Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Hola marones!
estem desesperats... el nostre xiquet de sis mesos porta un ritme de nervis in crescendo que no sabem fins quan l’aguantarem. Sempre ha sigut actiu però ara deu ni do.
Aviam...a les nits fem collit i sempre s’adorm als braços o fent teti i a les migdiades l’adormim en braços i el posem al seu llitet. Es un nen que no el deixem plorar gairebé mai, si vol braços te braços, li cantem, distraiem, sortim a passejar…i fins ara ens ha anat prou be pero fa una temporada que no aguanta 5 mts sense atencio,es passa el dia rondinant, com enfadat, per motius varis com ara si no estas mirant-lo a tothora,sino estas dret i movente quan el tens en braços… I per adormirlo en braços (que fins ara era un moment) doncs ara comença a arquejar-se, a moure el cap cap als costats, i a fer mooooltes patades, a riure... Se’l veu que esta mort de son i es incapas de tranquilitzar-se. A mes, quan aconsegueix adormir-se s’espata molt,i te “sustos” que fan que es desperti ben espantat i tambe es desperta somiant amb uns crits de terror que no hi ha qui el consoli.
Nosaltres som partidaris de la crianza amb apego pero ara dubtem de si l’estem pifiant…o bé es questio del seu carácter, o pot ser que sigui hiperactiu(tan petit?)…
Poden fer aquests canvis els bebes? Aixxx estem preocupats…els dos som nerviosos i pensem que potser es culpa nostra per fer-li fer/veure/jugar amb masses coses.
Fins ara mamis…
estem desesperats... el nostre xiquet de sis mesos porta un ritme de nervis in crescendo que no sabem fins quan l’aguantarem. Sempre ha sigut actiu però ara deu ni do.
Aviam...a les nits fem collit i sempre s’adorm als braços o fent teti i a les migdiades l’adormim en braços i el posem al seu llitet. Es un nen que no el deixem plorar gairebé mai, si vol braços te braços, li cantem, distraiem, sortim a passejar…i fins ara ens ha anat prou be pero fa una temporada que no aguanta 5 mts sense atencio,es passa el dia rondinant, com enfadat, per motius varis com ara si no estas mirant-lo a tothora,sino estas dret i movente quan el tens en braços… I per adormirlo en braços (que fins ara era un moment) doncs ara comença a arquejar-se, a moure el cap cap als costats, i a fer mooooltes patades, a riure... Se’l veu que esta mort de son i es incapas de tranquilitzar-se. A mes, quan aconsegueix adormir-se s’espata molt,i te “sustos” que fan que es desperti ben espantat i tambe es desperta somiant amb uns crits de terror que no hi ha qui el consoli.
Nosaltres som partidaris de la crianza amb apego pero ara dubtem de si l’estem pifiant…o bé es questio del seu carácter, o pot ser que sigui hiperactiu(tan petit?)…
Poden fer aquests canvis els bebes? Aixxx estem preocupats…els dos som nerviosos i pensem que potser es culpa nostra per fer-li fer/veure/jugar amb masses coses.
Fins ara mamis…
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Hola! cpm t'entenc... el meu és més petit...gairebé 5 mesos, però això m'ho fa des de els 2 mesos...i sgueix... a vegades més a vegades menys... és un nen molt sorollós, no és ploraner, pq si fa ai ja hi estem a sobre, però és quejica que dic jo (va fent ggggggrrrrrrrrrrrrrrr) i està intranquil en braços, al terra, a la manduca, al cotxet... a més quan està tranquil igualment és suuuuuuuuuuuuuuuper actiu i moooooooooooolt sorollos. de fet quan riu, s'excita tant que pot acabar plorant de lo passat de voltes que acaba...
ho senot, no tinc resposta per tu...jo tb em demano si ho estic fent malament, si li he fet poc cas (no sé com fer-n'hi més), si n'hi he fet massa, si l'he estimulat massa, si li he donat massa teta fent collit, si... tot és una inseguretat...
a mi potser m'ha millorat el posar-me en acció d'adormir-lo abans de que mostri signes de son, però no és cap solució miraculosa...
ho senot, no tinc resposta per tu...jo tb em demano si ho estic fent malament, si li he fet poc cas (no sé com fer-n'hi més), si n'hi he fet massa, si l'he estimulat massa, si li he donat massa teta fent collit, si... tot és una inseguretat...
a mi potser m'ha millorat el posar-me en acció d'adormir-lo abans de que mostri signes de son, però no és cap solució miraculosa...
