casi s'ens mor
casi s'ens mor
hola noies;
us vull explicar el que ens ha passat amb el meu fill , no se, noto que necessito explicar-ho...per desfogar-me, per païr-ho....
doncs dimecres passat vam estar a punt de perdre al nostre fill de cuatre mesos.
la meva mare tenia el nen al sofà, panxa enlaire, mentre li cordava la sabateta. El nen estaba content..xerraire, animat, rialler...
mentre la meva mare li cordava la sabata evidentment no li estaba mirant la carona, quan va acabar de cordar-li doncs el va mirar a la cara.
el nen estaba ja morat, amb els ulls fixes, .
la meva mare el va anar a agafar rapidament, i el nen li va agafar fort les mans a la meva mare (interpretem com en un intent de demanar ajuda , un ultim intent d'aferrar-se a la vida), es va quedar tot tieso, i de cop, en uns segons, va perdre tota la força i va perdre el coneixement.
jo estaba tambe allà, estaba amb la meva altra filla (son bessons), i vaig veure a la meva mare amb el nen en braços mort. era com una nina de drap, tenia les extremitats i el cap penjant, i estaba morat.
la mamà el va començar a sacsejar, com si lo que li passes fos que s'havia ennuagat, pero no podía ser això perque ja feia una hora que s'havia pres el bibi.
jo el vaig veure mort, van ser uns minuts que s'em van fer eterns.
vaig correr al balco a demanar auxili, un metge, i de mentre tambe vaig trucar a l'ambulancia. (encara no se com en un moment de panic aixi vaig poder articular paraula i ni tan sols pensar en trucar a una ambulancia)
els meus pares estaven atenent al nen, pero jo ja intuia que era mort.
despres de sacsejar-lo i no notar millora el van posar panxa amunt a sobre la taula, en un intent de fer-li el boca a boca o algo (no en sabem pas de fer boca a boca, nomes ho hem vist per la tele), pero en aquell moment els ulls del nen es van començar a moure.
es volien obrir, i quan els va encertar a obrir minimament, tenia els ulls girats del revés...no els centrava...li rodaven....
en aquell moment els meus pares m'intentaven calmar dient que era viu...que reaccionava..pero jo m'el vaig mirar i vaig pensar : "si, esta viu, pero s'esta morint, no cal ser metge per veure algo evident".
es lo pitjor que he viscut mai..veure com se'm mor un fill i no poder-hi fer res ni entendre el perquè de tot plegat..
passar ens uns segons d'estar animat i juganer a morir, sense motiu aparent.
del 112 em van dir que l'ambulancia estaba en cami (vivim a 10 km del hospital mes proper), i es va posar un metge al telefon per donar-me instruccions. no recordo gaire be res de lo qeu em va dir..ni se si vaig poder colaborar gaire ab ell, nomes recordo que els hi deia que el meu fill s'estava morint.
un cop van arribar els de l'ambulancia (molt rapid , per cert) el nen ja va començar a reaccionar millor.
els metges s'el van emportar dins l'ambulancia, i al sortir em van dir que ja estaba millor, que ja tenia força a les mans i li havia agafat el dit al metge.
igualment s'ens van emportar al hospital, perque tot plegat havia estat molt raro.
el van tenir dos dies ingressat, i li van fer tot de proves: análisis de sang cada dia, probes de cor, ecografies de cap, el van tenir monitoritzat tot el dia, li van fer una punció lumbar, i fins hi tot ens van traslladar en ambulancia a vall hebron per fer un electroencefalograma.
buscaven tant motius de lo que li va passar com "secueles" al cervell d'haver estat tants minuts sense respirar. (calculem que va estar entre 2 i tres minuts sense respirar, dic calculem perque a mi el temps se'm va fer etern i semblaven hores).
despres de tenir tots els resultats us puc dir que de moment no li han trobat res, ni "secueles" ni raons que provoquessin allò. (els metges han dit que lo que va tenir es un tipus de CONVULSIÓ)
encara estem pendents de fer-li un TAC, i una segona visita al neuroleg.
