Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez

[Salander]

Ostres que bé que hi hagi aquest post!

Nosaltres encara no hem començat amb AC perquè el nen tot just acaba de fer 4 mesos però vaig llegir en Carlos González i a priori era el que volia fer quan arribi l'hora. Tot i la intenció a mi també em sorgia el dubte de com fer-ho a la pràctica. Nosaltres de moment fem pit a demanda i no tenim horaris ni rutines ni per menjar ni per dormir, simplement cadascú està trobant la forma en que li va millor fer cada cosa ja que per exemple jo i el meu home no l'adormim de la mateixa manera. Espero que quan arribem a l'AC ens en sortim i no ens critiquin en excés.

Aquest post m'ha recordat un d'un blog que visito sovint sobre lactància materna: http://criatures.cat/2010/03/del-pit-a-la-cullera-iii/

Aviam si més mares poden aportar la seva experiència i així n'aprenem totes!

[nius]

aquest post és de cereals NO industralitzats

viewtopic.php?f=16&t=2792&start=0

[lupitafriend]

hola marones!
nosaltres mal q ens pesi haurem de fer horaris pq jo treballo a torns i aniria amb desfasse d'unes 3 hores per dinar depenent de la setmana, a mes, hi ha la guarderia, aixi q ja hem decidit q el 26 de juliol comencem amb la fruiteta, 15 dies, per quadrar la introducció amb els meus horaris, i despres altres aliments (encara he d'acabar el llibre!!! soc un desastre!)
doncs hem pensat de oferir-li l'AC en els horaris q fara a la guarde, espero q ens en sortim!!!!
el q no se com acbara la meva teta, pq amb els meus horaris de feina... be, quan quedi menys per tornar a treballar, si veig q no m'en surto ja us ho comentare amb mes detall a veure si m'ajudeu, pq ho he demanat a la pediatre i m'ha dit q... com q ja anire deixant el pit no cal parlar-ne...
pero jo no vull deixar el pit! i el grup de lactancia al q tinc mes acces la infermera va ser la q als 4 mesos ja em va donar les "instruccions" per introduir fruites i cereals SUBSTITUINT la teta, ja veieu quin grup "de suport" mes bonic!

[sandrajuli]

sort que tenim el fòrum del SP!!!

[lupitafriend]

(copio del post de gener)
nenes, estic moooooooolt contenta, pq acabem d'arribar de reunir-nos amb la de l'escola bressol i sembla q va força segons els nostres criteris: els horaris ja es faran poc a poc, q no ens agobiem, q si no dorm ja li faran fer altres coses, q el menjar triturat no pot durar eternament i q de seguida q la vegin preparada passaran a textures, introducció d'aliments al nostre ritme, q si cal llet meva tb li donen o la q jo els porti, q a la q pugui a dinar a taula sentadeta a la trona q res d'hamaqueta... i q passi de tot el q em diguin! q l'important es l'instint nostre, q si als altres no els agrada q no mirin!
hi hem anat amb la boba i la dona encantada, ens ha començat a preguntar sobre els portabebes... i q quina enveja, q al seu temps aixo no hi era...
no se, tinguent en compte q ja hem pagat i la nena ja està inscrita (vull dir q no s'ha de vendre) m'ha agradat molt tot el q em deia

aixi q provarem d'anar introduint al nostre ritme i mirar de fer uns horaris semblants, pero q si al setembre quan ha de començar no hem aconseguit horaris, q tranquis, q nomes tenen 6 nens i q son elles les q s'amotllen al nen.
li he dit q nosaltres en principi no li volem donar triturat i ens ha dit q elles quan els veuen preparats ho comenten als pares, q normalment es troben amb reticensies dels pares, per tant, per elles ok!

sembla q te bona pinta!!!

[ariun]

Hola noies! On heu estat fins ara?! Jo sòc una mami amb un nen de 16 mesos que menja solet i tot gràcies a en Carlos Gonzalez. Simplement vaig fer el que ell aconsella, la meva sogra encara esta entestada en donar-li el menjar a la boca i la cunyada en que li trituri, però jo passo de tothom i a l'hora de menjar (Que no sempre es la mateixa) l'assento a taula li dono un plat amb cuberts (un per cada mà, o dos forquilles, o dos culleres o cullera i forquilla) i a menjar tots junts. Reconec que quan no se'n surt menja amb els dits, peró m'es igual, flipo amb com utilitza els cuberts!