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Hola noies!
Primer de tot, no esteu fent res malament! quina mania en culpar-nos de tot!!!
Jo tinc un nen de 4 mesos, la Turuleta, com qui diu, ja el coneix, el meu és actiu però no arriba els estats que descriviu. Primer de tot molts ànims i energia!!!
Segon, penseu que venim amb una carga genètica, i que aquesta es desenvolupa a partir de l'entorn, hi ha nens que estan més predisposats a ser nerviosos o inquiets i altres a ser tranquils, a partir d'aquest predisposició l'entorn influeix en aquest desenvolupament, és a dir, posem que hi ha una escala de 0 a 10 de nerviosisme, i un nen té una predisposició de ser nerviós de 5 a 9, doncs, per més que tu procuris no sobreestimualr-lo, parlar-hi amb calma... aquest nen seria un nen nerviós nivell 5, i a l'inrevès també, si tens un nen massa tranquil, i si pot passar, una escala de 1 a 4, ja el pots activiar i que tingui curiositat que el seu nivell podrà arribar a 4. És una manera molt tosca i barruera de parlar, enteneu-me no hi ha escales ni nivells pròpiament dites, és per explicar-me, per sort no som números!!! però si teniu caràcters nerviosos les possibilitats són altes.
Feta aquesta introducció, i a l'espera que ningú amb malinterpreti, crec que podem fer coses per millorar el nerviosisme d'un nen. Primer de tot, l'apego és la millor manera, no dubteu i endavant, a un nen se l'ha de consolar, estimar i abraçar.
En segon lloc, sovint els atabalem amb un munt de joguines que tenen de tot: textura, colors, llums, música... i si en tenen una d'aquesta genial, però si totes les joguines són així, esperen que el món tingui aquest nivell de estimulació sensorial.
Tambè hem de mirar com desenvolupem les tasques rutinàries, un canvi de bolquer per exemple, li parlem i l'acariciem, o bé li cantem, mentre tè una joguina a les mans i el pare aplaudeix per darrera i el felicita del pipi que ha fet (entenue-me, que a vegades fem - jo la primera- espectacles i shows davant els nens perque riguin, sempre tenim la mania que sino riuen no estan bé, i avegades necessiten està serius per concentrar-se).
Un altre factor que hem de mirar és com actuem i fem nosaltres, parlem molt ràpid i alt, fem vuit coses a la vegada - jugar amb ell, fer el dinar, enviar un wasup i tot això cantant una canço- anem a tot arreu ràpid perquè sempre tenim pressa? quin ritme de vida portem?
Com ja he dit el meu nen no es tan nerviós com el vostre, però si que és molt actiu, i al principi sempre tenia la sensació que era molt nerviós, que necessitava vuitanta estimuls, braços, moviment, cantar... perquè sino plorava, i ho feia tot, tot el que fes falta. Ara, ell ha madurat, i jo m'he relaxat, intento evitar moltes joguines, que les vagi descobrint una per una, he posat, celo els altaveus de les joguines (a vegades tenen un volum moooolt fort), i he recondicioant la seva habitació i ara té menys estímuls visuals que abans. Al principi, que no fes tant de xou quan jugava amb ell, o que en el gimnàs que té només tinguès una joguina cada cop i no quatre o cinc li va xocar, però crec que hem millorat aquest aspecte. Tot i que continua essent un nen molt actiu i curiós i això és bo, ara reclama menys i es concentra més en una cosa i no en les mil que li oferia.Segurament aquest canvi ve donat tant per la seva pròpia maduració però també perquè a vegades pensem que necessiten més "animació" de la que realment poden processar.
Finalment, dir-vos que cada nen és un món que alguns passen per unes fases i altres per unes altres, que el que a mi m'ha funcionat potser no us funciona a vosaltres, que es qüestió de provar que li funciona el teu fill. I adaptar-se a les necessitats o el se caràcter. Com he dit ànims i energia!!!
Primer de tot, no esteu fent res malament! quina mania en culpar-nos de tot!!!
Jo tinc un nen de 4 mesos, la Turuleta, com qui diu, ja el coneix, el meu és actiu però no arriba els estats que descriviu. Primer de tot molts ànims i energia!!!
