Petites coses GRANS

[petitaemma]

Ja fa temps que volia obrir un post així. Bé, noies la idea es que cadascuna digui qualsevol petita cosa que ha fet que el dia fos millor, que el sol brillés amb més força, que et sentissis feliç, etc...
Aquí moltes hem buscat o busquen nen o germanet, o ja està esperant o espera per pesperar, però també m'agradaria tenir petites coses grans de la vida quotidiana, ok?
Doncs començo jo!
Com algunes sabreu vaig tenir a les meves nenes prematures extremes, van estar 3.5 mesos a l'hospital i ara fa 3 mesos que estem a caseta i estan perfectes; la meva primera petita cosa gran va ser la primera vegada que vaig poder fer cangur amb l'Abril, per mi va ser com si realment naixés aquell dia.
Una altra petita cosa gran, va ser el primer dia que el meu home feia cangur i li vaig poder fer un petonet a l'Ariadna, ja que quan jo en feia eren tan petites que no arribava...
I la última petita cosa gran, va ser quan a pesar d'haver nascut tan petites i amb poques posibilitats potser, va haver una persona que els hi va obrir un post perquè les meves filles se sentissin importants i els seus pares també! I també, la gent que es passava pel post a preguntar com estaven, a felicitar-nos, que encara que sembli raro ens va fer sentir que sí, teniem dos filles i que la gent hi creia en elles i gràcies a tota aquesta gent (especial menció a les julieres!) se'ns va fer menys anguniosa l'estada a l'hospital.
Sé que en algun moment s'ha dubtat de la necessitat de felicitar-nos pel neixement de les petites i ara us vull dir que va servir de molt, que ens van fer sentir pares, una família de veritat, amb un començament diferent, però un final feliç, per sort!

Us animo a exposar les vostres petites coses grans cada dia!

[currita]

petitaemma que maco No sabia la teva història, però me n'alegro de que tot vagi bé i que les teves petitones vagin tan bé!
Aquest post em recorda a la meva llibreta de "COSES QUE M'AGRADEN" (que la tinc una mica abandonada) i que normalment son petites coses que son GRANS I MERAVELLOSES.
Faig un copiar pegar d'un trosset del post del martí quan va fer 3mesos

M'encanta quan em mira, quan somriu, quan li cau la baba, quan està fent teti, quan somriu dormidet, quan s'agafa de la meva samarreta amb força, quan li diuen cosetes i amaga el cap al meu pit, quan fa sorrollets per cridar-me, quan es possa nerviós d'alegria en veure les fulles dels arbres que es mouen, quan està atent al conte que li explico, quan plora perquè li trec els moquets i després s'abraça amb força a mi fins que es calma, quan descobreix que pot fer una cosa nova i quan jo descobreixo que la fa, quan fem una dutxa juntets, quan dormim agafats de la mà, quan s'ha dorm tocant-me la cara, quan el papa ha de marxar i li fa el somriure més gran del món.............................. i fins i tot quan fa la caca que taca la roba fins a la nuca Per tot aixó i per milions de coses més t'estimo i m'agrada gaudir de cada segón al teu costat

Ja se que són moltes petites coses, però podria possar miiiiiiiiiiil més! M'encanta el post!!!!

[potrita]

Bé traient diversos post, em sembla dels més bonics que s'han obert darrerament per aquí.

Coincideixo en una petita gran cosa, el suport, força i ganes de seguir endavant, amb grans persones que darrera d'una pantalla, són capaços de demostrar el seu suport, fer-te sentir que estan al teu costat, et donen el seu temps, comparteixen la teva preocupació i et fan sentir que les tens tan a prop per tot el que emocionalment necessites. A AQUESTES SUPER CIBER TIETES!!!!
Per a mi una petita gran cosa important de la meva vida, és quan el meu marit i jo anem tancant les portes de les seves habitacions i veig als meus tres tresors dormint. Ens mirem ell i jo per acabar abraçant-nos.
Quan vaig caminant pel carrer i ells en el seu món de fantasia s'acosten i t´agafen la mà, per ferte sentir-te dins d'ell.
Generalemte com diu Currito qualsevol petit gran pas que donen ells.

Però el que relament em fa sentir-me feliç, encara que de vegades melancòlica, és quan s'acosten dates importants i els records vénen sols al meu cap, i em fan sentir, com si fos ahir. Perquè ens podem creure que no hi ha res més important que el dia que va néixer el teu fill, però amb el temps acaba sent igual d'important, el seu primer petó, pas o paraula.

Un fill és el millor regal que la vida et pot donar i crec que a partir d'aquest moment, tot és especial, diferent e important.

GRÀCIES PER AQUEST POST I GRÀCIES PER LES TEVES PARAULES TAN BONIQUES

[Gloriadsn]

ostres tinc la pell de gallina!, que maco tot aixo que dius. Et vull donar la mes sincera enharabona per aquest es dues filles, segur que heu hagut de patir molt. Una abraçada

[littleif]

Petitaemma, quin post més maco has obert...
La vida està tant plena de petites coses que ens fan felices... El peke en porta moltes d'elles, però també n'hi ha moltes altres...
El Pol aporta tants moments feliços, tants records que omplen el cor quan em venen al cap... Si comencés crec que col·lapsaria la xarxa...
M'encanta quan descobreix una cosa nova al mon, no em refereixo a joguines, o una tele nova, em refereixo a quan va veure la lluna ell sol per primer cop, per exemple... Era de dia i ens va cridar a tots que estàvem a dins la casa i va començar a dir "miiiiiiiraaaaa, la llunnnnnaaaaaaaaaaaa". Us juro que no la vèiem, però sí, allà estava darrera la xemeneia.
O quan descobreix un "arbre petit amb floooorssss" anant pel carrer, o "un colom que va a escolaaa amb els seus amics" (tot això dit amb una llengua de drap que riu-te tu dels Borbon... )

Son un munt de moments, de sentiments, de plors...
El dia abans de néixer, vam anar a un altre ginecòleg perquè el nostre estava a un congrés. Ens va dir que havia de fer una cesària d'urgència al dia següent perquè no hi havia ni una gota de líquid i el cordó tenia un nus que no deixava passar l'aliment (el nostre gine no ens havia dit res i ho sabia), va dir que no duraria 24 hores més... Lluny d'espantar-me, va ser una notícia tant feliç saber que l'endemà per fí el tindria entre els meus braços... Vaig plorar d'emoció, rient, abraçada al meu marit... Aquella nit ens vam anar a sopar fora, per posar-me per última vegada aquell vestit de premamà que tant li agradava a ell, i em va fer un regal preciós...

Com us dic hi ha un munt de coses que em fan arrencar un somrís...
Sempre m'he fixat en les petites coses de la vida, i intentaré que el Pol també gaudeixi d'elles...

Vaja, acabo de descobrir una altre cosa que m'ha fet feliç... Llegir els vostres moments de felicitat... He plorat, Petitaemma, però d'alegria!!

[nacristai]

Aix Petitaemma...tu sempre saps com fer-me plorar! tens una sensibilitat innata!
Moltes sabeu que vaig perdre el meu Jan a les 20 setmanes, i he tingut poquets moments feliços, però, un dels "petits"(que per mi va ser un molt GRAAN) gest, va ser un privat de la petitaemma, quan me'n vaig assabentar del que ens passava al petit i de retruc a mi, mostrant-me el seu recolzament, gràcies a aquest privat ja no em vaig tornar a sentir sola, sabia que hi havia algú que entenia perfectament el nostre dolor. Gràcies bonica!
I de petites coses grans en moments més dolços, us explicaré que tinc 2 nebodetes de pares separats quan la petita tenia 2 mesos i la gran 13, i coses de la vida el meu cunyat viatja molt, així que hem passat molt temps juntes i sempre dic que són les meves princeses, i les sento com si fóssin les meves filles!
Cada cop que es queden a dormir la Júlia (la gran), em demana :tieta, fes-me cucumumus que m'agrada molt!
Aleshores el meu dia ja ha valgut la pena!amb elles tinc tantes petites coses, que han fet que la meva vida sigui gran!!

[glorieta]

Ostres, quin post més emocionant... m'està a punt de caure la llagrima i estic a la feina.

Primer de tot petitaemma, moltes felicitats per les teves princeses. He anat seguint la teva història i tens dos petits tresors amb tu. I per la resta de mames doncs el mateix, tots els nostres petitons son el millor regal del món.

La meva petita gran cosa es quan em fa una abraçada i em deixa el coll ple ple de baves, en aquells moments s'em posa la pell de gallina i s'em umitegen els ulls. I totes les altres petites coses que ens aporta, els riures, plors,... però el millor de tot quan descobreix coses noves. A aplaudir, a assenyalar, a llepar-se els dits plens de pernil dolç, a engantxar dos peçes dels bolcs de construccíó... i com més gran es fa, m'es m'emociono.

Petitaemma, moltes gràcies per obrir aquest post.

[Eimy]

quin post més bonic que has obert petitaemma!!! ostres noies que quasi em salten les llàgrimes i jo també estic a la feina!!!
Els nostres fills i filles ens regalen coses tan boniques que a l'igual que vosaltres si escrigués tot el que m'emociona de la meua filla col·lapsaria la xarxa
Des d'aquell dia de san Joan de l'any passat que el predictor va marcar que estava embarassada, als moments que la notava bellugar-se dins meu, al moment de nèixer que va sortir amb uns ulls oberts i plens de vida que ens van mirar als 2 i ens van enamorar, a tantes i tantes petites-GRANS coses que hem viscut amb ella aquests 7 mesos!

Cada dia procuro fixar-me en una petita cosa: una posta de sol tardorenca, l'olor del pa recent fet de la pastisseria de sota, el pèl tan suau que té el meu gat, etcétera!

I saber que hi ha gent meravellosa com vosaltres i que podem compartir alegries i situacions més difícils a través de la xarxa, i sense arribar a coneixer-nos ens ajudem moltíssim!

Un petó molt gran per totes!!!!!!!

[sansa]

Ostres, encara no són les 9hs i ja estic plorant...
Gràcies Petitaemma per obrir aquest post
Durant el dia hi han molts petits moments: quan li faig petons als peus i em demana ME!! o quan pel carrer s'apropa als altres nens per fer-lis un petó o acariciar-los (després potser bé el mastegot peròa això no bé al cas)... però
La meva petita cosa GRAN és quan per la nit després de donar-li el biberó l'agafo en braços i mentres anem al bressol li dic bona nit, t'estimo i ella em sonriu. Aquell sonriure tant dolç...

[petitaemma]

Bon dia noies! ais què jo tb estic plorant, jaja.
Nacristai
Espero que aquest post continui així de bonic, encara que sigui una mica sensiblon, jeje. No em doneu les gràcies, només volia comprovar que encara que hi ha gent que es fixa en les petites coses GRANS i disfruta d'elles de la vida i lo que ella ens ofereix, minimitzant disputes, baralles i problemes.
La meva petita cosa GRAN, ara recordo quan vaig començar a notar els cops de puny o patades, jeje, de les peques dins la panxeta i com es veien els bultos a la panxa, el meu home ficava la mà per notar-ho i ma germana li deia: quita, que tú puedes siempre que puedes! jajaja, i monopolitzava la meva panxa
Una altra petita cosa GRAN, com jo dic "tenir bessons, fa amics" són com los Donettes, jaja, i la gent em para pel carrer només per preguntar, podriem pensar que es pura xafarderia, però quan marxen et diuen: molta salut per gaudir-les i m'emociona que ho digui algú que no coneixes de res

[petitaemma]

Què bo Goga, a veure si t'hauràs de canviar el nom quan te converteixis en crispeta!

[Bombolla]

Aix petitaemma!Que em fas plorar com una bleda.
Hi ha tantes i tantes petites grans coses!
Quan la nostra filla va néixer prematura i les febrerenques del meu cor, i moltes d'altres van estar en tot moment pendents de nosaltes. S'agraïa molt cada dia quan tornava de l'hospital i hi havia gent que preguntava per la petita Ona.
El moment en que el meu home la va veure per primer cop i la va tenir...no l'havia vist mai tant emocionat.
Un altre petit GRAN, GRANDÍSSIM moment va ser quan per primera vegada, al cap de 32 hores d'haver nascut vaig poder tenir la meva filla damunt meu, pell a pell.
Un altre és el moment en que vam creuar la porta de l'hospital per tornar tots 3 junts cap a casa.
Del dia a dia n'hi ha moltíssims de petits grans moments, quan veus els seus progressos, quan et somriuen, quan et miren i et toquen la cara, quan es queda adormida als meus braços...i me la miro i m'emociono pensant en com me l'estimo, i això em fa pensar en com m'estima la meva mare...n'hi ha tants de petits GRANS moments.
Quan el Bombollo em diu que m'estima, i sé que és veritat. Quan ens mirem a la nostra filla i ens abracem i ens emocionem per la familia que som.
Quan em miro al meu home i a la meva filla i penso que me'ls estimo tant i tant.
I darrerament, quan he tingut l'avort, totes les mostres de suport que he tingut. Persones que potser personalment no conec (algunes sí), però que amb les seves paraules m'he sentit acompanyada.

Uf...ja paro que si no no acabaria mai.

[Cling]

Ufff nenes que em feu plorar!!!!!!
Petitaemma gracies per donar-nos avui una nova petita gran cosa amb aquest post, m'has fet recordar tantes coses... desde el nostre embaraç a el dia que vas tenir a les princesetes i despres com nosaltres vam seguir el nostre cami fins tenir tots els bebitos julieros.... ufff hi ha tants moments especials!!!!
Sempre recordaré el dia abans de la inducció, ufff estava feta un sac de nervis aixi que vam sortir a sopar i vaig estar amb els que més estimo, va ser molt emocionant, en hores tindria a la meva petitona en braços!!! Aiiixxxx... quants records, i em fa tanta por oblidar certs moments o detalls... Encara ara la miro i quant recordo el dia que va neixer em faig un tip de plorar... Mai oblidaré el camí de la sala de parts a l'habitació!! ufff se'm posa la pell de gallina!! la portava a sobre mirant-me fixament als ulls i de cop vaig veure a la meva mare al mig del pasillo esperant-nos, mai podré oblidar aquella imatge!!! quina plorera deu meu!!!

Gracies per aquest post petitaemma!!!

[MIRJAN]

Què maco aquest post! M'ha fet emocionar molt!!

Jo tinc dues nenes.La gran farà 3 anys d'aqui a un mes i la petitona te just 4 mesos.
Aquest matí li diu la gran, que acaba de començar p3, a la petita:

- Clara quan siguis "gan" aniràs a la meva escola, i la mama no vindrà!!
i jo li dic: - la mama no vindrà?? - anireu soletes??
- Si, mama, soletes, tu no vindràs.

Ja se'm vol independitzar!

[artemis]

ai quin post més maco!!!JA estic plorant!!!!!!

M'encanten tots els vostres petits grans moments!!!!!

LA meva petita GRAN cosa que m'omple de vida és en nil, quan som al llit tots dos i em busca la cara i me l'acaricia i la mira i remira i acaba fent-me un somriure que em desfà!!!!!!!

LA meva mare sempre diu una frase que em fa molta gràcia:
" Com es pot arribar a estimar tant a un bocinet de carn?? "

[Elbereth]

Ara et batejaré de nou com petitaGRANemma! Que et sembla??
Cada día està ple de petites coses GRANS que fan que tot el mon es perdi de vista i quedi centralitzat en alló que més estimem. En el meu cas...(els meus peques també van ser prematurs peró només vam estar 12 dies a l'hospital)...la primera petita cosa Gran que em va emocionar va ser a la sala de parts...el meu home m'agafava la mà (com si nes a apretar..jajaja...si m'estaven fent la cesàrea!!) i anava mirant la panxa...i a mi, la panxa i a mi, i m'anava explicant tot lo que veia...fins i tot quan m'obrien deia que feia olor a pollastre fregit (gran moment!) i grandes risas! Un cop els peques estaven fora me'ls va apropar ell i vaig tancar els ulls olorant-los i besant-los el front ràpidament doncs havien d'anar a la incubadora pitant! Encara tinc aquesta olor enganxada al nas. Es un petit aroma que recordo sempre. Quan vaig poguer seure en la cadira de rodes i apropar-me a la unitat de neonats recordo que les rodes xocaven amb mobles, estris, bates al terra....pero es que tenia pressa per veure els dos ratolinets...i quan vaig arribar el meu home estava canviant el seu primer bolquer a Nil....i em vaig quedar feta un flan allà asseguda mirant als dos dels tres homes de la meva vida (weno el gat també conta pero no hi era)...en silenci vaig anar a la incubadora i allà tenia al petit Marc...amb uns esparadraps mes grans que ell i dormint cap per avall...vaig inclinar el cap per deleitar-me amb la seva carona i vaig apropar la ma al vidre. Li vaig dir xiuxiuejant: Marc...creix...que la mama et vol canviar.
Cada día tinc petites grans coses que explicar....pero com totes les que estem aqui!! I aquest post hauría d'estar dividit en díes!!! Petons a totes!

[Rousi]

Mare meva!! Jo també estic a la feina i m'està caient la llagrimeta només de llegir-vos i pensar el que m'espera!!!!
Jo avui faig 17 setmanes del meu primer embaràs, i un dels petits grans moments que ja he viscut va ser la setmana passada, que el dia del meu aniversari, el meu marit i jo teníem la mà sobre la panxolina, i vam notar el cigronet (encara no sabem que és) junts per primera vegada!!!! Va ser molt emocionant, i més quan ell em diu, Rousi, el cigronet també t'ha volgut felicitar!!!!!

Moltes gràcies per compartir aquest moments!!!!
Petonets per totes!!!!

[petitaemma]

Una altra petita cosa gran, és quan ma neboda de 7 anys me mira quan ens ve a veure i se li dibuixa un somriure i em mira encuriossida en el meu nou rol de mare I quan només entrar per la porta se'n corrents a rentar-se les mans per tocar les cosinetes

[klara]

Jo ja estic plorant! el post mes tendra!

Una de les coses mes maques del mon es quan poso almeu fill al nostre llit perque dormi i quan veu que jo m'estiro al seu costat riu i se li cau la pipa del somriure

Quan va neixer tenia problemes per regular la temperatura i l'havia de tenir enganxat a mi tapats els dos amb els llençols i vaig sentir que em necessitava i jo no sabia que fer ni com agafar-l'ho.

Quan el poso panxa a terra i li parlo i amb busca amb la mirada

Quan per domir nomes fa que plorar quan el seu pare el te agafat i jo llavors l'agafo i calla en sec i s'adorm

Quan el meu marit l'abraça

[nessy]

Quin post mes maco (jo que repetitiva sóc).

Crec que el primer petit gran moment va ser en el primer embaraç, quan vam sentir el cor en la primera eco, fins llavors, només un trasto havia dit que ´si estava prenyi (vale, si ell ho diu) i amb la imatge de la eco, no ens enganyem, la primera es quasi un acte de fe, però el cor, sentir aquells batecs, encara ploro com una madalena quan ho recordo.

A dia d'avui, cada dia hi ha petites coses, però per nosaltres segueix essent un moment especial la mig diada del cap de setmana, desprès de 3 anys i mig encara la fem plegat al llit dels papes la seva esquena contra el meu pit. NO TÉ PREU.

Ah!! i ara quan me'l trovo posant joguines en una bossa pel"cigronet" que vindrà.

Tonets