Nadó 9 mesos i coses invisibles?

[Color Blanc]

Bona tarda a totes, veureu, és que fa dies que hi ha algo que em té encuriosida, i no sé si els vostres bebés ho fan ó ho han fet.

Espero que no rigueu, com ha fet algú quan li he dit, que m'ha dit : què vols dir? que veu fantasmes ó què?

En fi, a veure, us explico, la meva nena té 9 mesos i a vegades quan juga, de cop, és queda mirant a algún lloc ( on no hi ha res que li pugui cridar l'atenció) i no hi ha ningú i es posa a riure, com si mirés algo, ho fa un moment però és que no ho entenc, ho han fet algun cop els vostres bebés? li vaig dir al pediatra i diu que no li ha dit mai ningú ... no sé ... és que amb el seu pare no sabem que fer, pq és que depèn de com, jo que sóc una miedica em fa agafar por i tot, jajajajaja ... no ho fa habitualment eh? però alguna vegada de tant en tant.

Algú que em pugui contestar si us plau? Us semblarà una tonteria però és que tinc molta curiositat i depèn de com em fa cosa i tot, pot ser que ja imagini coses o tingui records i jugui a la seva manera?

gràcies noies!

[garota]

Holaaaa!!!

Home, tal com ho expliques jo tb em cagaria,....jajaja no sé, el meu petit té 10 mesos i riu x tot,....quan tenia 9 mesos recordo q mirava l'armari, laporta i reia, i jo de conya deia el que dius tu! Jaja a veure si hi veurà alguna cosa,.....! Com a mínim si la veia deu ser xula perque reia jajaja bromes a part, ja no ho fa. Ara riu quan alguna cosa li crida l'atenció, ja controla mooolt més les emocions!
Jo crec que el que fa la teva nena és normal! I tema fantasmes,...deixem-lo! Jajaja
Gaudiu de la pequeeeee

[charito]

Jajaja jo crec que tots els papis ens hi em trobat pero no ho diem perque fa com vergonya... si a nosaltres ens passava i despres quan va ser mes gran algun cop deia adeu amb la maneta al buit... pels de punta la veritat. Pero val mes no donar-li voltes total tampoc en treurem res de clar....

[luachi]

Hola, he rigut quan he llegit això, perquè amb el nostre nen també vàrem viure algo així. Mai ho vàrem comentat al metge, perquè preferim pensar que són coses inexplicables i ens ho agafàvem rient, però a vegades una mica acollonits... Ell anava pel pis en un cotxet petit i es parava davant de les habitacions que estaven a les fosques mirant a dins i deia que hi havia un senyor. Nosaltres ens miràvem amb ulls com plats i li preguntàvem coses intentant treure informació jajajaja!! Tot això va acabar cap els 2 anys i ja no ha passat més. Millor agafar-ho com algo divertit i no donar-hi més voltes ;)

[laura_28]

com a minim el teu riu, el meu gran quan era peque plorava desconsolat mirant a la porta oberta i amb una cara de por....que em vaig acollonir..
i el pitjor....ja de mes gran farà 1 any era de nit i vivim a un carrer no molt iluminat.
es va quedar quiet fixe amb cara de por mirant a davant seu
que es un carreró de 2 metres d'ample i em diu....mama allà no hi vull anar amb veu tremolosa
i jo per què?? mama hi ha una llum del cel que em fa així...( el moviment del dit index quan li diem algu que vingui)
només d'escriureu ja sem posa la pell de gallina
li vaig dir que no fes cas aquestes coses que quan ho veies anes amb la mama papa avis qui fos però que no fes cas...em vaig fer un far de plorar...es que aquestes coses em fan por

[Menudeta]

jo recordo tenir-la a la banyera, ja grandeta, i haver de girar-me a veure si hi havia algú pq ella mirava com si darrera meu hi hagués algu!!! la veritat és que impacta. Una amiga sempre diu que els nadons veuen coses que nosaltres no veiem

[Estic peix]

Color blanc, és difícil això. Només puc donar-te la meva opinió.

Crec que el millor és intentar que no els agafi la por, i que si en tenen vagin a buscar els papes i encendre una llumeta si és de nit. La majoria de vegades som els adults qui tenim por, no els petits. Si el nen riu, cap problema.

Penso que la normalitat fa que vagin desapareixent. Jo a ma filla li deia que saludés i li preguntava com era (i m'inquietava però intentava no mostrar-ho). Va durar només un temps. Ojo també amb la imaginació dels nens.

Jo encara els recordo, i he de dir que llavors NO els tenia por. La por em va venir després ja de més grandeta amb les històries de por i de fantasmes, però de petitona era una cosa normal. I dic de petitona, perqué de gran també n'he vist molt esporàdicament, ara ja fa molt temps que no. Sembla que és una porta que definitivament he tancat.

A mi també m'han dit que els nens veuen "coses" amb més facilitat. El normal és que amb el temps, imaginaris o no, es deixin de veure.