Segon, penseu que venim amb una carga genètica, i que aquesta es desenvolupa a partir de l'entorn, hi ha nens que estan més predisposats a ser nerviosos o inquiets i altres a ser tranquils, a partir d'aquest predisposició l'entorn influeix en aquest desenvolupament, és a dir, posem que hi ha una escala de 0 a 10 de nerviosisme, i un nen té una predisposició de ser nerviós de 5 a 9, doncs, per més que tu procuris no sobreestimualr-lo, parlar-hi amb calma... aquest nen seria un nen nerviós nivell 5, i a l'inrevès també, si tens un nen massa tranquil, i si pot passar, una escala de 1 a 4, ja el pots activiar i que tingui curiositat que el seu nivell podrà arribar a 4. És una manera molt tosca i barruera de parlar, enteneu-me no hi ha escales ni nivells pròpiament dites, és per explicar-me, per sort no som números!!! però si teniu caràcters nerviosos les possibilitats són altes.
Feta aquesta introducció, i a l'espera que ningú amb malinterpreti, crec que podem fer coses per millorar el nerviosisme d'un nen. Primer de tot, l'apego és la millor manera, no dubteu i endavant, a un nen se l'ha de consolar, estimar i abraçar.
En segon lloc, sovint els atabalem amb un munt de joguines que tenen de tot: textura, colors, llums, música... i si en tenen una d'aquesta genial, però si totes les joguines són així, esperen que el món tingui aquest nivell de estimulació sensorial.
Tambè hem de mirar com desenvolupem les tasques rutinàries, un canvi de bolquer per exemple, li parlem i l'acariciem, o bé li cantem, mentre tè una joguina a les mans i el pare aplaudeix per darrera i el felicita del pipi que ha fet (entenue-me, que a vegades fem - jo la primera- espectacles i shows davant els nens perque riguin, sempre tenim la mania que sino riuen no estan bé, i avegades necessiten està serius per concentrar-se).
Un altre factor que hem de mirar és com actuem i fem nosaltres, parlem molt ràpid i alt, fem vuit coses a la vegada - jugar amb ell, fer el dinar, enviar un wasup i tot això cantant una canço- anem a tot arreu ràpid perquè sempre tenim pressa? quin ritme de vida portem?
Com ja he dit el meu nen no es tan nerviós com el vostre, però si que és molt actiu, i al principi sempre tenia la sensació que era molt nerviós, que necessitava vuitanta estimuls, braços, moviment, cantar... perquè sino plorava, i ho feia tot, tot el que fes falta. Ara, ell ha madurat, i jo m'he relaxat, intento evitar moltes joguines, que les vagi descobrint una per una, he posat, celo els altaveus de les joguines (a vegades tenen un volum moooolt fort), i he recondicioant la seva habitació i ara té menys estímuls visuals que abans. Al principi, que no fes tant de xou quan jugava amb ell, o que en el gimnàs que té només tinguès una joguina cada cop i no quatre o cinc li va xocar, però crec que hem millorat aquest aspecte. Tot i que continua essent un nen molt actiu i curiós i això és bo, ara reclama menys i es concentra més en una cosa i no en les mil que li oferia.Segurament aquest canvi ve donat tant per la seva pròpia maduració però també perquè a vegades pensem que necessiten més "animació" de la que realment poden processar.
Finalment, dir-vos que cada nen és un món que alguns passen per unes fases i altres per unes altres, que el que a mi m'ha funcionat potser no us funciona a vosaltres, que es qüestió de provar que li funciona el teu fill. I adaptar-se a les necessitats o el se caràcter. Com he dit ànims i energia!!!
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Jo penso que és una fase i que també te a veure que amb 6 mesos ja es volen moure més per si mateixos i descobrir món! És normal que estigui molt més actiu. També va amb el caràcter del nen que deu ser més nerviós. El meu fill ja té 2 anys, però des de ben petit ha estat un belluget! I té un caràcter fort que ara es fa més evident... En el meu cas tenia èpoques més nervioses, de dormir malament, i d'altres més tranquil i de dormir "bé"... També fem collit i practiquem una criança respectuosa, i més d'un cop em pregunto si faig bé. Però estic convençuda que tots els nostres esforços d'ara ens seran compensats amb el temps.
Paciència, molta paciència!
Jo t'aconsellaria que alternis activitats tranquiles a últimes hores del dia, passejos, bany, algun joc de tacte... Ànims!!
Paciència, molta paciència!
Jo t'aconsellaria que alternis activitats tranquiles a últimes hores del dia, passejos, bany, algun joc de tacte... Ànims!!
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Noies jo estic igual, la meva nena te 6 mesos i mig i es esgotador... tot el dia rondina i plora, no esta be enlloc i no es distreu amb res! Jo estic desesperada, pensava que amb el temps milloraria, pero res de res... Durant la nit, encara, fem collit i a la que sento que es mou li enxufo la teta i "normalment" s'adorm de seguida, suposo que esta rebentada de tot el dia.... pero de dia tot son drames i nervis...