pero les expectatives son bones, ; diuen que si no han trobat res pot voler dir que va ser algo puntual i que mai mes te perquè tornar-se a repetir.
el meu pare te una teoría: que el nen estaba tan emocionat fent sons guturals que es va ennuagar amb la seva propia saliva, que enlloc de tragar-la se li va desviar de forat (com se sol dir)...
tambe us dire que de la boqueta no li va sortir res mentre la mamà el sacsejava, pero tot podría ser. (la mamà diu que estona despres va veure unes gotetes d'algo al terra allà on havia sacsat al nen, pero poca cosa, i tampoc assegurava que eren del nen)
a la familia desitjem que hagi estat això, i que no sigui res cronic.
a partir d'aixo hem posat sota el matalasset del moises unes tovalloles doblegades (als dos peques), per a que dormin amb un grau d'inclinacio, per si treuen algo per la boqueta no s'ennueguin.
tambe els hem posat uns coixinets sota els caparrons (coixins petits)
els tenim mes estona drets a coll despres de que mengin, per a que baixi tot.
jo de seguida vaig pensar en "la muerte súbita del lactante", que per lo poc que sé crec que es moren els nens sense rao aparent, i que mai s'ha pogut donar una explicacio.
doncs tinc el convenciment que això li passa de nit i se'm mor.
hem tingut la sort que la mamà va saber reaccionar a temps, que senzillament la mamà li va mirar la carona quan tocava.. que senzillament la meva mare ha Salvat la vida del meu fill.
doncs això, nomes us ho volia explicar, perque encara tinc la por al cos. em vaig llevant durant la nit per mirar a veure si respiren. no els deixo sense vigilancia ni un segon, m'els emporto al lavabo si cal. nomes espero no obsesionar-me i anar-ho paint poc a poc.
el dia del part jo vaig estar a punt de morir, em vaig salvar d'un pèl. i cuatre mesos despres el meu fill tambe ha estat a punt de morir.
no se...tot plegat m'esta superant..no se si hem trepitjat merda o què.
gracies per escoltar-me noies. noto que si ho explico ho vaig paint millor.
molts petonets
us vull explicar el que ens ha passat amb el meu fill , no se, noto que necessito explicar-ho...per desfogar-me, per païr-ho....
doncs dimecres passat vam estar a punt de perdre al nostre fill de cuatre mesos.
la meva mare tenia el nen al sofà, panxa enlaire, mentre li cordava la sabateta. El nen estaba content..xerraire, animat, rialler...
mentre la meva mare li cordava la sabata evidentment no li estaba mirant la carona, quan va acabar de cordar-li doncs el va mirar a la cara.
el nen estaba ja morat, amb els ulls fixes, .
la meva mare el va anar a agafar rapidament, i el nen li va agafar fort les mans a la meva mare (interpretem com en un intent de demanar ajuda , un ultim intent d'aferrar-se a la vida), es va quedar tot tieso, i de cop, en uns segons, va perdre tota la força i va perdre el coneixement.
jo estaba tambe allà, estaba amb la meva altra filla (son bessons), i vaig veure a la meva mare amb el nen en braços mort. era com una nina de drap, tenia les extremitats i el cap penjant, i estaba morat.
la mamà el va començar a sacsejar, com si lo que li passes fos que s'havia ennuagat, pero no podía ser això perque ja feia una hora que s'havia pres el bibi.
jo el vaig veure mort, van ser uns minuts que s'em van fer eterns.
vaig correr al balco a demanar auxili, un metge, i de mentre tambe vaig trucar a l'ambulancia. (encara no se com en un moment de panic aixi vaig poder articular paraula i ni tan sols pensar en trucar a una ambulancia)
els meus pares estaven atenent al nen, pero jo ja intuia que era mort.
despres de sacsejar-lo i no notar millora el van posar panxa amunt a sobre la taula, en un intent de fer-li el boca a boca o algo (no en sabem pas de fer boca a boca, nomes ho hem vist per la tele), pero en aquell moment els ulls del nen es van començar a moure.
es volien obrir, i quan els va encertar a obrir minimament, tenia els ulls girats del revés...no els centrava...li rodaven....