Estic molt contenta de poder parlar amb vosaltres, si teniu qualsevol dubte en concret cap problema en explicar-vos com ho vaig fer
Encara fem lactància materna a demanda, i em demana abans de menjar i desprès, i quan en té ganes. Amb la lactancia materna prolongada tampoc hi ha xumet així que un gasto menys i un trauma menys a l'hora de treure-li.

[Julyet]

Doncs sí, airun i altres mares experimentades, faré us dels vostres oferiments i us preguntaré (segur que molts dels meus dubtes són absurds, però ja sabeu com ajuda tenir diferents punts de vista!).

A veure, ara la meva nena té 6 mesos i 19 dies (va néixer el 31 de desembre, per tant és molt fàcil comptar...). Si li dones menjar obre la boca i no rondina mai, i posa cara de concentració, però tampoc mostra emoció. Traga molt poca quantitat, però jo diria que és perquè no coneix la "tècnica" (o sigui, que no deu estar preparada, no?). Aliments que he provat: pure de carbassó i pastanaga (el mateix que mengem el papa i la mama, vaig aprofitar un dia que en vaig fer i li vaig deixar provar, i com que la textura era molt fina era el que va "saber" menjar millor), puré de patates, arròs bullit aixafat (però no sé si s'ha arribat a empassar algo...), poma rallada, platan aixafat... i crec que ja està.
El que sí que li encanta és que li donis un aliment sencer (que ho pugui agafar amb les dues mans) i xuclar (per exemple, una poma que li has tret un tros de pell, un tall de meló, síndria...). Però mostra una emoció similar quan té un objecte (també se'l posa a la boca i xucla amb passió).

Aleshores:

- Creieu que potser seria bo donar-li coses amb la textura com el puré de verdures? Jo volia prescindir dels triturats, però bé, nosaltres en mengem bastants i potser ella sí que n'està preparada i jo m'entesto en donar-li textures menys fines que ella no sap "processar".

- Quan li dono peces grans passo una mica de nervis perquè sempre s'acaba desfent una mica l'aliment, però a la boca després no sap que fer i una mica s'ennuega (de moment amb una mica de "tos" treu el tros). Creieu que pot ser perillós o a vosaltres també us passava?
Ah, si abans que ella es cansi li trec el tros (perquè em poso una mica nerviosa per si passa algo), plora...

[nius]

Julyet, em van donar unes pautes per saber quan un petit/a està preparat per menjar sòlid (o variacions del pit, vaja):
- s'aguanta més o menys assegut sol (la qual cosa vol dir que el seu sistema digestiu està maduret)
- sap dir-te a la seva manera, que NO (ja sigui amb el cap, apartant-lo, dient que no, el que sigui)
- ha perdut l'instint de rebutjar amb la llengua el menjar (té un nom concret, però no el recordo)

Jo et diria que li segueixis donant trossos grossos, com a ella li agrada. Encara és petita, i si li aneu deixant tastar el que vosaltres mengeu, poc a poc, li agafarà el truqui.


lupitafriend, QUE BÉ!!!!!!! quina il·lusió més enorme deuries tenir és super positiu, perquè has trobat un lloc on comparteixen la mateixa filosofia que vosaltres.

[indai]

Julyet,em passa el mateix que a tu. Tinc por que amb trossos grans s'ennuegui.

Quan li vam donar un troç gran de poma s'ho va passar pipa agafant-lo i xupant-lo,però en va tallar un trosset amb les genives,ben gros el bocí! Ens vam assustar i li vam treure de la boca.

Moltes gràcies per l'enllaç.Està de conya!

Moltes gràcies a toes per les vostres aportacions!

[onavis]

Ostres! M'ha encantat llegir totes les vostres aportacions! Penso com vosaltres i crec que l'alimentació complemenària ha de ser així, no pas tan rigida com a vegades ens fan creure!
Tinc un bloc on escric les meves experiències i vaig fe run post sobre com introdueixo l'alimentació complementària a la meva filla, que ara té vuit mesos.
No sóc molt estricta amb només trossets o només tritutats, li vaig donant de tot una mica.
penso que el millor és que s'acostumin a menjar de tot el més aviat millor!


Pel tema de que s'ennueguin, penso que l'important és vigilar-los d'aprop. Però normalment expulsen els trossos grans.

Us deixo l'enlla´al post per si us serveix:
http://aprenentasermare.blogspot.com/20 ... ia-es.html


Fins aviat!

Onavis

[indai]

Onavis,GENIAL el blog!Felicitats!

[sandrajuli]

si només fossin mirades, rai!
jo la frase de que ja ens ho trobarem i que ja ens arrepentirem l'he sentit tant!!! sembla que estiguem criant un monstre!
la meva resposta és que espero que sí, que ja m'ho trobi i que reculli tot el que estem sembrant, que aquesta és la nostra intenció...

[indai]

si només fossin mirades, rai!
jo la frase de que ja ens ho trobarem i que ja ens arrepentirem l'he sentit tant!!! sembla que estiguem criant un monstre!
la meva resposta és que espero que sí, que ja m'ho trobi i que reculli tot el que estem sembrant, que aquesta és la nostra intenció...

A nosaltres ja no s'atreveixen a dir-nos rres,almenys la família,perquè jo amb la mirada assesina ja pago.

Ara m'estic llegint " Entre tu pediatra y tu". Estic subratllant totes les freases que diu el C.G,que són boníssimes,enginyoses i tallants per "memoritzant-les" i poder-es soltar quan sorgeixi. S'ha d'anar preparat...

[indai]

Noies,us copia això que he escrit en un altre post, per si em podeu donar conell.

A mi també m'agradaria evitar els cereals industrials.L`làstima que no tinguem temps...

Pero tambe tinc undubte. TInc nebots a qui els encanta la farineta de cerals i el bibi amb cereals. A mi mateixa,m'encanta la farineta de cereals...la trobo boníssima.Recordo q quan els hi donava me l'acabava jo si ells deixaven alguna cosa,mm... I disfrutaven com a cosacos amb el bibi de cerals,com un home amb una cervesa ben frequeta un dia de calor,vaja...

Jo sóc anti bibi i cereals industrials,pero a vegades tinc por de passar-me i ser una exagerada,no sé..quan comencem l'alimentació complementtària,que és JA, haurem de prendre una decisió.

[Julyet]

Volia dir vàries coses fa dies, a veure si tinc temps de tot:

- Respecte a donar/no donar cereals industrials: Jo també els hi tinc una mica de "mania" per diverses raons. Sabent que la AC la major finalitat és educativa no sé per què hem de donar un aliment que no li cal al nadó i que no menjarà mai més. El bon gust d'aquests ve perquè els hi afegeixen sucre, mel, o sucre d'alguna manera "encoberta", i això no és saludable ni educatiu. Ep, que jo no tindré la meva nena a règim tota la vida, eh? I tant que li donaré xocolata, pastissos, "guarrades" vàries... però hi ha temps per a tot, i ho faré quan li pugui explicar que és festa, que allò és un extra, quan ja tinguem una dieta sana consolidada...
A part una cosa que em fa força ràbia d'aquestes farinetes és el món que hi ha al darrera de les marques, com ens venen i ens intenten enganyar per pensar que els nens necessiten tot allò que porta (i t'ho venen a un preu força superior al que és).
A més si s'atipen de cereals industrials (que omplen deu ni do) deixen de menjar d'altres coses que potser els hi serien més adequades.
Ah, a casa tinc mil mostres de llet de continuació, cereals... probablement ho regalaré quan sàpiga d'algú que li pot fer un servei, però alguna en guardaré per si hi ha alguna "urgència"

- Onavis: A mi també m'encanta el teu bloc, crec que ja t'ho havia comentat. Moltes felicitats, pel bloc, per la teva nena i per ser una persona tan coherent

- Llibre "Entre tu pediatra y tu": Jo l'estic rellegint, perquè el vaig comprar quan va sortir i ara el miro des d'una altra perspectiva (en aquell moment l'Emma tenia un o dos mesos i tenia més interès en unes coses, ara en unes altres). És un plaer llegir aquest pediatre, m'encanta la ironia i aquesta manera senzilla de veure les coses (estem acostumats a que tot sigui complicat i a no entendre res!). Indai, jo també et recomano "La Crianza Feliz" de la Rosa Jové.

- Biberons: No m'ha fet falta donar-li mai a l'Emma, i ara alguna vegada m'ha passat de veure jo aigua i ella començar a cridar. Jo he interpretat com a "mostra interès" (ja que això amb el menjar no ho fa gaire) i li he donat de beure amb una ampolleta, el seu got o el meu, i amb una mica d'ajuda pot beure-hi perfectament (bé, sovint es mulla una mica, però ara que és estiu no tinc cap problema). De fet dissabte vaig estar a un casament i tothom flipava, em deien "pobreta, dona-li amb un bibi" i els hi vaig contestar "és que ella no sap beure en bibi, com mai n'ha provat, seria una mica ridícul ensenyar-li ara a beure d'un biberó si ja sap beure en got, no?" (perquè a més no va tirar ni una gota!!!).

- Sandrajuli, a mi també em fa molta ràbia aquesta frase de "ja us ho trobareu". Mira, en aquest casament de dissabte, veia com tractaven alguns pares als seus fills: cridant-los, burlant-se, dient paraulotes, rient les gràcies de quan es burlen de la mestra, passant d'ells... bufff, aquí estic molt segura que "ja s'ho trobaran" (i aquest pensament és una manera d'aliviar la gran pena que em fan aquestes criatures). Per desgràcia aquesta situació la visc a diari. Però aleshores a mi em ve al cap tots aquests retrets que em fan i penso "estic 100% segura que donant carinyo, exemple, tractant-nos la família amb respecte... i tant que ens ho trobarem! "

[sandrajuli]

ai sí... jo també em moro de pena veient segons quins nens, ignorats pels pares, fins i tot de la família, que en algun cas he dit: mira, que el nen plora (pensant, innocent de mi, que la mare no el sentia i en canvi jo sí) i la resposta ha estat: tranquil·la, que no li passa res, ha menjat i està net!
Buff, no sabeu pas com em treu de polleguera.
El llibre que m'he llegit últimament i està força bé és "El club de las malas madres" de la Lucía Echebarria i en Goyo noséquè. Aquest últim és profe i et dòna la perspectiva desde la seva experiència, de com surten aquests nens ignorats, o tiranitzats pels pares... Cosa que també em tranquil·litza molt i em reafirma lo bé que ho estem fent.
I com bé diu la Julyet, el meu consell és que no li doneu xocolata i coses dolces fins que tingui ben consolidada l'alimentació sana... amb això reconec que la vam ben cagar... pq ara no vol ni veure la fruita!!!

[entrerius]

Bona tarda noies.

L’Omar té 15 mesos i menja de tot i continua amb el pit quan el demana (cada cop el necessita menys per menjar i per dormir de vegades tampoc el necessita).

Nosaltres no hem seguit cap mètode.... anat seguint el protocol que ens marcava la pediatra adaptat al que el petit ens demanava.

1.- Cereals sense gluten: vam començar amb biberó de cereals de fórmula un cop al dia i de vegades li preparava sèmoles d’arròs o blat de moro (que no li agradaven), galetes sense gluten ni sucre.

2- Fruita: Li va agradar molt. Vam començar amb un tros gran de fruita dins el “xumet” amb xarxa, desprès triturada, desprès aixafada amb la forquilla, i finalment a trossets.

3.- Cereals amb gluten i verdures:
Vam deixar el biberó de cereals
Vam començar amb sopes de pures de verdures (de qualsevol, per separat o juntes) amb sèmoles.... Triturava la verdura i fèiem una sopa espessa.... Vaig provar-ho amb pasta molt passada, però li molestava la textura... i ho vaig deixar per mes endavant. La pasta sola –macarrons, arròs...- li costava molt d’empassar... però poc a poc veus que un dia n’agafa un trosset petit, l’altre dia una d’una mica mes gran.... fins que agafa el macarró sencer i se l’empassa.
El pa li va agradar molt i sempre en rossegava un trosset.
Sempre l’oferíem verdures de les nostres aixafades... però al principi no les acceptava. Poc a poc les va anar provant i ara se les menja totes a trossets (el carabassó no li agrada). La carxofa li encanta i les amanides el tornen boig ( tot tallat a trossets) .

4.- La carn i el peix li vam començar a donar triturat amb la sopa, desprès esmicolat i finalment a trossets. Ara se la menja a mossegades

5.- Les llegums, li vam començar a donar un dia triturades amb una sopa, l’altre dia senceres.... i també li agraden molt. Els cigrons, les llentilles, els fesols....i com no.... l’estrella :els pèsols!!!!!

En fi.... nosaltres hem fet una mix entre protocol i instint. Veus que un dia no vol menjar triturat i vol provar el que tu menges, l’altre que no obre boca si no li deixes els coberts, l’altre que no vol coberts i ho vol fer amb les mans, l’altre que no vol estar a la cadireta, sinó a la teva falda i menjar del teu plat........
Si aneu observant els vostres fills, veureu com ells mateixos demanen el que estan preparats per fer.

Una recomanació: sense presses i amb molta paciència. Necessiten experimentar amb textures, i sobretot, sobretot amb tots els sentits.... i això vol dir adaptar-se poc a poc a les olors, voler agafar el menjar del plat i aixafar-lo amb la ma, picar amb els coberts per sentir el soroll, escopir, omplir-se la boca de tal manera que no poden ni tancar-la ......i nosaltres els anem fent de guia, vigilant que no prenguin mal i en la mesura de lo possible, que no facin molt de merder.

[lupitafriend]

hola mamis!!!!
primer de tot ONAVIS!!!!!!!! q fa dies q t'ho volia dir, tinc el teu bloc a favoritos!!!! (i el de la julyet tb!! jejeje!) pero es q el teu m'encanta!!!!!!! el vaig trobar de casualitat anant lligant blogs i despres et vaig veure aqui! casualitats de la vida!

avui hem començat oficialment l'AC, he fet poma rallada. se n'ha menjat com 3/4 de poma gran. he fet foto al vol abans i despres, quan tingui un moment us la poso! ;)
la qüestió es q no tancava pas la boca pero jo veia q ja mirava cap a altres llocs i ni es mirava la cullera i ja he plegat, he interpretat q no en volia mes, correcte?
tampoc té interes en tocar el menjar, ella obre la boca i s'impacienta pq li donis, pero no te gaire intenció d'agafar-ho ella, té gana i punto suposo! jejejeje!
i al final despres no ha volgut pit, s'ha "saltat la toma", es normal tb????

ostres! us he d'enganxar un dubte q tenia q ho he posat en un altre post! pero ja ho faré demà q ara tinc soneta!!!

total, q demà tenim pediatre, revisió dels 6 mesos, a veure què em diu sobre com estic introduint els aliments, de fet me la bufffff!!!!!!
ja us passaré el parte!!!!

[sandrajuli]

home, per ser el primer dia tela, no? el meu només va provar-ne un pèl i ja està... jo de fet el que no volia fer era donar-li jo, volia que agafés ell mateix, però clar, si obre la boca i demana, què has de fer, no?
ja explicaràs què ha dit el pediatre!!!

[lupitafriend]

hola! us copio el q vaig escriure fa uns dies al post d'alletadores a veure si em podeu ajudar. ja se q aqt no es el millor lloc pero com q es un post força actiu per on hi passen mamis q han allargat la LM.. oi q em donareu un cop de ma?????


us explico, ara començarem amb la AC i jo a l'agost començo ja a treballar. tinc la intenció de continuar fent LM, suposo q al principi nomes "treurem" les tomes de dinar i berenar, i q al final de tot el proces les q queden son les tomes de mati, abans de dormir i matinada si cal, vaig be??????
el q em passa es q treballo a torns, i una setmana per exemple li podré donar teti a mig mati i per dinar, pero a l'altra, nomes per berenar.
(sempre li podre donar mati, abans de dormir i matinada)
per tant, la meva pregunta es, quan el pit s'acostumi a donar-li nomes per berenar, quan la setmana següent li hagi de donar a mig mati... tindre prou llet??????? el meu cos s'acostumara a aqts canvis tant bruscos?????' no se si m'he explicat gaire be...
a mes, aqt finde he fet una obstruccio tot i fer LME a demanda, ara em fa por q al començar a treballar i amb aqts canvis d'horaris de teti la cosa empitjori.
algun consell? alguna experiencia????
nota: partim de q normalment no podré treurem llet a la feina pq no hi ha temps. treballo 6 hores.

moltes gracies adelantades!!!

merci noies! es q aqt tema m'atabala...