Nosaltres tampoc la volem deixar plorar i tot son braços, passeig, motxilla, cançons i el que faci falta perque estigui contenta, pero arriba un punt que et desanimes i ja no sabem que fer...
Per no parlar de la guerra amb el menjar, la verdura fa dos dies que li dono, i no la vol ni veure, 2 cullerades i ja tenim el drama muntat, i avui tampoc ha volgut la fruita...
Suposo que hi ha nens mes actius i costa mes tot plegat, espero que la cosa vagi millorant, pero no veig el moment de canvi.
A veure si algu ens pot ajudar amb les seves experiencies, sino ens haurem de consolar nosaltres, jeje...
Nosaltres tampoc la volem deixar plorar i tot son braços, passeig, motxilla, cançons i el que faci falta perque estigui contenta, pero arriba un punt que et desanimes i ja no sabem que fer...
Per no parlar de la guerra amb el menjar, la verdura fa dos dies que li dono, i no la vol ni veure, 2 cullerades i ja tenim el drama muntat, i avui tampoc ha volgut la fruita...
Suposo que hi ha nens mes actius i costa mes tot plegat, espero que la cosa vagi millorant, pero no veig el moment de canvi.
A veure si algu ens pot ajudar amb les seves experiencies, sino ens haurem de consolar nosaltres, jeje...
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
jo crec que t'expliques molt bé essuca. i que tens raó en tot... pe`ro a mi em resulta tant ddif´cili tot plegat... m'agradaria saber a què et dediques... encara que sigui per privat! pq sempre fas unes reflexions força acurades i encertades al meu parer
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Hahahaha em posaré vermella. Sóc mestra d'educació especial a l'atur
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Mmmmm...no em sorprèn...ni la professió,ni lamentablement que estiguis a l'atur
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Essuca, a mi també m'agrada molt el que has escrit, ho trobo també molt encertat i ben explicat 
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Essuca ha escrit:Hola noies!
Primer de tot, no esteu fent res malament! quina mania en culpar-nos de tot!!!
Jo tinc un nen de 4 mesos, la Turuleta, com qui diu, ja el coneix, el meu és actiu però no arriba els estats que descriviu. Primer de tot molts ànims i energia!!!
Segon, penseu que venim amb una carga genètica, i que aquesta es desenvolupa a partir de l'entorn, hi ha nens que estan més predisposats a ser nerviosos o inquiets i altres a ser tranquils, a partir d'aquest predisposició l'entorn influeix en aquest desenvolupament, és a dir, posem que hi ha una escala de 0 a 10 de nerviosisme, i un nen té una predisposició de ser nerviós de 5 a 9, doncs, per més que tu procuris no sobreestimualr-lo, parlar-hi amb calma... aquest nen seria un nen nerviós nivell 5, i a l'inrevès també, si tens un nen massa tranquil, i si pot passar, una escala de 1 a 4, ja el pots activiar i que tingui curiositat que el seu nivell podrà arribar a 4. És una manera molt tosca i barruera de parlar, enteneu-me no hi ha escales ni nivells pròpiament dites, és per explicar-me, per sort no som números!!! però si teniu caràcters nerviosos les possibilitats són altes.
Feta aquesta introducció, i a l'espera que ningú amb malinterpreti, crec que podem fer coses per millorar el nerviosisme d'un nen. Primer de tot, l'apego és la millor manera, no dubteu i endavant, a un nen se l'ha de consolar, estimar i abraçar.
En segon lloc, sovint els atabalem amb un munt de joguines que tenen de tot: textura, colors, llums, música... i si en tenen una d'aquesta genial, però si totes les joguines són així, esperen que el món tingui aquest nivell de estimulació sensorial.
Tambè hem de mirar com desenvolupem les tasques rutinàries, un canvi de bolquer per exemple, li parlem i l'acariciem, o bé li cantem, mentre tè una joguina a les mans i el pare aplaudeix per darrera i el felicita del pipi que ha fet (entenue-me, que a vegades fem - jo la primera- espectacles i shows davant els nens perque riguin, sempre tenim la mania que sino riuen no estan bé, i avegades necessiten està serius per concentrar-se).
Un altre factor que hem de mirar és com actuem i fem nosaltres, parlem molt ràpid i alt, fem vuit coses a la vegada - jugar amb ell, fer el dinar, enviar un wasup i tot això cantant una canço- anem a tot arreu ràpid perquè sempre tenim pressa? quin ritme de vida portem?
Com ja he dit el meu nen no es tan nerviós com el vostre, però si que és molt actiu, i al principi sempre tenia la sensació que era molt nerviós, que necessitava vuitanta estimuls, braços, moviment, cantar... perquè sino plorava, i ho feia tot, tot el que fes falta. Ara, ell ha madurat, i jo m'he relaxat, intento evitar moltes joguines, que les vagi descobrint una per una, he posat, celo els altaveus de les joguines (a vegades tenen un volum moooolt fort), i he recondicioant la seva habitació i ara té menys estímuls visuals que abans. Al principi, que no fes tant de xou quan jugava amb ell, o que en el gimnàs que té només tinguès una joguina cada cop i no quatre o cinc li va xocar, però crec que hem millorat aquest aspecte. Tot i que continua essent un nen molt actiu i curiós i això és bo, ara reclama menys i es concentra més en una cosa i no en les mil que li oferia.Segurament aquest canvi ve donat tant per la seva pròpia maduració però també perquè a vegades pensem que necessiten més "animació" de la que realment poden processar.
Finalment, dir-vos que cada nen és un món que alguns passen per unes fases i altres per unes altres, que el que a mi m'ha funcionat potser no us funciona a vosaltres, que es qüestió de provar que li funciona el teu fill. I adaptar-se a les necessitats o el se caràcter. Com he dit ànims i energia!!!
M'encanta el que dius, i crec que tens molta raó.
El meu fill ara té 22 mesos i és un nen molt nerviós i actiu, amb bastant de geni... i com ben dius, tan el pare com jo tenim aquest tipus de caràcter... El problema és que amb 22 mesos quan les "monta" les "monta" de veritat...
El problema que trobo és que el nen passa moltes hores amb els avis i amb ells hi ha hiperestimul·lació per tot arreu des de que va neixer: no deixen cap moment de parlar-li o cantar-li, no deixen que jugui sol amb cualsevol de les 50 juguines que té a l'abast. Tenen totes les joguines dins d'una caixa al menjador i permeten que el nen les tingui totes pel mig... Per dinar o sopar o berenar, dibuixos a l'ordinador... I a sobre li parlen amb tendressa però amb un tó de veu força alt!
Pel que veig tot aixó perjudica la capacitat de concentració del nen i estimula la hiperactivitat i el nerviossisme. Que puc fer? Em sabria greu que els avis es sentissin malament si els hi dic que no magraden algunes coses que fan...
Alguna recomanació? Moltes gràcies
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Jo tinc un nen i una nena de gairebé sis mesos i tots dos els crio igual. Braços, petons i abraçades! El nen no pot estar ni tres segons sense atenció. Costa molt que es distregui sol. La nena va fent a la manta, a la gandula, investiga. S'emprenya, però de manera puntual. El nen si et troba amb la mirada i no li dius res, plora. Si vaig fent moneries a l'un i a l'altra, quan li torna a tocar, si creu que l'he deixat de mirar massa estona, plora... Necessita un bufó de la cort 24 hores. És així. No valen braços, val fer riure o que li expliquis algo amb molta emoció (no t'entén però fot uns ulls com unes taronges). 
Ara, quan li fas cas, li cantes o li expliques el que sigui que li agrada, li canvia l'expressió i passa de fer cara de petarrell a riure amb una boca que no li cap a la cara!
Jo crec que quan sabrà fer més coses se sabrà distreure més, però no ho sé, és una teoria patillera. De fet, amb la nena ens passava el mateix abans dels tres mesos (plorava més ella, ell gairebé mai) i jo tenia la teoria que, quan hi veuria es distrauria més, perquè se la veia una nena que necessitava molta marxa, i quan va arribar el moment la marxa se la va procurar ella (mirant, tocant, movent-se a la manta), cosa que no ha passat amb el nen. El nen necessita que la distracció li proporcionis tu. Té algun moment, però en general és molt dependent.
No crec que la nostra manera de fer l'hagi influït en aquest aspecte, o potser sí, però en tot cas una part de caràcter hi ha, perquè amb la nena fem igual i és molt diferent.
Ànims, que és cansat, però tot passarà! Jo ja li trobo el gust. Ara, arribo rebentada a la nit. Ahir vaig estar algunes hores fora de casa movent mobles i vaig arribar al vespre com una rosa!
Que fort, el meu home flipava! Cansa més distreure un nen que fer mitja mudança! 
Ara, quan li fas cas, li cantes o li expliques el que sigui que li agrada, li canvia l'expressió i passa de fer cara de petarrell a riure amb una boca que no li cap a la cara!Jo crec que quan sabrà fer més coses se sabrà distreure més, però no ho sé, és una teoria patillera. De fet, amb la nena ens passava el mateix abans dels tres mesos (plorava més ella, ell gairebé mai) i jo tenia la teoria que, quan hi veuria es distrauria més, perquè se la veia una nena que necessitava molta marxa, i quan va arribar el moment la marxa se la va procurar ella (mirant, tocant, movent-se a la manta), cosa que no ha passat amb el nen. El nen necessita que la distracció li proporcionis tu. Té algun moment, però en general és molt dependent.
No crec que la nostra manera de fer l'hagi influït en aquest aspecte, o potser sí, però en tot cas una part de caràcter hi ha, perquè amb la nena fem igual i és molt diferent.
Ànims, que és cansat, però tot passarà! Jo ja li trobo el gust. Ara, arribo rebentada a la nit. Ahir vaig estar algunes hores fora de casa movent mobles i vaig arribar al vespre com una rosa!
Que fort, el meu home flipava! Cansa més distreure un nen que fer mitja mudança! Glinda, Rela i Mara
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
ostres noies, aquest post ens va com anell al dit! justament és el que em preocupa últimament.
Tinc una nena de 5 mesos i mig, que sempre havia estat bastant tranquila i molt dormilega. Fins als 4 mesos dormia unes 7 hores seguides, fent LME.
Amb el tema dormir, i sense canviar cap hàbit, hem anat empitjorant, fins avui, que no hem dormit ni dues hores seguides.Al llit es passa l'estona fent croquetes, intentant aixecar-se...i acaba com una moto! Durant el dia és un belluguet, i sí que es distreu molt bé sola, però està molt més quejica i irritable.
No sé, vull pensar que és una època de canvis,i passarà, però et fa dubtar de si estâs fent les coses malament...
Usv heu fixat que bastantes de les que hem comentat tenim nens d'edats similars?
I per cert, molt d'acord amb el tema de la sobreestimulació. A la sogra li he acabat demanant que freni, perquè es un continu de "moneries", xerrameca...buf, no la deixava ni mig minut!!! si acabava jo dels nervis!!!
ànims noies, esperem que sigui només una etapa!
Tinc una nena de 5 mesos i mig, que sempre havia estat bastant tranquila i molt dormilega. Fins als 4 mesos dormia unes 7 hores seguides, fent LME.
Amb el tema dormir, i sense canviar cap hàbit, hem anat empitjorant, fins avui, que no hem dormit ni dues hores seguides.Al llit es passa l'estona fent croquetes, intentant aixecar-se...i acaba com una moto! Durant el dia és un belluguet, i sí que es distreu molt bé sola, però està molt més quejica i irritable.
No sé, vull pensar que és una època de canvis,i passarà, però et fa dubtar de si estâs fent les coses malament...
Usv heu fixat que bastantes de les que hem comentat tenim nens d'edats similars?
I per cert, molt d'acord amb el tema de la sobreestimulació. A la sogra li he acabat demanant que freni, perquè es un continu de "moneries", xerrameca...buf, no la deixava ni mig minut!!! si acabava jo dels nervis!!!
ànims noies, esperem que sigui només una etapa!
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Ostres, veig que no sóc la única! Fan patir aquesta canalla, oi??
TURULETA això que dius que no saps com fer-li mes cas a mi tambe em passa…i això posa molt nerviosa eh! I això que dius de posar-lo a dormir abans que es cansi en excés potser es una bona mesura. Amb el meu xiquet em trobo que porta poca estona despert i de seguida torna a tenir son, per exemple, al mati i despres de dormir 12 hores al cap d’una hora/hora i mitja ja esta mort de son un altre cop! Es el peix que es mossega la cua,,,
ESSUCA gracies per les teves paraules. Tens raó que moltes vegades som els pares mateixos els qui els esberem. Lo que comentes que fas amb les joguines ho penso fer jo tb! Em van regalar un llibre que en parlava d’això i de com fer que els xiquets fossin els “descobridors” de joguines, propiciar la seva imaginació i aixi evitar l’apatia, l’aburriment…el desinterès… Moltes coses de les que has dit en el teu escrit les vaig llegir aquí. Em va encantar!
MARA ets l’exemple clar que amb dos fills educats de la mateixa manera et surten un blanc i l’altre negre. El factor genètic és moooool important també. Recordo la meva mare que deia que un dels meus germans el qual actualment es moooolt independent (i força esquerp,jeje), de petit anava toooot el dia enganxat de les seves faldillas com un mico, ploraner i dependent a tope.
PIULA tens raó amb lo de l'edat!!! potser si que será una fase...esperem-ho eh!!
Ànims a totes!
Perdoneu les faltes, el Word d’aquesr portátil pensa en castellà, que dic jo …
TURULETA això que dius que no saps com fer-li mes cas a mi tambe em passa…i això posa molt nerviosa eh! I això que dius de posar-lo a dormir abans que es cansi en excés potser es una bona mesura. Amb el meu xiquet em trobo que porta poca estona despert i de seguida torna a tenir son, per exemple, al mati i despres de dormir 12 hores al cap d’una hora/hora i mitja ja esta mort de son un altre cop! Es el peix que es mossega la cua,,,
ESSUCA gracies per les teves paraules. Tens raó que moltes vegades som els pares mateixos els qui els esberem. Lo que comentes que fas amb les joguines ho penso fer jo tb! Em van regalar un llibre que en parlava d’això i de com fer que els xiquets fossin els “descobridors” de joguines, propiciar la seva imaginació i aixi evitar l’apatia, l’aburriment…el desinterès… Moltes coses de les que has dit en el teu escrit les vaig llegir aquí. Em va encantar!
MARA ets l’exemple clar que amb dos fills educats de la mateixa manera et surten un blanc i l’altre negre. El factor genètic és moooool important també. Recordo la meva mare que deia que un dels meus germans el qual actualment es moooolt independent (i força esquerp,jeje), de petit anava toooot el dia enganxat de les seves faldillas com un mico, ploraner i dependent a tope.
PIULA tens raó amb lo de l'edat!!! potser si que será una fase...esperem-ho eh!!
Ànims a totes!
Perdoneu les faltes, el Word d’aquesr portátil pensa en castellà, que dic jo …
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Piula, tens rao que totes mes o menys tenim els nens de la mateixa edad, a veure si mes endavant es calmen, jeje...
La meva es aixi des del primer dia, ha anat fent petits canvis a millor, pero tot i aixi es un trasto que no para!
Essuca, molt encertats els teus consells, intentare posar-los en practica, sobretot lo de la sobrestimulacio, ja que la peque ja esta estimulada per si sola, nomes falta ficar-hi cullerada, jeje...
La meva es aixi des del primer dia, ha anat fent petits canvis a millor, pero tot i aixi es un trasto que no para!
Essuca, molt encertats els teus consells, intentare posar-los en practica, sobretot lo de la sobrestimulacio, ja que la peque ja esta estimulada per si sola, nomes falta ficar-hi cullerada, jeje...
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
A mi que no parin no em sembla malament, a priori, el problema és que plorin, com el meu. Plora perquè necessita que algú li proporcioni distracció. Si no plorés, rai...
Glinda, Rela i Mara
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Es que a mes de no parar rondina continuament i quan comença el drama no hi ha qui la pari!!!
A part es molt extremista, pasa de riure a plorar en un segon sense motiu aparent...
A part es molt extremista, pasa de riure a plorar en un segon sense motiu aparent...
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Mara17 i falca.si q ha de ser dur qplorin...el meu com a mínim només gruny...es cert que passa del riure al plor fàcil,però això li passa quan està passant de voltes...
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Ah i que es mogui i sigui tan inqiiet a mi si més unproblema...penso en quan començarem a donarli menjar,que no se sap estar quiet,o quan. Anem a algun lloc,que no s'està quiet en braços....es una mica esgotador i botxorno...
I essuca,ara encara que intenti no estimular al bebé,ja el deixo a ala manta,sense fer res i ja no s'està quiet!!!
I essuca,ara encara que intenti no estimular al bebé,ja el deixo a ala manta,sense fer res i ja no s'està quiet!!!
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
Bones mares de nens actius!!!! 
Abans m'he oblidat de dir una cosa, i això que us he fotut un rotllooooo. NO teniu nens hiperactius, aquesta paraula s'usa massa a la babalà, és un trastorn que s'ha sobrediagnosticat i mai es podria parlar de nen hiperactiu abans dels 6 anys, i creieu-me, la hiperactivitat va més enllà de moure's molt. Teniu nens actius, bellugets, curiosos, aventurers, nerviosos... Si ja pensem en nens hiperactius ja els etiquetem i això no els fa bé.
