9 mesos i no gateja ni s'asseu tot sol

[poquetacosa]

Sóc una mama d'un bebé de 9 mesos acabats de fer i el nen no gateja i tampoc no s'asseu sol. De vegades, si està estirat sobre un coixí sí que s'incorpora tot fent abdominals. Des des 6 mesos que s'aguanta assegudet i des dels 7 fa la croqueta. Ara es desplaça fent la croqueta i, alguna vegada, s'arrossega cap enrere. Pot arribar lluny rodolant sobre si mateix. Si el posem dret aguantant-se al sofà o on sigui també s'aguanta bé durant una estona fins que es deixa caure. M'he de preocupar? i què puc fer pq comenci a seure's ell solet?

[Cotones]

ja,ja,ja,aj,aj,aj..com hem recordes a mi. Jo vaig portar la baldufa al pediatra i tot, i hem va dir que fer la croqueta era la seva manera d'arribar als llocs i que l'únic que desenvoluparia una visió periferica que "seria la leche" paraules textuals del pediatra.
Qué no tots els nens gategen i aixó que no significa res, si que es millor pel desenvolupament psicomotriu en un principi i pel desenvolupament de la visió, però hi han nens que mai han gatejat i psicomotriument son millors que els que sí, al igual que hi han nen que han gatejat i als 3 anyets han de portar ulleres ja que la visió té un component genétic molt fort.

En conclusiu la meva baldufa va començar a caminar als 13 mesos i ara no hi ha qui la pari.

De totes maneras et recomano que facis el que vaig fer jo, i t'assesoris pel pediatra del petitó.

Un petonàs.

[poquetacosa]

Guapa, moltes gràcies. També em preocupa que no s'asseu tot solet. Però si ho penses, és més fàcil seure des de la psoició de gateig, que no des del terra tot estirat. Què vas fer tu perquè la teva baldufa s'assegués soleta?

[Cotones]

Doncs això no se si va ser correcte, però ens estiravem al terra i li explicavem com fer-ho (i ens mirava com si fossim extraterrestres, no se si realment va servir de res..XDXDXD), però realment va ser ella sola, li costaba molt (feia inclús sorollets de iaia per asseure's), però de cop va començar a fer-ho sense esforç i genial.

Ja et dic a mi hem va tranquilitzar moltíssim parlar amb el pediatra, per que tothom insistia en que la nena havia de gatejar i asseure's soleta i clar arriba un moment que no saps que pensar.

[MarionCole]

Tranquila!!! La meva filla te 4 anys, no va gatejar mai i tampoc mai va saber passar d'estirada a asseguda (mai abans de caminar, vull dir, pq un cop es va posar a caminar ja em vaig despreocupar d'aquestes coses del tot).

Va caminar als 15 dies dhaver fet l'any però aixo si, ara es una dropa total per caminar. Baralla diaria.

[shibi]

poquetacosa, tranquila jeje la meva peque ara farà els 9 mesos i tampoc gateja ni s'asseu sola.
Asseguda s'aguanta molt bé i va arrastrant-se i fent croqueta per arribar als llocs...però res més. És una mica dropeta i fa esforços per arrastrar-se jaja Tal com et diuen, hi han nens que no arriben a fer ni una cosa ni l'altre (ni gatejar ni asseure's sols). I jo tmb ho vaig preguntar al pediatre jiji em va dir que tranquila, que l'anés posant al terra i ja està. Que cada nen és un món, i cada nen té la seva manera d'anar d'un lloc a l'altre ;)

[montsecm]

Jo crec que pots estar tranquil·la. Cada nen té el seu propi ritme i evoluciona a la seva manera, però al final a tots els surten les dents, tots s'asseuen, tots caminen, i és veritat que alguns ni gatejen. El meu tampoc va gatejar, de fet va començar a fer-ho al mateix moment que va començar a caminar, per tant tampoc ho va fer gaire.
I de debo no et deixis influir per les coses que et diuen! Jo se de nens que no han tingut dents fins l'any, i també de nens que no s'han assegut també fins l'any, i t'asseguro que ara corren com bales. Els hem de deixar evolucionar al seu ritme pq es facin més forts i segurs. Si els obliguen a posar-se de peu i les seves cames no son prou fortes, també malament.
Aixi que com a mare fas bé d'anar-lo vigilant per quedar-te més tranquil·la. A vegades ens preocupem tant i a la setmana següent arriba sobtadament el desitjat canvi

[Marieta vola vola]

Com ja t'han dit per aquí, cada nen/a té el seu propi ritme. A vegades, és més el nostre entorn i nosaltres mateixos qui tenim més pressa perquè faci les coses, però tranquil·la que tot s'acaba fent... La meva no va gatejar fins els 12 mesos i no va començar a caminar fins els 17. Tothom m'insistia que l'havia de posar dreta i que l'havia de fer caminar, però no en vaig fer mai cas i ella sola ho va anar aprenent. Jo crec que tots acaben fent de tot i no cal manar-los la pressa perquè, quan ja ells es noten segurs i prou madurs per fer les coses, aquestes ja vénen soles!

[Syneracakes]

Jo encara no tinc experiència, però vaig veure un reportatge de la BBC sobre el tema del gateig superinteressant. Bàsicament, el gateig cada nen el fa com li dóna la punyeteríssima gana, no hi ha una manera correcta de gatejar, el normal és que simplement tinguin interès per anar d'un lloc a l'altre i ho aconsegueixin amb el mètode que sigui. Fer la croqueta, si arriba allà on volia, entra dins dels mètodes!! Igual que el gatejar marxa enrera, moure's a lo comandos, anar assegut arrossegant el cul, etc... De fet, de cara a aprendre a caminar, com menys eficient fos el mètode que feien servir, més ràpid aprenen a caminar per poder arribar millor. O sigui que els que gategen a tota velocitat de quatre grapes, després els costa més caminar pq si ja arriben on volen de la manera que han après, pq esforçar-se a canviar el sistema? En canvi si van molt lents, sembla que diguin, calla, que això d'arrossegar-se no acaba de funcionar, vaig a posar-me dret a veure si funciona millor

[poquetacosa]

Moltes gràcies per ajudar-me. Només faig que menjar-me el coco pensant que la majoria de nens ja gategen, es posen drets, etc... A veure si ho fa...Si això és genètic, ho hauria de fer.