Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez

[nius]

El gluten s'ha d'anar introduint poc a poc, però si seguiu fent LM no és el mateix que posar-los un plat o un bibi de gluten. Li feia arròs bullit, caldo de pollastre suau amb quinoa, etc. Hi ha varis cereals sense gluten (i comprats al super, fàcil de trobar)

Poc a poc, li vam anar donant pa per xarrupar. O posava un pessic de fideus pims dins la sopa (pasta normal, que ja té gluten).

A vegades suggereixen començar priemr amb la fruita, però bàsicament perquè té un gust dolcet, més similar a la llet del pit.

No feu gens de cas a les crítiques. Respireu fons, mireu als vostres petitons, i estigueu plenament convençudes que esteu fent tot això per ells, i per nosaltres, és el millor

[Julyet]

EL Carlos Gonzalez diu que podem substituir les farinetes de cereals sense gluten perml'arros bullt.

Noies,moltes gràcies per compartir amb nosaltres la vostra experiència.A nosaltres també ens passa això de sentir les crítiques pr coallitar,portabebes i ara segur que amb la Ac seguirem les crítiques.I sobretot les mirades,que és el que fa mal,no us passa? la gent fa unes mirades com dient" ja us arrepentireu ja!

Julyet,si que comences aviat a l'escola,no?

Jo tampoc vull donar-li cereals de farmàcia perquè: ni m'interessa que s'acostumi a ells (mai més a la vida en menjarà, així que prefereixo que mengi menjar normal), la gran majoria porta sucre (sí, sí, molt fort, i marques de farmàcia! de les mostres que tinc a casa només els nestle crec que no en porten, pero potser després porten mel!), a la majoria també posa que "pueden contener trazas de frutos secos, huevo..." i si té alguna al·lèrgia, malament!. I per això quan faig arròs el faig bullit i li aparto una cullarada que l'aixafo (però no s'ho sap empasar gairebé). Ah, conec gent que compra avena (que si no recordo malament és sense gluten però no vull dir-ho segur).

Indai, totalment d'acord amb aquesta sensació que dius. I tu com jo que som mestres... és com "ui, mai hauria dit que tu ets d'aquestes!". I són mirades més comentaris a la cara... Però per sort hi ha gent que també et fa mirades de complicitat i comentaris "a la cara" de recolzament. I sobretot, sobretot, jo veig a la meva nena feliç i sana

A començo a treballar el 22 de setembre. Pensa que l'Emma és del 31 de desembre... M'he agafat tot el que podia. Tot i així com que tinc bon rollo amb el cole i el tinc a pocs minuts de casa m'hi aniré passant (i perquè l'Emma és quedarà amb el seu pare).

[Londonbaby]

Hola noies!

nosaltres just portem també unes setmanes amb aquest "mètode".. encara que per nosaltres és sentit comú: volem que aprengui a menjar. Ahir a la nit li vaig donar al londono que llegís l'escrit de l'Airun i es va posar molt content veient que anem pel "bon camí" ( per nosaltres eh!).
Vam començar donant-li meló per xupar però sense malla ni res, i després plàtan aixafat ( que li encanta) pèra esmicolada, però la fruita que més li agrada és la síndria li fot unes mossegades!
Es menja molt bé l'arrós aixafat, i com tot els nens el pollastre a la planxa ( tallat a minitrossets amb tisores) amb patata bullida, i les mongetes tendres li xiflen! També li hem donat gluten però res 2 macarrons per xupar i ahir precisament, un palet de pa fet artesanal ( boníssim). M'encanta fer-ho així, la gent del nostre voltant ens pren per bojos perque li donem la seva cullera sucada i au menja ell, i nosaltres no l'insistim ni li donem amb cullera... A més que com li donem molta teta com si encara fos nadó ens diuen( que no ho és?)
La por al cos la tinc per al setembre la guarderia, m'han passat els menús i els de la seva edat són tots els dies puré de verdura amb vedella o pollastre, o si no els de gran que són tots sopa de primer i els segons doncs si se'ls esmiculessin ´bé ell s'ho menjaria, però ja em veig que lo fàcil serà ficar-li la cullera ambb el puré i em fot una ràbia!

[indai]

>Jo crec que a la guarderia,haurien d'entrendre el nostre "mètode" i respectar-lo. A més a més,estem en un moment en que es respecta tot, a les escoles fan menús especials per a vegetarians i per musulmans.Doncs,també li haurien de donar la vedureta i la carn xafada,oi? Tot es parlar-ho. realment jo veig més possible això que fer entrar en raó a ma mare...


per cert, avui li hem donat poma! Mira, ens ha fet gràcia. El teniem a taula i volia agafar-ho tot,així que li hem donat un trosset de poma.Pobret! Quin fàstic! Feia "ascos" amb la cara, que bo! Demà li donarem síndria.

Noies, tinc una mica de por a que s'ennuegui,algun consell?

[ariun]

Hola mamis!

Veig que pregunteu per les farinetes no de farmàcia. Jo en vaig probar unes quantes peró res, ni a mi m'agradaven. Per tant arrós molt bullit, mes que passat, ben aixafat i oli d'oliva.
Si el peque ja xurrupa pa, esta menjant gluten, així que tranquiles, podeu fer arròs bullit uns dies i despres passar a la pasta (sopa petita tipus maravilla per exemple). Amb una setmana ja n'hi ha prou per saber si es intolerant al gluten.

Jo vaig anar fent provatures amb la verdura, bullia pastanaga i li oferia aixafada (i a troços després) amb alguna altra cosa (arrós, patata, pasta) si no li passava res als tres dies hi afegia carabassó ( per exemple) i anar fent, fins arribar a la ensaladilla que us vaig comentar.

Els cereals de compra, els hi donava amb caldo de pollastre fet per nosaltres, la llet de formula ha arribat fa uns mesos amb els lactics.

Continuem amb lactancia materna a demanda i n'hi dono abans i despres de menjar. Els comentaris son de "lo mas". Es increible com critica la gent, com si jo anès a les mares que treuen biberons a dir res. En fi, ja se sap, donar un potito al parc queda millor que treure la teta i despres donar un entrepà.

A la guarderia si li donen aixafat no passa res, al meu no m'acceptaven que li portes res a trossos, fins a P1 no ho accepten. Peró al final li donaven palets de pa amb caserio o pernil doç, i el platan trossejat. Pregunte-ho perqué potser us ho accepten.

[sandrajuli]

jo també patia una mica, però has d'estar-hi i tranquilament anar vigilant... jo també recordo que al ppi sobretot amb la poma feia molta cara de fàstic però les millores eren dia a dia! l'arròs molt bé, de seguida agafava els granets i cap a la boca.
Jo tampoc sóc gens partidària dels cereals de farmàcia, he mirat alguns estudis comparatius i són tot sucre!!!
Això de les crítiques és una passada... pk ara el nostre fa un temps que no vol res de fruita i clar... ja està! és per culpa de la manera que hem fet les coses, igual que quan fa un rebec, que és perquè sempre va en braços, i segons tothom, li hem consentit massa... però clar, totes les coses bones (que són moltes) costa molt admetre que són gràcies a la manera que hem decidit criar-lo...
De ben petit me'n recordo que a un restaurant una família que teníem al costat flipava, pk ells tenien un nen més gran que menjava potito i el nostre estava menjant sol entrecot!!!

[aglaya79]

M'ha agradat molt llegir les vostres experiències!!! amb la Paula que ara té 4 mesos i mig ja li he donat a llepar alguna fruita... pero per ara continuem amb el pit de forma exclusiva... Nosaltres tb volem probar aquest mètode i ja tinc clarissim que les sentiré de tots els colors...

La meva sogra ja fa setmanes que em demana a veure quan començarem amb la papilla de fruita amb la galeta... mmmm i del pit a veure fins quan (si ella sabes...) l'altre dia em diu que ella va mamar fins els 18 mesos... i que això no és normal... i res jo li vaig dir que la OMs recomana fins els 2 anys... i em diu tota esgarrifada... i tu ho vols fer?????? jo ja sé que serà la "guerra"... ara que ho tinc clarissim perque si la nebodeta pren bibe.... tindre la resposta ja feta....

Be espero continuar llegint-vos!!!

[indai]

Segur que si el Carlos González surtis per la telel cada 2X3 com feia l' Estivill, ja dirien una altra cosa aquestes mares i sogres...Ja els hi semblaria bé ja...

[lupitafriend]

aix nenes! es q aixo dels comentaris! deixem-ho estar q estic ben encesa! avui fins i tot LA DERMATOLOGA (meva per cert! no pas de la nena!) m'ha dit q fins quan pensava donar-li el pit, pero no com a pregunta, sino com a retret! i q ella creia q aixo no era pas bo! sort q es metge!!!!!!!!! aix!!! es q de debó! em dec trobar totes les estup** jo!!
i l¡altre dia, a la revisió dels 5 mesos de la pediatra, la tia es va quedar ben sorpresa, pero en plan mofa, de q li donés la fruita rallada! i sabeu el q trobo mes fort, es q cada dia q hi penso m'esbero mes... primer no hi vaig caure pero despres a casa... fins i tot em va dir ELS HORARIS DELS APATS!!!!!!!! es q ho trobo super fort de debó!!!!!!! en lupito diu q aixo es q hi ha d'haver cada toia pel mon q s'ha arribat a aqt punt de paternalisme.
aix! perdoneu!!!!! les q ja em coneixeu de gener ja sabeu q sempre em topo amb aqta gent jo! tinc la negra!

i tornant al tema, aixo de donar-li primer teta, es q la meva s'adorm sempre, res, fa un sonet potser pero clar, què he de fer? despertar-la? donar-li menjar quan es desperti???? jo havia pensat oferir-li despres...

[sandrajuli]

en ppi és millor teta abans, i si s'adorm ´es que no té més gana... ja arribarà un dia que hono s'adormirà i voldrà menjar més...

[nuriaau]

Nosaltres també seguim aquest mètode. Us explico el que fem (ho copio del que he escrit al post del desembre, que ara no tinc massa temps):

Tema alimentació complementària: nosaltres vam començar introduïnt patata i mongeta. En principi em van dir xafat o a trossets, però ja vaig tenir una molt desagradable experiència amb l'Arnau que es va ennuegar fa temps amb un tros de truita a la francesa tallada súper petita (!!), i es va ennuegar, es va començar a posar morat, no podia respirar i em vaig espantar moltíssim, al final el vaig haver de posar cap per avall perquè expulsés el fotut trosset de truita, i després em vaig fer un tip de plorar del susto que m'havia endut. Així que a la Queralt li passo pel turmix, però procuro pfer-ho per separat per no barrejar gustos, ahir per exemple es va menjar verdura (2-3 cullerades), pollastre (2-3 cullerades) i poma (1 cullerada). Cada setmana li introduïm algo nou. Vam fer primer patata i verdura (verdures), després pollastre (carns), després poma (fruita) i després arròs (cereals)...aixñí ara ja pot menjar un àpat amb tots els ingredients, i anem convinant i introduïnt coses noves de diferents grups.
L'àpat d'AC sols el fem per dinar, després del pit. La resta del dia fa sols pit i si veig que en busca lñi deixo probar (llepar!) coses que menjo jo del plat

L'arròs perquè no s'ennuegui li donc en forma de sèmola i el blat també, així no li haig ni de picar ni de xafar i té el tamany suficientment petit perquè no s'ennuegui i suficientment gran perquè pugui tastar la textura.

Aigua: n'hi ofereixo sempre després de la papilla del dinar (abans li ofereixo el pit i si no en vol o em sembla que ha suat molt li donc aigua), també la resta del dia si veig que ha suat molt i no vol més pit llavors li ofereixo aigua.

Tema comentaris: sort que tinc el SP!!! perquè a casa meva, la família, el pediatre, la infermera, inclús el meu home ( ), ningú veu bé que li dongui el pit, ningú veu bé que li dongui tan poca papilla....inclús entre tots em van fer dubtar i vaig anar a consulta del Dr Luis Ruiz (que treballa amb en C.Gonzàlez) i per sort ell em va aclarir molts dubtes i en boca d'ell em va semblar tot ben lògic, però clar, com que hi vaig anar jo sola, doncs au, quan explico el que fem i el que vull fer encara m'haig de sentir dir que això és una secta, que és antinatural,...en fi, coses que no mereixen la pena que posi per aquí. Uf, és que amb tot això de la AC i la lactància em sento molt, molt sola. Apa, ja m'he desfogat!

[sandrajuli]

JAJAJA!!! igual que jo nuriaau! jo també sóc d'una secta es veu... ens podríem ajuntar i fer-la de veritat!!!!

[Londonbaby]

Jo el que faig, també aconsellada pel dr. Ruiz com la Nuriauu, és teta a demanda igual, i a més quan nosaltres seiem a dinar i sopar el sec a la trona i li dono el que sigui. És que si no tampoc tindriem horaris, a lo millor quan dinem ha mamat fa 10 minuts com 1 hora, com després li entra la tonteria i mama.
La meva mare sembla que accepta que no li vulgui donar triturat, suposo que és pq a mi em va haver de triturar fins gairebé els 3 anys! però quan veu que no insisteixo i que de vegades no vol res o li dono el pit doncs sé que per dins estarà bullint. jeje Ara ja es cuida de dir-ho si vol que anem a casa seva a dinar jajajaj

[indai]

Haurem de començar una campanya propagansitica a favor de la teta i del no-tritura i del Carlos Gonzalez...aix...Ara no tinc temps d'escriure,fins després!!

[gege]

Buf noies m'heu ajudat molt!!!
Jo estic una mica atabalada amb el tema i estic farta de retrets de gnt que no conec de res!

Ahir vaig anar a la pediatra i la infrmera em va dir que li havia de donar papilla de cereals si o si. Jo ja em vaig sentir fatal pk no n'hi havia donat, vaig rellegir el llibre d'en Gonzalez i em vaig tranquiitzar i avui he parlat amb ma cosina que és llevadora i ha fet algun curs amb ell (x tan té la mateixa filosofia) i m'ha dit que tranquila, que no cal que segueixi amb la teta i amb el que jo vulgui.

Encara nuse com m'ho muntaré pk no tenim ni un horari ni res de res anem a demanda completament. Us sebla bé que mengi la verdura i/o fruita quan menjo jo? I si s'adorm a l'hora que toca menjar què feu? Li doneu més tard?... Buf és que avui dues noies de piscina m'han ftut el cap com un bombo amb els seus super horaris, els biberons, les papilles... i jo sense horaris, sense papilles i ben perduda!

Bnu ja m'he desfogat una miqueta!!

Nanit!!!

[nius]

Jo també m'uneixo a la secta. I no va malament saber que no ets única. (i tmb a la sub-secta de mestra incompresa en el gremi).

Que digui tothom el que vulgui, i feu el que creieu. A l'infermera li dic que si, que menja de tot mmm menja de tot el que li donem (però el que nosaltres li donem, ningú més li dona coses. De fet, ho vam deixar molt clar per nadal: no se li dona RES de res). I teta. Moooooooooooooooolta teta. I què?

Si vosaltres n'esteu convençudes, tot i els dubtes que sorgeixen, us anirà bé, segur segur segur! I si compteu amb el suport de parelles, millor que millor (en el nostre cas, sí, n'estem convençudíssims els 2). La família, doncs ara veu un txitxarel·lo de 10 mesos i mig que traga i zampa de tot, i q a la vegada pren pit.

L'ennuegament, doncs si que fa patir. Però els petits no són tontos, i n'aprenen (i clar, obviant que els trossets que els donen els seus pares són petitons, clar). Com tot, han d'aprendre a ennuegar-se.

Molts ànims, i dir-vos que és xulíssim, que val moltíssim la pena. Veureu quines carones posen aquests petits carlosgonzaleros quan els doneu coses boníssimes com verdura natural, o petxuga a la planxa, o hamburguesa, o pernil dolç, o macarrons, o pèsols, o el que sigui. I us sentireu super orgulloses de tenir uns petitons que, com diu la meva iaia, se'l pot dur a tot arreu perquè menja de tot

[indai]

Quan sopàvem li he donat plàtan,però crec que no li ha agradat...no se´...no obria la boca ni s'ho rellepava,almenys no feia fàstics com amb la poma.Però li he intentat donar una altra cullerada i no n'ha volgut.

Encara no té els 6 mesos però ho hem fet perquè té curiositat,però potser ens hem precipitat.

[Londonbaby]

Nius, m'acceptes tb en la teva sub-secta de mestra incompresa en el gremi?. Ahir vam estar amb unes companyes d'escola amb un bebé igual que el meu.....i uff, que si la verdura a tal hora, la fruita, i ja quan li vaig donar el seu bastonet de pà, es van posar les mans al cap!!! Que com li dono gluten tan petit! I com ell veu de la seva ampolleta em van qüestionar també que no li doni aigüa en biberó.

Gege, nosaltres tampoc tenim cap horari ni rutina ni res, de vegades si que li ha entrat la son brutal a l'hora que dinàven i no passa res, si ja ha mamat doncs està alimentat, au a dormir...sino és pitjor pq tmpoc menjaria. JO penso que el nostre "mètode" es basa en la curiositat natural del nen per experimentar i no en la gana.

Indai, jo tambè li vaig apropar a l'Aleix la 1a vegada un plàtan dies abans dels 6 mesos i va posar unes cares de fàstic que no volia ni llepar-lo ni res, girava el cap. El dr. Ruiz em va dir que no li insistis, potser no li agradava el plàtan i ja està....doncs ara se'l menja superbé, això si, maduret maduret.

[Julyet]

Això al final es convertirà en el "centre terapèutic per a mares/mestres que no responen a les expectatives dels seus col·lectius i famílies" (i no em direu que no és eficient, eh?).

Justament ahir vaig tenir també un parell de moments de tensió amb la meva cunyada. Per començar ella té 46 anys, és farmacèutica (i super fan de les farinetes, hervetes... però bé, és força pro-teta almenys) i té dues nenes (molt maques, per cert). Jo tinc 25 anys, sóc mestra i des que vaig descobrir (en altres àmbits de la meva vida) que de vegades allò que fa tothom i a tu et fa molta mandra no cal fer-ho, la meva vida és molt feliç. I amb la maternitat ja no us dic! Doncs al que anàvem, ahir va sortir el tema de l'alimentació (aquella frase que totes haurem sentit 1000 vegades: "i encara només pren pit i prou??"). Aleshores dic que "li vaig donant a provar altres coses, però no insisteixo, que es vagi acostumant i a veure què li agrada més". Resposta: "bueno, bueno, ja veurem com acaba això...". I després amb la motxilla: "Jajajjajaj, després no us la treureu de sobre, ja veureu, ja... i on dius què compres aquestes coses, per internet?? Jo no me'n fio d'internet, ja us apanyareu quan us buidin la targeta".
I a mi és aquest to burlesc el que no m'agrada. Que pensem diferent no m'importa, de fet jo en el moment que sento que he pres una decisió equivocada rectifico, no tinc cap problema. I si jo fes coses molt estrambòtiques (fes una dansa ritual perquè dormi per les nits, per exemple) i algú amb una mica de seny em digués que si sóc feliç així, endavant, però que s'escapa de tota lògica, d'acord, ho agrairia i tot. Però sento que no és el cas.

Després de la teràpia, dir-vos que jo tampoc segueixo horaris, per tant no puc pretendre que la meva nena ho faci. Quan treballi no quedarà un altre remei (però tampoc seguiré el mateix horari cada dia, així que a saber què passa). I teniu raó: les que som mestres estem doblement qüestionades. Però una cosa positiva: jo ara em sento molt més propera als pares. Quan me'ls trobo pel carrer amb l'Emma a coll, em pregunten per l'alimentació... i els hi explico, em "confessen" que ells feien coses molt similars i d'altres no perquè no les sabien, i penso que això anirà bé de cara a les relacions família-mestra.

Com a últim comentari (d'avui, almenys...) volia dir-vos a les mestres (o sigui, la gran majoria, mira que som originals) que per a mi un mestre ha de tenir la ment molt oberta i ha de ser molt crític (però no per despreciar, sinó per qüestionar-se els perquès"). Per a mi això contradiu tot el que estem sentint al nostre entorn.

[sandrajuli]