Anem a pams, la_rodri no et puc ajudat gaire amb el tema avis, no m'hi he trobat, però segur que pel fòrum hi ha post que en parlen. És difícil, ja que si hi estan moltes hores és normal que tinguin la seva manera de fer i no sempre es comparteix, jo et diria que aprofitessis els moments que està amb tu, pensa que de cop no pots canviar-li el món al teu fill, comença tu oferint-li alguns jocs més tranquils, no esperis molt al principi però progressivament pots oferir-li espai de relax, de calma. Pensa també que amb el tema joguines es diferent que amb els nadons, el teu ja tria quina li agrada i quina vol, a l'altre entrada pensava més en nadons que les hi ofereixes tu. I sobre les rabietes, aixó si que és una fase i el teu està de ple en ella, ja saps
Mara hi tant, tenir cura de dos nens és una feina molt cansada!!! Segur que el que fem influencia en els nens, però ells són diferents i per tant els influeix de forma diferent. Jo estic amb tu, que no parin en si es bo, demostra curiositat pel món i això és superpositiu!!!
Piula, el teu cas el veig més com una fase, si ha tingut moments de tranquil·litat, aquesta edat descobreixen molt a nivell motor i volen tocar i explorar món i els falta temps!!! La qüestió és que pot ser una fase on volen explorar o uns nens més inquiets, l'important és canalitzar aquesta inquietud, que quan siguin més grans aprofitin tota aquesta energia que tenen, convertir aquest nerviosisme en positiu per menjar-se el món
Falca, el meu també té una línia entre l'emoció positiva i el plor molt fina.
Turuleta sé que pot ser dur, però que es mogui i no pari és bo, quan sigui més gran s'ha de canalitzar, de debò que els nens aquesta edat és el que els toca fer descobrir món, entenc que quan dorm és un rollo ja que no et deixa dormir, has provat collit en sidecar?
Necessito aprendre a sintetitzar
Abans m'he oblidat de dir una cosa, i això que us he fotut un rotllooooo. NO teniu nens hiperactius, aquesta paraula s'usa massa a la babalà, és un trastorn que s'ha sobrediagnosticat i mai es podria parlar de nen hiperactiu abans dels 6 anys, i creieu-me, la hiperactivitat va més enllà de moure's molt. Teniu nens actius, bellugets, curiosos, aventurers, nerviosos... Si ja pensem en nens hiperactius ja els etiquetem i això no els fa bé.
Anem a pams, la_rodri no et puc ajudat gaire amb el tema avis, no m'hi he trobat, però segur que pel fòrum hi ha post que en parlen. És difícil, ja que si hi estan moltes hores és normal que tinguin la seva manera de fer i no sempre es comparteix, jo et diria que aprofitessis els moments que està amb tu, pensa que de cop no pots canviar-li el món al teu fill, comença tu oferint-li alguns jocs més tranquils, no esperis molt al principi però progressivament pots oferir-li espai de relax, de calma. Pensa també que amb el tema joguines es diferent que amb els nadons, el teu ja tria quina li agrada i quina vol, a l'altre entrada pensava més en nadons que les hi ofereixes tu. I sobre les rabietes, aixó si que és una fase i el teu està de ple en ella, ja saps
Mara hi tant, tenir cura de dos nens és una feina molt cansada!!! Segur que el que fem influencia en els nens, però ells són diferents i per tant els influeix de forma diferent. Jo estic amb tu, que no parin en si es bo, demostra curiositat pel món i això és superpositiu!!!
Piula, el teu cas el veig més com una fase, si ha tingut moments de tranquil·litat, aquesta edat descobreixen molt a nivell motor i volen tocar i explorar món i els falta temps!!!
La qüestió és que pot ser una fase on volen explorar o uns nens més inquiets, l'important és canalitzar aquesta inquietud, que quan siguin més grans aprofitin tota aquesta energia que tenen, convertir aquest nerviosisme en positiu per menjar-se el món Falca, el meu també té una línia entre l'emoció positiva i el plor molt fina.
Turuleta sé que pot ser dur, però que es mogui i no pari és bo, quan sigui més gran s'ha de canalitzar, de debò que els nens aquesta edat és el que els toca fer descobrir món, entenc que quan dorm és un rollo ja que no et deixa dormir, has provat collit en sidecar?
Necessito aprendre a sintetitzar
Re: Hiperactiu, nerviós o una simple fase
No és molt guai un mail llarg...sembles una consellera i no una mare novata..jejejej
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |