Menja millor amb els avis que a casa amb nosaltres

[vanebcn79]

Hola a tothom!

Escric perquè volia compartir la nostra experiència amb la nostra nena de quasi 20 mesos. Tenim un "problemón" per així dir-ho..a casa ens costa molt que mengi i si menja doncs menja poquet, no s' está quieta a la trona...en fi.. en canvi, amb els avis (els meus pares i amb els sogres) menja com una reina i al seu lloc tranquil.la.
Es de traca...
A algú més li ha passat o "esta en ello también"?

Gràcies!

[Anna Maria]

Bones!
Doncs no ens va passar concretament això, però en altres coses sí, com en el dormir per exemple, en aquella època. Indaga quines són les costums i rutines que fan els teus pares i sogres i veure si pots canviar alguna cosa. O si preparen el menjar d'una altra manera... Edito per donar-te l'exemple d'un nen de l'edat de ma fill, que pel que fa al menjar, a casa no hi havia manera quan tenia aquesta edat, poc i malament. En canvi, al menjador escolar i quan se'l quedava la cangur, perfecte. Doncs va fer un canvi que sa mare diu que no sap quin, i ara menja com un rei a tot arreu!
A vegades és complicat trobar el secret. No siguis molt severa amb tu mateixa, són coses que passen, val? tenim tendència a voler arribar a tot i és impossible.
Molts ànims!
Abraçades,
Anna Maria

[Paula12]

Hola a tothom!

Escric perquè volia compartir la nostra experiència amb la nostra nena de quasi 20 mesos. Tenim un "problemón" per així dir-ho..a casa ens costa molt que mengi i si menja doncs menja poquet, no s' está quieta a la trona...en fi.. en canvi, amb els avis (els meus pares i amb els sogres) menja com una reina i al seu lloc tranquil.la.
Es de traca...
A algú més li ha passat o "esta en ello también"?

Gràcies!

Hola
No
Pero estas cosas pasan
Con el tiempo se le pasará.
Que no cunda el pánico.

[LuisCosta]

Aquestes anomalies amb els bebès tenen a veure amb la nutrició i el que els donem, no? Estic pensant a anar a una nutricionista de nens a veure si m'ajuda. Les meves germanes diuen que estic boja però no crec sigui dolent.

[Maria V.]

[M'adono que faig tard. Han passat mesos i el problema el deus tenir més que resolt. Ho envio malgrat tot per si pogués ser útil a algú altre.]

Com ja t'ha dit l'Anna Maria, jo preguntaria als avis com ho fan i, si pots, quedar-te un dia a veure-ho tu personalment (què fan els avis: preparació, amb joguines a la trona o sense, tipus de conversa, menú, quantitats al plat...)
A mi amb els meus fills em passava al revés, a mi em menjaven i a l'àvia no. M'hi vaig quedar un dia a veure-ho. El que passava és que ella intentava que s'acabessin tot el que els posava al plat. Ella va tornar al poble i aleshores a mi tampoc no em menjaven. El que vaig fer va ser, durant uns dies, donar-los només la meitat de les racions. Oli en un llum: els va venir la gana. Mai més problemes.
El truc, em sembla, és saber quina diferència hi ha entre el sistema d'ells i el vostre.
La meva filla, quan era molt més petita (cinc mesos), va donar un problema diferent. Havíem començat l'alimentació mixta, jo tenia uns horaris de feina que m'obligaven a deixar-la amb els avis i la nena no els tastava res, ni amb biberó ni amb cullereta. Plorava de gana però no obria la boca, apretava les genives... Quan jo arribava a casa, se m'ho menjava tot amb cullereta ben de pressa i sense cap dificultat. Vàrem provar sistemes diversos sense èxit. No hi vàrem trobar solució, vaig canviar l'horari de la feina, sort que m'ho van deixar fer. Vàrem suposar que era massa petita per entendre-ho, per a ella l'alimentadora era jo (a mi tampoc no em xuclava d'un biberó, de cap de les maneres, havia de ser pit o cullereta. Feia servir una cullereta petitona, en deien de moka).
Et desitjo el millor dels èxits. El teu ja és més gran i entén més coses.