en aquell moment els meus pares m'intentaven calmar dient que era viu...que reaccionava..pero jo m'el vaig mirar i vaig pensar : "si, esta viu, pero s'esta morint, no cal ser metge per veure algo evident".
es lo pitjor que he viscut mai..veure com se'm mor un fill i no poder-hi fer res ni entendre el perquè de tot plegat..
passar ens uns segons d'estar animat i juganer a morir, sense motiu aparent.
del 112 em van dir que l'ambulancia estaba en cami (vivim a 10 km del hospital mes proper), i es va posar un metge al telefon per donar-me instruccions. no recordo gaire be res de lo qeu em va dir..ni se si vaig poder colaborar gaire ab ell, nomes recordo que els hi deia que el meu fill s'estava morint.
un cop van arribar els de l'ambulancia (molt rapid , per cert) el nen ja va començar a reaccionar millor.
els metges s'el van emportar dins l'ambulancia, i al sortir em van dir que ja estaba millor, que ja tenia força a les mans i li havia agafat el dit al metge.
igualment s'ens van emportar al hospital, perque tot plegat havia estat molt raro.
el van tenir dos dies ingressat, i li van fer tot de proves: análisis de sang cada dia, probes de cor, ecografies de cap, el van tenir monitoritzat tot el dia, li van fer una punció lumbar, i fins hi tot ens van traslladar en ambulancia a vall hebron per fer un electroencefalograma.
buscaven tant motius de lo que li va passar com "secueles" al cervell d'haver estat tants minuts sense respirar. (calculem que va estar entre 2 i tres minuts sense respirar, dic calculem perque a mi el temps se'm va fer etern i semblaven hores).
despres de tenir tots els resultats us puc dir que de moment no li han trobat res, ni "secueles" ni raons que provoquessin allò. (els metges han dit que lo que va tenir es un tipus de CONVULSIÓ)
encara estem pendents de fer-li un TAC, i una segona visita al neuroleg.
pero les expectatives son bones, ; diuen que si no han trobat res pot voler dir que va ser algo puntual i que mai mes te perquè tornar-se a repetir.
el meu pare te una teoría: que el nen estaba tan emocionat fent sons guturals que es va ennuagar amb la seva propia saliva, que enlloc de tragar-la se li va desviar de forat (com se sol dir)...
tambe us dire que de la boqueta no li va sortir res mentre la mamà el sacsejava, pero tot podría ser. (la mamà diu que estona despres va veure unes gotetes d'algo al terra allà on havia sacsat al nen, pero poca cosa, i tampoc assegurava que eren del nen)
a la familia desitjem que hagi estat això, i que no sigui res cronic.
a partir d'aixo hem posat sota el matalasset del moises unes tovalloles doblegades (als dos peques), per a que dormin amb un grau d'inclinacio, per si treuen algo per la boqueta no s'ennueguin.
tambe els hem posat uns coixinets sota els caparrons (coixins petits)
els tenim mes estona drets a coll despres de que mengin, per a que baixi tot.
jo de seguida vaig pensar en "la muerte súbita del lactante", que per lo poc que sé crec que es moren els nens sense rao aparent, i que mai s'ha pogut donar una explicacio.
doncs tinc el convenciment que això li passa de nit i se'm mor.
hem tingut la sort que la mamà va saber reaccionar a temps, que senzillament la mamà li va mirar la carona quan tocava.. que senzillament la meva mare ha Salvat la vida del meu fill.
doncs això, nomes us ho volia explicar, perque encara tinc la por al cos. em vaig llevant durant la nit per mirar a veure si respiren. no els deixo sense vigilancia ni un segon, m'els emporto al lavabo si cal. nomes espero no obsesionar-me i anar-ho paint poc a poc.
el dia del part jo vaig estar a punt de morir, em vaig salvar d'un pèl. i cuatre mesos despres el meu fill tambe ha estat a punt de morir.
no se...tot plegat m'esta superant..no se si hem trepitjat merda o què.
gracies per escoltar-me noies. noto que si ho explico ho vaig paint millor.
molts petonets
Re: casi s'ens mor
Et llegeixo amb llagrimes als ulls,tan de bò es quedi en un ensurt. No puc dir-te res més que em tens aqui pel que necessitis. Un petó ben fort a tu i a la familia.
Estem fent la manteta dels 100 desitjos, ens hi vols ajudar???
http://www.elfildenjan.blogspot.com
Fotopacte de panxulina: martabv, Naiff, tonamar, campanilla, maneta, xuxe, aRaSal, Mof, soleilua, nacristai, Hawi, Laida, Ninetaa, solet2, Peke25, Ada82, Ania, nuit
Re: casi s'ens mor
Ostres xellota!Mentres llegia el teu relat se m'han posat els pels de punta. Quan passa una cosa aixi no sabem com reaccionar. Jo tinc un fill de un any i mai m'ha passat.
Anims i espero que el teu fill no tingii res.
Anims i espero que el teu fill no tingii res.
Re: casi s'ens mor
Ostres quin ensurt i quina angoixa...Me n'alegro que el teu petit estigui bé i que, en principi, tot quedarà en això.
Molts ànims txellota!
Molts ànims txellota!
Re: casi s'ens mor
Hola xellota,
he entrat de seguida quan he vist l'entrada perquè jo vaig passar pel mateix. La meva filla petita tenia 3 mesos i mig i estàvem prenent algo en una terrasseta amb uns amics, estava bé i en dos segons estava amb sang pel nas i la boca, ulls fixes, pàl·lida i llavis morats. Crec que no cal que t'expliqui l'infern que vam passar el meu marit i jo durant aquells segons-minuts, i durant les hores posteriors. Els nostres amics, els pediatres, el 112 i tots van actuar de meravella, em trec el barret. El seu pare i jo, no vam reaccionar, estàvem ko. Només et vull dir que va estar una setmana ingressada, li van fer mil proves, se la van endur a sant joan de déu i no li han trobat RES i MAI més s'ha tornat a repetir. Creuem els dits. Viuràs amb aquesta por, no et vull enganyar, reviuràs el moment mil vegades, però amb la joia de tenir-lo viu amb tu. I donaràs gràcies cada dia. Nosaltres hem après a conviure amb la por, portem sempre anti-convulsionant a sobre i de tant en quan també la mirem per comprovar que està bé. Estem un xic més paranoics, però res exagerat, hem continuat fent vida normal, no queda altra alternativa.
L'explicació que van trobar els pediatres per descartament de moltes altres (la mort súbita abortada la van descartar perquè a ella no li va faltar oxigen en cap moment, i això és extrany en mort súbita, semblava que no respirava però en realitat ho feia molt lleument perquè quan va arribar a urgències convulsionant i amb un atac epilèptic -no és epilèptica- tenia la sang a tope d'oxigen) és que un virus de gastroenteritis li va passar a la mèdula i d'allà al cervell, col·lapsant-lo.
Només et vull dir que t'entenc, he passat per això, sé com es pateix i si necessites el què sigui envia'm un privat.
he entrat de seguida quan he vist l'entrada perquè jo vaig passar pel mateix. La meva filla petita tenia 3 mesos i mig i estàvem prenent algo en una terrasseta amb uns amics, estava bé i en dos segons estava amb sang pel nas i la boca, ulls fixes, pàl·lida i llavis morats. Crec que no cal que t'expliqui l'infern que vam passar el meu marit i jo durant aquells segons-minuts, i durant les hores posteriors. Els nostres amics, els pediatres, el 112 i tots van actuar de meravella, em trec el barret. El seu pare i jo, no vam reaccionar, estàvem ko. Només et vull dir que va estar una setmana ingressada, li van fer mil proves, se la van endur a sant joan de déu i no li han trobat RES i MAI més s'ha tornat a repetir. Creuem els dits. Viuràs amb aquesta por, no et vull enganyar, reviuràs el moment mil vegades, però amb la joia de tenir-lo viu amb tu. I donaràs gràcies cada dia. Nosaltres hem après a conviure amb la por, portem sempre anti-convulsionant a sobre i de tant en quan també la mirem per comprovar que està bé. Estem un xic més paranoics, però res exagerat, hem continuat fent vida normal, no queda altra alternativa.
L'explicació que van trobar els pediatres per descartament de moltes altres (la mort súbita abortada la van descartar perquè a ella no li va faltar oxigen en cap moment, i això és extrany en mort súbita, semblava que no respirava però en realitat ho feia molt lleument perquè quan va arribar a urgències convulsionant i amb un atac epilèptic -no és epilèptica- tenia la sang a tope d'oxigen) és que un virus de gastroenteritis li va passar a la mèdula i d'allà al cervell, col·lapsant-lo.
Només et vull dir que t'entenc, he passat per això, sé com es pateix i si necessites el què sigui envia'm un privat.
Re: casi s'ens mor
Perdoneu la pregunta pero us han explicat si es pot fer alguna cosa en aquests casos?
M'alegro que eatiguin tots els peques be
M'alegro que eatiguin tots els peques be
Re: casi s'ens mor
Ets molt valenta! Tenir forces per reaccionar ..... jo no se que hauria fet. Anims i força i si els metges diuen que no s ha de repetir em de confiar. I intentar gaudir al máxim de les criatures. Una abraçada
Re: casi s'ens mor
No tinc paraules...
me n'alegro que aquells minuts hagin quedat en un "ensurt" i desitjo que totes les proves tiguin un resultat favorable i pogueu respirar més tranquils
me n'alegro que aquells minuts hagin quedat en un "ensurt" i desitjo que totes les proves tiguin un resultat favorable i pogueu respirar més tranquils
Re: casi s'ens mor
Xellota, jo també et llegia amb llàgrimes als ulls (tampoc no ha estat un bon dia a "quan les coses no van bé"). Ja ha passat, guapa, ja està. Tot quedarà aquí.
Una abraçada
.
Una abraçada
.
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
-
primerenca34
- :: peixet
- Entrades: 289
- Membre des de: dg. jul. 10, 2011 9:38 pm
Re: casi s'ens mor
Ostres, que fort. Quin ensurt i quina angoixa, vau ser molt valents i per sort el nen està bé. No sé què més dir-te, potser que si tens molta angoixa demanis ajuda a un especialista, que el que has viscut és molt fort. Potser tu mateixa amb ajuda dels teus familiars i amics aconseguiràs anar-ho païnt, però si no fos així també seria normal. Molts ànims!
Re: casi s'ens mor
Primer de tot, molts ànims per superar aquest mal tràngol. Poc a poc ho aniras vivint amb mes normalitat, encara que, no et mentire, sempre tindràs més preocupació amb el teu fill.
Nosaltres també vam tenir 2 sustos molt grans amb el meu fill gran. El primer amb 3 anys que va tenir com una parada respiratoria per al·lergia a fruits secs (no sabiem que tenía alergia, va ser la primera vegada que li va passar aixó). Recordo que estava jo en repòs absolut per risc de part prematur de la petita, i no sé ni com vaig arribar a l'hospital amb el nen als braços i corrents pel carrer com una boja... Se m'havia oblidat que estava embarassada i tot, i això que estaba de 34 setmanes. La segona vegada va ser ara al novembre quan va perdre el coneixement i es va quedar amb els ulls en blanc uns 10 minuts, sense reaccionar i sense poder ni tan sols aguantar el cap... sort que estavem a un lloc pùblic i van trucar una ambulancia i va venir ràpid. Sembla que aquesta segona vegada va ser una lipotimia, encara que vam estar des de novembre fins aquest 30 de gener per confirmar-ho, perquè els pediatres pensaven que potser era un atac d'epilepsia. Ara ja podem respirar, però clar, son moments que no et pots esborrar del cap, i jo, inconscientment sempre estic amb 1000 ulls amb ell, més que amb la nena, i sempre que el veig pàlid em ratllo. Val a dir que soc molt patidora de mena...
Però has de ser forta i positiva i no limitar-lo amb la teva por (es el que em dic a mi mateixa tots els dies), i pensar que si tingues algun problema els mèdics ho haurien vist, per això no té perque tornar a passar. Molts molts ànims, i fes-li una abraçada molt gran a la teva mare (encara que segur que ja li has fet, però aquestes coses mai es poden agraïr el suficient).
Nosaltres també vam tenir 2 sustos molt grans amb el meu fill gran. El primer amb 3 anys que va tenir com una parada respiratoria per al·lergia a fruits secs (no sabiem que tenía alergia, va ser la primera vegada que li va passar aixó). Recordo que estava jo en repòs absolut per risc de part prematur de la petita, i no sé ni com vaig arribar a l'hospital amb el nen als braços i corrents pel carrer com una boja... Se m'havia oblidat que estava embarassada i tot, i això que estaba de 34 setmanes. La segona vegada va ser ara al novembre quan va perdre el coneixement i es va quedar amb els ulls en blanc uns 10 minuts, sense reaccionar i sense poder ni tan sols aguantar el cap... sort que estavem a un lloc pùblic i van trucar una ambulancia i va venir ràpid. Sembla que aquesta segona vegada va ser una lipotimia, encara que vam estar des de novembre fins aquest 30 de gener per confirmar-ho, perquè els pediatres pensaven que potser era un atac d'epilepsia. Ara ja podem respirar, però clar, son moments que no et pots esborrar del cap, i jo, inconscientment sempre estic amb 1000 ulls amb ell, més que amb la nena, i sempre que el veig pàlid em ratllo. Val a dir que soc molt patidora de mena...
Però has de ser forta i positiva i no limitar-lo amb la teva por (es el que em dic a mi mateixa tots els dies), i pensar que si tingues algun problema els mèdics ho haurien vist, per això no té perque tornar a passar. Molts molts ànims, i fes-li una abraçada molt gran a la teva mare (encara que segur que ja li has fet, però aquestes coses mai es poden agraïr el suficient).
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Re: casi s'ens mor
Xellota, mare meva!
em falten paraules...
Una abraçada.
em falten paraules...
Una abraçada.
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
Re: casi s'ens mor
deunidó xellota!!!
Tela marinera!
Sort que tot haurà acabat en un ensurt, però tela marinera!!!
ànims!
Tela marinera!
Sort que tot haurà acabat en un ensurt, però tela marinera!!!
ànims!
2010:3 IA(-);juny 2011:1a FIV,avort.9 set.;febrer 2012:2a FIV+DGP(02/02/12=transfer);16/02/12:beta +
24/02:Són DOS!!; 09/12: dues princeses amb nosaltres.
05/13: a pel 3r! no ha pogut ser.
24/02:Són DOS!!; 09/12: dues princeses amb nosaltres.
05/13: a pel 3r! no ha pogut ser.
Re: casi s'ens mor
Uffss... quina por!, menys mal que finalment no ha estat res...
recordo que quan els meus eren bebès em despertava mil i una vegades cada nit per comprovar que respiraven.. jo segur que també m'hauria quedat bloquejat, sort que estàveu acompanyats.
Endavant
recordo que quan els meus eren bebès em despertava mil i una vegades cada nit per comprovar que respiraven.. jo segur que també m'hauria quedat bloquejat, sort que estàveu acompanyats.
Endavant
Re: casi s'ens mor
Ostres noia, molts ànims, quina angoixa que he passat llegint, sort que estaves amb els teus pares en aquell moment, espero que tot quedi en un ensurt i el teus fills estiguin perfectes! El meu fill té 10 mesos i encara tinc obsessió d'anar mirant tota l'estona si respira...no em vull imaginar què faria si m'hagués passat una cosa així. Una abraçada!
Re: casi s'ens mor
Se m'ha encongit el cor llegint-te, Xellota. Quin horror, és que no m'ho puc ni imaginar. Ja pots donar gràcies de no haver estat sola, perquè saber reaccionar -o poder reaccionar- ha de ser molt difícil.
Vivoneta, Nienna, les vostres experiències també posen els pèls de punta.
Me n'alegro que tots els casos hagin tingut un final feliç, tant de bo no hagi de llegir per aquí cap història més semblant...
Vivoneta, Nienna, les vostres experiències també posen els pèls de punta.
Me n'alegro que tots els casos hagin tingut un final feliç, tant de bo no hagi de llegir per aquí cap història més semblant...
Re: casi s'ens mor
És una de les pitjors coses que et pot passar...
El meu fill és adoptat i després d'un procés molt llarg i chungo en el que el vaig haver de deixar al l'orfenat 12 vegades i tornar cap a casa, quan feia 2 mesos que estaavem a casa va tenir una combulsió febril (sense febre...) i es va quedar com mort, no es movia, el cap li penjava, els ull com de vidre... no sabia ni el que era, i en aquell segon em va passar pel cap tots els cops que l'havia deixat a l'orfanat i totes le scoses que havia pensat que fariem junts... Sempre estic sola amb ells però aquell dia estavem a casa els meus pares i vom sortir pitant cap a urgencies amb pijama i el nen despullat pq l'estava canviant quan li va agafar... Tampoc li van trobar res al fer-li les proves i van dir que era una combulsión febril, no li ha passat mai més.
Tinc amics que els acaba de passar, van entrar a l'habitació quan el nen dormia i se'l van trobar combulsionant i treien espuma per la boca... També els van dir combulsión febril.
Jo la única cosa que sé és que si un bebé s'ofega se l'ha d'agafar pels peus i posar-lo pac per aball pq tregui el que té a la gola, els nens més grans de 2 anys se'ls pot fer la maniobra de Heimlich que és posar les mans agafades sobre el pit (al final de l'esternon) i donar un cop sec pq amb l'aire dels pulmons s'expulsi el que obstrueix. Jo ho he hagut de fer 2 cops a la vida, un cop amb ma germana per cap d'any que es va enuegar amb el raïm i un cop a ma cosina amb un carmel. Crec que és una cosa que totes les persones haurien de saber fer. Però això és per obstrucció de le svies respiratories, no per altres coses.
http://www.netmoms.es/magazin/salud/pri ... -el-ahogo/
El meu fill és adoptat i després d'un procés molt llarg i chungo en el que el vaig haver de deixar al l'orfenat 12 vegades i tornar cap a casa, quan feia 2 mesos que estaavem a casa va tenir una combulsió febril (sense febre...) i es va quedar com mort, no es movia, el cap li penjava, els ull com de vidre... no sabia ni el que era, i en aquell segon em va passar pel cap tots els cops que l'havia deixat a l'orfanat i totes le scoses que havia pensat que fariem junts... Sempre estic sola amb ells però aquell dia estavem a casa els meus pares i vom sortir pitant cap a urgencies amb pijama i el nen despullat pq l'estava canviant quan li va agafar... Tampoc li van trobar res al fer-li les proves i van dir que era una combulsión febril, no li ha passat mai més.
Tinc amics que els acaba de passar, van entrar a l'habitació quan el nen dormia i se'l van trobar combulsionant i treien espuma per la boca... També els van dir combulsión febril.
Jo la única cosa que sé és que si un bebé s'ofega se l'ha d'agafar pels peus i posar-lo pac per aball pq tregui el que té a la gola, els nens més grans de 2 anys se'ls pot fer la maniobra de Heimlich que és posar les mans agafades sobre el pit (al final de l'esternon) i donar un cop sec pq amb l'aire dels pulmons s'expulsi el que obstrueix. Jo ho he hagut de fer 2 cops a la vida, un cop amb ma germana per cap d'any que es va enuegar amb el raïm i un cop a ma cosina amb un carmel. Crec que és una cosa que totes les persones haurien de saber fer. Però això és per obstrucció de le svies respiratories, no per altres coses.
http://www.netmoms.es/magazin/salud/pri ... -el-ahogo/
Re: casi s'ens mor
Hola guapa, vaig viure quelcom similar quan l'Adrià tenia 1 mes de vida. És molt dur i costa de superar.
Totes les proves OK i alta definitiva al cap d'un any.
Si necessites res envia'm un privat.
Ànims, com veus no estàs sola
Totes les proves OK i alta definitiva al cap d'un any.
Si necessites res envia'm un privat.
Ànims, com veus no estàs sola
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |