sigui el seu caracter. Una cosa és que no sigui simpatic, que sigui morrut, capquadrat.... però en braços teus s'hauria de calmar.

Molts ànims!

[afrodita11]

Hola Arnaueta i Laetitia!!

Em sento molt identificada amb el que deis, a noltros ens passa una situació semblant a voltros. I també estam una mica desesperats.
Tenim un nin de dos mesos i pocs dies i també estam vivint una situació molt difícil. El nostre petit està molt irritable la major part del dia. Plora i gruny bastant durant el dia. I a sobre no pot dormir si no és a braços, o amb el cotxe. A les nits dorm al nostre llit, perquè no vol estar a la seva cuna. I si li posam dura 10 minuts i llavors es posa a plorar. Ens han dit que té el còlic del lactant, cada dia a les 9 del vespre es posa a plorar desconsoladament. Ara fa uns dies pareix que aquests plors de les 9 van disminuint la seva intensitat i durada. Us volia demanar, als vostres fills, els fa renou la panxa i fan pets? és que al meu, li fa molt renou la panxa.
A més a més, el nostre fill és molt actiu. Perquè quan no plora, i està a l'hamaca o estirat al llit no atura de moure els braços i les cames. Als vostres fills també mouen braços i cames???
La veritat és que aquesta situació en molts moments em supera. Estic una mica desesperada, ja que no podem fer gairebé res amb el nostre nin. No el podem dur enlloc ja que no sap dormir solet ni estar tranquilet sense plorar!!!!!!

Hem anat a dos pediatres diferents, de la seguretat social i d'un seguro privat. ELs dos ens han dit que el nostre fill està bé, que només té el còlic del lactant. I pel que fa al tema de que només es mou, diuen que és normal. Que hi ha nens més actius que d'altres. No sé, a jo no em convenç gaire... També hem iniciat un tractament osteopata, pot ser bé que sigui una teràpia cràneosacral (és que no sé el nom). Ara duim 3 sessions i la veritat és que el nin segueix bastant inquiet i irritable, però ha millorat des del naixament. La primera sessió se la va passar plorant, la segona ja només va plorar cal al final quan li tocaven el cap, i la tercera no va plorar gens. Ara ens queda una darrera sessió d'aquí un mes, ja veurem.... Com que el nen ha millorat una mica, noltros seguim amb els massatges.

Bé, m'agradaria que seguissim en contacte i anar compartint experiències ja que em trobo molt identificada amb voltros, i igual que voltros desesperada. També m'agradaria que em responguessiu a les meves preguntes.

Un saludo!

[arnaueta]

Hola noies!

Els vostres testimonis són molt valuosos i m'han animat molt! Moltíssimes gràcies! Veig que no és tan estrany això de tenir un nen que no menja i dorm, sinó que es passa el dia plorant, però com be comentava algú, els nadons no ploren perquè sí, tenen un motiu, i el motiu del meu sembla ser que era mal de cap!
La veritat és que la cosa ha canviat força des que vaig enviar el post anterior. Us explico. Sabeu que tenia el dubte de continuar la teràpia craneosacral amb l'osteòpata? Doncs finalment vam decidir amb el meu home de continuar i aquest dilluns vaig portar a l'Arnau a la tercera sessió. I no me'n penedeixo gens. Tenim un altre nen!!! L'Arnau porta dos dies més rialler que mai, la mala llet que gastava sembla que s'hagi volatilitzat! I jo estic encantada. Ahir em vaig emocionar i tot quan el vaig veure petant-se de riure amb uns ninos que pengen del sostre de la seva habitació. Per mi va ser el millor regal que podia rebre!!!!

Roser, em sap greu el que esteu passant, t'entenc perfectament. Pot ser que tingui còlics. El meu en tenia (ara fa dies que no en té) i sí que li feia soroll la panxa . Això de moure bracets i cames quan està a l'hamaca...sí! és un no parar!! El meu ja el puc tapar amb la manteta que amb mig minut ja la té als peus! és un nen nerviós i això crec que sí que va amb el caràcter. Però jo et recomanaria que continuessiu amb l'osteòpata, perquè a nosaltres ens funciona.
Per curiositat... quina mena de part vas tenir? va ser instrumentat o per cessària? t'ho pregunto perquè aquests tipus de parts poden desencadenar dolències no aparents pels pediatres com contractures, tortículis, compressió cranial... per això és aconsellable que un osteòpata pugui descobrir què li fa mal i li impedeix relaxar-se. Ja et dic, al meu nen després d'aquesta tercera sessió se'l veu molt més relaxat, i dorm molt millor. Només porta dos dies i no em vull fer il·lusions però.
Ànims!!!

[afrodita11]

Hola noies !!!

Arnaueta m'alegro que les coses hagin millorat,...
Noltros ja et vaig dir que també havíem notat una mica de millora amb els massatges. Ja no plora tant com el principi, tot i que encara plora bastant, però ara ja s'està una estoneta a l'hamaca o tirat a terra sense protestar.
Però el que ara em preocupa és que no atura quiet, mou molt les cames i les mans, i quan el tenim a braços es balluga molt. Tu has dit que també et passa? ho has consultat al pediatra? jo si i m'ha dit que només era que es tractava d'un nen actiu. Però jo veig els altres nadons i no fan això!!! I a més tothom em diu: "aquest nin no atura".
Pel que fa al part va ser bastant llarg. L'expulsiu van ser unes tres hores, i el nen no sortia. Una infermera em va haver d'ajudar fent força sobre la meva panxa. Jo vaig acabar esgotada... Quan va sortir em van dir que venia mirant cap a dalt i per això no sortia.
Per cert, quin temps té el teu fill?
El meu dos mesos i pocs dies.

Com molt bé dius, un s'alegra de veure que no tothom té el nadó "ideal". Jo és que ja se m'han llevat les ganes d'anar als llocs i de fer coses.

[Alesta]

oh, que bé Arnaueta!!! M'alegro que estigui més rialler i no m'estranya gens que t'emocionessis!!! no n'hi ha per menys!
Temps al temps i ja veuràs com les coses segueixen millorant!

[xell13]

HOLA NOIES,
m'uneixo al vostre grup, nosaltres tb tenim un nen diagnosticat com a IRRITABLE!
hem anat a l'osteopata i al digestòleg avui mateix.
estem una mica desesperats pq tot el dia se'l passa plorant, intranquil, malament
esperem que aviat notem els canvis, pq sinó acabarà amb nosaltres, no dorm i nos tampoc, tot i que menja bé
petons

[Nur79]

Hola maques.

Us he llegit a totes. Primer dir, arnaueta i rousie, els vostres bebes estan en la pitjor fase d'un nado. Independentmemt q siguin irritables, el mal de panxa i malestar el passen tots. Se q ja us ho hauran dit, pero Paciencia, tot passa.

Xl tema dels movimwnts de braçets, l'ona era igual! No parava tot el dia, i a l hora de dormir mes. Un cop van passar els 3 mesos i mig, els pets van quedar enrera po els movimwnts no. I encara no han parat ara! L'ona ja apuntava maneres i s'han confirmat, es una bellugueta que no para! Amb aixo vull dir rousi, q no et preocupis. Simplement tens un nen molt actiu, com jo vaig tenir a l'ona. I t'asseguro q ara es molt divertit. T'acostumaras al seu ritme, i quan.sigui mes gran fins i tot veuras als altres nens "avorrits".
Anims guapes!

[xell13]

hola noies,
ahir vam anar a un pediatre a demanar una 2a opinió sobre el tema del nostre fill
i ens va venir a dir que a vegades, quan no saben ben bé què tenen els nens, alguns pediatres els hi posen aquesta etiqueta, que si l'exploració surt bé, en principi en 2-3 mesos la cosa ha de millorar
així ho espero, que sinó hi va la meva salut mental tb...