[Anna Maria]

Com sempre, quin tacte demostren alguns metges...
Quan som petits jo crec que veiem fins i tot l'aire transparent. Faré un símil amb un gat. Eeeeeeeeeeeep, que ninguna se m'enfadi, no vull dir que siguem gats ara, però penseu que no deixem de ser uns animals i que en alguns trets ens podem comparar i trobar-hi similituds. A veure doncs. Heu vist mai un gat petit jugant amb no res? A vegades sí que és un mosquit, un tros de plastiquet que voleia... però a vegades veus que de sobte corren o salten cap a un cantó, enjogassats o temerosos, i no es veu res... Doncs amb la canalla igual. La seva imaginació i sensibilitat estan a l'ordre del dia, tenen els sentits vitals a tope, per això són com esponges que ho aprenen tot tan ràpid.
Per tant, jo estaria al cas dissimuladament per si algun dia el que veu li fa por. Mentre rigui, tranquil·la. Si algun dia plorés, doncs actueu abraçant-la i donant-li seguretat.
Una abraçada,
Anna Maria

[gusiluz]

Ostres quina por, m heu ben acollonit, perque la meva de tres mesos tbe ho fa de mirar fixament a algun lloc on no hi ha ningu. Espero que quan sigui mes gram no els saludi amb la maneta tambe perque soc mooolt cagada jo. Quin yuyu!

[Color Blanc]

Color blanc, és difícil això. Només puc donar-te la meva opinió.

Crec que el millor és intentar que no els agafi la por, i que si en tenen vagin a buscar els papes i encendre una llumeta si és de nit. La majoria de vegades som els adults qui tenim por, no els petits. Si el nen riu, cap problema.

Penso que la normalitat fa que vagin desapareixent. Jo a ma filla li deia que saludés i li preguntava com era (i m'inquietava però intentava no mostrar-ho). Va durar només un temps. Ojo també amb la imaginació dels nens.

Jo encara els recordo, i he de dir que llavors NO els tenia por. La por em va venir després ja de més grandeta amb les històries de por i de fantasmes, però de petitona era una cosa normal. I dic de petitona, perqué de gran també n'he vist molt esporàdicament, ara ja fa molt temps que no. Sembla que és una porta que definitivament he tancat.

A mi també m'han dit que els nens veuen "coses" amb més facilitat. El normal és que amb el temps, imaginaris o no, es deixin de veure.

Moltes gràcies a totes!!!
la veritat és que m'he quedat més tranquila ( amb una mica de "yuyu", això si) pq realment algunes coses que expliqueu fan una mica de cosa sincerament, el què explica alguna de vosaltres, com la charito de saludar al buit, ó el saludar a algú quan el nen de la luachi anava pel pis i ja no diguem el de la laura del carreró, m'assusta bastant!!!
és que jo sóc molt "cagueta" per aquestes coses, pensava que ara ja s'havia passat tot això, però veig que em tornen les "pors" que tenia de petita jajajajajajja ... , de totes maneres cito el que ha escrit la "estic peix", pq això de que ella ho recordi i que de gran li hagi passat algún cop!! ostres i no tenies por aixi de més gran?

En fi, repeteixo, moltes gràcies a totes per contestar, m'he quedat tranquila de veure que, almenys, la meva filla no és la única nena que ho fa, de totes maneres, ella amb nou mesos encara no parla, ja veurem si de més grandeta també comença a saludar amb la maneta o vés a saber ... tot i aixi, sigui el que sigui, sé que no és la única, per tant en aquest aspecte em quedo tranquila, pq ara em feia cosa i tot, ja no sabia que pensar!! i més, després de veure el poc tacte ahir del nostre pediatra, vam sortir bastant extranys d'haver preguntat això i més al dir que mai li havia dit ningú ... veig que no és aixi, bé, potser si que no li han dit mai, però el que està clar per totes les vostres respostes és que és algo habitual en els nens, imaginació ó no ... bé ... això, no se sap, potser val més no saber-ho, oi? jejeje ...

[noviachuky]

Donc si, a nosaltres també ens ha passat amb el nen petit, amb el gran no ho recordo, potser coincideix que el meu sogre encara era viu.
El petit quan estava a l'hamaca sempre mirava cap a un racó del menjador, sempre el mateix racó i reia.
Potser rieu però jo crec que era el meu sogre que "ens venia" a veure.
El meu quan ho feia encara era molt petit, tenia uns 2-3-4 mesos, després ho va deixar de fer

[Jurdi]

Amb el nen tambe em passava aixo,es quedava mirant un lloc fixe i comensava a riure i jo m'acollonia bastant. Em recordava al fill de la serie entre fantasmas.
Un cop quan va comensar a parlar,sortiem de casa i a l:escala va dir adeu,no hi havia ningu,li vaig dir que dius si no hi ha ningu i em contesta si mama hi ha una iaia.
Ara fara 4 anys i fa molt temps que no veu coses on no hi son.

