quan té set...

[mamajo]

Hola,
Doneu alguna beguda als vostres fills? Suc de taronja, aigua, infusions...?
El meu nino té 3 mesos i quan té molta calor i set i per alguna raó no em va bé o no puc "treure'm el pit", m'agradaria poder donar-li alguna cosa per refrescar-se amb el biberó.
Gràcies,
Mamajo.

[Ítaca]

Jo provaria de donar-li una mica d'aigua... penso q és massa petit per prendre sucs, i sobre les infusions ja no opino pq ho desconec...

La meva nena té ara 10 mesos i mig, i no vegis la quantita d'aigua q beu, pobreta...

[pitita]

Jo també crec que és petitó per sucs,... jo li donaria agua, que segur que el refresca!

[Elbereth]

Jo als meus els dono molta aigua desde fa dos mesos i no vegis com els hi agrada!!

[LaLau]

Totalment d'acord amb la Goga, la meva farà 6 mesos diumenge i encara no ha tastat l'aigua. Aquests dies de tanta calor mama més sovint, i si ella no m'ho demana, n'hi ofereixo jo, s'hi està poqueta estona precisament per això, pq només vol l'aigua del principi. Un petó!

[gcasals]

El meu fill té molts còlics i ho passa fatal, i li dono infusions de camamilla amb el biberó. Així, a part de fer-li passar la set li va bé per la panxeta.
També he provat de donar-li el pit quan té set, però després anem molt malament perquè li destirota totalment els horaris de menjar, i el tinc enganxat al pit cada dues o hores o menys, i així no em dóna temps per fer res!

[Ítaca]

Potser la noia no es troba còmode treient-se el pit en segons quines situacions o a segons quins llocs, no? ... i per això pregunta lo de l'aigua....

[GLG]

La meva va néixer a mitjans de juliol, d'ara farà dos anys. Imagina't la calor que passàvem! Dons el pediatra em va dir que res d'aigua ni res de res, pit i més pit. La llet materna ja té prou aigua.

De fet, tot i que la meva dormia tirades força llargues amb un mes, m'insistia que la despertés per donar-li el pit, no tant per menjar com per hidratar-la.

[esquitx]

El meu té 6 mesos i també només fem teta. No cal més líquids la llet materna ja en porta, un 70% és aigua. El problema és que alguns pediatres i infermeres encara no tenen clar la LM i fan servir protocols de nens de LA per nens de LM.
A part de que pares, àvis... estan constantment dient que passen set que si tomba que si gira, jo ja passo de tot i vaig dient que si a tot i fai el que crec que és el millor.

[Julyet]

Totalment d'acord amb les noies que et recomanen "teta exclusiva". Jo et recomano paciència ja que com diuen les companyes la lactància materna està plena de mites, i si deixes fer al teu petit ja veuràs com va tot sobre rodes. I sí, fora horaris. Et recomano prescindir del rellotge dia i nit. així quan et preguntin "cada quan menja", "quant dorm?", puguis dir "no ho sé" ;)

Et recomano que facis un cop d'ull a aquesta web: http://www.albalactanciamaterna.org/

I al blog de l'Alba Padró: http://criatures.cat/seccio/blogs/som-la-llet/

[lila]

En tot cas, si en algun moment prefereixes donar-li alguna alternativa jo sóc més partidària de l'aigua i prou... les infusions per si té còlics o d'altres històries i t'ho recomana el pediatra i els sucs per més endavant, que tenen moltíssim sucre i tampoc treuen tan bé la set o la calor com l'aigua...

La meva també és de l'estiu i és cert que tot el dia anava amb el pit a l'aire: a dies mamava cada quart d'hora! Feia molta calor i necessitava mamar sovint... però és cert que "desespera" una mica tanta "dependència"... ara, també t'haig de dir que TOT PASSA i que ara estic ben feliç d'haver "aguantat" el pit exclusiu fins els 6 mesos!

[nius]

Jo també et diria que essent tant petitó, amb el pit en té més que prou (la primera llet que surt és molt líquida, tipus aigua, i serveix per calmar la set, la que segueix va sent més greixosa).

Si et fa cosa treure't el pit, dóna-li aigua. Però passa de sucs i infusions, la pediatra em va dir que causen moltes càries quan els surten les dents, i no els necessiten. Que el pit l'alimenta perfectament.

I si t'atavales, o qualsevol cosa, una miqueta d'aigua i ala!

Per cert, jo encara li dono pit (com que menja altres coses, també li ofereixo aigua) i amb tota aquesta calorota trec el pit moooooolt sovint. Ell fa una xumadeta si té set, si no en té, res.

[mamajo]

Gràcies pels consells i comentaris!
Goga, si sóc a la parada de bus o a la cua del supermercat, em costa una mica "treure'm el pit", que vols que et digui...
Veig que tu ets de les convençudíssimes amb el tema pit, oi? Com t'ho fas per fer "vida normal" i tenir la criatura enganxada al pit tot el dia? Potser si ens expliques alguns dels teus trucs, les altres n'aprendrem una mica més...
A reveure,
Mamajo.

[Julyet]

Mamajo, encara que citis a la Goga t'explicaré la meva experiència per si et puc ajudar.

Permetem una ironia: amb un bebé la vida ja no és "normal" (bé, a aquestes alçades ja ho hauràs pogut comprovar :P). Suposo que et refereixes a "com fer la vida més pràctica". Penso que cada una anem descobrint maneres de facilitar-nos el dia a dia, però agafar idees d'aquí i d'allà també va bé.

Precisament una de les avantatges que jo trobo a donar el pit és aquesta: les limitacions sobre si poder-lo donar o no ens les posem nosaltres. La LME et permet que amb bolquers i tovalloletes en tinguis prou per sortir de casa, i siguis on siguis només has de "destapar". Sí, ho sé, al principi sembla mentida que puguin demanar taaaaaant, jo també flipava. Però pel que veig el teu nen ja té gairebé 3 mesos, i jo va ser a partir d'aleshores quan la vida va començar a canviar (molt de mica en mica, però es va notant alguna cosa). Una de les coses que més vaig notar aproximadament cap als 3 mesos (no et sé dir el moment exacte) és que la meva nena menjava molt més ràpid, i donar el pit era un pim pam (i ara que en té 6 ja no et dic!).

A mi una de les coses que m'ha anat millor ha sigut fer servir portanadons. El primer cop que li vaig donar el pit en un fular estava de cap de setmana a Osca, i passejant per un poble perdut de la muntanya l'Emma va començar a rondinar (i si rondina en portanadons, vol dir que algo passa...). Com que anàvem uns 8 amics em va saber greu dir "parem, que la nena té gana" i vaig provar. Van trigar un tou en adonar-se'n que la nena menjava . Ara ja li dono el pit amb el pouch, la bandolera, la motixlla...

Quan tenia gairebé 2 mesos va voler el xumet, i això ho vaig notar molt també. Les primeres setmanes no li vaig donar per evitar possibles interferències, i després no el volia. Però provant, provant al final el va agafar, i de vegades la podia "enganyar" una miqueta...

No sé si "m'etiquetaràs" o no de convençuda de la teta, però del que sí que estic convençuda és que com sóc jo (força desastre) donar el pit i prou ho trobo pràctic sobre totes les coses, i el que m'ajuda a fer "vida normal" al màxim.

Respecte a si donar sucs o herbes pel que jo conec no és bo perquè: les infusions de farmàcia porten sucre (sí, no és un mite, ho vaig comprovar) i no sé per què si no se'ns acudiria donar-li sucre al nadó com pot ser que les indústries els hi afegeixin (i molts metges ho recomanin!). D'altre banda els nutrients de les infusions i dels sucs és força escàs (bé, per no dir nul) i de l'aigua totalment inexistent. D'aquesta manera li omples la panxa sense aportar-li res (quan la llet és el que més alimenta) i per un nadó no és bo.

De debó, que això de penjar-te el peque de la teta tot el dia té data de caducitat, i mentrestant gaudeix de les facilitats que et dóna la lactància materna exclusiva. Ah, i comparteix també els teus trucs, que segur que en tens

[LaLau]

Ostres Julyet, molt bé!!! Anava a respondre però no m'hauria explicat tant bé com tu!!!

[nius]

Goga i Julyet

De fet, jo penso que amb un nadó, la vida ha passat a ser d'una altre manera, però natural igual. Aquest petitó estarà sempre amb nosaltres, per tant, la normalitat és ell.

Al principi, fa un any, quan estava embarassada, pensava que em faria molta cosa donar el pit, a llocs públics, i per vergonyosa, sobretot amb "públic" masculí adult. Al principi, doncs me'n feia una mica. Poc a poc, vaig anar-la perdent. Evidentment, no ensenyaré la teta gratuitament a ningú, no! Però en moments de mamar, el pit ha deixat de ser quelcol èrotic per ser un utensili alimentici. I ara, em poso el nen al pit on sigui, quan sigui.
I com t'han dit, molta gent ni se n'adona, sembla que l'estigui bressolant. Aixeco una mica la samarreta, ell tapa panxa i pit, i amb l'altre braç pots tapar l'altre banda. Clar que ara ell és un tafaner i gira el cap i el pit es queda descobert, però això seria una altre cosa. I de fet, aprens trucs perquè no es vegi res: posar-te un mocador, posar al petit de tal manera, i realment, no es veu RES.

Com t'han dit, la llet del pit és perfecte per la temperatura que té, per l'estat de la seva composició i l'aliment que ells necessiten, i és que vas tant còmode, sense res!

Nosaltres també anem amb portanadons (em queda pendent haver après a donar-li pit mentre era a dins, però vaja, una parada tècnica per descansar, i ala) i només duem un necesser amb bolquers, paquet petit de tovalloletes i una muda per si de cas. Anem al part, a la plaça, a passejar, a comprar. Si rondina, un tastet de pit. (He de dir que jo sí que li ofereixo aigua, però perquè ja menja altres coses). Tot i que si vol pit, millor que millor.

Mira, ahir vam anar a la piscina. Doncs només vaig agafar tovalloles i els recanvis, perquè amb el pit, és super fàcil. I tant bonic, que s'adormi mentre t'acaricia!!!!

No em considero una estremista del pit, però si que sé quins avantatges té, i a part de com li agrada al meu fill, i com ho disfruta, penso que li estic donant el que necessita. De moment ens funciona així, i així volem seguir. A part, que logísticament, és una passada.

Amb una mica de pràctica, no és gens complicat.

[isa]

Jo no només no t'aconsello que li donis res més que pit, sino que inclús et dic que pot resultar perjudicial, que li donis sucs o infusions sense més ni més. Quan un nen taaaan petitó té mal de panxa, va restret, desde fa forces dies, els pediatres et deixen donar-li una culleradeta de suc de taronja. una cullerada, i perque va restret. Així doncs, creus que pot ser bo donar-n'hi a diari? Si no vols donar-li el pit, passa't al biberó. Es que a mi em sap un greu les dones que passen un mal rato per treure el pit pel seu fill..... a mi no em costava gens, no puc dir quanta estona passava entre presa i presa perque eren contínues, un no parar. Sempre que sortiem al carrer havia de treure el pit allà on fos, sempre, perque la nena no aguantava ni mitja hora sense mamar. Però mai em va fer vergonya, ni molt menys pal, no tenía una altra cosa millor a fer. Així doncs, em sap greu si treure el pit pot ser un mal rato.....per això trobo ideal el biberó. Pensa que l'aigua o les infusions, li ompliran la panxa sense alimentar-lo gens, jo no ho faría, i menys per la meva comoditat.

[mamajo]

Ei, genial tot el que expliqueu!
Gràcies, gràcies, gràcies!!!
Mamajo.