[Color Blanc]

Gràcies novia i jurdy per contestar també.
Novia... : vés a saber, per què no? jo d'aquestes coses no ric mai, pot ser que no, però i si fós que si? per tant amb les coses que no es poden comprovar, almenys ara per ara, per part meva burles poques, de tota manera està clar que cadascú té les seves opinions, per part meva totes són respectambles, però vaja ... jo quan fa coses aixi la nena, la por que m'agafa és pq penso coses aixi ... uix!
Jurdy : un altre cas, del que dèiem, que està clar que real o imaginari, els nens ho fan, per tant intentaré que si ho va fent, estar tranquila ( encara que depèn de com t'agafi i de l'hora i el lloc ... jajajaja ... el susto no t'el treu ningú penso!)

[Mara17]

Que fort!!!! Els meus bessons, de molt petits, també miraven a un punt blanc de la paret que no hi havia res (ni ombres, ni reflexos...) i feien com si hi hagués algo! Tots dos alhora! Amb el meu home comentàvem que devia tocar-hi la llum d'una manera rara i els feia gràcia, però no havíem pensat mai en això. Però és que era tots dos, i eren molt petits, vull dir que interacció zero!

[Anele]

El meu gran tambe ho feia, recordo una vegada que estava jugant amb ell al terra del menjador i es va quedar fix mirant darrera meu quan li vaig preguntar que que mirava em va contestar que al nen que jo tenía darrera, no cal que us digui la por que em va agafar i es que jo tambe soc molt cagueta.

[montsejoel]

Ostres!!!! Jo sóc una cagada... com em passi amb el peque m'agafa algo...

[shibi]

Hola!
Fa temps que estic registrada aquí però mai he arribat a escriure.
I just avui he estat buscant info sobre aquest tema i he anat a parar aquí
La meva nena de 7 mesos també fa això! moltes vegades es queda mirant en algun punt fixe de la paret blanca i comença a riure. Li començo a dir coses per a veure si em mira... i ni caso! I a vegades també mira sobre el meu cap... com si tingués alguna cosa que li fa gràcia sobre meu ...
Estic una mica cagada...però em quedo més tranquila al llegir tot el que dieu... Tot i que...quan comenci a parlar...si em diu alguna de les coses que heu anat dient...em cagaré del tot!

[Color Blanc]

jajajaja!!! sí, la veritat és que a mi també em fa molta "por" depèn de com.

Vaig escriure al fòrum i quan he vist que passa a tants bebés, tal com vaig dir, m'he quedat més tranquila, intento no pensar massa en si veuen algo ó és la seva imaginació, pq tal com vaig dir jo també sóc mooooolt cagueta per aquests temes, però almenys el fet de que la meva filla no és sola que ho fa, tranquilitza una mica, bé ... depèn de com t'ho miris, pq si t'ho pares a pensar massa i en tot el que diuen que veuen alguns nens que ja són més grandets i poden parlar, no sé ... una mica "cague" si que agafa!

[gusiluz]

Hola!
Fa temps que estic registrada aquí però mai he arribat a escriure.
I just avui he estat buscant info sobre aquest tema i he anat a parar aquí
La meva nena de 7 mesos també fa això! moltes vegades es queda mirant en algun punt fixe de la paret blanca i comença a riure. Li començo a dir coses per a veure si em mira... i ni caso! I a vegades també mira sobre el meu cap... com si tingués alguna cosa que li fa gràcia sobre meu ...
Estic una mica cagada...però em quedo més tranquila al llegir tot el que dieu... Tot i que...quan comenci a parlar...si em diu alguna de les coses que heu anat dient...em cagaré del tot!

Et quedes tranquila? jeje doncs jo llegint tot aixo he agafat un cague que vamos!

La meva nomes a vegades mira en algun punt i ja em cago,.i despres de llegir tot aixo encara pitjor. Si el que m espera es que saludi amb la maneta i em digui que hi ha algu, uff aaagghhh!!! Aixo sembla El sexto sentido, al principi de la peli.

A mi em va passar algo similar fa temps, pero amb el gos. Erem en una casa de pages d una senyora, on al costat hi ha una altra caseta de la mateixa propietaria, que l havia tingut llogada a algu. Jugavem a tirarli el pal al gos, i quan s havia d acostar a la porta d aquella casa per agafar wl pal, la mirava com acollonit i sortia pitant. Vam pensar que hi havia algun objecte que feia reflexe i li feia por. Mes tard em van explicar que el llogater de la casa s havia suicidat i l havien trobat darrera la porta. Sense comentaris...

Casualitat o no, us prometo que no m hi invento...

[noviachuky]

Amb la meva gossa també havia passat, estavem mirant la tele i de cop se n'anava cap al passadis i es fotia a bordar, sortia i mirava i no hi havia res, però qui sap